Hem participat en la Conferència Esri España 2026, celebrada el 30 de setembre i l’1 d’octubre a Madrid, amb el Jordi Corbera, cap de l’Àrea del Centre de Suport al Programa Català d’Observació de la Terra (CS PCOT), com a ponent de la taula rodona «Nuevas perspectivas y retos en la observación de la Tierra». 

Durant el debat, en Corbera ha destacat el paper que han de tenir les futures missions i serveis d’Observació de la Terra en la gestió del risc i ha posat en relleu el potencial de la intel·ligència artificial per avançar cap a models capaços d’anticipar l’evolució i els impactes sobre el territori.

Imatge

Ponents i moderadors de la taula rodona «Nuevas perspectivas y retos en la observación de la Tierra», que va comptar amb representants de la Universitat de València, l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, l’Instituto Geográfico Nacional, l’Agencia Espacial Española, TRACASA, ICEYE i l’ICGC.

De l’observació a l’anticipació del risc

En la gestió del risc al territori, l’Observació de la Terra pot aportar informació clau no només per conèixer què està passant, sinó també per entendre com pot evolucionar una situació i anticipar-ne els possibles impactes. 

En aquest sentit, en Corbera ha explicat que la gestió del risc requereix analitzar de manera integrada l’exposició dels elements presents al territori i la seva vulnerabilitat davant de fenòmens naturals o antròpics. Les dades d’Observació de la Terra permeten caracteritzar aquestes variables, avaluar els impactes després d’un esdeveniment i fer-ne el seguiment durant la recuperació. 

Un dels següents passos és avançar cap a una capacitat més predictiva. La combinació de dades d’Observació de la Terra i geoinformació amb models d’intel·ligència artificial pot permetre anticipar l’evolució de les cobertes del sòl i analitzar-ne els possibles impactes sobre el territori, especialment en relació amb els efectes del canvi climàtic. Aquesta capacitat reforçaria el paper de l’Observació de la Terra com a eina de suport a la planificació i a la presa de decisions.

La IA ja s’aplica als processos de l’ICGC

L’evolució cap a models predictius parteix també de l’experiència que l’ICGC ja té en l’aplicació de la intel·ligència artificial als seus processos. Durant la taula rodona, Jordi Cobera ha compartit com fem servir tècniques d’aprenentatge automàtic en diferents processos productius de l’ICGC, com ara l’automatització de cadenes de producció cartogràfica basades en dades lidar i la detecció de canvis sobre el territori. 

Aquestes aplicacions permeten millorar l’eficiència dels processos i la qualitat dels resultats, i constitueixen una base per continuar explorant les possibilitats de la IA en l’anàlisi i la predicció de fenòmens territorials.

De les dades a la informació útil

Un altre dels reptes abordats durant el debat ha estat la necessitat d’escurçar el temps que transcorre entre l’adquisició d’una observació i la seva transformació en informació útil per als usuaris. 

En aquest procés, la qualitat de les dades continua sent un factor determinant. La resolució espacial i temporal, així com la qualitat radiomètrica, condicionen la capacitat de generar productes fiables i adequats a les necessitats de cada aplicació. 

Per aquest motiu, des de l’ICGC posem també l’accent en la co-creació de les solucions amb els usuaris finals des de les primeres fases dels projectes. Incorporar-los des de l’inici permet ajustar les expectatives, identificar les necessitats reals i orientar el desenvolupament dels serveis perquè la informació generada respongui efectivament als processos de presa de decisions.

Un debat sobre el futur de l’Observació de la Terra

La taula rodona «Nuevas perspectivas y retos en la observación de la Tierra» ha abordat el repte de connectar l’evolució de l’ecosistema espacial espanyol amb les necessitats d’administracions, organismes públics, empreses i ciutadania, en un escenari marcat per l’augment dels riscos sobre el territori. 

A més del Jordi Corbera, hi han participat representants de la Universitat de València, l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, l’Instituto Geográfico Nacional, l’Agencia Espacial Española, TRACASA i ICEYE.