Magnetometria | icgc

Magnetometria

Mapa d’anomalia magnètica escala 1:250.000

La Terra és un gran imant, i com a tal, presenta un camp magnètic associat. El geomagnetisme és la branca de la Física que s’ocupa de l’estudi d’aquest camp magnètic, tant de la seva generació com de la seva variació espacial i temporal. La seva existència és molt important ja que ens  protegeix de les radiacions de l’espai, fent que les partícules carregades (protons, electrons...) quedin atrapades a les línies de camp magnètic.

 

El camp magnètic terrestre observat i mesurat té dos orígens molt diferenciats:

  • El camp d’origen intern, que representa el 90%, prové de la pròpia dinàmica del nucli extern, capa interna fosa rica en ferro i níquel (mode geodinamo). Aquest camp presenta molta intensitat però no és constant sinó que varia molt lentament amb el temps, s’anomena variació secular que és la responsable de la deriva dels pols magnètics al llarg dels anys.
     
  • El camp d’origen extern prové principalment de l’activitat solar, i més concretament, de la interacció de les capes de l’atmosfera (magnetosfera) amb el vent solar. La seva intensitat és molt més feble però presenta interessants conseqüències ja que la mesura i anàlisi de les pertorbacions que creen sobre l’escorça terrestre permet als científics localitzar i estudiar grans estructures geològiques de subsol (mapa geomagnètic). A més a més, aquest fet provoca el fenomen que tots coneixem de les aurores boreals i australs.

 

Imatge
Logo CC BY 4.0
Geoinformació de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons.       
Més informació

Descarrega

Visor

Visor a finestra sencera

 

Aeromagnetisme

EscalaTítolEdicióAnyDescàrrega     
GeoPDF     
 
Botiga electrònica     
imprès     
 
Miniatura
1:250.000Mapa aeromagnètic de Catalunya119896,5 MB inclou llibre-
Imatge
Miniatura Mapa aeromagnètic de Catalunya 1:250.000 (1989)

L’ICGC ha realitzat mesures de les variacions del camp magnètic terrestre, anomenades anomalies magnètiques, que representen les variacions de les propietats físiques de les roques com ara la susceptibilitat magnètica i/o la imantació romanent de les roques, i tenen la capacitat de definir zones amb concentracions de minerals ferromagnètics (magnetita, hematita i pirrotita) o representar estructures de formacions rocoses volcàniques o intrusives. Les dades van ser adquirides inicialment en 22.000 km de línies de vol i publicades en el Mapa aeromagnètic de Catalunya 1:250.000 l’any 1989. La distància entre dues línies de mesura es va fixar en una línia per cada centímetre del mapa planificat, donant lloc a una línia cada 2,5 km. Les estructures geològiques que es poden resoldre tenen, per tant, una dimensió lateral mínima de 5 km.

En el vol aeromagnètic de Catalunya es va utilitzar un magnetòmetre de precisió de protons de l’Institut de Geofísica de l’Escola Politècnica de Zuric (Suïssa). Aquest instrument mesura la intensitat del camp total mitjançant la mesura de la freqüència de precisió de l’eix de gir d’un gran nombre d’ions a l’entorn de la direcció del camp magnètic terrestre. Es va realitzar una mesura per segon, amb una precisió de 0,25 nT que, considerant les característiques del vol, es va convertir en una mesura cada 60 m. L’alçada dels vols es va dividir en dues zones: una primera regió, a la part sud de Catalunya, amb una topografia moderada, on el vol es va fer a 2.500 m sobre el nivell del mar; i una segona regió, als Pirineus, on es va fer a 3.700 m sobre el nivell del mar.

Les dades obtingudes, més de 450.000, es van interpolar en una xarxa regular de 250x250 m, de la qual es va restar un camp regional lineal a fi i efecte d’obtenir el mapa d’anomalies magnètiques residuals, informació molt valuosa per a conèixer les característiques internes del nostre territori.