A Catalunya, els principals fenòmens que han ocorregut i poden succeir en el futur són els generats per la geodinàmica externa, com les inundacions, les esllavissades, els despreniments, els fluxos torrencials, els esfondraments i les allaus, i per la geodinàmica interna, com els terratrèmols.

Pont de la N II a Esparreguera després de l'aiguat de juny de 2000

El risc amb més impacte a Catalunya són les inundacions. Aquestes poden afectar tot el territori català, però afecten principalment dues àrees: els Pirineus i els Prepirineus, i el litoral i el prelitoral. 

Durant el segle XX les més importants, pel seu efecte catastròfic, han estat les d'octubre de 1907, que van afectar principalment les conques de l'Ebre i del Segre; les d'octubre de 1940, a les conques del Ter i del Fluvià; les de setembre de 1962, a les comarques del Vallès, el Baix Llobregat i el Maresme; les de novembre de 1982 que van afectar les comarques pirinenques, i les de juny de 2000 a la muntanya de Montserrat i els seus voltants.

Cicatriu de l'esllavissada de Puigcercós

Les esllavissades es produeixen principalment en les àrees de muntanya amb pluviometria elevada on hi ha roques i sòls amb resistències baixes sota determinades condicions d'humitat. 

Una de les esllavissades registrades més importants es va produir a Puigcercós (Pallars Jussà) l'any 1881. Va obligar a desallotjar tot un poble i a desplaçar els seus habitants cap a una altra part del territori. Moltes vegades les esllavissades coincideixen amb episodis importants de pluges, com va passar als anys 1907 i 1982.

Danys al cremallera de Montserrat causats pel despreniment (28.12.2008)

Els despreniments més significatius i de més ressò mediàtic dels últims anys s'han produït a la muntanya de Montserrat. Els despreniments poden ser fenòmens destructius, tant per la seva massa com per la seva alta velocitat, que es produiran mentre existeixin cingleres i vessants amb pendents elevats, dels quals se'n puguin despendre fragments de roca o sòl inestables.

Danys als accessos a les pistes d'esquí de Port-Ainé després de les pluges (23.07.2010)

En els últims anys, la dinàmica torrencial lligada a pluges de forta intensitat ha causat importants danys materials. Destaquem els episodis de juny de 2000 a Montserrat, d'agost de 2008 al riu Runer (frontera andorrana-catalana) i de setembre de 2008 i juliol de 2010 a Port-Ainé.

Habitatges enderrocats a la zona subsident del Barri de l'Estació de Sallent (octubre 2020).

Els esfondraments es produeixen de manera natural per processos de dissolució de guixos, sals i formacions carbonàtiques. En el cas de les formacions carbonàtiques, l'evolució és molt lenta i a vegades difícilment perceptible; per contra, l'evolució de les sals és ràpida. A Catalunya tenim exemples d'esfondraments al massís del Garraf, a la conca lacustre de Banyoles i a la Vall Salina de Cardona. Davant d'un esfondrament, parlem de col·lapse quan el fenomen és brusc i ràpid, o de subsidència, quan el moviment és lent i progressiu. L'acció de l'home també pot generar esfondraments com, per exemple, els lligats a l'explotació minera per a l'extracció de sals potàssiques. Aquest és el cas de Sallent, on s'està produint l'enfonsament del barri de l'Estació, del qual s'han desallotjat més de 110 persones durant el 2009.

Allau a les Pales de Ruda, el 31 de gener de 2005

El 4% del territori català és susceptible de ser afectat per allaus (1.320 km²), que correspon al 36% de l'àrea pirinenca. 

Per comarques, les que tenen més afectació són: la Val d'Aran, l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Ripollès, la Cerdanya, el Pallars Jussà, l'Alt Urgell, el Berguedà i el Solsonès. Les tres primeres són les que concentren un major risc d'afectació als edificis i vies de comunicació. 

Històricament les allaus han ocasionat la destrucció parcial o total d'algunes poblacions dels Pirineus com Gessa (segle XV, Vall d'Aran), Senet (1632, Alta Ribagorça), a Sant Joan de Toran (1855, Vall d'Aran). Durant el segle XX destaquem els episodis de 1915, 1937, 1972 i 1996.

Mapa de terratrèmols que han produït danys a Catalunya

Pel que fa als terratrèmols, a Catalunya hi ha dues zones sísmiques actives: els Pirineus i el Sistema Mediterrani. La major activitat sísmica es concentra principalment als Pirineus. 

En temps històrics s'han produït a Catalunya terratrèmols destructors; l'any 1373 a l'Alta Ribagorça i als anys 1427-28 a les comarques del Ripollès i Garrotxa. A principis del segle XX, l'any 1923, es va produir un sisme de magnitud 5.5 que va causar danys a la Vall d'Aran. Més recentment a la part oriental dels Pirineus a l'any 1996 s'hi produí el major sisme enregistrat durant aquest període, de magnitud 5.2 a la comarca de les Fenolledes (França). 

Els sismes produïts a la part mediterrània han estat inferiors que als Pirineus, assolint valors de magnitud superiors a 4, al 1987 i 1995, davant les costes de Tarragona; l'any 1991, davant la costa del Garraf, i l'any 1994, davant la costa del Maresme sense causar danys.