• Imprimeix

Generalització cartogràfica

Autor: Dr. Josep Maria Rabella. Universitat de Barcelona
Promotor: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2013

cs generalización; fr généralisation; it generalizzazione; en generalisation, generalization; de Generalisierung, Verallgemeinerung

 

SUMARI

  1. Escala cartogràfica i nivells de generalització
  2. Tipus de generalització i tractament de la informació
  3. Zoom, canvis d'escala i generalització cartogràfica
  4. Temes relacionats
  5. Referències
  6. Lectures recomanades

Tractament fonamental i imprescindible que cal aplicar a qualsevol tipus d'informació geogràfica destinada a elaborar un document cartogràfic –mapes, plànols o cartes– que s'aconsegueix mitjançant acurats processos de conceptualització, selecció, simplificació, classificació, inducció i simbolització.

El conjunt de processos i operacions que intervenen en la generalització de la informació geogràfica a cartografiar varia segons els autors, i la majoria d'ells contemplen la conceptualització, l'estructuració, l'esquematització, la fusió o, fins i tot, determinades transformacions en un sentit proper a la caricaturització, mentre que d'altres inclouen directament alguns d'aquests processos, degudament integrats o sintetitzats, dins del mateix disseny creatiu de la simbolització. Resumidament, els criteris de selecció i la quantitat d'informació, el grau de precisió i les simplificacions conceptuals i simbòliques acabem sent les variables implicades més significatives.

Tradicionalment, no sembla haver existit plena consciència de l'existència del procés generalitzador que inevitablement intervé en qualsevol creació cartogràfica. De fet, encara que el tema de la generalització era sovint al·ludit indirectament, sobretot en comentar aspectes dels canvis d'escala, no fou fins a meitat del segle XX quan la major part d'autors destacats exposaren i definiren de manera explícita, en els seus cursos i manuals, aquest ineludible concepte i la complexa transformació conceptual que comporta. Resulta ser cert que, abans, els autors experts i avesats en l'art de la cartografia acabaven adquirint una certa o, fins i tot, una notable experiència que els guiava, en general de forma prou acceptable, en la confecció de mapes simples. Però resulta evident que, en moltes ocasions, la generalització cartogràfica duta a terme d'una manera purament empírica i intuïtiva, de forma inconscient i massa implícita, sense tenir plantejaments definits dels tipus i graus de generalització necessària i els mètodes adequats per a aplicar-la a cada cas, ha conduït a una cartografia extremadament deficient, amb conseqüències nefastes tant per a la qualitat gràfica del mapa com per a la correcta comunicació de la seva informació geogràfica.

Tres nivells de generalització formal (o conceptual) en la línia de costa de la Península Ibèrica: el primer, amb traç més fi, admet alguna lleugera ampliació d'escala; el segon pot ser apte per a una representació com l'actual; el tercer, amb traç més gruixut i extremadament simplificat podria ser l'adequat en el context d'una escala molt més petita i esquemàtica que l'anterior.

 

Escala cartogràfica i nivells de generalització

La variable més determinant a l'hora de generalitzar la informació geogràfica és, sens dubte, l'escala aplicada al mapa, encara que poden influir també, en menor mesura, l'estil del disseny comunicatiu i els diferents graus d'especificació o d'esquematització simplificadora que es pretengui mostrar, a més del nivell intel·lectual i d'edat dels destinataris. Per tant, quasi bé sempre, un canvi d'escala de certa significació aplicat a un mapa ja existent, requereix noves operacions per tal d'adaptar-lo a un nou grau de generalització. En general, en disminuir l'escala (per exemple d'1:1 000 a 1:5 000) convé un augment de la generalització en el sentit d'una simplificació de conjunt, una esquematització amb traços i signes més vigorosos que els que resultarien un cop empetitits i un alleujament de la quantitat d'informació del mapa, mentre que un augment d'escala (per exemple d'1:10 000 a 1:2 000) requereix, quasi sense excepcions, una millora de la precisió mètrica, major detall i nivell informatiu i un refinament en la nova presentació. Encara així, en ocasions, una reducció d'escala molt lleugera (per exemple, amb mitjans fotogràfics o digitals, d'1:40 000 a 1:50 000) podria resultar plenament acceptable sense la introducció de modificacions, i fins i tot podria ser utilitzada per a millorar la qualitat de conjunt del nou mapa resultant, en facilitar una major finor perceptiva o de precisió que la calculada per l'original de dimensions sensiblement més grans (aquestes reduccions eren produïdes abans de forma habitual en l’elaboració manual de mapes per tal de, primer, facilitar-ne el traçat i, després, millorar l'aspecte de l'edició lleugerament reduïda).     

Tipus de generalització i tractament de la informació

A voltes pot ser útil considerar dos tipus diferenciats de generalització: la formal o conceptual i l’estructural. La primera, formal, podria ser ben exemplificada pel tractament que s'ha d'aplicar a les línies de costa, que varien completament segons les escales en que són reproduïdes; o també en el cartografiat dels llacs de Finlàndia, des d'una escala gran, de detall, per a representar un sol llac, fins a una escala molt petita, continental, per a expressar la caracterització la gran zona lacustre en el seu conjunt (supressió de la major part de llacs mitjans i petits, i exageració dels més extensos). La generalització estructural, en canvi, podria ser explicada en un mapa temàtic de punts pel canvi d'equivalència o de valor del símbol segons l'escala, on un punt podria prendre un valor 5 o un valor 100 segons els casos.

Tres nivells de generalització cartogràfica estructural, acompanyats de la corresponent llegenda, per a representar la localització de la població (densitats) mitjançant mapes de punts a diverses escales.

Alguns d'aquests processos, principalment els que fan referència a les morfologies geomètriques (simplificació de les formes amb la supressió de detalls, eliminació de punts en polígons, filtratge i agregació de petits elements, suavització de corbes, etc.) poden ser tractats modernament, en bona part, mitjançant algoritmes informàtics. En altres casos més complexos o premeditats però, la generalització cartogràfica pot convenir que resti sotmesa o guiada per la voluntat deliberada de l'autor del mapa i acuradament controlada al servei dels seus objectius de comunicació. En un mapa de petita escala de nuclis de població, per exemple, pot convenir cartografiar totes les poblacions de més de 250 000 habitants; malgrat tot, probablement caldrà afegir criteris complementaris, explícits si més no a l'hora de confeccionar la informació, que excloguin les poblacions integrades en grans aglomeracions urbanes, a la vegada que permetin incloure poblacions menors, però que poden representar referents molt importants, en extenses àrees territorials poc poblades. 

Generalització per simplificació de la informació. ICC.

 

Generalització de la base topogràfica 1:5 000 per a obtenir el mapa topogràfic 1:10 000 i la base topogràfica 1:25 000. ICC.

 

 

Un exemple de dues ampliacions successives d'un mapa mitjançant autèntics canvis d'escala, amb les  corresponents modificacions en els nivells de generalització.

 En qualsevol cas, la generalització cartogràfica constitueix una de les tasques més fonamentals, transcendents i de major exigència intel·lectual en el disseny i l'elaboració de mapes i, habitualment, en resulta un factor clau per a la seva excel·lència. Avui, els requeriments de la cartografia professional actual, cada cop més ambiciosa i complexa, es basa, en gran mesura, en la bona generalització cartogràfica aplicada a cada element d'informació, no sols en el moment de modificar l'escala d'un mapa existent sinó també a l'hora de confeccionar-lo correctament, donat que el mapa en si, ja és sempre una generalització. El propi llenguatge cartogràfic, basat en símbols que han de representar aquella informació explícitament seleccionada que volem mostrar, empeny i obliga constantment a generalitzar, com quan decidim simbolitzar amb petits cercles vermells de diferents mides la localització, sobre un mapa mural d'Europa, dels objectes tots diferents però que responen al concepte de "ciutat", i a més degudament classificades segons la seva població. 

Zoom, canvis d'escala i generalització cartogràfica

Amb la divulgació del zoom digital en el món del multimèdia interactiu, cal fer notar pel seu interès, que el resultat d'aplicar simplement l'eina del zoom informàtic sobre un mapa en pantalla, sense modificar-ne la informació cartogràfica, no hauria de ser exactament entès, en cartografia, com un autèntic canvi d'escala cartogràfica pròpiament dit, sinó com una senzilla acomodació visual que, evidentment, a voltes por resultar còmode. De fet, cada tema, cada objectiu i, sobretot, cada escala concreta requereix en cartografia un determinat grau i adequació coherent de la generalització del mapa. Per això, els actuals veritables canvis d'escala en cartografia digital mostrada en pantalla inclouen ja, moltes vegades, en aquest sentit, els corresponents canvis en la informació oferta.

Conseqüències d'una simple acomodació visual d'un mapa mitjançant el zoom.

 

Temes relacionats

cartografia
escala
escalímetre
mapa
símbol cartogràfic

Referències

BAELLA, B. i altres: Spot heights generalization: deriving the relief of the Topographic Database of Catalonia at 1:25,000 from the master database. Workshop sobre generalització i múltiple representació de la Comissió de Generalització de la ICA. Moscou, 2007.

BURGHARDT, D. i altres: Methodologies for the evaluation of generalised data derived with commercial available generalisation systems. Workshop sobre generalització i múltiple representació de la Comissió de Generalització de la ICA. Montpeller, 2008.

ROBINSON, Arhur H. i altres: Elements of Cartography. (6a ed.) Nova York, John Wiley & Sons, Inc., 1995. ISBN: 0-471-55579-7. Trad. al castellà:Elementos de Cartografía. (5a ed.) Barcelona, Omega, 1987. ISBN: 84-282-0768-2.

ROSA i TRIAS, Elisabet: Conceptes, tècniques i problemes de la generalització cartrogràfica. Barcelona, Universitat de Barcelona, Tesis doctorals, 2000. ISBN 9788469221044.

STOTER, J. i altres: A study on the state-of-the-art in automated map generalisation implemented in commercial out-of-the-box software. Workshop sobre generalització i múltiple representació de la Comissió de Generalització de la ICA. Montpeller, 2008.

SWISS SOCIETY OF CARTOGRAPHY: Cartographyc Generalisation: Topographic Maps. Cartographyc Publication Series, núm, 2, 1977.

Lectures recomanades

SCHAEFER, Fred K.: “Excepcionalism in Geography. A Methodological Examination” a Annals of the Association of American Geographers,  vol. 43, núm. 3, setembre de 1953, pàg. 226 a 249. s/ISBN.