Taula cronostratigràfica internacional | icgc

Taula cronostratigràfica internacional

La Taula cronostratigràfica internacional descriu els temps geològics en el qual s'inscriu la història de la Terra. Combina una escala numèrica que utilitza com a unitat el milió d'anys (escala cronomètrica) i una escala que s'expressa en unitats de temps relatives (escala cronostratigràfica).

 

 

Presentació

L'escala cronostratigràfica és establerta per convenció i es fonamenta en el Sistema Internacional Estandarditzat d'unitats estratigràfiques (per exemple, “Juràssic”, “Paleocè” o “zona d'ammonits d'Hildoceras bifrons”). Aquest sistema, regulat per la Comissió Internacional d'Estratigrafia (ICS en la seva sigla anglesa), defineix les divisions relatives del temps geològic (eons, eres i les seves subdivisions), estableix els límits de les unitats i els calibra amb l'escala cronomètrica, atribuint-los les edats absolutes que els corresponen.

Els límits inferiors de les unitats de tots els rangs (estatges, sèries, sistemes i eratemes) es troben actualment en procés de ser definits, mitjançant seccions i punts, com a Estratotips Globals de Límit (GSSP-Global Boundary Stratotype Section and Point).

L'Arqueà i el Proterozoic que, per convenció, havien estat definits cronomètricament, segons edats numèriques absolutes (GSSAs-Global Standard Stratigraphic Ages) estan involucrats en el procés esmentat.

Els GSSP oficials es marquen a la taula amb el símbol del “Clau Daurat” (Golden Spike) amb el qual també es materialitzen en el terreny. Hom pot trobar la taula original i els detalls dels GSSP ratificats (criteris de definició de cadascun d'ells, localització geogràfica i geològica, correlació, etc.) a http://www.stratigraphy.org.

Les edats numèriques (Ma) estan subjectes a revisió i no defineixen unitats en el Fanerozoic i en l'Ediacarià. Això només ho fan els GSSP. Pel que fa als límits d'aquelles unitats del Fanerozoic que encara no tenen un GSSP ratificat, o dels quals no es disposa d'una edat numèrica acotada, la taula dóna una edat numèrica aproximada (~).

 

  • Les edats numèriques de tots els sistemes, excepte el Triàsic, el Cretaci i el Precambrià, provenen de Gradstein et al. (A Geologic Time Scale 2012).
  • Les del Plistocè inferior, Triàsic i el Cretaci són aportacions originals de les subcomissions respectives de la ICS-IUGS.

 

El codi de colors segueix la convenció establerta per la Comissió del Mapa Geològic del Món (CCGM-IUGS).