Imatge

El Dr. Frederic Duran i Jordà al laboratori (Biblioteca Nacional de España).

Frederic Duran i Jordà va néixer el 25 d’abril de 1905 a Barcelona, al número 3 del carrer dels Pescadors de la Barceloneta. Era el petit de cinc germans. El seu pare era un comerciant de Martorell que es va traslladar a Barcelona. 

El que més agradava a Frederic Duran era la química però, finalment i a instàncies del seu pare, va optar per la medicina i al 1928 va completar la seva llicenciatura. Entretant, també va fer alguns estudis a l’Escola Especial de Nàutica de Barcelona, tot i que no sabia nedar. 

Mentre estudiava la carrera, va ser intern de la càtedra de Patologia Quirúrgica d’Antoni Trias i Pujol i, des de 1926 i fins a 1934, es va encarregar de la secció d’anàlisis clíniques del Dispensari d’Aparell Digestiu. Finalitzats els estudis va treballar en una consulta de medicina general al carrer de l'Hospital. Al 1934 va ser nomenat metge municipal de l’Institut Frenopàtic de les Corts i al cap d’un any ja n’era el director del Laboratori d’Anàlisis Clíniques. 

Duran i Jordà, d’esquerres i catalanista, era membre de la Unió Socialista de Catalunya que, després, es va transformar en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).

El Dr. Wenceslau Dutrem i la Dra. Serafina Palma, que també eren membres del PSUC i havien anat al front d’Aragó, van escriure-li per suggerir-li la creació d’un banc de sang. El Departament de Sanitat Militar del PSUC i la Unió General de Treballadors (UGT) li van encarregar que posés en marxa un servei que donés resposta a les necessitats de transfusió sanguínia a les columnes del PSUC i de la UGT que lluitaven al front d’Aragó. 

I el lloc escollit va ser l’Hospital de Sang núm. 18, fins aleshores clínica de la Caixa de Pensions, que ja disposava d’un laboratori en bones condicions. 

Duran i Jordà hi va començar a treballar l’agost de 1936 i el servei es va crear oficialment el 10 d’octubre de 1936. A l’octubre, el Servei de Transfusió, que primer depenia del Comitè de Sanitat del PSU, va passar a dependre del Ministeri de la Guerra. Duran i Jordà va ser el director del servei amb el grau de Major del Cos de Sanitat de l’Exèrcit de la República. Curiosament, no havia hagut de fer el servei militar perquè tres germans seus més grans ja l’havien fet. 

Al 1938, el personal del centre s’integrà en el Cos de Sanitat de l’Exèrcit de Llevant i es va traslladar a l'edifici del número 216 del carrer de Mallorca. 

Duran havia conegut el metge rus Serguei Iudin en unes conferències que havia fet a Barcelona poc abans de la Guerra Civil, al 1934. Iudin hi havia explicat el seu mètode, que consistia en transfondre la sang de cadàvers. Tot i les proves que es van fer aquí, aquest mètode no acabava de funcionar perquè la sang s’alterava ràpidament, potser per la disposició legal que prohibia tocar els cadàvers fins passats uns dies de la mort. L’opció era sang de donants vius, que es pogués conservar en condicions i que es pogués transportar al lloc on s’havia de transfondre, amb estris que, en temps de guerra, permetessin fer la transfusió de manera ràpida i fàcil. 

Duran i Jordà era una persona analítica i pràctica. I aquestes qualitats el van portar a dissenyar un mètode innovador per recollir, conservar i transportar la sang, amb la creació del primer servei de transfusions de la història. És el que, en medicina, es coneix com a Mètode Duran. Duran va publicar el mètode en una monografia en anglès l’any 1938 i li va donar posterior difusió en un article publicat a The Lancet, quan ja era a l’exili. 

Duran va patir les conseqüències de ser una persona compromesa amb el bàndol republicà, però va continuar la seva tasca durant tota la Guerra Civil i, fins i tot, quan ja era de camí cap a França per exiliar-se, va instal·lar un centre de transfusió a les escoles d’Amer (on ara hi ha el carrer del Doctor Duran). 

Va passar la frontera francesa el mes de febrer de 1939. La seva reputació i la seva amistat amb en Josep Trueta (que ja s’havia exiliat al Regne Unit un mes abans i també gaudia d’un gran prestigi), van servir perquè fos convidat per la Missió Mèdica Britànica. Tot i això, els seus començaments allà no van ser fàcils: primer va treballar com a tècnic de laboratori a l’Ancoats Hospital a Manchester. No va ser fins al 1941 que se li va reconèixer el títol de metge i va poder seguir en el mateix centre, però ja com a anatomopatòleg. Va decantar-se per la investigació de malalties digestives i cremades i, al 1947, l’Institut d’Estudis Catalans li va concedir el premi Prat de la Riba per un treball sobre histologia digestiva. 

L’any 1950 va obtenir la ciutadania britànica i va poder tornar per visitar Catalunya, però uns anys després es va autodiagnosticar una leucèmia, com a conseqüència de la qual va morir a Manchester el 30 de març de 1957, amb només 51 anys. 

Innovador i pioner

• Va determinar que era més eficaç i segur crear una organització gran i estable que s'encarregués d'obtenir i tractar la sang que es necessitava per a malalts i ferits.
• Va acabar amb la transfusió braç a braç, que va ser substituïda per la transfusió indirecta.
• Va veure que era imprescindible fer crides a la població per premsa i ràdio per aconseguir donants altruistes i que calia tenir un registre de donants per controlar les campanyes i incentivar la donació freqüent.
• Va determinar que, entre extracció i extracció, havia de passar un període de temps per tal que el donant pogués recuperar-se.
• Com que encara no es coneixia l'existència del factor Rh, Duran i Jordà va tenir la idea de barrejar la sang de sis donants del mateix grup per reduir possibles riscos. 
• Per a la conservació de la sang, va determinar que calia guardar-la a una temperatura d'entre 2 i 4 graus. 
• Duran i Jordà va acabar amb la transfusió de braç a braç i va fomentar l'actual transfusió indirecta.
• Va perfeccionar el recipient de vidre en què es guardava la sang.
• Va insinuar la utilitat de les transfusions de fraccions de sang (plasma, plaquetes…).
• Va instaurar el transport de sang al front mitjançant camions refrigerats.