Imatge

L'ICGC i el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) de la Generalitat de Catalunya col·laboren en els treballs de classificació de la capacitat agrològica dels sòls a partir del programa de cartografia de sòls a escala 1:25.000.

La capacitat agrològica és una forma d’agrupar els sòls basada en la seva capacitat per a produir, de forma sostenible, els cultius més habituals d’una zona. Establir la capacitat agrològica d’un sòl equival, per tant, a classificar el sòl en funció de la seva capacitat de producció i del risc de pèrdua d’aquesta capacitat.

La caracterització de la capacitat agrològica dels sòls permet classificar qualsevol sòl en una de les vuit classes establertes al sistema (I-VIII), en funció de les seves característiques i les de l'entorn on està ubicat (Klingebiel i Montgomery, 1961).

Aquestes classes, inicialment definides al Soil Conservation Service del Departament d’Agricultura dels Estats Units, han estat adaptades a les nostres condicions pel Ministerio de Agricultura, Pesca i Alimentación i modificades per la Secció d'Avaluació de Recursos Agraris del Servei de Producció Agrària del DARP (1995) i posteriorment modificades per DARP-ICGC publicades com a Especificacions per a la determinació de les Classes de Capacitat Agrològica en l’Annex 1 del document DARP (2020).

Darrera actualització

• Data: Juny 2024.
• Contingut: Llegenda del visor Geoíndex Capacitat agrològica de sòls [92 Kb]

Descripció de les classes de capacitat agrològica dels sòls

Símbol	Epígraf	Classe	Descripció
	I	Classe I	Sòls que no presenten limitacions per al seu ús. Permeten el conreu d'una àmplia gama de cultius, o qualsevol altre tipus d'aprofitament, amb una alta productivitat. S'han desenvolupat en àrees molt planes amb poc risc d'erosió i sense problemes de desbordament ocasionats per la xarxa fluvial. Les poques pràctiques de conservació que requerides estan orientades, exclusivament, a mantenir la seva productivitat.
	II	Classe II	Sòls que presenten algunes limitacions per al seu ús, el que pot reduir el nombre de cultius que es poden portar a terme i/o fa necessari algunes pràctiques de conservació moderades per prevenir el seu deteriorament (conreu seguint les corbes de nivell) o per millorar la seva productivitat (drenatge).
	III	Classe III	Sòls que presenten importants limitacions per al seu ús (Capacitat de retenció d'humitat, pendent del terreny, nivell freàtics elevats), el que es tradueix en la reducció del nombre de cultius que es poden dur a terme i/o fa necessari aplicar pràctiques de conservació més difícils d'aplicar i mantenir.
	IV	Classe IV	Sòls que presenten limitacions molt severes per al seu ús (fondària arrelable, capacitat de retenció d'humitat, pendents forts del terreny, drenatge insuficient i entollaments, inundacions freqüents, salinitat, sodicitat, trets erosius),, el que restringeix de forma important el nombre de cultius que es poden dur a terme i/o requereix un manegi molt curós, amb pràctiques de maneig i conservació molt acurades.
	V	Classe V	Sòls amb poc risc d'erosió, però que presenten d'altres limitacions edàfiques o fisiogràfiques difícils d'esmenar (profunditat arrelable, salinitat, sodicitat, entollaments, afloraments rocosos) que fan impracticable el conreu i limita el seu ús a prats, usos forestals o reserva natural.
	VI	Classe VI	Sòls que presenten limitacions importants (profunditat arrelable, pendents moderats, afloraments rocosos) que els fan no aptes per a l'agricultura i limiten el seu ús a prats, usos forestals o reserva natural.
	VII	Classe VII	Sòls que presenten limitacions molt severes (profunditat arrelable, pendents forts, afloraments rocosos) que els fan no aptes per al cultiu agrícola i limiten el seu ús a pastures, usos forestals o reserva natural.
	VIII	Classe VIII	Sòls i àrees miscel·lànies que presenten tantes limitacions (profunditat arrelable, pendents molt forts, afloraments rocosos) que exclouen totalment un ús comercial i el limita a usos paisatgístics, d'esbarjo, reserves naturals o reserves hídriques. S'inclouen els afloraments rocosos, les platges, les lleres dels rius, les escombreres de mines...
Imatge	AM	Activitat extractiva	Àrees miscel·lànies no avaluades

Referències 

Ministerio de Agricultura (1974). Caracterización de la capacidad agrológica de los suelos de España. Metodología y normas. 47 pp. 

Klingebiel, A.A.; P.H. Montgomery (1961). Land-capability classification. Soil Conservation Service, US Departament of Agriculture. 21 pp.