Localització

Figura 1. Mapa de localització de l’allau motiu de l’accident
(Pallars Sobirà, Pirineu occidental de Catalunya).

El dia 16 de març es va produir un accident per allau a la zona del coll de Bassiero, dins del sector nivometeorològic Pallaresa (figura 1). L’allau va afectar dues persones i va requerir la intervenció dels equips de rescat. Com a resultat de l’allau, un dels dos afectats va perdre la vida.

En aquesta pàgina es presenta l’anàlisi nivològica de l’allau realitzada per la Unitat de Predicció d’Allaus i Nivologia de l’ICGC a partir de les dades recollides sobre el terreny els dies 16 i 17 de març. Aquesta anàlisi inclou la cartografia i el dimensionament de l’allau així com l’estudi nivològic associat a l’accident.

El treball de camp va consistir en la presa de material fotogràfic, l’elaboració de perfils estratigràfics del mantell nival i la realització de tests d’estabilitat. Aquestes tasques van ser efectuades en col·laboració amb el Centre Lauegi, Mossos d’Esquadra i GRAE.

Les informacions inclouen la situació nivometeorològica, l’estat del mantell nival, la cronologia dels fets, les característiques de l’allau, la cartografia de les allaus i el perfil i tests realitzats prop de la zona de la cicatriu. 

Situació nivometeorològica

Meteorologia

Entre dissabte dia 14 de març i diumenge dia 15, es donen nevades amb vent i descens de la temperatura. En aquestes condicions es formen, al sector, plaques de vent fràgils que amb el vent de component Nord i Nord-Oest, es localitzen sobretot en vessants Sud i Est.  El dia 16 hi ha un augment significatiu de les temperatures. La matinada del dia 16 es caracteritza per ser serè, fet que va provocar el refredament del mantell nival. Veure les gràfiques de les figures 2 i 3.

Figura 2. Gràfiques de l’estació nivometeorològica automàtica de la Bonaigua on s’observen les dades enregistrades des del dia 14 de Març fins el dia 16, dia de l’accident. Del dia 14 al 15 es donen precipitacions (uns 22 mm) en forma de neu, amb vent (N i W) i descens tèrmic. El dia 16 hi ha un notable ascens de la temperatura acompanyat de temps assolellat. El requadre en negre emmarca les hores aproximades en les que es va produir l’accident.

Figura 3. Gràfica de l’estació nivometeorològica automàtica de Certascan on s’observa la davallada de la temperatura de la superfície del mantell nival.

Estat del mantell

El butlletí de perill d’allaus (BPA) per al sector Pallaresa, emès dissabte a les 15:00, amb validesa a 48 hores, fins a dilluns dia 16 a les 15:00,  preveia un grau de perill MARCAT (3) per sobre dels 2200 m i MODERAT (2) per sota. El problema d’allaus previst en aquest BPA era el problema de placa de vent (neu ventada). A la tendència d’evolució del mantell nival s’indicava la possibilitat de passar a un problema de capa feble persistent.

El text del BPA indicava el següent:

Des de divendres s’ha iniciat una nevada que es preveu que dissabte vagi acompanyada de vent en increment i descens de temperatura. Amb el vent de NW i N es formaran noves plaques de vent per sobre dels 2100 m en orientacions que van d’E fins a SW. L’extrem nord d'aquest sector, més influenciat per les nevades, és on les plaques seran més gruixudes així com també sota colls i carenes de les orientacions indicades a la meitat sud del sector. Aquestes plaques amb el descens tèrmic i l’increment del vent es presentaran fràgils. Poden caure de forma espontània i tenir mida suficient per colgar una persona. A mesura que hi hagi insolació dilluns les plaques podran assentar-se lleugerament però cal anar en compte perquè passaran a poder caure al nostre pas.

Tendència: Es preveu una millora de la situació de les plaques de vent. Possibilitat d'aparèixer la situació de capa feble persistent. Perill EN PROGRESSIU DESCENS

La situació nivo-meteorològica prevista per dilluns era l’assentament progressiu de les plaques de vent, recent formades dissabte, a causa de la insolació i l’augment de la temperatura. Aquest assentament es traduïa en el fet que les plaques de vent, que inicialment podien caure de forma natural, passarien a desencadenar-se de forma accidental, pel pas de persones. Pel que fa al balanç energètic del mantell nival, a causa de les nits clares i serenes pronosticades, es preveia un refredament del mantell nival i per tant un possible desenvolupament de capes febles, o bé ja existents o bé que se’n formessin de noves en contacte amb crostes pre-existents.

Pel que fa a l’activitat d’allaus, en el mateix moment de l’accident es desencadenen dues allaus més al costat per simpatia (veure l’apartat Cartografia de l’allau). El mateix dia es dona una altra allau accidental sense conseqüències al Pic Locampo, molt proper a la zona. Durant les tasques de rescat es detecten diverses esquerdes i es preveu que hi pugui haver-hi sobre-allaus, segons els membres del cos de rescat. 

El dia 17, els nivòlegs del Centre Lauegi duen a terme un perfil estratigràfic i tests d’estabilitat prop de la cicatriu de l’allau. En el perfil estratigràfic s’hi detecten tres nivells febles: un de superior format per partícules de precipitació parcialment fragmentades compatible amb la situació de placa de vent, un segon nivell format per cristalls facetats i gebre i un tercer nivell format per cristalls facetats sobre una crosta; aquests dos últims nivells compatibles amb una situació de capa feble persistent. Els tests d’estabilitat van fracturar pels nivells 1 i 2, amb sobrecàrregues moderades en el nivell 1 (cops entre 10-20) i sobrecàrrega forta en el nivell 2 (cops superiors a 20); sense propagació de fractures. Segons les observacions de Centre Lauegi, el nivell responsable de la fractura va ser el nivell facetat en contacte amb la crosta més gruixuda. Veure figura 4.

Figura 4. Perfil del mantell nival realitzat el dia 17 de març prop de la cicatriu de coronació de l’allau. S’hi detecten 2 fractures amb els tests aplicats: test de la compressió (CT) i test de la columna estesa (ECT).

El problema d’allau motiu de l’accident, d’acord amb les dades preses, correspon a un problema de capa feble persistent.

Cronologia dels fets

El 16 de març, passat migdia, un grup format per dos esquiadors de muntanya ascendia pel vessant d’orientació Est, que condueix al coll de Bassiero, quan van ser sorpresos per una allau de placa. L’allau va colgar els dos integrants. Un d’ells va poder sortir pels seu propis medis, va realitzar les tasques d’auto-rescat de l’altre company i va donar l’avís de l’accident. L’altre esquiador va ser trobat a 1 m 20 cm de profunditat en les tasques d’auto-rescat efectuades pel seu company. Els grups de rescat es van desplaçar al lloc per realitzar les tasques de rescat en allaus.

Ambdós esquiadors portaven l’equip bàsic de seguretat en terreny d’allaus: DVA, pala i sonda.

Característiques de l'allau

L'allau motiu de l'accident presenta les característiques següents:

• Tipus d’allau: Allau de placa tova.
• Orientació: E.
• Pendent: 40º.
• Humitat de la neu: Seca.
• Zona de sortida: vessant convex sota del coll.
• Zona de trajecte: vessant obert.
• Zona d'arribada: zona relativament més plana a peu de pendent.
• Amplada de la cicatriu: 60 m.
• Llargada: 168 m.
• Gruix màxim de la cicatriu: 50 cm.
• Gruix mínim: 20 cm.
• Tipus de dipòsit: en blocs.

Cartografia de les allaus

L’allau se situa en el Mapa de Zones d’allaus 1:25.000 al sector indicat amb el codi CBN001 del full (05) Vall d’Àneu - Sant Maurici, la qual es va cartografiar com a zona de difícil individualització atesa les seves característiques de terreny. En aquest sector no s’han observat allaus ni se’n te constància segons el referencial de dades d’allaus de Catalunya. Aquesta informació és consultable al visor Geoíndex - Allaus. 

L’allau que provocà l’accident ha estat cartografiada en detall segons les fotografies de l’allau i les dades de camp observades. S’ha calculat que el volum de l’allau va ser de 4047,75 m³. Atenent a aquestes mesures es considera que es va tractar d’una allau de mida 2.5, superior a mitjana (mida 2) i inferior a la mida gran (mida 3).

Tal i com s’ha indicat es van donar dues allaus més durant l’accident que també han estat cartografiades (veure figura 5). Aquestes dues allaus són plaques amb les mateixes característiques nivològiques. Pel que fa a les mides són menors.

Allau septentrional (accident) 

• Llargada cicatriu: 60 m.
• Longitud allau: 160 m.

Allau central

• Llargada cicatriu: 65 m.
• Longitud allau: 87 m.

Allau meridional

• Llargada cicatriu: 31 m. 
• Longitud allau: 74 m.

La cartografia de les allaus observades s’afegirà al referencial d’allaus de Catalunya un cop finalitzada la temporada hivernal.

Figura 5. Cartografia de les allaus caigudes durant l’accident. Es desencadenen tres allaus: la més septentrional i de mida major correspon a la de l’accident i les dues situades més al sud i de mida inferior es desencadenen per simpatia.

Imatges

Imatges generals de la zona de l’accident, en primer pla, l’allau que va provocar l’accident i, en segon pla, les allaus que es van desencadenar per simpatia. Font: Bombers GRAE.

Equips d’emergència duent a terme les tasques de rescat i l’helicòpter per l’evacuació dels accidentats. Font: Bombers GRAE.

Vista general de la zona de l’accident, l’allau de major mida és la que va provocar l’accident i les de mida més reduïda són les que es desencadenen per simpatia. Font: Mossos d’Esquadra-UIM.

Observació de la cicatriu de l’allau de placa que va provocar l’accident. Font: CGA-Centre Lauegi.

Vista des de la cicatriu cap al fons de la vall observant el recorregut de l’allau fins al seu dipòsit. Font: CGA-Centre Lauegi.

Perfil estratigràfic realitzat per CGA-Centre Lauegi prop de la zona de sortida de l’allau. Font: CGA-Centre Lauegi.

Detall de la capa feble corresponent als cristalls de gebre enterrats sota la placa. Font: CGA-Centre Lauegi.