Geodèsia | icgc

Geodèsia

EPN Densification Analysis Centre (2015)

L’ICGC va ser acceptat per EUREF com a Dedicated Analysis Center (DAC), amb l’encàrrec de calcular diàriament les coordenades precises d’una xarxa de 156 estacions GNSS, amb l’objectiu final de donar suport al càlcul d’un camp de velocitats dens i precís per a Europa. La xarxa engloba la totalitat de la serralada pirinenca, el Sistema Bètic, la costa mediterrània oriental peninsular i de les Illes Balears.

 

Càlcul de coordenades precises d’una estació de referència GNSS (2013)

El Govern d’Andorra va adquirir una estació de referència GNSS i la va traslladar a la seva seu per a gestionar-la. L’ICC va calcular les coordenades precises d’aquesta estació de referència GNSS.

Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC); Ministeri d’Economia i Territori del Govern d’Andorra.

Finançament: Ministeri d’Economia i Territori del Govern d’Andorra.

 

Validació de la xarxa de referència del Marroc (2007-2008)

L’ICC va realitzar el càlcul i la validació de la xarxa de referència del Marroc, formada per 24 punts, que serviren de base per a la determinació de la xarxa fonamental dins del sistema ITRF05. També va dur a terme la transformació de coordenades entre els sistemes Gharb i el nou sistema referencial RFM. Aquest aspecte va consistir en l’observació d’un nombre de línies de base de lligament entre el sistema RFM i el sistema Gharb, i el recàlcul de punts antics en el nou referencial per deduir les xarxes de transformació entre els dos sistemes i determinar les coordenades dels 29 punts del sistema RFM dins del sistema de coordenades Gharb.

Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC); Agence Nationale de la Conservation Foncière, du Cadastre et de la Cartographie (ANCFCC), Marroc.

Finançament: Agence Nationale de la Conservation Foncière, du Cadastre et de la Cartographie (ANCFCC), Marroc.

 

Projecte WART-EGAL (2005-2006)

L’objectiu principal del projecte fou determinar el potencial de la xarxa EGNOS RIMS (xarxa europea d’estacions permanents del servei EGNOS) per ajudar a la navegació subdecimètrica en temps real, basada en la tècnica WART. Es va pretendre impulsar aquest servei a tot Europa, passant de la precisió mètrica que oferia el sistema EGNOS a la precisió subdecimètrica del sistema WART.

Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC); Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Espanya; Geodeettinen Laitos, Finlàndia; Pildo, Espanya; IFEN, Alemanya.

Finançament: Galileo Joint Undertaking (Unió Europea i European Space Agency –ESA-).

 

PARAMOUNT. Public Safety & Commercial Info-Mobility Applications & Services in the Mountains (2002-2003)

Imatge

L’objectiu fou el desenvolupament d’un servei de localització adreçat a excursionistes i serveis de rescat que realitzaven la seva activitat als Alps i als Pirineus, on es van definir dues àrees de test. Les funcionalitats que calia desenvolupar s’agrupen en els tres serveis següents: Infotour, per proveir l’usuari amb informació local diversa i funcionalitats de navegació; Safetour, per proveir la informació relacionada amb la seguretat a muntanya; i Datatour, per involucrar els usuaris en l’adquisició i el manteniment de la base de dades del PARAMOUNT. La comunicació entre els servidors que proveïen les informacions descrites i els dispositius mòbils es realitzava mitjançant tecnologia GPRS. Les dades es transferien via protocol HTTP emprant XML.

Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC); IFEN Gesellschaft für Satellitennavigation mbH, Poing, Alemanya; AGIS, Universität der Bundeswehr, Poing, Alemanya; Bayerische Bergwacht, Alemanya; Österreichischer Bergrettungsdienst, Àustria.

Finançament: Programa IST de la Unió Europea.

 

Reobservació GPS de la xarxa geodèsica i estudi preliminar del geoide del Principat d’Andorra (1999)

Imatge

El projecte consistí en l’obtenció d’una xarxa geodèsica de precisió, en la determinació de la precisió dels diferents geoides disponibles i en l’estimació del cost de la campanya gravimètrica necessària per al càlcul d’un geoide local amb la precisió requerida per realitzar treballs topogràfics i cartogràfics. Es va procedir a la reobservació, mitjançant tecnologia GPS, i a l’ajustament dels 59 vèrtexs que formaven part de la xarxa geodèsica principal i secundària del Principat d’Andorra; a la monumentació, mesura mitjançant tecnologia GPS, i anivellament de 20 punts per determinar la precisió dels geoides disponibles, i a la realització de simulacions per determinar la configuració i la densitat de les dades de la campanya gravimètrica necessària per al càlcul d’un geoide local amb la precisió requerida.

Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC); Ministeri d'Ordenament Territorial del Govern d’Andorra.

Finançament: Ministeri d'Ordenament Territorial del Govern d’Andorra.

 

Projecte d’assistència tècnica per al sector miner argentí (PASMA) (2a part) (1999-2000)

Imatge

Va consistir en l’execució de les obres de la subxarxa (GPS) geodèsica minera i reposició de llindars de mines concedides en la regió sud-nord que incloïa les províncies de La Pampa, Río Negro, Neuquén i Buenos Aires.

Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC); Subsecretaría de Minería de la Nación de la Secretaría de Industria, Comercio y Minería, Buenos Aires, Argentina.

Finançament: Banc Internacional de Reconstrucció i Foment (BIRF). Banc Mundial.

 

 


 

MAGIC. Aplicacions meteorològiques del GPS integrat en les determinacions del contingut del vapor d’aigua en la Mediterrània oest (1998-2001)

Imatge

El projecte s’orientà a la determinació del contingut de vapor d’aigua a l’atmosfera mitjançant la modelització del retard de les observacions de les estacions permanents GPS.

Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC); Mécanique Appliquée et Sciences de l'Environnement (ACRI), França; Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS), Montpeller, França; Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), Barcelona, Espanya; Agenzia Spaziale Italiana (ASI), Itàlia; Università degli Studi di Modena (UMOD), Itàlia; Danmarks Meteorologiske Institut (DMI), Dinamarca; Real Instituto y Observatorio de la Armada (ROA), Cadis, Espanya.

Finançament: Directorate General XII for Science, Research and Development de la Unió Europea.

 

 


Projecte d’assistència tècnica per al sector miner argentí (PASMA) (1997-1998)

L’objectiu fou el control de l’obra topogeodèsica de la subxarxa GPS geodèsica minera, a partir de l’obtenció de punts de recolzament GPS per a la georeferenciació d’imatges de satèl·lit i la reposició dels límits de les concessions mineres a les províncies de Salta, Catamarca, La Rioja, San Juan, Mendoza i San Luis. El projecte d’obra topogeodèsica va consistir en la instal·lació de diverses estacions fiducials integrades a la xarxa mundial IGS, la utilització de les dades de la xarxa IGS per a la compensació de tota la xarxa geodèsica del subcontinent argentí, i el càlcul del geoide, necessari per obtenir una precisió altimètrica (z) similar a la que s’obté en planimetria (x,y).

Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC); Subsecretaría de Minería de la Nación de la Secretaría de Industria, Comercio y Minería, Buenos Aires, Argentina.

Finançament: Banc Internacional de Reconstrucció i Foment (BIRF). Banc Mundial.

 

Vol gravimètric a les Muntanyes Rocalloses del Canadà (1996)

Participació en un vol gravimètric de test sobre les Muntanyes Rocalloses del Canadà, amb el sistema inercial Litton LTN-101 de l’ICC, conjuntament amb d’altres sistemes inercials.

Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC); Department of Geomatics Engineering (University of Calgary), Canadà.

Finançament: Conjuntament pels organismes participants.

 

Retard troposfèric dels senyals GPS (1996-1997)

Acció integrada per a l’intercanvi de coneixements i experiències en la modelització del retard troposfèric que pateixen els senyals GPS.

Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC); University of Nottingham, Regne Unit.

Finançament: Dirección General de Investigación Científica y Técnica, Madrid, Espanya.

 

RASANT (1995-1997)

Imatge

Projecte de desenvolupament i implantació a Catalunya del sistema d’emissió de correccions diferencials RASANT per al posicionament en temps real. Les fases del projecte foren: estudi del sistema i la seva aplicació a Catalunya; implantació a la Regió I i, de forma progressiva, a tot Catalunya. S’obtingué l’emissió de correccions diferencials des de Collserola, amb cobertura sobre Barcelona i amb una precisió de 3 a 5 metres.

Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC); Landesvermessungsamt Nordrhein-Westfalen, Alemanya.

Finançament: Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

 

 


 

 

Metodologia per a l’execució de mesures de parcel·les, distàncies i superfícies en relació amb els requeriments del sistema d’integració (1993)

Avaluació dels diferents mètodes existents per tal de mesurar el contorn de parcel·les agrícoles i la seva superfície de forma massiva. L’avaluació incloïa tant la inversió inicial necessària i el temps de realització, com el cost total. En definitiva, havia de servir per ajudar les autoritats responsables dels països europeus a dur a terme la fase de control inherent a la Política Agrària Comunitària. S’estudiaren els mètodes aproximats (cinta mètrica), els mètodes fotogramètrics (ortofoto, estacions fotogramètriques) i les aproximacions topogràfiques (teodolits, estacions GPS).

Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC); Centre Comú d’Investigació (JRC) de la Unió Europea, Ispra, Itàlia.

Finançament: Centre Comú d’Investigació (JRC) de la Unió Europea.

 

EPOCH'92 (1992)

Imatge

Participació de l’estació fiducial de l’Ebre en la campanya IGS Epoch’92. Es van integrar les estacions fiducials de l’ICC a la xarxa d’estacions permanents de l’IGS.

Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC); Servei Internacional GPS per a Geodinàmica (IGS) de l’Associació Geodèsica Internacional (IAG).

Finançament: Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

 


 

 

 

GeoCat: Geoide de Catalunya (1991-1994)

Imatge

Projecte de recerca per avaluar la determinació del geoide de Catalunya UB’91 mitjançant la contrastació de les deflexions de la vertical observades durant les campanyes DEFLEX’91 i DEFLEX’92. Es va realitzar en el marc d’un conveni amb el Departament de Matemàtica Aplicada i Anàlisi de la Universitat de Barcelona. El projecte es va realitzar seguint les següents fases: primera campanya d’observacions amb càmera zenital per determinar posicions astronòmiques (1991); avaluació de les observacions de la campanya; segona campanya d’observacions (1994). El resultat obtingut fou el geoide de Catalunya amb una densitat de malla de 3’ i una precisió estimada d’1 ppm.

Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC); Institut für Geodäsie und Photogrammetrie (Eidgenössische Technische Hochschule), Zuric, Suïssa.

Finançament: Conjuntament pels organismes participants.

 

 


 

Cartografia tridimensional de la Costa Esmaragda 1:1.000 (1985)

Aquest projecte aportà a l’ICC l’experiència necessària per a establir la xarxa geodèsica de 4rt ordre de Catalunya. L’objectiu del projecte era la producció d’informació topogràfica tridimensional amb la qual els urbanistes de la Costa Esmaragda dissenyessin els seus projectes i coneguessin l’impacte que les noves edificacions tindrien sobre el paisatge. Es van dissenyar programes gràfics adequats per a eliminar gran part de la intervenció manual en els processos d’edició. El projecte va facilitar el disseny i el càlcul de la xarxa geodèsica de base per al projecte cartogràfic.

Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC); Servizi Immobiliari Costa Smeralda, Sardenya, Itàlia.

Finançament: Servizi Immobiliari Costa Smeralda, Sardenya, Itàlia.