Mapa de sòls 1:250.000 | icgc

Mapa de sòls 1:250.000

El Mapa de sòls de Catalunya 1:250.000 (MSC250M), fet en col·laboració amb el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) i l’ICGC, publicat l'any 2019, és un document cartogràfic que proporciona una visió global de l’estructura edàfica del país i ofereix, de forma sintètica, informació sobre la distribució dels sòls en el territori, les seves morfologies, i les seves característiques físiques, químiques i biològiques.

El MSC250M és el resultat de síntesi de les dades edafològiques disponibles en el moment de la seva elaboració, l’any 2018. Aquest procés, dut a terme per l’ICGC, ha consistit en la recopilació, anàlisi i correlació de la informació cartogràfica obtinguda en els diferents treballs de cartografia de sòls que des dels anys 70 del segle passat han estat executats a Catalunya.

La síntesi de la informació de les àrees de les quals es disposava d’una cartografia més detallada, bàsicament conformada per les zones cartografiades des de l’any 1983, a escala 1:25.000, elaborada pel DARP (Fig. 1), i per les cartografies més recents que, des de l’any 2005, està elaborant l’ICGC dins del programa Mapa de sòls 1:25.000, han servit com a base per desenvolupar el model conceptual sòl-paisatge d’algunes àrees pilot.

Amb el temps, aquests models s’han anat refinant amb cartografies a altres escales disponibles en diferents àrees del territori, així com amb diversos treballs, informes i articles edafològics que, tot i no ser concebuts amb finalitats cartogràfiques, ha aportat  valuosa informació.

Imatge
Informació DARP (2007): 32 cartografies, 602.000 ha, 10.232 escandalls i 23.350 mostres analitzades

Figura 1. Resum de la informació aportada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya 

 

En aquells indrets on no existia aquesta informació cartogràfica detallada l’ICGC va promoure l’elaboració d’alguns treballs específics per a aquest projecte (Fig. 2). Aquestes cartografies s’han executat en base a l’estudi d’escandalls excavats en el terreny amb mitjans mecànics i a transsectes que han facilitat l’observació dels diferents tipus de sòls desenvolupats al territori a partir de talls naturals, trinxeres obertes amb altres objectius, miniescandalls excavats i sondejos efectuats amb barrines manuals. A més, bona part dels perfils descrits durant aquests treballs s’han mostrejat i analitzat en laboratoris especialitzats a fi de determinar-ne les seves principals característiques físiques i químiques.

Imatge
Informació ICGC (2007-2019): 35 cartografies 1:250.000, 29 cartografies 1:25.000, 2.213 observacions 1:250.000, 1.858 escandalls (1:25.000), 7.406 mostres

Figura 2. Resum de la informació promoguda i aportada per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

 

En aquesta primera edició s’ofereixen dues versions del mateix MSC250M. La primera segueix el sistema de classificació Soil Taxonomy  (SSS, 2014), que ha estat el sistema històricament emprat en les cartografies de sòls a Catalunya. La segona segueix el sistema de classificació de la World Reference Base for Soil Resources  (IUSS Working Group WRB, 2015), que és el sistema proposat  per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i Alimentació (FAO) i per la Unió Internacional de la Ciència del Sòl (IUSS) i que ha estat adoptat per la Directiva INSPIRE (Infrastructure for Spatial Information in Europe).

El mapa de sòls es format per unitats cartogràfiques identificades mitjançant una combinació de color i un codi alfanumèric. Cadascuna d’aquestes unitats cartogràfiques representa una associació dels dos tipus de sòls que més abunden a l’àrea delineada, o que millor representen les seves característiques edafològiques més destacables (SSS, 2017). Aquest tipus d’unitat cartogràfica s’ha considerat la més convenient per a un mapa d’aquesta escala.

Els tipus de sòls que conformen les unitats cartogràfiques s’han definit en base al material originari, la profunditat efectiva d’arrelament, la classe de drenatge, els horitzons de diagnòstic que presenten i la seva disposició en el perfil, la textura o granulometria dels diferents horitzons, el contingut d’elements grossos i la presència d’acumulacions de carbonats i/o guix.

 

Soil Taxonomy

Atès el grau de descripció requerit i l’escala de treball d’aquest mapa, en el cas del sistema de classificació Soil Taxonomy s’ha optat per utilitzar el Subgrup (SSS, 2017) com a nivell jeràrquic més adient per a la classificació dels diferents tipus de sòls definits.

La llegenda del MSC250M és de tipus explicatiu. En el cas del sistema de classificació Soil Taxonomy, aquesta s’ha estructurat tenint en compte els règims climàtics dels sòls. Dins de les sis grans agrupacions sorgides de l’organització de la llegenda, les associacions de sòls que conformen la llegenda s’han ordenat en la mesura que ha estat possible, en funció de la profunditat d’arrelament i del grau de desenvolupament observat en els sòls que composen les diferents associacions. A més, cal indicar que, en el cas dels sòls lítics, les associacions de sòls s’han subdividit per indicar la naturalesa del seu material original. D’aquesta forma, en el MSC250M, a partir de 60 unitats taxonòmiques, s’han definit 61 associacions de sòls i 116 unitats cartogràfiques. Cadascuna de les unitats cartogràfiques presenta una descripció de les seves característiques morfològiques, físiques i químiques.

 

Imatge
Miniatura del Mapa de sòls de Catalunya 1:250.000 Soil Taxonomy

Mapa de sòls de Catalunya 1:250.000 Soil Taxonomy

 

World Reference Base for Soil Resources (WRB)

En el cas del sistema de classificació WRB s’ha optat per utilitzar el segon nivell de detall categòric, que comprèn els Grups de Sòls de Referència i un mínim de qualificadors, principals i suplementaris, adaptat a l’escala 1:250.000.

La llegenda del MSC250M és de tipus explicatiu. A més, en el cas del sistema de classificació WRB, s’ha organitzat segons l’ordre de descripció dels Grups de Sòls de Referència presents en les associacions cartografiades en el mapa. En certs casos, quan això donava lloc a sòls amb propietats significativament diferents, aquestes unitats cartogràfiques han estat subdividides en funció del material original. D’aquesta forma, en el MSC250M (World reference base for sòil resources), a partir de 59 unitats taxonòmiques, s’han definit 54 associacions de sòls i 95 unitats cartogràfiques. Cadascuna de les unitats cartogràfiques presenta una descripció de les seves característiques morfològiques, físiques i químiques.

 

Imatge
Miniatura del Mapa de sòls 1:250.000 World Reference Base for Soil Resources

Mapa de sòls 1:250.000 World Reference Base for Soil Resources