Mapa d'intensitats percebudes a Catalunya al segle XX
L'estudi dels terratrèmols anteriors a l'època instrumental es realitza a partir de les dades macrosísmiques, és a dir, de les descripcions dels efectes produïts per un terratrèmol recollides en diverses fonts bibliogràfiques.
Actualment en cas de terratrèmol percebut per la població es fa, des de principis de segle, una enquesta macrosísmica per tal d'analitzar els seus efectes i assignar el corresponent grau d'intensitat a les diferents poblacions (Taula II).
Els sismes més significatius del segle XX tingueren lloc el dia 19 de novembre de 1923 a la Vall d'Aran amb una intensitat màxima epicentral de VIII (MSK) i el dia 12 de març de 1927 a la zona de Sant Celoni amb una intensitat màxima de VII (MSK).
Intensitats màximes percebudes a Catalunya al segle XX
Taula I: Correspondència aproximada entre la magnitud (Richter) d'un sisme i la intensitat (MSK) percebuda a l'àrea epicentral.
| Magnitud | Intensitat (Màxima epicentral) |
|---|---|
| 3,5 - 4,0 | IV |
| 4,0 - 4,5 | V |
| 4,5 - 5,0 | VI |
| 5,0 - 5,5 | VII |
| 5,5 - 6,0 | VIII |
| 6,0 - 6,5 | IX |
Taula II: Descripció succinta del grau d'intensitat (MSK).
| Intensitat | Descripció |
|---|---|
| I | No percebut |
| II | Només percebut per persones en repòs |
| III | Percebut dins dels edificis |
| IV | Oscil·lació d'objectes penjants |
| V | Desplaçament d'objectes lleugers |
| VI | Danys lleugers |
| VII | Danys moderats |
| VIII | Danys greus |
| IX | Danys greus generalitzats |