Entitats municipals descentralitzades | icgc

Entitats municipals descentralitzades

Base geogràfica de les entitats municipals descentralitzades derivada dels expedients de delimitació de les entitats i dels municipis als que pertanyen, i de fonts cartogràfiques de referència

Base geogràfica de les Entitats Municipals Descentralitzades (EMD) de Catalunya, amb els seus noms i codis, derivada dels expedients de delimitació de les entitats i dels municipis als que pertanyen, i de fonts cartogràfiques de referència.

Dels límits dels polígons de les EMD representades en aquesta base només tenen caràcter de definitiu aquells que disposen d’una acta de reconeixement, una resolució publicada al DOGC o una resolució judicial que determini la línia oficial vigent, sempre i quan disposin de coordenades en el sistema de referència vigent. La resta de límits cal considerar-los com a provisionals.

Les EMD són un tipus d'entitat d'àmbit territorial inferior al municipi, és a dir, governs locals per sota dels municipis.

Característiques principals

  • La capa d'EMD es distribueix en format Geopackage, Shapefile i DWG, i també es pot utilitzar mitjançant el WMS i el WFS associats.
  • El sistema de coordenades adoptat és l’oficial a Catalunya (ETRS89 UTM 31 Nord).
Imatge
Logo CC BY 4.0
Geoinformació de la Direcció General d’Administració Local i de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons (CC BY 4.0).
Més informació

Descarrega vector

Descripció 

Les entitats municipals descentralitzades (EMD) són organismes públics que depenen dels ajuntaments però tenen autonomia per gestionar determinats serveis i funcions a una part del municipi. El seu principal objectiu és acostar la gestió pública als ciutadans, millorant l'eficàcia administrativa i la resposta a les necessitats locals. 

La determinació dels polígons de les entitats municipals descentralitzades prové de la fusió selectiva de les fonts d'informació següents:

  • Pels límits de les EMD i els límits entre municipis, de caràcter definitiu amb coordenades en el sistema de referència vigent, prové de les memòries dels treballs topogràfics realitzades per l'ICGC, en base a les actes de reconeixement, les resolucions publicades al DOGC o les resolucions judicials que determinin la línia oficial vigent.
  • Pels límits de les EMD de caràcter definitiu sense coordenades en el sistema de referència vigent, prové de la interpretació de les actes de reconeixement, les resolucions publicades al DOGC o les resolucions judicials que determinin la línia oficial vigent.
  • Pels límits de les EMD de caràcter no definitiu, prové de la interpretació i aproximació de l’antiga Base municipal de Catalunya 1:50.000 de l'ICGC, de les minutes cartogràfiques antigues i la documentació (actes, quaderns i cartografia a escala 1:25 000) dels expedients de delimitació municipal dipositats a l'Instituto Geográfico Nacional.
  • Pels límits entre municipis de caràcter no definitiu, prové dels replantejaments topogràfics o anàlisis tècniques de les línies de terme municipal de Catalunya realitzats per l'ICGC a partir de la documentació (actes, quaderns i cartografia a escala 1:25 000) dels expedients de delimitació municipal dipositats a l'Instituto Geográfico Nacional.
  • Per la línia de tancament dels polígons, amb el mar i els països veïns, prové, respectivament, de la línia de costa de la Base topogràfica 1:5.000 de l'ICGC i de la "Base de datos de Límites Jurisdiccionales de España" de l'Instituto Geográfico Nacional.

El resultat final és una capa de polígons que delimiten les entitats municipals descentralitzades existents a Catalunya, amb els seus noms i codis.

 

Casos d'estudi

Aquesta capa serveix de referent en tots aquells àmbits d’informació que requereixen les entitats municipals descentralitzades com a base de treball i de representació, com són activitats de tipus tècnic, d’anàlisi, de gestió, de planificació o d'administració del territori i la seva representació en un mapa.

Un dels casos en què es pot crear una EMD es dona quan un determinat nucli dins d'un municipi té una identitat pròpia i els seus habitants reclamen una gestió més propera i adaptada a les seves necessitats específiques. Alguns exemples serien Bellaterra, constituïda com a EMD dins del municipi de Cerdanyola del Vallès segons el Decret 167/2009 i a partir del qual esdevé responsable del manteniment dels espais públics, de les inspeccions urbanístiques i d'activitats, de la gestió del trànsit, de la promoció de la cultura i l'esport, i de la conservació del patrimoni; o Campredó, constituït com a EMD dins del municipi de Tortosa segons el Decret 120/2010 i a partir del qual va adquirir competències sobre serveis bàsics, activitats culturals i manteniment d’infraestructures locals.

Imatge
EMD a la zona de l'Alt Pirineu i l'Aran, motivada per l'orografia i la dispersió dels nuclis de població

EMD a la zona de l'Alt Pirineu i l'Aran

També destaca l'abundància d'EMD a la zona de l'Alt Pirineu i l'Aran, motivada per l'orografia i la dispersió dels nuclis de població més enllà de la seva història i identitat pròpia. En tots aquests casos, com en els anteriors, el principal objectiu de constituir-se com a EMD és una millor gestió dels serveis locals (neteja, manteniment de camins, activitats culturals i petites obres), a més d'apropar l'administració a la ciutadania i de preservar la seva autonomia dins dels municipis.