Impuls a l'ús d'imatges radar de satèl·lit per a l'estudi dels efectes dels terratrèmols
L'ICGC perfecciona noves metodologies per processar dades dels satèl·lits de l'Agència Espacial Europea.
Els mapes resultants d'aquest tractament de les dades permeten mesurar el moviment d'un sisme amb precisió de centímetres i aprofundir el seu estudi.
Mapa del moviment vertical (esquerra) i horitzontal (dreta)
Zona d'Itàlia afectada pel sisme d'agost
L'ICGC ha millorat i desenvolupat noves metodologies per utilitzar les imatges de radar que generen els nous satèl·lits Sentinel de l'Agència Espacial Europa per a l'estudi dels efectes dels terratrèmols. En concret, s'ha estudiat el sisme de magnitud 6 que va tenir lloc al voltant d'Amatrice (Itàlia) el passat 24 d'agost.
Els nous satèl·lits proporcionen imatges de radar cada sis dies que, tractades amb la metodologia de l'ICGC, permeten obtenir ràpidament mapes sobre el moviment en superfície causat per un terratrèmol amb una precisió de centímetres. La comparació entre les imatges de radar d'abans i de després del sisme del centre d'Itàlia permeten apreciar un moviment del terreny que arriba als 20 centímetres.
Una tasca iniciada amb Lorca
Aquestes dades proporcionen informació molt rellevant per estudiar la geometria de la falla i també la manifestació en superfície de la dislocació provocada per la ruptura. El perfeccionament de la metodologia per obtenir aquest tipus de mapes representa la continuació dels treballs que l'ICGC va iniciar amb el sisme de Lorca (Múrcia) de l'11 de maig de 2011, en aquell cas en base a imatges proporcionades pel satèl·lit TerraSAR-X.
L'ICGC ja ha fet servir imatges radar procedents de satèl·lits en altres estudis. Així, en col·laboració amb l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), en el marc del projecte LIFE+ EBRO-ADMICLIM, cofinançat per la Unió Europea, va realitzar el primer estudi de la taxa mitjana de l'enfonsament del Delta de l'Ebre, un procés anomenat subsidència, així com el perfil temporal de deformació. L'estudi va permetre demostrar que entre 1992 i 2010 la taxa de subsidència ha estat d'aproximadament 0,3 centímetres anuals, similar a la d'altres zones deltaiques del món.