Informació edafològica sobre els perfils de sòls descrits en camp, amb diferents graus de detall, tant de l’indret on es realitza la observació, com del perfil descrit. Inclou la seva composició en horitzons, descripció morfològica i caracterització físico-química, com el tipus de sòl.

Els fitxers de dades de perfils de sòls es generen a partir del programa de cartografia del Mapa de sòls 1:25.000 (MS25M) i del Mapa de sòls de Catalunya 1:250.000 (MS250M). Aquesta informació constitueix la base per a l’elaboració de la cartografia edafològica i nodreix el catàleg de sòls que defineix els principals tipus de sòls de Catalunya.

El principal objectiu d’aquesta geoinformació és facilitar l’estudi dels sòls, així com divulgar la seva constitució i composició. Gràcies a aquestes dades, és possible analitzar la diversitat de sòls, comprendre els processos i factors formadors, descobrir-ne les funcions i entendre i contextualitzar els seus usos en el territori. A més, proporciona una base de referència sòlida per a la cartografia de sòls, essencial per a projectes de planificació territorial, gestió ambiental o recerca científica.

Darrera actualització

• Data de publicació: 12/06/2025.
• Data de la informació: 08/06/1990 - 19/11/2015.
• Versió: v1.0.
• Dades: 3419 registres.

Geoinformació de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya subjecta a una llicència Creative Commons de Reconeixement 4.0 Internacional (CC BY 4.0)  Més informació

Descripció

Un perfil de sòl és la descripció vertical de les diferents capes -anomenades horitzons- que componen un sòl, des de la superfície fins a la roca mare, un mínim de 1,5 m de profunditat (escandalls) o fins que el tall ho permet (observacions) . Aquest perfil reflecteix l’evolució del sòl al llarg del temps, influenciada per processos formadors com la meteorització, la descomposició de la matèria orgànica, el moviment de l’aigua i l’activitat biològica.

La metodologia per la localització, descripció de les observacions, especificació dels criteris de descripció i estàndards de classificació emprats es detallen en la Guia metodològica per a la redacció dels projectes de cartografia de sòls a escala 1:25.000. 

El procés d'elaboració segueix els passos següents:

• Observacions de camp directes (talls i escandalls).
• Registre de més de 70 atributs per horitzó segons els estàndards de la Guia.
• Validació i control de qualitat de les dades (coherència d'atributs, detecció d'errors).
• Estructuració en format CSV compatible amb SIG.
• Verificació de la relació entre perfils i horitzons.

Les dades resultants representen l'estat del sòl en el moment del mostreig.

El resultat és un conjunt de dades estructurat en dues taules relacionades:

• Perfils: Representen els punts d'observació del sòl. Cada perfil està descrit mitjançant més de cinquanta atributs, que inclouen informació sobre la ubicació geogràfica, context geològic, condicions ambientals (humitat, vegetació), ús del sòl, entre altres.
• Horitzons: Són les capes diferenciades del sòl, caracteritzades per les seves propietats físiques, químiques i biològiques resultants dels processos formadors. Cada horitzó constitueix la unitat de descripció i mostreig dins d'un perfil, i es caracteritza amb més de setanta atributs detallats, tant dades morfològiques, com fisicoquímiques.

Les dades es distribueixen en format CSV, organitzades en dos fitxers (un per als perfils i un altre per als horitzons) compatibles amb entorns SIG per a la visualització i anàlisi espacial. La relació entre perfils i horitzons s'estableix mitjançant l'atribut 'Referència', que permet relacionar de manera unívoca cada horitzó amb el seu perfil corresponent.

Característiques tècniques

Aquesta geoinformació es distribueix en format CSV.

Exactitud posicional: S’estima un error mitjà quadràtic (RMSE) ≤ 50 m i un error màxim de posició horitzontal (MHPE) ≤ 100 m.

El sistema de coordenades emprat és l’oficial a Catalunya (ETRS89 UTM 31 Nord) i les altituds es refereixen al nivell mitjà del mar a Alacant.

Aplicacions de Modelització de dades de perfils de sòls a Catalunya

Les dades de perfils de sòls no només serveixen per al coneixement i distribució dels sòls en el territori. Constitueixen la base essencial per a diversos tipus de modelització de dades. Aquestes dades permeten aplicar una gran varietat de models i tècniques que van des de models empírics simples (RUSLE) fins a simulacions dinàmiques process-based (RothC, Century, DNDC), cartografia digital (DSM), predicció de propietats del sòl (PTF), transport de contaminants (HYDRUS) o creixement de cultius (DSSAT).

Les modelitzacions es poden classificar segons el criteri científic següent:

• Models empírics i simplificats:
  • RUSLE: Estimació de la pèrdua de sòl per erosió hídrica.
  • PTF (Funcions d’Edafotransferència): Predicció de propietats del sòl (físiques, químiques, hidràuliques) a partir de propietats més fàcils de mesurar.
• Models basats en processos dinàmics:
  • RothC, Century, DNDC, Daycent, ICBM: Simulació de dinàmica carboni orgànic, nutrients i emissions GES.
  • D-RUSLE: Versió dinàmica de RUSLE amb variabilitat estacional.
  • HYDRUS-1D/2D/3D: Transport d'aigua, calor i contaminants en zona vadosa.
  • DSSAT, APSIM: Creixement de cultius, rendiment agrícola.
  • DRAINMOD: Drenatge agrícola i dinàmica de taula d'aigües.
• Models de predicció espacial (Cartografia digital):
  • DSM (Digital Soil Mapping) amb Geoestadística: Kriging, Co-kriging.
  • DSM amb Machine Learning: Random Forest, Gradient Boosting, Xarxes Neuronals.

Escandalls i observacions

Referències principals dels models

• APSIM. Keating, B. A., et al. (2003). An overview of APSIM, a model designed for farming systems simulation. European Journal of Agronomy, 18(3-4), 267-288.
• Century. Parton, W. J., et al. (1987). Analysis of factors controlling soil organic matter levels in Great Plains grasslands. Soil Science Society of America Journal, 51(5), 1173-1179.
• Daycent. Parton, W. J., et al. (1998). DayCent: Daily timestep carbon and nitrogen models. Global Change and Terrestrial Ecosystems, 5, 439-443.
• DNDC. Li, C., et al. (1992). A model of nitrous oxide evolution from soil driven by rainfall events: 1. Model structure and sensitivity. Journal of Geophysical Research: Atmospheres, 97(D9), 9759-9776.
• DRAINMOD. Skaggs, R. W. (1980). Methods for design and evaluation of drainage-water management systems for soils with high water tables. DRAINMOD Reference Report.
• DSM. McBratney, A. B., et al. (2003). On digital soil mapping. Geoderma, 117(1-2), 3-52.
• DSSAT. Jones, J. W., et al. (2003). The DSSAT cropping system model. European Journal of Agronomy, 18(3-4), 235-265.
• Geoestadística. Goovaerts, P. (1997). Geostatistics for Natural Resources Evaluation. Oxford University Press.
• HYDRUS. Šimůnek, J., van Genuchten, M. Th., & Šejna, M. (2012). HYDRUS: Model use, calibration, and validation. Transactions of the ASABE, 55(4), 1261-1274.
• ICBM. Andrén, O., & Kätterer, T. (1997). ICBM: The Introductory Carbon Balance Model for exploration of soil carbon balances. Ecological Applications, 7(4), 1226-1236.
• PTF. Bouma, J. (1989). Using soil survey data for quantitative land evaluation. Advances in Soil Science, 9, 177-213.
• RothC. Coleman, K., & Jenkinson, D. S. (1996). RothC-26.3: A model for the turnover of carbon in soil. A: Evaluation of Soil Organic Matter Models (pp. 237-246). Springer.
• RUSLE. Renard, K. G., et al. (1997). Predicting soil erosion by water: a guide to conservation planning with the Revised Universal Soil Loss Equation (RUSLE). USDA Agricultural Handbook No. 703.