NDVI satèl·lit | icgc

NDVI satèl·lit

Mosaic NDVI satèl·lit per monitorar la vegetació de Catalunya amb actualització mensual i resolució de 10 metres

El mosaic del territori de Catalunya NDVI satèl·lit representa l’índex de vegetació de diferència normalitzada (NDVI), mitjançant la combinació d’imatges rectificades captades per satèl·lit en les bandes del vermell i de l’infraroig proper. Aquest índex permet estimar el vigor de la vegetació, a partir de la diferència normalitzada entre la radiació que reflecteix en la banda infraroja de l’espectre electromagnètic respecte la banda del vermell de l’espectre visible mitjançant la fórmula NDVI = (infraroig proper - vermell) / (infraroig proper + vermell).

NDVI satèl·lit es distribueix en format Cloud Optimized GeoTIFF (COG) de 8 bits. 

El sistema de coordenades emprat és l’oficial a Catalunya (ETRS89 UTM 31 Nord).

 

Data de la informació: 2024 - 2025.

Data d'actualització: Mensual (Desembre 2025).

 

Logo CC BY 4.0
Geoinformació de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya subjecta a una llicència Creative Commons de Reconeixement 4.0 Internacional (CC BY 4.0).
En el cas que les imatges font provinguin de satèl·lits Sentinel, cal incloure el text “Conté dades de Sentinel Copernicus modificades per l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya”.
Més informació

 

Descripció

El producte NDVI satèl·lit és una ortoimatge que representa l’índex de vegetació de diferència normalitzada (NDVI) per al territori de Catalunya. Aquest índex s’obté a partir de la combinació de bandes espectrals del vermell i de l’infraroig proper captades per satèl·lit, i permet estimar el vigor de la vegetació. Els valors reals (entre -1 i 1) es transformen en un rang discret (0 a 200) per facilitar la visualització i l’anàlisi.

Aquest conjunt de dades és essencial per interpretar l’estat i evolució de la vegetació, detectar canvis temporals i donar suport a estudis ambientals, urbanístics i climàtics.

La metodologia segueix els passos següents:

  1. Obtenció d’imatges rectificades de satèl·lit que cobreixen Catalunya en un mes concret.
  2. Creació d’un mosaic combinant les imatges segons línies de tall irregulars per formar una ortoimatge contínua.
  3. Càlcul de l’NDVI per píxel aplicant la fórmula: NDVI=(infraroig proper − vermell) / (infraroig proper + vermell).
  4. Transformació lineal dels valors NDVI (-1 a 1) a un rang discret de 0 a 200 (8 bits).

 El producte resultat és un conjunt de dades amb les característiques següents:

  • Resolució espacial: mínim 10 m.
  • Representació: escala de grisos (0 = negre, 200 = blanc).
  • Classificació NDVI (valors reals vs. discretitzats):
    • Aigua/cobertes artificials: < 0 | < 100.
    • Sòl nu/vegetació morta: 0 – 0,2 | 100 – 120.
    • Vegetació dispersa: 0,2 – 0,4 | 120 – 140.
    • Vegetació abundant: 0,4 – 0,6 | 140 – 160.
    • Vegetació molt densa: > 0,6 | > 160.

Actualització: mensual, condicionada a la disponibilitat d’imatges lliures d’elements atmosfèrics.

 

Casos d'ús destacats

Imatge
NDVI Satàl·lit casos d'ús

Un dels principals objectius d’aquesta geoinformació és determinar diferents aspectes relacionats amb l’estat de la vegetació: creixement de les plantes, cobertes vegetals, volum de biomassa, o determinació de l’estat i ubicació del verd urbà.

Quan un arbre és vigorós, reflecteix molta radiació solar en l'infraroig proper i poca en el vermell i, en conseqüència, s'obté un NDVI elevat. En canvi, quan un arbre està malalt, passa el contrari. Per exemple, si un arbre vigorós reflecteix un 50% en l'infraroig proper i un 8% en el vermell, l'NDVI serà 0,72. En canvi, si un arbre malalt reflecteix un 40% en l'infraroig proper i un 20% en el vermell, l'NDVI serà 0,33.

Per tant, tenint en compte que l'NDVI sempre resulta en un número entre -1 i 1, per raó de la forma en què es calcula, es podria dir que un NDVI < 0 es correspon amb cobertes artificials o zones d'aigua, un NDVI entre 0 i 0,3 es correspon amb sòl nu, i un NDVI elevat es correspon amb zones de vegetació.

També és útil per a la realització d’anàlisis temporals periòdiques de canvis al territori, i facilitar el coneixement i interpretació de la seva evolució des de diversos àmbits d’actuació com l’urbanístic i l’ambiental.