Descripció

Les Àrees de poblament són assentaments humans constituïts per edificacions d’obra fixa coberta i estable en el temps, inclosos els vials, les masses d’aigua, els parcs i els altres elements del territori que formen part de l’assentament.

Les àrees de poblament se seleccionen a partir de les entitats de població de la Base de noms geogràfics de Catalunya (ICGC) i del Nomenclátor de municipios y entidades de población (INE), i també del SIPAE en el cas dels sectors industrials.

Per completar el sector industrial, de la Base de noms geogràfics de Catalunya se seleccionen aquells topònims associats a determinats conceptes de tipus industrials (vegeu les especificacions tècniques per major detall).

Els polígons es delimiten sobre el Referencial topogràfic territorial (carrers, camins, parcel·les, construccions...), tenint en compte les Divisions administratives, i s’acaben d’ajustar per fotointerpretació sobre l’ortofoto vigent (introducció d’edificacions, etc.), sempre que sigui possible, a elements planimètrics del territori com són camins, parcel·les, construccions...

Si es tracta de sectors industrials que es troben al SIPAE, es parteix de les delimitacions que hi consten (al SIPAE) i llavors s’ajusten com la resta d’àrees de poblament.

A continuació s’associa, a cada àrea, el nom que consta en la Base de noms geogràfics de Catalunya, o bé el que consta en el SIPAE en el cas de sectors industrials no contemplats en la Base de noms geogràfics. Finalment, s’associa també un codi específic per cada àrea, els codis de les entitats INE on es troba (si l’àrea s’inclou al Nomenclàtor d’unitats poblacionals de l’INE), i la informació de les Divisions administratives on es troba.

El resultat final és una capa de polígons que delimiten les àrees de poblament existents a Catalunya, inclosos els polígons d'activitat econòmica, amb els seus noms i codis.

Casos d'estudi

Facilitar la representació gràfica, consulta i anàlisi de dades estadístiques (poblacionals, econòmiques, mediambientals, etc.), i servir com a  base de referència per a la planificació d’aspectes relacionats amb el territori, en els que sigui fonamental conèixer els àmbits amb estructura urbana.

Un dels usos principals d'aquesta geoinformació és la planificació territorial i urbanística a Catalunya. Mitjançant l'estudi de l'abast territorial de les àrees de poblament i la seva distribució, junt amb la classificació i qualificació del sòl, les activitats que s'hi duen a terme, la població i altres dades, és possible ordenar el creixement urbà, protegir el medi ambient, optimitzar la mobilitat, garantir una distribució equilibrada dels serveis i fomentar el desenvolupament econòmic. Un exemple concret seria la identificació de nuclis de població amb dèficits urbanístics, manca d'equipaments o d'accés a Internet d'alta velocitat.

Imatge

L'avaluació de riscos naturals, com ara incendis o inundacions, és un altre àmbit en què la delimitació d'arees de poblament és bàsica. En el cas dels incendis, la identificació d'assentaments (urbanitzacions, etc.) en entorns forestals facilita l'impuls de treballs de prevenció com ara l'establiment i realització de franges perimetrals de protecció. Pel que fa a les inundacions, el creuament de les zones poblades amb dades d'hidrografia, entre altres, ajuda a implementar accions de resiliència (construcció de murs, adequació d'infraestructures...), més enllà de revisar el planejament urbanístic corresponent per evitar possibles catàstrofes.