• Imprimeix

Mapa de punts

Autor: Dr. Josep Maria Rabella. Universitat de Barcelona
Promotor: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2013

cs mapa de puntos; fr carte par points; it carta a punti; en dot map; de Streuungskarte  

SUMARI

  1. L'origen del mapa de punts
  2. Color i grandària del punt
  3. Valor o equivalència del punt
  4. Temes relacionats
  5. Referències
  6. Lectures recomanades

Mapa temàtic quantitatiu en el qual la distribució espacial d'un determinat fenomen o objecte és representada mitjançant símbols d'implantació puntual, tots iguals i petits, en forma de simples punts, el valor dels quals, sempre constant, és especificat a la llegenda.

Cal no confondre el concepte de mapa de punts, de caràcter clarament quantitatiu, amb el de mapa de símbols d'implantació puntual,  de caire qualitatiu.

L'origen del mapa de punts

El cartografiat de punts deriva sens dubte, en el seu origen, d'un dels mètodes més senzills, espontanis i intuïtius de la comunicació gràfica territorial, basat en el simple marcatge de situacions d'un mateix fenomen sobre el mapa: cada situació, un punt o un petit senyal. D'aquesta manera s'ha configurat des de sempre un cartografiat espontani, elemental i eficaç de localitzacions. Si aquest fet representat es combinés amb l'inventariat d'altres fenòmens en el mateix mapa, caldria emprar una simbologia d'implantació puntual qualitativa diversificada a través, per exemple, del color o la forma dels punts o petits senyals, identificables amb els seus significats especificats a la llegenda. Però en qualsevol dels casos exposats, i malgrat el seu aspecte, no es tractaria d'un cartografiat de punts sinó de simples mapes temàtics qualitatius, de símbols conceptuals o nominals d'implantació puntual. Que el símbol estigi constituït per un punt o qualsevol altre signe diminut no és suficient per a poder parlar amb propietat de mapa de punts.

Mapa de punts, sense expressar el valor, de les zones de blat als Estats Units. SEMJONOW, Juri: Las riquezas de la Tierra. Geografía económica al alcance de todos. Barcelona, Labor, 1940.

 

Mapa de punts de la població d'Àsia, amb una sobrecàrrega de símbols puntuals jerarquitzats per a ciutats en RABELLA, Josep M. i altres: Atlas geográfico universal y de España. Barcelona, Diàfora, 1978. ISBN: 84-8520-526-X.

En realitat, el veritable concepte modern de mapa de punts correspon pròpiament a autèntics mapes quantitatius, molt més complexos del que aparenten, on els punts, com a únics signes presents i repetits, no indiquen simples localitzacions d'un fet sobre el territori sinó que representen poblacions estadístiques, és a dir, un determinat nombre de casos o individus en cada localització, cosa que requereix incorporar una estructuració explícita de les dades fixant el valor o equivalència del punt i assumint un nou i compromès cas de generalització cartogràfica. Per això, l'autèntic mapa de punts s'expressa, quasi sempre, amb un únic tipus de símbol d'implantació puntual, el punt, de grandària, color i valor numèric o significació invariable segons consta a la llegenda (encara que el alguns mapes molt elementals de vegades no hi consti), que apareix repetit i distribuït intencionadament sobre el territori representat. Rarament, en un sol mapa de punts es barregen diversos fenòmens: en casos necessaris, els fenòmens haurien de ser inevitablement distingits mitjançant punts de colors diferents, mantenint un significat comparable i amb el mateix valor numèric.

És de subratllar, no obstant, que malgrat la sorprenent complexitat conceptual i de  processament que implica, un mapa de punts degudament ben executat mostra, fins i tot per al gran públic no especialitzat, un aspecte extremadament net, vigorós i intuïtiu, sintètic i altament comunicatiu pel que fa a les localitzacions i variacions de les densitats relatives que mostra, qualitats aquestes prou notables a destacar en el transcendent context de la teoria de la comunicació. Però, cal insistir, darrera d'aquesta potent i, habitualment satisfactòria percepció, sol amagar-se una considerable complexitat conceptual que pot afectar tant a la lectura detallada del mapa com, sobretot, al processat de les dades i a la seva elaboració.

Color i grandària del punt

En un cartografiat de punts on es representi una sola població, l’elecció del color del punt pot ser un tema secundari o condicionat, simplement, per l'estètica i la temàtica del mapa. La mida del símbol "punt", en un mapa de punts, així com el color, venen en realitat determinats principalment per la seva correcta visualització: és a dir, cal que sigui prou petit per mostrar amb certa precisió el lloc d'aplicació, però suficientment gran per poder ser grafiat i observat sense dificultat. En el cas improbable de representar en un mateix mapa diferents poblacions i haver de recórrer a l'acoloriment dels punts per tal de diferenciar-los, pot ser necessari una mida més generosa que permeti evitar errors de registre en les tintes i poder copsar correctament els colors utilitzats, que en qualsevol cas hauran de ser escassos i de valor cromàtic alt (el groc, per exemple, esdevé poc visible per a mostrar un punt minúscul).

Mapa de densitats amb dues classes de punts de dos colors, en un atles escolar de batxillerat japonès. TEIKOKU: Atles de ciències socials per a l'escola secundària. Tòquio, Teikoku Shoin, 1985.

Valor o equivalència del punt

Determinar el valor atorgat al punt, és a dir, la població que representa, obliga a estructurar la informació segons el seu volum, l'escala del mapa i el grau de generalització aplicat. Un punt amb un valor molt baix (per exemple 5 casos o individus) pot resultar teòricament bastant precís, però si la població o determinades densitats són molt altes, els punts poden quedar amuntegats i restaran amagats falsejant la visualització correcte de la informació. D'altra banda, valors massa alts no destaquen visions sintètiques, ofereixen poca precisió i poden dificultar en gran manera l'elaboració del mapa: per exemple, en un mapa de densitats de població, punts que representin 100 000 habitants poden resultar molt difícils de situar satisfactòriament en territoris de població molt dispersa o de baixa densitat, com ara Sibèria o el Sàhara, i el seu cartografiat pot induir a lectures bastant incorrectes.

Cal també observar com un canvi significatiu d'escala en la reproducció d'un mapa de punts sol obligar a una generalització estructural de les dades, que pot implicar un  replantejament del mateix valor del punt: un augment d'escala suggereix la reducció d'aquest valor amb la corresponent multiplicació de punts, permetent, lògicament, una major precisió en la localització, mentre que una reducció del mapa pot exigir probablement a incrementar-lo, per tal d'elaborar un mapa molt més esquemàtic i aproximatiu.

En els mapes de població humana, resulta relativament freqüent veure acompanyada la cartografia de punts amb el sobreposat d'altres símbols quantitatius i jerarquitzats en dimensió, que representen nuclis urbans o conurbacions.

Temes relacionats

atles temàtic
cartodiagrama
generalització cartogràfica
mapa
mapa temàtic
mapa corocromàtic
mapa coroplètic

Referències

BÉGUIN, Michéle i PUMAIN, Denise: La représentation des données géographiques. Statistique et cartographie. París, Armand Colin, 2003. ISBN: 2-200-26581-6.

BONIN, Serge: Initiation à la graphique. Préface de Jacques Bertin. París, Epi Editeurs, 1975. ISBN: 2704501793 / 2-7045-0179-3.

BERTIN, Jacques: La graphique et le traitement graphique de l’information. París, Flammarion, 1977. ISBN: 2-08-211112-1.

BUZAI, Gustavo D.: Sistemas de Información Geográfica y cartografía temática. Métodos y técnicas para el trabajo en el aula. Buenos Aires, Lugar Editorial, 2008. ISBN: 978-950-892-298-4.

CAIRO, Alberto: El arte funcional. Infografía y visualización de información. Madrid, Alamut, 2011. ISBN: 978-84-9889-067-9.

CUFF, David J. i MATTSON, Mark T.: Thematic Maps. Their design and production. Nova York i Londres, Methuen, 1982. ISBN: 0-416-33500-4 pbk.

DENT, Borden D.: Cartography. Thematic Map Design. Dubuque-Melbourne-Oxford, Wm.C.Brown Comunications, 1993. ISBN: 0-697-13589-6.

KRAAK, Menno-Jan i ORMELING, Ferjan: Cartography. Visualization of spatial data. Nova York i Londres, The Guilford Press, 2010. ISBN: 978-1-60918-193-2.

MONKHOUSE, F. J. i WILKINSON, H. R.: Maps and Diagrams: Their Compilation and Construction. Londres, Methuen, 1963. ISBN: 0416682502. Trad. al castellà: Mapas y diagramas. Técnicas de elaboración y trazado. Barcelona, Oikos.Tau, 1966. ISBN: 100645363.

RIMBERT, Sylvie: Leçons de Cartographie Thématique. París, Société d'Édition d'Enseignement Supérieur, 1968. ISBN: 978-2-225-47036.

ROBINSON, Arhur H. i altres: Elements of Cartography. (6a ed.) Nova York, John Wiley & Sons, Inc., 1995. ISBN: 0-471-55579-7. Trad. al castellà:Elementos de Cartografía. (5a ed.) Barcelona, Omega, 1987. ISBN: 84-282-0768-2.

SZEGÖ, Janos: Human Cartography. Mapping the world of man. Swedish Council for Building Research, 1987. ISBN: 91-540-4781-1.

Lectures recomanades

MICHAUX, M.: Comment réussir cartes, graphiques et croquis aux examens et concours. Montreuil, Bréal, 1984. ISBN: 2-85394-174-4.