Imatge

L’Hospital de Sang núm. 18 (Fons Dr. Carles Hervás Puyal).

L’edifici que avui és la seu de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, a Barcelona, es va construir com a Pavelló de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis a l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, segons el projecte dels arquitectes Josep M. Ribas i Manuel M. Mayol. Construït en només sis mesos, es va inaugurar el 18 de juny de 1929 i va rebre el Premi d’Honor i la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona. Durant l’exposició internacional, s’hi va mostrar l’obra social i benèfica de la Caixa. Després, i fins a 1935, va ser el Museu Social de la Caixa. El 1935 es va transformar en l’anomenat Institut Clínic, per atendre els serveis de maternitat i d’accidents laborals.

A l’inici de la guerra civil, el 21 de juliol de 1936, la Caixa va oferir l’Institut Clínic a la Conselleria de Sanitat de la Generalitat de Catalunya que el va posar sota la protecció de Creu Roja.

Així va iniciar la seva activitat com a hospital de sang.

Imatge

Coberta del carnet de postals amb fotografies de l’Hospital de Sang núm. 18
(Fons Dr. Carles Hervás Puyal).

Els hospitals de sang són hospitals provisionals, situats prop dels fronts de guerra en edificis com escoles, convents, etc., per poder atendre els ferits al més aviat possible.

Posteriorment (finals d’agost de 1936) va ser ocupat per una delegació del Partit Socialista Unificat (PSU) i la Unió General de Treballadors (UGT) i va passar a denominar-se Hospital de Sang número 18. Seguia estant sota la protecció de Creu Roja. 

La Caixa es va fer càrrec de les despeses de l’hospital fins a l’agost de 1937. 

Què hi havia a cada planta?

• A la planta baixa hi havia grans sales, tant per als ferits de guerra com per als serveis de maternitat.
• Al primer pis hi havia dues sales d’operacions, habitacions individuals i una gran sala de cinema i conferències.
• La segona planta estava destinada a vestidors i habitacions per al personal sanitari.
• Al semisoterrani hi havia la cuina i els menjadors per als treballadors.
• El laboratori del Divuit era a l’annex a la planta baixa, des d’on s’accedia al dipòsit de cadàvers, situat en un nivell inferior. Ocupava una superfície aproximada de 80 m².