Projecció UPS | icgc

Projecció UPS

Autor: Dr. Josep Maria Rabella. Universitat de Barcelona
Promotor: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2013

sinònim: projecció universal polar estereogràfica
cs proyección UPS; fr projection UPS; it proiezione UPS; en UPS projection; de UPS Abbildung

SUMARI

Projecció cartogràfica azimutal estereogràfica, adaptada per a ser utilitzada en el cartografiat de sèries topogràfiques en fulls de gran escala de les zones polars, i que ha estat concebuda com a complementària de la projecció UTM. Igual que la projecció UTM, la projecció UPS porta associada un reticulat simple de coordenades planes.

La projecció UPS, Universal Polar eStereogràfica, és basada en la projecció conforma de la família de les azimutals (l’anomenada estereogràfica) en posició polar, però millorada, per tal de compensar la inevitable pèrdua d'equivalència, prenent com a referència no pas els pols tangents sinó els paral·lels 80° 06' N i S com a cercles secants amb el globus o línies automecoiques, i estenent-se fins a arribar a cobrir unes zones que abracen des dels 84° N fins al pol nord, i des dels 80° S fins al pol sud.

Imatge

Esquema dels dos casquets, nord i sud, resolts en projecció UPS, amb els paral·lels secants, les seves 4 zones (Y, Z, A i B) i els seus eixos de coordenades, els meridians 0°-180° i 90° E i O, de valor convencional 200 000 m.

 

Entre aquestes dues latituds, des dels 84° N als 80° S, i amb els mateixos objectius, el territori queda previsiblement representat mitjançant fusos discontinus (no ajustables) resolts en la projecció, també conforme, UTM (Universal Transversal de Mercator). Entre una projecció i l'altra, s'estén un encavalcament funcional de 0,5°. La projecció UPS (igual que la UTM) té, a més, associada un sistema propi superposat de reticulat ortogonal pla de localització i georeferenciació: les coordenades o xarxa UPS.

Una projecció per a mapes de precisió de gran escala

Per tal d'aconseguir de forma simple una gran precisió en mapes de fulls a escales grans, tant en el cartografiat com en les localitzacions georeferenciades, aquesta projecció recorre a dues estratègies clàssiques en els treballs geodèsics: la de projectar partint teòricament de línies de referència (automecoiques o de contacte) secants, per tal d'atenuar compensadament la manca d'equivalència inevitable en tota projecció conforme, i la de resoldre la cobertura territorial de forma discontínua, en aquest cas en dos reduïts casquets polars independents. D'aquesta manera, els mapes basats en aquesta projecció són rigorosament conformes per construcció matemàtica i, a més, a efectes estrictament pràctics, quasi perfectament equivalents, podent treballar i amidar sobre ells i fixar localitzacions de forma simple mitjançant coordenades ortogonals, com si la base territorial fos absolutament plana.

Als primers anys de ser utilitzada aquesta projecció, tots dos casquets polars arribaven a cobrir des dels pols fins als respectius paral·lels 80° N i S, però aviat es veié la conveniència d'estendre latitudinalment la projecció UTM cap al nord, fins arribar als 84°, per tal de poder representar de forma completa i latitudinalment contínua la totalitat de les terres emergides del nord d'Europa, d'Àsia i d'Amèrica, quedant reduïda així la cobertura de la projecció UPS del casquet nord des dels 90° fins als només als 84°.

Imatge

Esquema de les xarxes UPS nord i sud, amb les seves 4 zones (A, B, Y i Z) complementant la xarxa UTM (aquesta es mostra aquí simplificadament, en forma de simple quadriculada regular) amb els seus 60 fusos i les corresponents zones (de la C a la X).

 

La xarxa de coordenades UPS

Sobre cadascun dels dos mapes polars resultants, basats en la projecció UPS i centrats respectivament en els pols nord i sud, és superposada una xarxa plana i ortogonal, simple i còmode, destinada ser la quadrícula de localització, mesurable en metres a partir de les seves coordenades cartesianes centrals constituïdes pels meridians de 0° i 180° i els quals els són respectivament perpendiculars, de 90° E i 90° O, que prenen el valor central i convencional de partida de 200 000 m, a sumar i a restar respectivament els valors de georeferenciació en metres en un sentit i en un altre.   

Temes relacionats

Referències

ROBINSON, A. H. i SNYDER, J. P. (ed.): Matching the Map Projeccion to the Need. American Congress on Surveying and Mapping, 1991. ISBN: 0-9613459-5-0.

ROSSIGNOLI JUST, José Luis i altres: Proyección Universal Transversal de Mercator (2 volums). Madrid, Servicio Geográfico del Ejército, 1976. ISBN: 84-500-7366-9.

SNYDER, John P.: Flattening the Earth. Two Thousand Years of Map Projections. Chicago, Londres, The University of Chicago Press, 1993. ISBN: 0-226-76746-9.

STRAHLER, Arthur N. i STRAHLER, Alan H.: Modern Physical Geography. Nova York, John Wiley & Sons, 1987 (3a). Trad. en castellà: Geografía física. Omega, 1989. ISBN: 84-282-0847-6.

Lectures recomanades

RABELLA i VIVES, Josep M.: “Mil projeccions per a un mapamundi”. Revista Catalana de Geografia, núm. 11. Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya, 1990. ISSN: 0210-6000.