Foto i figura 1: A la fotografia s'observen clarament dos conjunts de roca: una unitat rogenca i tova a la part inferior a la qual es superposa un conjunt d'estrats de gresos de color ocre, més massius a la base. El contacte entre ambdues unitats és net. En la figura es representen aquestes unitats i es traça la projecció del contacte sobre el mapa topogràfic.
Figura 2: a) Representació de diverses unitats cartogràfiques i els diferents tipus de contactes que les delimiten sobre l'ombrejat del terreny. A sota, la llegenda geocronològica i de símbols convencionals. b) Bloc diagrama en el qual s'han representat les mateixes unitats cartogràfiques de la figura 2a.
Figura 3: Columnes estratigràfiques amb indicacions de la correlació entre elles.
Figura 4: Tall geològic.
Figura 1: A partir de les observacions en superfície es poden construir talls geològics per extrapolació directa d'aquestes. La interpretació geològica del paisatge proporciona tot sovint prou informació per a construir un tall geològic, especialment en els engorjats. La figura mostra l'extensió en el subsòl i per damunt de la superfície topogràfica d'un tram calcari i de les roques que afloren per sota i per damunt d'aquest. L'abast en fondària és relativament limitat.
Foto 1: La recuperació de testimoni continu en els sondatges permet conèixer de primera mà la constitució i el gruix de les unitats rocoses en el subsòl.
Figura 2: Aquestes figures mostren esquemàticament els “estils estructurals” més comuns. a) planar horitzontal o amb els estrats poc inclinats, b) plecs, c) falles normals, extensives, d) encavalcaments, falles contractives e) plecs amb clivatge associat. Tot sovint en una mateixa zona es reconeixen diversos “estils estructurals”, com ara estructures de plegament en el substrat al qual se superposen materials sedimentaris amb estructura planar i tot el conjunt pot trobar-se afectat per falles extensives (f).