• Imprimeix

Delta de l’Ebre

L'ICGC participa en el projecte Life EBRO ADMICLIM avaluant les zones vulnerables a la subsidència i la pujada del nivell del mar

A partir de l'expertesa en l'anàlisi d'imatges de satèl·lit radar per a la determinació de subsidències (velocitats de deformació del territori) a partir de tècniques inteferomètriques, l'ICGC està concentrant els esforços en una de les zones del territori més vulnerables. El projecte Life anomenat EBRO ADMICLIM és un projecte multidisciplinari en l'anàlisi i avaluació de mesures de mitigació i adaptació contra el canvi climàtic al Delta de l'Ebre. Les dades de geoinformació que proporcionen els satèl·lits radar sobre el Delta de l'Ebre ens permeten estimar quines zones en les darrers dècades presenten una major inestabilitat o moviments del terreny i per tant són candidates a majors impactes per la pujada del nivell del mar. El delta de l'Ebre és un dels ecosistemes més febles del nostre país.

La comparació d'imatges de satèl·lit del delta de l'Ebre entre el 1990 i el 2010 ha permès concloure que s'enfonsa una mitjana de tres mil·límetres anuals, amb diferències importants segons la zona. A l'interior del Delta de l'Ebre baixa pràcticament un mil·límetre per any. Aquesta subsidència va augmentant progressivament cap a la desembocadura fins a cinc mil·límetres per any.

L'ICGC i l'IRTA (l'Institut d'Investigació i Tecnologia Agroalimentària) han instal·lat una quinzena de reflectors per estudiar millor l'enfonsament de les diferents parts del Delta.

Els treballs desenvolupats s'han centrat amb l'estudi morfodinàmic de la platja del Trabucador. La platja del Trabucador és geodinàmicament inestable i ha estat objecte de trencaments per l'erosió i l'ultrapassament, amb la conseqüent afectació d'infraestructures i treballs de reconstrucció. Conèixer la seva evolució natural en el passat recent i l'efecte de les intervencions antròpiques de reconstrucció és indispensable per preveure la seva evolució futura.

Vista general de la platja del Trabucador

Danys per temporals de mar

Simulacions

S'han dut a terme (ICGC) dues simulacions d'inundació del Delta de l'Ebre durant el segle XXI fent servir paràmetres consensuats amb IRTA-Sant Carles de la Ràpita (Coordinador LIFE_EBROADMICLIM).

La primera simulació representa l'estat actual d'aportació de sediments pràcticament nul·la. La segona correspon a l'evolució amb l'aportació de sediments prevista al projecte. Les zones de terra que apareixen en vermell a la simulació corresponen a àrees ja per sota del nivell del mar per efecte de la subsidència, però encara no inundades perquè no estan connectades directament amb el mar.

Els fenòmens que influeixen al balanç total sobre el Delta són principalment tres:

Pujada del nivell del mar, accelerada pels efectes del canvi climàtic (incloent la marea, només 10 cm)

Per estimar la pujada de nivell del mar es poden utilitzar diverses estimacions provinents de diferents escenaris de canvi climàtic consensuats a l'IPCC (Intergovernmental Panel on Climate change). En aquest cas, s'ha fet servir l'escenari més moderat (marcat en negreta), d'uns 6 mm/any.

Estimació de l'evolució de l'altura mitjana del mar

Subsidència (enfonsament) del terreny, ja sigui natural o accelerada per causes antròpiques

La subsidència durant els darrers 20 anys s'ha mesurat dins el projecte EBRO ADMICLIM en curs fent servir imatges radar d'ERS, ENVISAT i PALSAR. Les velocitats mitjanes són de l'ordre de 3 mm/any encara que fortament variable a les zones més antropitzades de la plana deltaica (Riumar, més a prop de 6 mm/any). Com que la densitat d'informació al Delta és escassa per manca de coherència (conreus, etc.) s'ha fer servir el mapa de subsidència generat amb PALSAR (banda L, millor coherència) corresponent al període 2007-2011 i s'ha fet un krigging per tal de tenir dades per a cada punt del Delta.

Aportació de sediments, que fa que les terres emergides guanyin altura

L'aportació actual de sediments actual es pot considerar nul·la. El 98% del sediment queda atrapat als embassaments. Pel que fa a l'aportació potencial, dins el projecte ADMICLIM s'estima que seria factible extreure al voltant d'1 milió de tones de sediments del fons dels embassaments i distribuir-los pel riu (arribaria a la desembocadura) i els canals de reg (arribaria als arrossars). Aquesta quantitat de sediments, amb dades de densitat i distribució proporcionades per IRTA, aportaria als arrossars (el aiguamolls tenen la seva pròpia capacitat de captura de sediments) uns 5 mm de sediment per any.