• Imprimeix

Montcorbison (08/02/2012)

Montcorbison (08/02/2012)

Aquest informe ha estat redactat pels tècnics de neu i allaus del Centre de Prediccion de Lauegi del Conselh Generau d'Aran, a partir de les dades obtingudes el mateix dia al lloc de l'accident i amb la col·laboració de Pompièrs d'Aran.

Localització

Val d'Aran

Vessant NE del Montcorbison, Vielha, Val d'Aran.

Vessant NE del Montcorbison, Vielha, Val d'Aran.

Situació nivometeorològica

METEOROLOGIA

  • Dissabte 4 i sobretot diumenge 5 de febrer va bufar vent fort d'entre NE, N i NW, amb temperatures molt baixes (màximes per sota dels -15ºC a 2200 m). Es va produir un fort transport de la neu pel vent. Els vessants N i NW a cotes altes varen quedar molt erosionats i es van formar grans acumulacions en S i SE. Diumenge 5 van caure entre 15 i 20 cm de neu nova, també amb vent fort de component nord.
  • Dilluns 6 i dimarts 7 de febrer al matí el cel encara va estar cobert, amb nevades febles i vent fort del N que es va mantenir fins a la nit de dimarts. Per damunt del límit del bosc (uns 2200 m) el vent va deixar els vessants N i NW gairebé sense neu nova. Als vessants S i SE les acumulacions tenien grans dimensions.
  • Dimecres 8, el dia de l'accident, el cel va estar seré durant tot el dia i el vent va bufar del N entre fluix i moderat. La temperatura mínima de la nit anterior havia estat molt baixa (uns -18ºC a 2200 m), però durant el dia les temperatures van pujar marcadament, prop de 15ºC. En el moment de l'accident la temperatura devia ser d'uns -4 o -5ºC (Figures 2 i 3).
Figura 2: Dades meteorològiques de l'estació automàtica de Sasseuba (Arres; SMC, 2228 m). Vessant N. Situada a uns 7 km del lloc de l'accident. Rectangle situat sobre la franja horària de l'accident.

Figura 2: Dades meteorològiques de l'estació automàtica de Sasseuba (Arres; SMC, 2228 m). Vessant N. Situada a uns 7 km del lloc de l'accident. Rectangle situat sobre la franja horària de l'accident.

Figura 3: Anàlisi de les 12h del dia 08/02/2012. Mapa isobàric i geopotencial de 500hPa.

Figura 3: Anàlisi de les 12h del dia 08/02/2012. Mapa isobàric i geopotencial de 500hPa.

ESTAT DEL MANTELL

  • Des del 29 de gener fins al 7 de febrer, dia previ a l'accident, s'havien acumulat uns 150 cm de neu nova a l'Aran.
  • La neu nova descansava, en vessants obacs i cotes mitges, com en el lloc de l'accident, sobre un mantell molt irregular. La neu en superfície o bé es trobava encrostada o bé formada per un nivell fi i irregular de neu ventada que al llarg del mes de gener havia anat perdent cohesió per metamorfisme de gradient alt, i que en el moment de ser enterrat estava format per grans amb cares planes de mida mitjana (una mica per sota de 1 mm). Aquest és el nivell que va actuar de capa feble en l'allau.
  • La neu nova havia estat remobilitzada pel vent fort dels darrers dies, formant sobreacumulacions molt grosses als sotavents (SE, S, SW). Als vessants E i NE, com el de l'accident, les plaques s'havien format per vent paral·lel al vessant (càrrega creuada). A l'indret de l'accident aquesta càrrega creuada havia estat afavorida per la presència d'una línea d'arbres que van actuar de paravent.
  • La brusca i notable pujada de temperatures el dia de l'accident hauria pogut facilitar el desencadenament de l'allau, afavorint la penetració de la sobrecàrrega fins als nivells crítics i facilitant la propagació d'aquesta fractura.
Figura 4: Perfil estratigràfic fet a la cicatriu de l'allau dues hores després del desencadenament

Figura 4: Perfil estratigràfic fet a la cicatriu de l'allau dues hores després del desencadenament

PREDICCIÓ DEL BPA:

  • Els BPAs de l'Institut Geològic i del Conselh Generau indicaven un perill Marcat (3) pel dia de l'accident.
  • Encapçalament: Plaques de vent molt fràgils a totes les orientacions que podran desencadenar-se accidentalment o fins i tot caure espontàniament.
  • Descripció del problema: Tipus: placa seca. Mida: Mitjana (3). Orientació: Totes. Cota: Mitja i alta. Les plaques de vent són inestables i podran desencadenar-se pel pas d'un sol muntanyenc i fins i tot espontàniament. En vessants sud, la insolació del dimecres podria afavorir-ho. Les plaques podrien assolir dimensions suficients per enterrar un cotxe, destruir una petita edificació o trencar un petit grup d'arbres.
  • Recomanació: Evitar vessants obacs, especialment NE, i a recer del vent del NW, on el nivell de facetes a la base de la neu nova encara pot ser reactiu, en especial si el gruix de la neu nova és més prim.

Característiques de l'allau

Tipus d'allau: placa seca de vent
Desencadenant: sobrecàrrega accidental de dos esquiadors
Mida: 2, petita (classificació EAWS)
Capa feble: grans amb cares planes de distribució irregular
Sup. Lliscament: crosta de regel
Pendent zona de sortida: 38º
Orientació del vessant: NE (40º N)
Amplada: 90 m
Llargada: 185 m
Gruix cicatriu: variable. Mitjà 80 cm, màxim 180 cm, mínim 20 cm
Gruix acumulació: fins a 3 m
Forma del vessant: vessant obert, convex a la part superior. Sense trampes del terreny
Efecte del vent: vessant amb càrrega creuada amb vent del NW

Figura 5: Cartografia de detall de l'allau.

Figura 5: Cartografia de detall de l'allau.

Cronologia dels fets

  • L'allau va ser desencadenat sobre les 14 hores per les dos víctimes quan efectuaven el descens amb esquís del Montcorbison per la seva cara NE, en direcció a la bassa d'Oles. Havien ascendit poc abans pel mateix vessant, a pocs metres d'on l'allau es va desencadenar.
  • Van coronar la muntanya cap a les 13:30 i van iniciar el descens poc després seguint l'itinerari de pujada. L'allau es va desencadenar quan tots dos esquiadors estaven ja dins la placa, arrossegant-los a tots dos uns 150 m fins una zona on el vessant perdia pendent. Tots dos van quedar completament sepultats per la neu.

Figura 6: Vista general de l'allau amb les traces de pujada i baixada i la posició de les víctimes (Foto: Pompièrs d'Aran)

Figura 6: Vista general de l'allau amb les traces de pujada i baixada i la posició de les víctimes (Foto: Pompièrs d'Aran)

Rescat

  • Els Pompièrs van ser alertats per un dels dos accidentats (víctima A) a les 14:17. Tot i que havia quedat totalment sepultat, al cap de 15-20 minuts de l'allau va poder accedir al seu telèfon mòbil i fer la trucada de socors. A continuació va poder cavar amb la mà lliure fins a fer-la visible des de la superfície.
  • A les 14:40 arriba al lloc de l'accident el primer helicòpter amb rescatadors. La primera víctima (víctima A) és detectada visualment ja des de l'helicòpter, mentre que la segona (víctima B) es trobada amb ARVA i sonda en poc més de 1 minut. L'extracció de les víctimes es realitza en uns 15 minuts. La víctima A és evacuada amb hipotèrmia lleu, mentre que la B és recuperada in situ d'una aturada cardiorespiratoria però no pot mantenir les constants i mor al cap de 48 hores.

Imatges de l'allau

5 multimèdies

Figura 7: Vista lateral, amb la traça seguida a la pujada (Foto: Pompièrs d'Aran)