Figura 3: Les tècniques geofísiques proporcionen informació sobre les propietats físiques de les roques en el subsòl. La figura mostra un perfil sísmic (a) en el qual s'observen els que s'anomenen reflectors: aquests són la resposta a les ones sísmiques d'horitzons que les reflecteixen. Proporciona una imatge similar a la d'una ecografia clínica. L'escala vertical dels perfils sísmics es refereix al temps que tarden les ones sísmiques a anar des d'una font d'emissió situada en la superfície del terreny, fins a un horitzó que les reflecteix i tornar per a ser enregistrades per un receptor; el temps d'aquesta escala vertical, graduada en mil·lisegons, és doncs un temps de doble recorregut (two way traveltime, TWT, en la seva denominació anglesa). Per a poder transformar l'escala vertical en TWT de les ones sísmiques a una escala vertical en metres cal conèixer la densitat del medi pel qual van les ones i la velocitat amb què es desplacen. Per determinar aquests paràmetres s'utilitzen altres tècniques geofísiques, generalment sísmica de refracció o gravimetria, recolzades, sempre que és possible, en dades de sondatges. El dibuix de línies (b) (line drawing) identifica els reflectors que s'observen en els perfils sísmics i mostra l'arranjament de les formacions rocoses en el subsòl. Finalment es construeix el perfil interpretat (c).
Figura 4: L'extrapolació de les dades, tant de superfície, com de subsòl, és limitada per l'estil estructural; la figura il·lustra models geomètrics de falles extensives (a) i contractives (b).
Figura 5:
Aquest, en concret, mostra els travertins i els fangs carbonàtics de l'Estany de Banyoles (Mapa geològic de Catalunya 1:25.000).
Figura 6: Tall geològic d'un projecte d'obra subterrània en subsòl urbà. L'escala vertical i en conseqüència l'alçada de tots els objectes és exagerada verticalment.
Figura 7: Mapa de situació dels sondatges d'exploració petroliera, a terra i a la plataforma marina. Les dades que aporten els sondatges són fonamentals per a la construcció de talls geològics en qualsevol àmbit.
Figura 8: L'estructura i la constitució interna de la Terra es coneixen a través de la interpretació de dades geofísiques. La divisió clàssica fa referència a la composició dels diversos embolcalls; la divisió dinàmica es refereix al comportament mecànic d'aquests. A dalt, detall de l'estructura de la part més externa de la Terra (modificat de Kearey i Vine, 1990)
Figura 9: Tall geològic, tall compensat i tall geològic restituït a l'estat indeformat. En ells es mostra la situació i la relació entre els volums rocosos en diferents moments de llur història geològica, després i abans d'haver estat deformats i erosionats.