Les matèries primeres crítiques, també anomenades minerals o elements crítics, són materials estratègics d’alt valor econòmic i geopolític i, a la vegada,  són imprescindibles per la vida quotidiana de la societat actual. 

Són matèries essencials per la descarbonització i electrificació del planeta (plaques solars, cotxes elèctrics, molins de vent generadors d’electricitat), i per tots els aparells tecnològics tant d’ús quotidià com industrial (telèfons mòbils o ordenadors personals, transport aeri, naus espacials o satèl·lits). 

En data actual el control mundial per accedir a tot aquest conjunt de matèries primeres està controlat per Xina i Rússia.

Per tots aquests motius, la Unió Europea ha elaborat recomanacions i normativa amb l’objectiu de  promoure l’estudi i l’avaluació sobre la presència d’aquestes matèries primeres en el sí de la Unió:

• Impulsar accions per no dependre de països tercers per disposar d’aquests minerals: "European Critical Raw Materials Act" (European Commission, anglès). 
• Elaborar fulls de ruta per reforçar l’autonomia en matèries estratègiques de l’Estat: "Hoja de ruta para la gestión sostenible de las Materias Primas Minerales (Ministeri per a la Transició Ecològica, castellà)".

L’ICGC, en el contracte programa 2023-2026, dins el marc de les seves funcions, i seguint la normativa impulsada per la Unió Europea, està duent a terme un projecte amb l’objectiu d’identificació de contextos geològics favorables a la presència de matèries primeres crítiques en el territori de Catalunya.

L’activitat de l’ICGC se centra en una de les seves funcions principals, adquirir  coneixement geològic territorial. L’objectiu és tenir una primera visió general sobre ambients geològics susceptibles de poder generar aquest tipus de matèries en el marc de la geologia de Catalunya. El treball consisteix en recopilar i aglutinar informació geològica existent en publicacions científiques, o dispersa en les universitats o centres de recerca, sense realitzar treball de camp, ni presa de mostres, ni anàlisis químics o determinacions mineralògiques de mostres existents.

No forma part dels objectius d’aquest projecte l’avaluació quantitativa de recursos ni la determinació del grau de les mineralitzacions (dada imprescindibles cara a avaluar recursos). Tampoc forma part dels objectius del projecte l’avaluació de reserves, ni la definició o ubicació de possibles zones extractives. Aquest tres últims aspectes formen part de l’activitat d’altres Conselleries o Departaments.

El projecte en qüestió s’estructura en diferents contextos geològics en funció de la geologia del territori:

• Serralades Costeres.
• Pirineu Axial.
• Prepirineu i a la Conca de l’Ebre.

En l’actualitat, juny de 2026, es disposa de dos documents de treball corresponents a les Serralades Costeres Catalanes i al Pirineu Axial.

Models de formació: Esquerra) Filó per barreja de fluids d’origen meteòric: uns renten sulfat del Triàssic i altres, infiltrats en circuit profund i més calents, extreuen Pb i Ba dels feldspats dels granits i metalls rars de l’encaixant metamòrfic. Dreta) Dipòsit Eureka: lixiviació de metalls en les sèries paleozoiques, lixiviació de sulfats en les sèries mesozoiques i arribada dels fluids a la zona reductora, on el sulfat es redueix a anió sulfur i els metalls, reduïts, es combinen amb el sofre per a formar sulfurs. L’uranil és reduit a U4+ i precipita en forma d’uraninita. El vanadi es redueix a V3+, que pot entrar en les miques. Les REE precipiten en forma de fosfats.