Descripció

És la base topogràfica de detall, equivalent a una escala 1:1.000, principalment de les zones urbanes de Catalunya, elaborada com a base de dades espacials i distribuïda en formats de CAD, SIG i BIM per facilitar-ne l'explotació en diversos àmbits.

Aquest conjunt de dades conté molts elements, tots ells descrits en les seves especificacions tècniques, i es poden obtenir mitjançant diversos mecanismes, fonts i tecnologies. Cal tenir en compte que, a més de la captació de les dades, hi ha una tasca d'assignació de valors a cadascun dels atributs definits, a més dels controls de qualitat corresponents.

Atesa la novetat del model de dades de l'RTL, inicialment es publiquen uns 230 municipis, als quals s'aniran afegint la resta de Catalunya progressivament (principalment àmbits urbans).

El resultat final és un conjunt de dades amb les capes següents:

• Relleu: En aquesta capa s’agrupen els objectes que permeten caracteritzar el relleu, com ara corbes de nivell, cotes altimètriques, marges de bancal i talussos.
• Hidrografia: En aquesta capa s’inclouen objectes que permeten definir la xarxa hidrogràfica lineal completa, continua i connectada, i també les masses d’aigua naturals i artificials i punts d’accés a la xarxa d’aigua o aigües subterrànies. Alguns d'aquests elements són els cursos fluvials, les rambles inundables, els canals, les basses i els pous.
• Cobertes del sòl: En aquesta capa s’inclouen un nombre reduït de cobertes naturals i artificials, i objectes de vegetació.
• Transports: La capa comprèn vies de comunicació per a vehicles o persones així com infraestructures associades. Els objectes permeten definir les xarxes viària i ferroviària lineals completes, continues i connectades. No es contemplen vies de navegació aèria ni vies navegables.
• Senyalitzacions: En aquesta capa s’inclouen objectes per a l’ordenació de la mobilitat urbana, bàsicament senyals verticals i senyalització horitzontal.
• Construccions: En aquesta capa s’inclouen edificacions i les construccions que no estiguin en altres capes. També s’hi inclouen recintes, públics o privats, destinats a usos, instal·lacions o serveis amb repercussió en l’activitat de la població.
• Energia i serveis: Aquesta capa inclou objectes que formen part de les xarxes de subministrament energètic, de combustibles i telecomunicacions, com ara armaris, canonades, fanals i panells solars.
• Mobiliari: Aquesta capa inclou objectes de l’equipament instal·lat a la via pública, com ara aparcabicis, bancs, bústies, dutxes (en platges...), papereres, etc.
• Noms geogràfics: Els textos que donen nom o caracteritzen els objectes poden ser atributs dels propis objectes o textos que donen nom a objectes no representats al conjunt de dades.
• Modelatge del terreny: Aquesta capa, que només es distribueix en els formats Geopackage 3D, DWG 3D i DGN 3D, inclou les línies per a facilitar l’obtenció de models d’elevacions del terreny (línies de canvi del pendent, etc.).

Aquesta organització de la informació facilita un ús àgil i versàtil de les dades, ja que permet treballar amb tota la informació alhora, o bé fer seleccions per capes d’informació o per àmbits territorials, així com canvis en la simbolització.

Per tal de garantir un ús el més generalitzat possible, es distribueixen formats específics tant per a usuaris que treballen amb SIG com per a usuaris que treballen amb CAD.

Els formats SIG més rellevants són el Geopackage, explotable des de programari lliure, així com el Geodatabase, per als usuaris de la plataforma ESRI. En ambdós casos, el fitxer conté dades vector organitzades en les diferents capes temàtiques, així com taules de metadades i descripcions dels valors dels atributs. Els arxius incorporen una estilització, per al programari lliure QGIS en el cas del Geopackage, i per a l’ArcGIS Pro en el cas de la Geodatabase.

Per a usuaris que treballen amb programari CAD, es distribueixen formats DGN (per a MicroStation) i DWG (per a AutoCAD), tant en 2D com amb la informació 3D. En tots els casos la informació està agrupada per nivells amb noms descriptius i amb una simbolització adaptada al programari de destí, així com els atributs dels diferents objectes incorporats dins l’arxiu. En el cas del format DGN, els atributs s’incorporen com a itemtypes, i en el cas del format DWG es distribueixen en dues versions: una amb atributs com a tags, consultables des d'AutoCAD, i una altra amb els atributs com a object data, consultables des d'AutoCAD Map.

Addicionalment, el format IFC (Industry Foundation Classes) permet incorporar la informació del Referencial Topogràfic Local en entorns de treball BIM (Building Information Modeling). Aquest format facilita la integració de dades topogràfiques en projectes d’arquitectura, enginyeria i construcció, afavorint la interoperabilitat entre diferents plataformes i millorant la coordinació dels projectes.

Casos d'estudi

El principal objectiu d'aquesta geoinformació és la gestió municipal, ja que proporciona una base topogràfica precisa que serveix com a referència per al desenvolupament de qualsevol activitat que té incidència territorial a nivell municipal, incloent activitats de tipus tècnic, de gestió, de planificació o d’administració del territori. 

Imatge

Alguns exemples d'aquesta gestió municipal serien la realització dels treballs d’inspecció relacionats amb diversos elements de l’espai públic (terrasses de restauració, etc.), l'atenció a les sol·licituds de llicències d’ocupació de via pública i per a la gestió de terrasses i activitats a la via pública en general, la generació de croquis dels atestats d’accidents de circulació i altres incidents que succeeixen a la via pública, la recollida dels residus i la realització d’estudis relacionats amb aquesta (ubicació de punts de recollida, determinació òptima de rutes, etc.), o la redacció de plans d’accessibilitat que permetin definir i prioritzar les actuacions a la via pública per tal de promoure l’accessibilitat a nivell municipal.

Imatge

Una altra de les aplicacions interessants de l'RTL és l'obtenció de models de ciutats, què facilita la realització d'estudis de contaminació i protecció acústica, de potencial solar, de riscos i protecció civil, d'impacte visual i ombres, de promoció turística, de protecció de patrimoni, de planificació urbanística i arquitectònica, i de planificació de xarxes de comunicacions entre altres.

Imatge

També com succeïa amb l'anterior cartografia topogràfica 1:1.000, l'RTL facilita el planejament urbanístic i, en qualsevol cas, pot servir com a cartografia de referència en general.