Visor

Visor a finestra sencera

Descripció

El model de dades de l'inventari SPIRAL es va dissenyar per a recollir de manera homogènia els moviments de vessant ocorreguts en el conjunt de l'àmbit pirinenc; es van establir 3 requisits,1) facilitar el registre i 2) destacar característiques essencials per a la gestió del risc, això es tradueix en contingut referent a les conseqüències i 3) conservar el rigor acadèmic en la classificació. L'objectiu és oferir una eina pràctica per a tècnics, administracions i especialistes, que permeti analitzar la distribució espacial i temporal dels fenòmens i valorar el seu impacte.

Quan la classificació es va establir una estratègia de classificació doble, una simplificada basada en els principals processos geològics generadors de deformacions del terreny més freqüents en la serralada i una segona classificació ‘completa’ basada en la classificació de Varnes (Hungr et al., 2014).

L'agrupació simplificada consta de 4 categories que s'expliquen breument en els apartats següents:

Desprendiments

Imatge

Moviments de vessant que ocorren en un pendent pronunciat al llarg d'una superfície en què la massa mobilitzada experimenta un moviment principalment aeri, de limitat contacte amb la superfície del terreny i que generalment sofreix una fragmentació o disgregació durant la seva trajectòria. 

En els cingles el moviment es dona generalment per caiguda lliure, que en impactar en vessants de menor inclinació es desplaça rebotant i finalment rodant.

Es tracta de moviments molt ràpids, espontanis i sobtats, i d'una gran motricitat, ja que les trajectòries de propagació solen tenir dimensions molt superiors al punt en el qual es genera la inestabilitat.

Lliscaments

Imatge

Moviment d'una massa de sòl o roca que ocorre a favor d'una superfície de lliscament, en la qual es produeix una intensa deformació per cisalla que controla la propagació del moviment. La superfície de ruptura pot adoptar formes diverses, sent les més freqüents la circular o la planar, amb lliscaments rotacionals, translacionals i/o moviments complexos. 

En general, els lliscaments impliquen la mobilització d'una massa en contacte permanent amb el terreny no mobilitzat i en la qual la part mobilitzada manté en gran manera l'estructura interna original. La deformació es concentra en les superfícies de trencament.

La mobilitat d'un lliscament varia molt, depenent de la seva naturalesa i la seva grandària relativa respecte al vessant, però normalment que una gran part de la massa lliscada no surt de la zona inicial de ruptura. La velocitat també és altament variable, amb fenòmens molt ràpids i sobtats i altres molt lents i progressius.

Fluxos torrencials

Imatge

Moviments del terreny en els quals es produeix una fluïdificació de la massa de terreny que provoca la pèrdua de la seva estructura interna original i adquireixi un comportament viscós, el qual li permet una mobilitat que afavoreix la seva propagació més enllà de la zona d'inici del moviment. Els fluxos estan constituïts per una mescla de partícules sòlides i aigua, amb proporcions i composicions molt variables. 

La grandària de partícula pot variar, la qual cosa, juntament amb la proporció fase sòlida/fase líquida, determinen el comportament dinàmic del flux (Pierson i Costa, 1987).

Els fluxos torrencials són moviments molt ràpids i la seva mobilitat també és elevada, desplaçant-se àmpliament més enllà de la zona on s'origina.

Deformacions generalitzada de vessant

Imatge

Moviments que afecten a tot un vessant o gran part d'ell. Poden tenir o no una superfície de ruptura definida, que sol ser profunda en la part central del moviment. La naturalesa del material mobilitzat depèn de les tipologies existents en el vessant on ocorre, però generalment afecta tant al sòl superficial com al substrat rocós subjacent, per la qual cosa solen incloure diverses de les tipologies de material descrites per Crudes i Varnes (1996). 

La massa desplaçada perd en gran manera la seva estructura interna, encara que poden incloure grans blocs que la mantenen.

En aquest tipus de moviments s'inclouen per exemple els lliscaments rocosos, els allaus d’esbaldregalls, els allaus rocosos, les expansions laterals o les deformacions gravitacionals de vessant d'arrel profunda (DSGSD per les seves sigles en anglès).

Font de dades de l'inventari SPIRAL: AR+I, Andorra Recerca i Innovació; BRGM, Bureau de Recherches Géologiques et Minières (França); ICGC; IGME, Instituto Geológico y Minero de España; UNIZAR, Universidad de Zaragoza; UPV, Universidad del País Vasco.

Referències

• Ayala, J.L. (2010). Detecció i recuperació de riscos naturals a través de les fonts documentals andorranes. Ajut de recerca històrica Cebrià Baraut 20082009, Govern d’Andorra.
• Barra, A., Crosetto, M., Luzi, G., Palamá, R. (2021). Proyecto MOMPA. E3.2.1 Mapas de deformación, series temporales de deformación, asentamientos diferenciales a alta resolución.
• Bornaetxea, T., Remondo, J., Bonachea, J. et al. (2023) .Exploring available landslide inventories for susceptibility analysis in Gipuzkoa province (Spain). Nat Hazards 118, 2513–2542. https://doi.org/10.1007/s1106902306103w.
• Boudou, M. (2015). Monographie des inondations d’octobre 1940 dans les PyrénéesOrientales. Extrait du tome 2 (Annexes) de la thèse de: M. Boudou, Approche multidisciplinaires pour la caractérisation d’inondations remarquables, thèse de Géographie et Aménagement de l’Espace, Université PaulValéry Montpellier III, 462 p. (+344 p. Annexes).
• Buxó, P. (coord.) (2022). Els Episodis Regionals d’Esllavissades als Pirineus, Monografia tècnica, 10, 122 p. Institut cartogràfic i Geològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya.
• BRGM. Base de données de mouvements de terrain. https://www.georisques.gouv.fr/risques/mouvements-de-terrain/donnees#/.
• Cerema (2018). Les Glissements Orphelins – Identification et Méthodologie d’étude. Rapport d’étude. Version V1.2 du 20180205.
• Colas, B. (2013). Cartographie de l’aléa mouvement de terrain du département des Pyrénées Orientales Echelle 1:50.000 Rapport final BRGM/RP62991FR Décembre 2013 Étude réalisée dans le cadre des projets de Service public du BRGM.
• Colas, B., Thiery, Y., Bernardie, S., Moya, J., Marturià, J., Sastre, V., Fabregat, I., Buxó, P., Premaillon, M., Guitet, J., Levy, C., Mashhoud, H., Courbier, P., Bouroullec, I. (2022). Projet PYRMOVE. Action 4 / Prévision et gestion de grands mouvements de terrain affectant des infrastructures. Action 5 / Prévision et gestion de crise liée à des mouvements de terrain multiples pendant des épisodes pluvieux (MORLEs). Rapport final V1, 31/08/2022. BRGM/RP72570FR, 18p. 5 annexes.
• Cruden, D. M., Varnes, D. J. (1996). Landslide Types and Processes, Special Report, Transportation Research Board, National Academy of Sciences, Special Report 247, 3675.
• Desfarge, J. Ph., Lande, M. (1984). Mouvements de terrain et mutations economiques recentes en Andorre a la suite des inondations de noviembre 1982.
• Guerrero, J., Gutiérrez, F., Carbonel, D., Bonachea, J., García Ruiz, J. M., Galve, J. P., Lucha, P. (2012). 1:5000 Landslide map of the upper Gállego Valley (central Spanish Pyrenees). Journal of Maps, 8 (4), 484–491. https://doi.org/10.1080/17445647.2012.751345.
• Guerrero, J., Gutiérrez, F., García Ruiz, J.M. et al. (2018). Landslidedam paleolakes in the Central Pyrenees, Upper Gállego River Valley, NE Spain: timing and relationship with deglaciation. Landslides 15, 1975–1989. https://doi.org/10.1007/s1034601810189m.
• Hungr, O., Leroueil, S., Picarelli, L. (2014). The Varnes classification of landslide types, an update. Landslides, 11: 167–194.
• IGC (2013). Informe preliminar dels efectes dels aiguats i riuada del 18 de juny de 2013 a la conca de la Garona. Informes tècnics de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, AP-049/13. Generalitat de Catalunya.
• ICGC (2020a). Identificació, validació i valoració de fenòmens d’esllavissades d’ocurrència múltiple a Catalunya (MORLE’s).  Informes tècnics de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, AP-0094/20. Generalitat de Catalunya.
• ICGC (2020b). El temporal Gloria (1923/01/2020). Els efectes dels processos geològics sobre el territori. Monografia tècnica, 8. Institut cartogràfic i Geològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya.
• ICGC (2024). Guia per l’elaboració d’Estudis d’Identificació de Riscos Geològics per a urbanisme (EIRG). Monografia tècnica, 17, 84 p. Institut cartogràfic i Geològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya. 
• ICGC (2025). Base de dades d’esllavissades (LLISCAT).
• IGME (2016). Base de Datos de Movimientos del terreno (BDMOVES).
• Jarman, D., Calvet, M., Corominas, J., Delmas, M., Gunnell, Y. (2014). Large‐scale rock slope failures in the eastern pyrenees: identifying a sparse but significant population in paraglacial and parafluvial contexts. Geografiska Annaler: Series A, Physical Geography, 96(3), 357–391. https://doi.org/10.1111/geoa.12060.
• Marturià, J. et al (2022). Análisis del riesgo por movimientos del terreno en el Pirineo Oriental con interferometría radar. X Simposio Nacional sobre Taludes y Laderas Inestables. Granada, septiembre 2022.
• Moya, J. (2002). Determinación de la edad y de la periodicidad de los deslizamientos en el Prepirineo oriental. Tesis doctoral, UPC, Departament d’Enginyeria del Terreny, Cartogràfica i Geofísica. Barcelona.
• ONFRTM. Base de données des mouvements de terrain dans les Pyrénées et Alpes françaises. https://carmen.carmencarto.fr/105/ONF_BDRTM.map.
• Pierson, T.C., Costa, J.E. (1987). A rheological classification of subaerial sedimentwater flows. In Costa; Wieczorek (eds.): Debris Flows/Avalanches: Process, Recognition, and Mitigation. Rev. Eng. Geol., Geol. Soc. Am., Boulder, Co., 7:112.
• Portilla Gamboa, M. E. (2014). Reconstrucción y análisis de ocurrencias regionales de múltiples eventos de movimientos en masa generados por lluvias históricas en los Pirineos. Tesis doctoral. UPC, Departament d’Enginyeria del Terreny, Cartogràfica i Geofísica. Barcelona.
• Varnes, D. J. (1984). Landslide hazard zonation: a review of principles and practice. IAEG Commission on Landslides and other Mass Movements. UNESCO Press, 63 p. Paris.