Els vuits del Divuit
Entrada principal i vestíbul
L’entrada principal a l’edifici era a través d’una porxada. Passat el cancell, s’accedia a l’ampli vestíbul, amb l’escalinata a banda i banda, que s’ha conservat pràcticament tal com era.
El vestíbul a l’època de l’Hospital de Sang núm. 18 ( Fons Dr. Carles Hervás Puyal) i ara (ICGC).
Les taules parades devien ser per a alguna ocasió especial, ja que habitualment els treballadors menjaven en un menjador comunitari del semisoterrani i els malalts, al costat del llit.
Vestíbul i galeries de la planta noble
Des de la planta baixa, s’accedia al primer pis (la planta noble) per les escalinates centrals.
Al lloc on ara hi ha les escales laterals i els ascensors, hi havia habitacions i sales diverses. Els arcs de la galeria est estaven decorats amb vitralls.
El vestíbul i les galeries de la planta noble a l’època de l’Hospital de Sang núm. 18 ( Fons Dr. Carles Hervás Puyal) i ara (Foto ICGC).
Sala d'espera
Alguns passadissos estaven preparats com a sales d’espera.
Passadís a l’època de l’Hospital de Sang núm. 18 ( Fons Dr. Carles Hervás Puyal) i ara (ICGC).
Al fons a l’esquerra es poden apreciar els vitralls que tancaven la galeria est de la primera planta.
Sala de cinema i de conferències
En la premsa de l’època es parla del “magnífic Saló d’espectacles amb què compta” aquest hospital.
Sala de cinema i conferències a l’època de l’Hospital de Sang núm. 18 ( Fons Dr. Carles Hervás Puyal) i ara (ICGC).
Per distreure els ingressats, els diumenges es feien sessions de cinema. També s’hi feien conferències de propaganda política i festivals.
Sala gran de recuperació
Les sales de ferits en període de recuperació eren col·lectives. En aquesta, que és la més gran, es calcula que hi podia haver entre 50 i 60 llits.
Sala gran de recuperació a l’època de l’Hospital de Sang núm. 18 ( Fons Dr. Carles Hervás Puyal) i ara (ICGC).
En total, a l’edifici hi havia uns 120 llits.
Sales petites de recuperació
A diferència de la sala de ferits de l’ala est, aquesta estava dividida en diferents sales de recuperació, tant per a ferits com per a maternitat. És probable que al seu costat hi hagués la sala de parts.
Sala de recuperació a l’època de l’Hospital de Sang núm. 18 ( Fons Dr. Carles Hervás Puyal) i ara (ICGC).
Sala de maternitat a l’època de l’Hospital de Sang núm. 18 ( Fons Dr. Carles Hervás Puyal) i ara (ICGC).
Inicialment, a l’hospital hi havia tres sales amb deu llits cadascuna, dues de cinc llits i tres d’un llit.
Sales d'operacions. Espai de donació de sang
Hi havia dues sales d’operacions, la sala principal i la sala d’operacions d’urgència, que disposaven d’instrumental quirúrgic i, entre les dues sales, hi havia una petita sala d’esterilització.
Sala d’operacions d’urgència a l’època de l’Hospital de Sang núm. 18 ( Fons Dr. Carles Hervás Puyal) i ara (ICGC).
Sala principal d’operacions a l’època de l’Hospital de Sang núm. 18 ( Fons Dr. Carles Hervás Puyal) i ara (ICGC).
Espai de donació de sang a l’època de l’Hospital de Sang núm. 18 (Arxiu Nacional de Catalunya) i ara (ICGC).
Davant de la sala d’operacions d’urgència, quan no s’estava utilitzant, s’hi instal·laven dues lliteres per fer donacions de sang.
Menjadors per al personal
Estaven situats al semisoterrani, al costat d’una gran cuina.
Menjadors per al personal a l’època de l’Hospital de Sang núm. 18 ( Fons Dr. Carles Hervás Puyal) i ara (ICGC).
Tot i que al principi tots els treballadors, fossin metges, infermeres, xofers, mecànics..., compartien un mateix espai, de seguida es van anar segregant segons el tipus de treball que feien.