• Imprimeix

Presentació

El Parlament de Catalunya va aprovar, amb la Llei 19/2005, la creació de l'Institut Geològic de Catalunya, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar per a exercir les seves funcions.

Amb el Decret 170/2013, de 28 de maig, de modificació del Decret 342/2011, de 17 de maig, de reestructuració del Departament de Territori i Sostenibilitat, l'Institut Geològic de Catalunya resta adscrit al Departament de Territori i Sostenibilitat, mitjançant la Secretaria d'Infraestructures i Mobilitat.

Així, doncs, es consolida la geologia de Catalunya: l'any 1874 el canonge Jaume Almera inicià les tasques de docència i investigació en aquesta matèria i, l'any 1884, la Diputació de Barcelona li encomanà la realització d'un mapa geològic dels voltants de Barcelona. El 1916, la Mancomunitat de Catalunya creà el Servei Geològic de Catalunya (SGC) amb la missió de continuar els treballs geològics a tot Catalunya. El Servei va perviure fins al 1925, en què fou suprimit juntament amb la Mancomunitat. Després de la proclamació de la República i l'aprovació de l'Estatut hi hagué intents de crear un institut geològic de Catalunya, però van quedar frustrats per la guerra civil i la dictadura.

Amb aquests antecedents, el 1979 es va crear el SGC per a disposar de l'instrument tècnic en el camp de la geologia i la geotècnia que permetés assolir, en aquests àmbits, un coneixement adequat del sòl i del subsòl per a la seva aplicació a l'obra pública i la política territorial, i per a l'avaluació del risc geològic I l'elaboració de la cartografia geològica. El 1982 assumí les funcions del Servei de Sismologia de Catalunya, creat el 1981, amb l'objectiu de recollir i avaluar les dades de microsismicitat a Catalunya, per a concretar les zones sísmiques i ajudar a la prospecció dels recursos hidrològics, miners i energètics i a resoldre adequadament problemes d'enginyeria.

En una primera etapa, el SGC, creat com a servei administratiu sense personalitat jurídica, va exercir les seves funcions, de marcat caràcter tècnic i especialitzat, en benefici tant del sector públic com del privat, adscrit al DPTOP.

El 1997 el SGC es va integrar a l'Institut Cartogràfic de Catalunya, però l'alt grau d'especialització que adquireix i la importància que estan assolint els estudis geològics, geotècnics i geofísics en la planificació i l'execució d'obres públiques i d'infraestructura i en l'ordenació territorial fan palesa la necessitat de crear un ens públic, l'Institut Geològic de Catalunya (IGC), amb personalitat jurídica pròpia.
Les activitats del nou IGC, creat l'any 2005, se centren fonamentalment en l'estudi, l'assessorament, la investigació i la prevenció del sòl i el subsòl de Catalunya; abastant, el seu camp d'actuació, totes les branques de la geologia (mineralogia, petrologia, estratigrafia, geomorfologia, geoquímica, hidrogeologia...) i també les disciplines que hi estan relacionades: les ciències del sòl i l'edafologia, la geofísica, la sismologia, l'enginyeria geològica i la geotècnia.

Les funcions principals que l'Institut exerceix són, entre moltes altres: elaborar el mapa geològic de Catalunya, a escales diverses, i portar a terme programes de cartografia, bases de dades i sistemes d'informació sobre el sòl i el subsòl; desenvolupar i mantenir la xarxa sísmica; estudiar i avaluar els riscos geològics, inclòs el sísmic i el d'allaus; elaborar i fomentar estudis, treballs i avaluacions en el camp de la geologia i de les ciències que s'hi relacionen; assessorar i prestar assistència tècnica en el camp de la geologia i de les disciplines afins al DPTOP, altres departaments i altres administracions; supervisar, si se sol·licita, estudis geotècnics de terrenys; elaborar estudis sobre el sòl i el subsòl; establir protocols a seguir en l'elaboració dels estudis geològics, geofísics i geotècnics, i facilitar informació aplegada en les bases de dades.

En el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), núm. 6551, de 30 de gener de 2014, es publica la Llei 2/2014, de creació de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i la supressió de l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) i de l'Institut Geològic de Catalunya (IGC). Aquesta nova institució entra en funcionament l'1 de febrer de 2014.

L'ICGC adopta la forma jurídica d'entitat de dret públic, i té personalitat jurídica pròpia, autonomia administrativa, tècnica i econòmica, i plena capacitat d'obrar en les seves funcions.

Llurs funcions són les relacionades amb l'exercici de les competències sobre geodèsia i cartografia i sobre la infraestructura de dades espacials de Catalunya, i també les d'impulsar i dur a terme les actuacions relatives al coneixement, la prospecció i la informació sobre el sòl i el subsòl, en els termes establerts per la Llei 16/2005, de 27 de desembre, de la informació geogràfica i de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, i per la Llei 19/2005, de 27 de desembre, de l'Institut Geològic de Catalunya.

L'Administració de la Generalitat, mitjançant el departament d'adscripció, i l'ens han de subscriure un contracte programa que inclogui la definició anual dels objectius a assolir, la previsió de resultats que cal obtenir i els instruments de seguiment i control i d'avaluació a què l'activitat de l'entitat s'ha de sotmetre durant la vigència del contracte.

L'ICC té un currículum d'aprovació i d'execució de quatre contractes programa, tots ells aprovats pel Govern, des del CP I, aprovat el 1997. I l'IGC compta amb un currículum de dos contractes programa, aprovats pel seu Consell Rector. Aquesta experiència ha enfortit, racionalitzat i orientat ambdues institucions.

Ara cal afrontar el CP I (2014-2017), nou contracte programa com a Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, tenint en compte l'experiència passada d'ambdues institucions, ara unides. En el marc del moment econòmic i social actual i en el si d'aquesta "dècada perduda" 2008-2018 de crisi econòmica, cal que aquest ecosistema de crisi informi fefaentment de l'estratègia en què s'inserirà l'activitat de l'ICGC en els propers quatre anys.

Cal continuar estenent i organitzant la geoinformació dels productors (com a mínim els institucionals) i intensificar el seu ús mitjançant la consulta de necessitats i casos d'ús, i la subseqüent adequació dels productes a perfils d'usuari/aplicacions específiques si s'escau.

Els punts bàsics de l'ICGC són:

  • No perdre les fites assolides i/o mantenir-les en les seves arrels més útils.
  • Fer de l'eficiència tòpic i bandera.
  • Impulsar el coneixement com a únic salvavides que ens mantindrà vius a la fi de la crisi.

Marc Legal

Llei 19/2005, de 27 de desembre, de creació de l'IGC (54 KB)

Llei 19/2005, de creació de l'IGC, correcció d'errades (38 KB)

Decret 247/2007 DOGC, de distribució de funcions de mitjans personals i materials en matèria de predicció de risc d'allaus (280 KB)

Decret 168/2009, de 3 de novembre, de desplegament parcial de la Llei 19/2005, de 27 de desembre, de l'Institut Geològic de Catalunya (440 KB)

Llei 26/2009, del 23 de desembre, de mesures fiscals, financeres i administratives (722 KB)

Decret 44/2011, de 4 de gener, d'estructuració del Departament de Territori i Sostenibilitat (140 KB)

Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, del Text refós de la Llei d'urbanisme (1,27 MB)

Decret 170/2013 DOGC, de 28 de maig, de modificació del Decret 342/2011, de 17 de maig, de reestructuració del Departament de Territori i Sostenibilitat (58 KB)

Llei 2/2014 DOGC, de 30 de gener de 2014, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic amb la creació de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i supressió de l'Institut Cartogràfic de Catalunya i de l'Institut Geològic de Catalunya (893 KB)

Imatge corporativa 

Identificadors

Manual d'imatge corporativa (1,7 MB)