Escala d'Intensitats MSK
Es fa una descripció detallada de l'escala MSK basada en la definició original de l'escala MSK-64. S'han incorporat modificacions menors fetes l'any 1976 i l'any 1992 que només ajuden a la claredat de les descripcions de cada grau. Les descripcions estan ordenades segons els efectes descrits a l'apartat següent. Totes les descripcions utilitzen termes de quantitat, de tipus de construccions, de danys i una classificació segons les definicions donades en els apartats següents.
Aquesta escala ha estat actualitzada per la EMS'92 i EMS'98 que bàsicament corresponen a la mateixa definició donant més precisió en els termes de quantitat i en les definicions dels tipus de construccions, en particular incloent noves classes D, E i F que tenen en compte la incorporació del disseny sismoresistent en les construccions.
Efectes que defineixen els graus d'intensitat MSK
a) Efectes percebuts per les persones.
b) Efectes sobre els objectes i l'entorn.
c) Danys a les construccions.
Tipus de construccions
Per a l'estimació dels danys es consideren les construccions no projectades per resistir accions sísmiques i es classifiquen en tres tipus:
- Tipus A, parets de pedra o maçoneria en sec, o parets de fang , de toves o de tàpia.
- Tipus B, parets de fàbrica de maó, de blocs de morter, de maçoneria amb morter, de maçoneria amb morter i carreus, entramats de fusta.
- Tipus C, estructura metàl·lica o de formigó armat.
Termes de quantitat
Els termes de quantitat utilitzats en la definició dels graus d'intensitat corresponen aproximadament als següents percentatges:
- Alguns, algunes: 5%
- Molts, moltes: 50%
- La majoria: 75%
Classificació de danys de les construccions
Els danys produïts en una construcció es classifiquen de la forma següent:
- Classe 1. Danys lleugers. Fissures en els revestiments, caiguda de petits trossos de revestiment.
- Classe 2. Danys moderats. Fissures en parets, caiguda de grans trossos de revestiment, caiguda de teules, caiguda de baranes d'obra, esquerdes i enderrocaments parcials de xemeneies.
- Classe 3. Danys greus. Esquerdes a les parets, caiguda de xemeneies de fàbrica.
- Classe 4. Destrucció. Esvorancs (bretxes) a murs resistents, enderrocament parcial, pèrdua d'enllaç en diferents parts de la construcció. Destrucció d'envans i parets de tancament.
- Classe 5. Col·lapse. Esfondrament complet de la construcció.
Descripció dels graus d'intensitat MSK
Grau I. No percebut
a) La sacsejada no és percebuda pels sentits humans, només detectada i enregistrada pels sismògrafs.
Grau II. A penes percebut
a) La sacsejada és percebuda solament per algunes persones en repòs, en particular en pisos alts dels edificis.
Grau III. Dèbil, percebut parcialment
a) La sacsejada és percebuda per algunes persones a l'interior dels edificis i solament en circumstàncies favorables a l'exterior dels mateixos. La vibració percebuda és semblant a la causada pel pas d'un camió lleuger.
b) Observadors molt atents poden notar lleugers balanceigs d'objectes penjats, més accentuats en pisos alts.
Grau IV. Àmpliament percebut
a) El sisme es percebut per moltes persones a l'interior dels edificis i per algunes a l'exterior. Algunes persones es desperten, però no arriben a espantar-se. La vibració es comparable a la produïda pel pas d'un camió pesat amb càrrega.
b) Les finestres, portes i vaixella vibren. Els pisos i murs cruixen. El mobiliari es comença a moure. Els líquids continguts en recipients oberts es mouen lleugerament. Els objectes penjats es balancegen lleugerament.
Grau V. Es desperten els que dormen
a) El sisme és percebut a l'interior dels edificis per la majoria de les persones i per moltes a l'exterior. Moltes persones que dormen es desperten i algunes fugen. Els animals es posen nerviosos.
b) Les construccions es mouen amb una vibració general. Els objectes penjats es balancegen àmpliament. Els quadres colpegen sobre els murs i són llançats fora del seu emplaçament. Els objectes lleugers es desplacen o es tomben. Les portes o finestres obertes baten amb violència. Els líquids continguts en recipients oberts i plens vessen lleugerament. La vibració es percep en la construcció com la produïda per un objecte pesat que s'arrossega. En alguns casos es modifica el cabal de les deus.
c) En les construccions del tipus A són possibles danys lleugers (classe 1).
Grau VI. Por
a) El sisme el perceben la majoria de les persones, tant dintre com fora dels edificis. Moltes persones surten al carrer esporuguides. Algunes persones arriben a perdre l'equilibri. Els animals domèstics fugen dels estables.
b) En alguna ocasió, la vaixella i la cristalleria es trenquen, els llibres cauen dels prestatges, els quadres es mouen i els objectes inestables es tomben. Els mobles pesats poden arribar a moure's. Les campanes petites de torres i campanars poden sonar. En certs casos poden obrir-se bretxes de fins un centímetre d'amplada en sòls humits. Poden produir-se esllavissaments en muntanyes. S'observen canvis de cabal de les deus i en el nivell d'aigua de pous.
c) Es produeixen danys moderats (classe 2) en algunes construccions del tipus A. Es produeixen danys lleugers (classe 1) en algunes construccions del tipus B i en moltes del tipus A.
Grau VII. Danys a les construccions
a) La majoria de les persones s'esporugueixen i corren cap al carrer. Moltes tenen dificultat per mantenir-se dempeus. Les vibracions són percebudes per persones que condueixen automòbils.
b) Sonen les campanes grans. En alguns casos, es produeixen esllavissades en carreteres que passen per vessants amb pendents acusats; es produeixen danys en juntes de canalitzacions i apareixen fissures en murs de pedra. S'aprecia onatge a les llacunes i l'aigua s'enterboleix per remoguda del fang. Canvia el nivell de l'aigua dels pous i el cabal de les deus. En alguns casos, tornen a rajar deus que estaven seques i s'assequen d'altres que rajaven. En certs casos es produeixen esllavissades en talussos de sorra o de grava.
c) Moltes construccions del tipus A sofreixen danys greus (classe 3) i algunes inclús destrucció (classe 4). Moltes construccions del tipus B sofreixen danys moderats (classe 2). Moltes* construccions del tipus C experimenten danys lleugers (classe 1).
Grau VIII. Destrucció d'edificis
a) Por i pànic general, també en persones que condueixen automòbils.
b) En alguns casos es trenquen branques dels arbres. Els mobles, fins i tot els pesats, es desplacen o tomben. Els llums penjats sofreixen danys parcials. Petites esllavissades als vessants de barrancs i en les trinxeres i terraplens amb pendents pronunciats. Esquerdes a terra d'uns quants centímetres d'amplada. S'enterboleix l'aigua dels pous. Apareixen noves deus. Tornen a tenir aigua els pous secs i s'assequen els existents. En molts casos canvia el cabal i el nivell d'aigua de les deus i pous.
c) Moltes construccions del tipus A sofreixen destrucció (classe 4) i algunes col·lapse (classe 5)**. Moltes construccions del tipus B sofreixen danys greus (classe 3) i algunes destrucció (classe 4)***. Moltes construccions del tipus C sofreixen danys moderats (classe 2) i algunes greus (classe 3). De vegades, es produeix el trencament d'algunes juntes de canalitzacions. Les estàtues i monuments es mouen i giren. S'ensorren murs de pedra.
Grau IX. Danys generalitzats a les construccions
a) Pànic general. Danys considerables en el mobiliari. Els animals corren desordenadament i emeten sons particulars.
b) S'observa amb freqüència que es produeixen extrusions d'aigua, arena i fang en terrenys saturats. S'obren esquerdes en el terreny de fins 10 centímetres d'amplada i de més de 10 centímetres als vessants i en els marges dels rius. Apareixen, a més a més, nombroses esquerdes petites en el sòl. Despreniments de roques i esllavissades. Molts lliscaments de terres. Grans ones en llacs i embassaments. Es renoven pous secs i se n'assequen d'altres.
c) Muchas construcciones del tipo A sufren colapso (clase 5). Muchas construcciones del tipo B sufren destrucción (clase 4) y algunas colapso (clase 5). Muchas construcciones del tipo C padecen daños graves (clase 3) y algunas destrucción (clase 4). Moltes construccions del tipus A sofreixen col·lapse (classe 5). Moltes construccions del tipus B sofreixen destrucció (classe 4) i algunes col·lapse (classe 5). Moltes construccions del tipus C sofreixen danys greus (classe 3) i algunes destrucció (classe 4). Cauen monuments i columnes. Danys considerables en dipòsits de líquids. Es trenquen parcialment les canalitzacions subterrànies. En alguns casos, les vies del tren es corben i les carreteres queden fora de servei.
Grau X. Destrucció general de construccions
b) Esquerdes en el sòl d'alguns decímetres d'amplada que poden arribar a un metre. Es produeixen amples esquerdes paral·lelament als cursos d'aigua. Lliscaments de terres soltes en les vessants amb forts pendents. En els marges dels rius i en vessants escarpats es produeixen considerables esllavissades. Desplaçaments d'arenes i fangs en zones litorals. Canvi de nivell d'aigua en els pous. L'aigua de canals i rius es llançada fora del curs normal. Es formen nous llacs.
c) La majoria de les construccions de tipus A sofreixen col·lapse (classe 5). Moltes construccions del tipus B sofreixen col·lapse (classe 5). Moltes de tipus C sofreixen destrucció (classe 4) i algunes col·lapse (classe 5). Danys perillosos en embassaments; danys seriosos a ponts. Els carrils de les vies fèrries es desvien i a vegades s'ondulen. Les canalitzacions subterrànies són torçades o trencades. El paviment dels carrers i l'asfalt formen grans ondulacions.
Grau XI. Catàstrofe
b) El terreny queda considerablement deformat tant per desplaçaments horitzontals com verticals i amb amples esquerdes. Molts desplaçaments de terrenys i caiguda de roques. Per determinar la intensitat de les sacsejades sísmiques es necessiten investigacions especials.
c) Danys importants en construccions, fins i tot en les de bona construcció, en ponts, embassaments i vies de tren. Les carreteres importants queden fora de servei. Les canalitzacions subterrànies queden destruïdes.
Grau XII. Canvi del paisatge
b) La topografia canvia. Grans esquerdes en el terreny amb importants desplaçaments horitzontals i verticals. Caiguda de roques i enfonsaments en els escarments de les valls, que tenen lloc en extenses regions. Es tanquen valls i es transformen en llacs. Apareixen cascades i es desvien els rius.
c) Pràcticament es destrueixen o queden greument afectades totes les estructures, àdhuc les subterrànies.
* En la versió espanyola de la Norma PDS-1 (1974) figura "algunes".
** En les versions francesa i anglesa no hi figura " i algunes col·lapse".
*** En les versions francesa i anglesa no hi figura " i algunes destrucció".