Crísi sísmica del Ripollès de Febrer de 2003 | icgc

Crísi sísmica del Ripollès de Febrer de 2003

Durant els mesos de febrer i abril de 2003 va tenir lloc una sèrie sísmica en la bora sud de la Zona Axial del Pirineu Oriental amb 44 petis terratrèmols concentrats en les 3 primeres setmanes. Les magnituds assolides se situen entre prop de 0 i 3.8. El sisme principal de magnitud 3.8 va produir-se el dia 26 de febrer. El sisme fou percebut àmpliament a la meitat oriental de Catalunya. Els hipocentres cal considerar-los superficials, a menys de 10 Km de fondària. Els enregistraments d'aquests terratrèmols a les estacions de banda ampla de la xarxa sísmica de l'Institut Geològic de Catalunya es poden consultar al Butlletí sismològic de 2003 i a les taules mensuals de terratrèmols locals de febrer i març.

Seguiment de l'activitat sísmica

Sisme principal

Data

Hora 
inici (TU)

Latitud

Longitud

Magnitud

26-2-03

3:33

42.30º N

2.22º E

3.8

 Precursor

Precursor

Data

Hora 
inici (TU)

Magnitud

25-2-03

23:10

0.7

Llista dels terratrèmols

Llista dels terratrèmols

Codi

Data

Hora

Lon

Lat

H

Mi

Q

Llegenda

CODI, Identificador de l'event; LAT i LON, Coordenades geogràfiques LAT(N) i LON(E) en graus; h, Fondària de l'hipocentre (Km); M, Magnitud local; Q, índex de qualitat (A, alta; B, mitja; C, baixa; D, molt baixa).

l0302200

20030225

23:10:43

2.24

42.32

5

0.7

C

l0302210

20030226

3:32:57

2.22

42.30

7

3.8

B

l0302220

20030226

4:04:27

2.25

42.31

7

1.3

C

l0302230

20030226

4:13:22

2.25

42.30

7

1.2

C

l0302270

20030226

6:33:10

2.23

42.30

7

1.2

B

l0302280

20030226

9:30:20

2.23

42.30

6

1.9

B

l0302300

20030226

14:41:18

2.26

42.32

4

0.9

C

l0302330

20030226

22:28:04

2.23

42.30

4

1.4

C

l0302340

20030226

22:32:04

2.23

42.30

6

1.5

C

l0302350

20030226

22:55:10

2.22

42.30

4

1.8

B

l0302360

20030226

0:16:07

2.21

42.29

4

2.2

B

l0302370

20030227

0:26:54

2.25

42.31

10

1.4

C

l0302380

20030227

1:31:41

2.23

42.29

4

1.3

C

l0302390

20030227

7:28:52

2.23

42.30

5

1.1

C

l0302400

20030227

8:54:33

2.24

42.30

4

1.2

C

l0302450

20030227

22:08:48

2.25

42.30

7

1.1

C

l0302460

20030228

19:55:34

2.23

42.30

8

1.1

B

l0303050

20030304

22:07:12

2.27

42.33

4

0.6

C

l0303110

20030306

21:50:00

2.21

42.26

4

0.8

C

l0303120

20030309

2:07:26

2.24

42.30

7

0.7

C

l0303130

20030309

2:51:53

2.01

42.35

3

-0.3

C

l0303140

20030309

15:14:53

2.04

42.35

10

1.2

B

l0303150

20030309

23:04:33

2.22

42.30

7

0.8

B

l0303160

20030309

23:53:14

2.23

42.30

7

0.6

C

l0303170

20030310

0:54:37

2.22

42.30

6

2.3

A

l0303180

20030310

1:47:16

2.23

42.31

8

0.1

C

l0303210

20030312

20:00:18

2.21

42.30

7

0.3

C

l0303270

20030322

14:30:31

2.25

42.32

7

0.9

C

l0303280

20030322

14:40:42

2.23

42.30

8

1.1

B

l0303290

20030322

14:48:38

2.22

42.29

7

1.3

B

l0303310

20030322

23:18:27

2.23

42.29

8

0.7

C

l0303330

20030324

4:22:48

2.22

42.29

7

0.8

B

Distribució del nombre de sismes per dies

Imatge


Entre el 25 de febrer i el 14 de març va succeïr el major nombre de sismes, tots de magnitud inferior a 3. Les rèpliques semblen aparéixer seguint un cicle d'una setmana fins a esmortir-se.

Distribució del nombre de sismes per magnituds

Imatge


El major nombre de sismes durant la crisi se situa per sota de magnitud 3 amb un total de 48 sismes determinats. Durant la crisi no s'ha pogut localizat un nombre d'11 sismes de petitamagnitud.

Càlcul del mecanisme focal obtingut

Solució focal del terratrèmol del Ripollès de 26 de febrer de 2003, obtinguda a partir de les polaritats de les ones P provinents de diferents estacions (22) amb l'estimació de l'orientació dels eixos i plans de falla amb les seves desviacions típiques.

Imatge


Situació de la crisi en el context estructural

Mapa de distribució de les rèpliques de la crísi sísmica del Ripollès dins del context estructural de la vora Sud de la Zona Axial del Pirineu Oriental. La distribució espacial de les rèpliques indica una lleugera tendència d'orientació NE-SW concentrada a l'entorn de la localitat de Pardines. En la figura es representa també les estacions sísmiques de Bruguera (CBRU, Banda-ampla) i d'Olot (OLT, Curt-període) i l'accelerògraf d'Olot (Olot). Cal remarcar la proximitat de l'estació de Llívia, situada molt a prop de la zona d'estudi (NE de Puigcerdà), amb el sensor sismomètric de Banda-ampla i dos sensors acceleromètrics (localitzats en roca i en sòl).

Així també, es constata la presència de 5 mecanismes focals de terratrèmols recents situats molt a prop del calculat pel sisme principal d'aquesta crisi (ICC, 1999). En general, els mecanismes són compatibles i mostren la distribució del camp d'esforços amb un eix de compressió màxima horitzontal d'orientació NNW-SSE i un eix d'extensió màxima horitzontal d'orientació EWE-WSW. Aquestes orientacions s'enmarquen dins d'un règim tectònic en direcció o "strike-slip".

Segons el context estructural de la zona, caldria pensar que l'àrea font del sisme principal i rèpliques posteriors poden estar associades a una làmina del sistema de l'encavalcament basal (amb cabussament cap al N). La solució focal manifesta una component en direcció o "strike-slip" en el seu moviment de vergència cap al Sud.

Imatge