Taula cronostratigràfica internacional | icgc
Taula cronostratigràfica internacional

Taula cronostratigràfica internacional

La Taula cronostratigràfica internacional descriu els temps geològics en el qual s'inscriu la història de la Terra. Combina una escala numèrica que utilitza com a unitat el milió d'anys (escala cronomètrica) i una escala que s'expressa en unitats de temps relatives (escala cronostratigràfica).

 

 

Presentació

L'escala cronostratigràfica és establerta per convenció i es fonamenta en el Sistema Internacional Estandarditzat d'unitats estratigràfiques (per exemple, “Juràssic”, “Paleocè” o “zona d'ammonits d'Hildoceras bifrons”). Aquest sistema, regulat per la Comissió Internacional d'Estratigrafia (ICS en la seva sigla anglesa), defineix les divisions relatives del temps geològic (eons, eres i les seves subdivisions), estableix els límits de les unitats i els calibra amb l'escala cronomètrica, atribuint-los les edats absolutes que els corresponen.

Els límits inferiors de les unitats de tots els rangs (estatges, sèries, sistemes i eratemes) es troben actualment en procés de ser definits, mitjançant seccions i punts, com a Estratotips Globals de Límit (GSSP-Global Boundary Stratotype Section and Point).

L'Arqueà i el Proterozoic que, per convenció, havien estat definits cronomètricament, segons edats numèriques absolutes (GSSAs-Global Standard Stratigraphic Ages) estan involucrats en el procés esmentat.

Els GSSP oficials es marquen a la taula amb el símbol del “Clau Daurat” (Golden Spike) amb el qual també es materialitzen en el terreny. Hom pot trobar la taula original i els detalls dels GSSP ratificats (criteris de definició de cadascun d'ells, localització geogràfica i geològica, correlació, etc.) a http://www.stratigraphy.org.

Les edats numèriques (Ma) estan subjectes a revisió i no defineixen unitats en el Fanerozoic i en l'Ediacarià. Això només ho fan els GSSP. Pel que fa als límits d'aquelles unitats del Fanerozoic que encara no tenen un GSSP ratificat, o dels quals no es disposa d'una edat numèrica acotada, la taula dóna una edat numèrica aproximada (~).

  • Les edats numèriques de tots els sistemes, excepte el Triàsic, el Cretaci i el Precambrià, provenen de Gradstein et al. (A Geologic Time Scale 2012).
  • Les del Plistocè inferior, Triàsic i el Cretaci són aportacions originals de les subcomissions respectives de la ICS-IUGS.

El codi de colors segueix la convenció establerta per la Comissió del Mapa Geològic del Món (CCGM-IUGS).