El servei de transfusió de sang
El Divuit comptava amb els serveis de transfusions, laboratori d’anàlisis, clínica maternal i cirurgia. Al principi, l’activitat se centrava en l’atenció a soldats ferits, però aviat es va fer més conegut pel seu Servei de Transfusió de Sang de l’Exèrcit de la República.
Aquest Servei, dirigit pel Dr. Frederic Duran i Jordà, va protagonitzar una gran fita en medicina: Fins aleshores, les transfusions es feien de braç a braç, de manera que haver de portar els ferits fins on hi havia el donant ocasionava moltes morts. Això va fer pensar en com es podia fer arribar amb seguretat la sang procedent d’una extracció, que ja se sabia com conservar mitjançant citrat sòdic, als que ho necessitaven (en aquell moment, bàsicament soldats ferits). Duran i Jordà va donar resposta a aquesta necessitat ideant un mètode innovador per recollir, conservar i transportar la sang. És a dir, va crear el primer servei de transfusions de la història.
Tot i que el servei de transfusió de sang creat pel Dr. Duran i Jordà es va fundar oficialment amb una ordre del 10 d’octubre de 1936, ja funcionava des de l’agost d’aquell mateix any, data en què les primeres ampolles de sang van sortir de l’hospital cap al front d’Aragó.
Com funcionava el servei de transfusió?
A Montjuïc, es duien a terme les extraccions de sang. Es registrava el nom del donant, la seva adreça i la seva història mèdica. Primer s’extreia una mostra, a partir de la qual es classificava el grup sanguini i es feia la prova per detectar la sífilis. Si els resultats eren correctes, es citava el donant una setmana després i es feia l’extracció.
Sala d’espera de l’espai de donació de sang (Arxiu Nacional de Catalunya).
En un principi, s’extreia només sang dels grups 0 i A. Després de l’extracció, la sang es filtrava i es feia un cultiu microbiològic per descartar la sang contaminada. La sang del grup 0 anava directament al front, on era difícil poder fer una prova per comprovar el grup sanguini, i la sang del grup A era per als hospitals de la ciutat on sí que es podia mirar el grup sanguini del receptor.
Espai de donació de sang de l’Hospital de Sang núm. 18 (Arxiu Nacional de Catalunya).
Com que encara no es coneixia l’Rh, el doctor Duran va tenir la idea de barrejar en un matràs la sang de sis donants diferents per reduir al màxim els possibles riscos; en aquest matràs, la sang també es filtrava per eliminar grumolls i es portava a la Farmàcia Pujol i Cullell, al carrer de Pelai número 56, on l’envasaven en flascons estèrils de 300cc. Aquests flascons es tornaven cap a Montjuïc, on es conservaven en neveres a una temperatura d’entre 2 i 4 ºC.
El Dr. Duran i Jordà al costat d’una camioneta del Servei de Transfusió de Sang al Front, davant de l’Hospital de Sang núm. 18 (Arxiu Nacional de Catalunya).
El transport cap a la farmàcia i després cap al front es feia en un camió frigorífic que originàriament servia per al transport de peix. A cada viatge, es transportaven 30 ampolles de sang (protegides amb palla perquè eren de vidre), tractada amb citrat i glucosa, que permetien conservar-la fins a 18 dies.
Al final de la Guerra Civil, el Servei de Transfusió creat pel Dr. Duran i Jordà havia registrat 28.900 donants, havia rebut 20.000 donacions (la majoria, procedents de dones) i havia permès la transfusió de 9.000 litres de sang.
Era un centre de recollida i transfusió de sang pioner al món i la base del que, després, han esdevingut els bancs de sang moderns.