Malh Blanc de Tredòs (25/03/2012) | icgc

Malh Blanc de Tredòs (25/03/2012)

Localització

Imatge
Vessant NE del Malh Blanc de Tredòs. Val d'Aran (Pirineu Occidental de Catalunya)

Vessant NE del Malh Blanc de Tredòs.
Val d'Aran (Pirineu Occidental de Catalunya)

 

Situació nivometeorològica

Meteorologia

  • L'accident es produí el diumenge 25, de març de 2012. Una setmana abans, entre els dies 18 i 20 de març, es donaren precipitacions poc abundants, fins a 10 cm, amb poc vent. A partir del dia 20 i fins el dia 22; es van enregistrar nevades quantioses a l'Aran, entre 55 i 70 cm a 2200 metres. La cota de neu inicialment va estar a 1000 m pujant fins a 1800 m i va tornar a baixar al final a 1000 m el dia 22. Les nevades van anar acompanyades de vent moderat amb cops forts, o fins i tot molt forts, de component sud i est. A partir del dia 23 i fins el 25, dia de l'accident, el temps s'estabilitzà i esdevingué assolellat; les temperatures augmentaren.
Imatge
Figura 2: Re-anàlisi de l'alçada geopotencial a 500 hPa, pressió en superfície (a) i temperatura a 850 hPa (b) (Font: www.wetterzentrale.de)

Figura 2: Re-anàlisi de l'alçada geopotencial a 500 hPa i de la pressió en superfície (a) i de la temperatura a 850 hPa (b) pel dia 21 de març de 2012 (Font: www.wetterzentrale.de).

 

Estat del mantell nival i activitat d'allaus

  • El mantell previ a les nevades del 18 i 19 de març era estable i no s'havien enregistrat desencadenaments d'allaus tot i l'activitat d'esquiadors.
  • Amb la neu recent dels dies 18 i 19 de març es forma una capa que parcialment està formada per neu granulada Degut a les nits serenes i les temperatures baixes dels dies 19 i 20, als vessants obacs, aquesta neu fresca forma ràpidament un nivell de facetes superficials. Vegeu el perfil estratigràfic a la figura 3. Aquests tipus de grans han estat observats en prop de la meitat dels accidents per allau de placa al Pirineu de Catalunya.
  • La nevada del 21 de març, d'uns 50 cm a l'Aran, és acompanyada per vents forts del sud i sud-est, responsables de la formació de plaques de vent en els vessants orientats al nord i a l'oest. A les obagues (NE, N i NW) les plaques descansen sobre el nivell feble descrit abans, el que les fa marcadament inestables (vegeu figures 3 i 4).
  • Els dies 21, 22 i 23 es produeix una intensa activitat d'allaus naturals de plaques petites (mida 2) en vessants obacs, i puntualment de mida mitjana (mida 3). Al mateix vessant de l'accident, el dia 22, és observada una purga natural de placa (mida 1) i a uns 500 metres al sud (Tuc de Sendrosa) se n'observen quatre més de mida 1-2. El dia 24, previ a l'accident, es produeixen nombrosos incidents per desencadenaments accidentals d'allaus de placa, tots ells en vessants obacs d'inclinació forta (>35º).
Imatge
Figura 3: Perfil estratigràfic fet pels tècnics del Conselh Generau d'Aran. La fletxa vermella indica la capa feble responsable de la ruptura.

Figura 3: Perfil estratigràfic fet pels tècnics del Conselh Generau d'Aran al flanc de l'allau, 24 hores després de l'accident. La fletxa vermella indica la capa feble responsable de la ruptura.

 

Imatge
Figura 4: Perfil estratigràfic on s'indiquen les diferents capes del mantell nival (Foto: I. Moner).

Figura 4: Perfil estratigràfic on s'indiquen les diferents capes del mantell nival (Foto: I. Moner)

 

Imatge
Figura 5: Vista parcial de la part alta de la cicatriu i situació del perfil estratigràfic (Foto: I. Moner).

Figura 5: Vista parcial de la part alta de la cicatriu i indret on es va fer el perfil estratigràfic (Foto: I. Moner).

 

Predicció del BPA a 1 dia

Els butlletins de perill d'allaus emesos tant per l'Institut Geològic de Catalunya com pel Conselh Generau d'Aran reflectien aquesta situació amb plaques en obagues fàcils de desencadenar-se al pas d'una persona i especialment en relleus favorables. L'extracte per el indret de l'accident, emès el dissabte 24 de març i vàlid pel dia 25 és el següent:

  • Titular: Marcat (3)
  • Plaques en obagues que es mantindran inestables en terreny dret. A partir de migdia allaus de fusió sobretot a les solanes i cotes altes.
  • Problema: Plaques seques, petites, en W, NW, N i NE, cotes mitges i altes: Plaques de vent que poden trencar-se amb facilitat pel pas d'una persona.
  • Recomanació: Cal evitar vessants obacs amb inclinacions de més de 35º on es concentren les plaques de vent i poden desprendre's amb facilitat pel pas d'una persona.

 

Característiques de l'allau

Aparentment, la sobrecàrrega d'un o tots dos accidentats va desencadenar una primera placa, situada a la part alta de la canal (figura 5). Aquesta placa tenia uns 1000 m2 de superfície i uns 80 cm de gruix mig. La sobrecàrrega que produeix aquesta placa en desencadena una de més grossa més avall, que propaga cap a la dreta del esquiador i una tercera cicatriu a la zona de trajecte uns 100 m més avall. Vegeu la cartografia a la figura 6.

  • Orientació: NE.
  • Cota salida: 2400 m.
  • Cota llegada: 2100 m.
  • Llargada: 435 m.
  • Longitud de la cicatriu: 110 m.
  • Gruix de la cicatriu: 150 cm de màxim, 40 cm de mínim.
  • Gruix del depòsit: 100 cm de mitjana.
  • Volum de neu mobilitzat estimat: 4500 m3.
  • Mida de l'allau: entre petita-mitjana (mida 2.5).
  • Pendent zona sortida: 42º.
  • Humitatat de la neu: seca.
  • Capa feble: capa feble persistent, grans amb facetes superficials.
  • Tipus de vessant: canalitzat.
  • Tipus d'allau: allau de placa seca.
  • Tipus de zona d'arribada: vessant obert amb pèrdua suau del pendent.
  • Efectes del vent: arrecerat.
  • Desencadenant: sobrecàrrega d'1 o 2 esquiadors.

 

Cronologia dels fets

  • Diumenge al migdia, un grup de tres persones es disposen a baixar esquiant pel vessant NE del Malh Blanc de Tredòs. A l'inici del descens (veure fig. 5 i 7), fent una diagonal, un dels esquiadors provoca el trencament d'una placa. L'allau arrossega els dos esquiadors que havien iniciat el descens; el tercer membre del grup queda per sobre la fractura.
  • De les dues víctimes arrossegades, una queda en superfície i surt de l'allau per si sola, i l'altra queda semi enterrada amb la meitat superior del cos fora de l'allau. El tercer company baixa a socórrer els altres dos. Donat l'avís, es mobilitza el grup de rescat GRAE amb helicòpter fins al lloc de l'accident (figures 8, 9 i 10). Finalment, s'evacuen les víctimes amb el resultat d'un ferit per traumatisme.
  • Tots els membres del grup duien ARVA, pala i sonda.

 

Aquest informe ha estat elaborat conjuntament pels tècnics del Conselh Generau d'Aran i de l'Institut Geològic de Catalunya.