The exhibition “Leonor Ferrer. A life between lines”, 150th anniversary of the birth of the first female draughtsman in the State
- L’ICGC custodia l’arxiu personal i professional d’aquesta delineant i pionera en la formació de dones
El passat 12 de setembre, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque i Sureda, va inaugurar al Palau Robert l'exposició Leonor Ferrer. Una vida entre línies que inicia els actes de commemoració del 150è aniversari del naixement de la primera dona delineant de tot l’Estat espanyol i de Catalunya. La mostra, comissariada per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, estarà oberta al públic fins al 2 de febrer de 2025 i es pot visitar de forma gratuïta.
Leonor Ferrer (1874-1960) va ser una delineant, mestra i activista barcelonina que es va convertir en la primera dona a obtenir el títol de delineant a Catalunya i a l'Estat espanyol, l’any 1905. Aquest assoliment la va consolidar com una pionera en un àmbit tradicionalment masculí.
Al 1898, va superar les proves d’accés a telefonista per a la seu de Barcelona de la Societat General de Telèfons i només tres anys després va ser nomenada responsable de la Secció de Dibuix. Durant els trenta-tres anys següents, va treballar-hi com a cap de delineació i va liderar un equip format per dones i homes.
Ferrer sempre va defensar la delineació com una sortida professional tècnica i ben remunerada per a les dones i, fins i tot, es va dedicar al seu ensenyament. Inicialment va impartir classes a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona i, més endavant, va fundar la seva pròpia acadèmia de delineació per a dones al Poble-sec de Barcelona.
A la darrera etapa de la seva vida professional, a partir de 1936, va exercir com a mestra d’escola a les Illes Balears.
El fons documental i la commemoració del seu naixement
La commemoració del 150è aniversari de Leonor Ferrer ha estat precedida per un exhaustiu procés de recerca. L’any 2009, familiars de la delineant van visitar la Cartoteca de Catalunya per explorar el valor de la seva col·lecció de mapes de ciutats.
Encara que la col·lecció era limitada, els mapes es trobaven en excel·lent estat i reflectien l’interès de Ferrer per crear la seva pròpia cartoteca. Finalment, la família va dipositar a l’ICGC no solament els mapes sinó tot l’arxiu personal i professional de Ferrer.
Per valorar adequadament la tasca de Leonor Ferrer com a cartògrafa i activista en la professionalització de les dones, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica va proposar que el 2024 es commemorés oficialment el 150è aniversari del seu naixement.
En el marc d’aquesta commemoració i al voltant de l’exposició s’organitzarà una taula rodona el 9 d’octubre sobre el paper de les dones a les carreres tècniques i una altra el 22 de gener sobre la presència de noms de dones a les ciutats a l’espai públic. També es duran a terme itineraris guiats pel barri on va néixer Leonor Ferrer, el Poble-sec.
D'altra banda, l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat enguany la nova denominació d’un carrer al Poble-sec, al costat de la seu de l’ICGC, que durà el seu nom.
L’actualitat de totes les activitats entorn de l’exposició es pot seguir a la web anyleonorferrer.gencat.cat.
La directora de l’ICGC, Miriam Moysset, en el discurs d’inauguració de l’exposició
Sala de l’exposició, amb una taula de dibuix amb instruments de delineació i documents; parets amb fotografies, textos i dibuixos