El taller PCP Wise, celebrat el 2 de juliol a la seu de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), coorganitzat per l'IEEC i l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), es va estructurar al voltant d'activitats grupals interactives guiades i dinamitzades. Amb aquesta dinamització, el sector privat, el públic, l’acadèmia, el teixit de recerca i els usuaris finals van formular els requeriments per tal que les licitacions Pre-Commercial Procurement (PCP) que es faran des del PCP WISE s’ajustin a solucions tecnològiques per millorar la gestió de l’aigua.

PCP WISE. Customisation/Pre-operationalisation of Water Management Innovations from Space for European Climate Resilience te l’objectiu de desenvolupar solucions operacionals que permetin una gestió més intel·ligent de l'aigua, aprofitant dades capturades des de satèl·lits com a requisit previ per anticipar-se a la gestió d’un recurs crític, davant de les noves condicions climàtiques extremes i els seus impactes potencials en el medi ambient i en la societat. 

Després de l’estiu de 2025, es farà una primera convocatòria PCP a què es podrà presentar el teixit tecnològic català ja que, entre els diversos casos d’ús presentats en els treballs previs dels membres del consorci PCP WISE, Catalunya ha estat seleccionada per a l’àmbit de solucions per a la sequera i els impactes en la producció agrícola i la gestió del recurs hídric. La disponibilitat d’una infraestructura com la Xarxa d’estacions de Mesura de paràmetres físics dels Sòls de Catalunya (XMS-Cat) de l’ICGC o les estacions agrometeorològiques de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA) han estat elements clau per a aquesta selecció.

Imatge

Participants al taller dinamitzador dut a terme per recollir requeriments i necessitats en el marc del projecte PCP WISE.

La tasca principal de la jornada tenia com a objectiu identificar la informació climàtica relacionada amb l'aigua que estava disponible, la que era usable o la que mancava, alhora que animava els participants a explorar les seves pròpies suposicions i necessitats de dades. Es van formar tres grups amb representants de les categories d'usuaris de crisi, regulars i climàtics, que van respondre a dues preguntes clau:

• Quina informació relacionada amb l'aigua teniu o no teniu?

• Quines són les barreres per accedir o utilitzar aquesta informació?

El Grup 1 va expressar preocupació per la falta de dades i la disponibilitat limitada de dades climàtiques de nivell de detall i la informació sensible sobre inundacions urbanes. Les dades sovint depenien de la persona i la documentació era inconsistent, especialment pel que fa a les metadades. També es va destacar la necessitat de millors dades sobre Solucions Basades en la Natura (NBS), com els sostres verds. El Grup 2 es va centrar en la fragmentació dels sistemes de dades, els desafiaments de l'automatització de les actualitzacions i les contínues preocupacions sobre la privadesa i la seguretat referents a aportar certes dades com a públiques. El Grup 3 va centrar la seva discussió en la predicció de les condicions del sòl i les inundacions, i va assenyalar l'absència de dades integrades per a la modelització del flux d'aigua a les àrees urbanes. També van qüestionar l’escalabilitat de les noves tecnologies de detecció.

Aquestes aportacions representaran una informació clau i directa per al desenvolupament del concurs PCP i garantiran que els futurs serveis climàtics responguin a les complexitats del món real i a les necessitats dels usuaris.