[Inici de la transcripció] Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Riscos geològics a Catalunya: els seus efectes i la seva mitigació 27.10.2020 Jornada en línia. "Riscos geològics a Catalunya: els seus efectes i la seva mitigació". Dimarts, 27 d'octubre de 2020, 18.00 hores. Bona tarda a tothom. Comencem aquesta sessió, aquesta jornada en línia sobre els riscos geològics a Catalunya, els seus efectes i la seva mitigació. Aquesta jornada, aquesta sessió, s'enquadra dins del marc del Dia Internacional per a la Reducció dels Desastres, que va ser una iniciativa de l'Assemblea General de les Nacions Unides, que va designar precisament el 13 d'octubre com a data per celebrar aquest Dia Internacional per a la Reducció dels Desastres. L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya s'hi va voler sumar en això i aquesta sessió que avui... que ara iniciem s'enquadra a dins d'aquest context. Inicialment, he de dir que s'havia concebut aquesta sessió com una de les accions a realitzar de manera de manera presencial en el centre que té l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya a Tremp, el Centre de Suport Territorial Pirineus. Degut a les circumstàncies del coronavirus, etcètera, l'hem replantejada com una jornada en línia. Aquesta sessió d'avui té dues parts. En primer lloc hi haurà una presentació sobre els efectes dels processos geològics sobre el territori. després, una ja més de detall sobre la mitigació del risc d'allaus tractant el que és la predicció, la cartografia i la divulgació. Com dic, aquesta és una sessió tècnica, però és eminentment de divulgació. Intentarem evitar al màxim la complexitat cientificotècnica del tema perquè el que volem és que això vagi adreçat a totes les persones que d'alguna manera estiguin interessades en aquest tema. Estem amb un tema que, d'alguna manera, els riscos geològics potser en aquest moment podríem dir que han vingut una mica apagats, s'han apagat una mica pel fet que estem vivint aquesta emergència del coronavirus, la COVID. Però jo crec que és totalment oportú perquè, ja ho veureu en les diferents presentacions, s’està parlant de la perillositat, de la vulnerabilitat, del risc, de conceptes que d'alguna manera eren bastant aliens pel públic en general, mentre que actualment tothom coneix perfectament el que és la vulnerabilitat, el què és el risc i, sobretot, el que significa estar ben preparats, tenir preparació per reduir els efectes d'aquests fenòmens naturals i no naturals. Ens centrem ara en això, que és en els riscos geològics a Catalunya. En primer lloc, dono la paraula a la Marta González, que és la responsable del Sistema d’Informació de Riscos Geològics. Ella és doctora en Geologia. És experta en diversos temes relacionats amb la perillositat i el risc geològic. Després d'ella, a continuació, hi haurà la conferència, la xerrada, per part del Santi Manguán sobre el tema del risc d'allaus. El Santi Manguán és físic, és meteoròleg, és tècnic en allaus i treballa dins la Unitat de Nivologia i Allaus de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Dono la paraula a la Marta González. Hola, molt bona tarda a tothom. No sé si es veu la presentació, suposo que sí. Moltes gràcies, Toni, per la teva presentació i començaré aquesta ponència una mica explicant com l'he orientat. L'objectiu és, en primer lloc, donar una visió general dels riscos geològics que poden afectar el territori català i dels seus efectes a través d'un recorregut visual d'algun dels esdeveniments més significatius que han tingut lloc als darrers anys. L'he escollit, bàsicament, per criteris personals i estètics de les fotografies i pels efectes que us vull mostrar. I, en segon lloc, vull donar unes breus pinzellades sobre les tasques que realitza l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya per a la identificació, diagnosi i mitigació dels riscos geològics. Els principals fenòmens geològics que es produeixen a Catalunya i que afecten de forma recurrent el territori són els generats per la geodinàmica externa, com són els despreniments, els lliscaments, els fluxos torrencials, els esfondraments, les inundacions tant fluvials com litorals, les allaus, o les generades per la geodinàmica interna, com els terratrèmols. La distribució d'aquests fenòmens no és homogènia en tot el territori i depèn de les diferents dinàmiques i està relacionada principalment amb els factors que ens condicionen; i la distribució dels seus impactes tampoc no ho és i depèn dels elements en risc, de la seva vulnerabilitat i de la seva exposició. Comencem per alguns exemples dels efectes que produeixen aquests fenòmens sobre el territori. Produeixen efectes al medi natural, com pot ser aquest exemple de l'any 2018 a la vall de Valarties, a la Vall d'Aran, en què es va produir un flux de terres que va mobilitzar entre 45.000 i 53.000 metres cúbics, que va produir la pèrdua de sòl i de massa forestal, però també danys a un dipòsit d'aigua i una torre elèctrica, que va produir talls d'electricitat. Un altre exemple, que serien efectes als cursos fluvials en habitatges, seria el de l'aiguat i riuada del juny de 2013 que va afectar a la Vall d'Aran i a les Nogueres, en què podem observar en aquesta fotografia com s'han erosionat els marges dels cursos fluvials. I els habitatges, que es veuen just davant, han patit danys. També en aquest episodi es van produir, de manera simultània a les inundacions, la generació de més de 300 moviments de vessants. Això va comportar danys en les carreteres, danys als càmpings i altres infraestructures i, sobretot, un tall de l'activitat econòmica. El corrent d'arrossegalls de l'Aubeta, que es va generar també en aquest mateix episodi, va sepultar el pàrquing del Pont deth Ressèc i va tallar el camí d'accés al Montardo des d'Arties. També produeixen interrupció de l'activitat económica, com he dit. Aquest temporal de gregal de 2017, que va afectar a tota la costa catalana, en aquest cas a Lloret de Mar, va descalçar les escales d'accés a la platja, va erosionar tota la platja i va deixar també a l'aire lliure les esculleres per l'erosió de les onades. Però també s'han produït canvi d'ubicació de pobles. Aquesta ha estat una de les esllavissades més conegudes, que va succeir el 1881, la que va destruir el poble de Puigcercós, que després es va reubicar en un altre lloc pel perill que l'amenaçava. Exemples d'aquest estil tenim també el de Pont de Bar, als aiguats del 82, que també es va decidir canviar de lloc i actualment es troba en la nova ubicació. També tenim danys en les infraestructures. Aquesta és l'allau de l'any 96 d'Arinsal, que va destruir tota la zona. Això és l'edifici de l'actual Hotel Patagonia que va quedar completament destrossat. En tota aquesta zona va haver-hi pèrdues i danys de moltes edificacions, però afortunadament no van haver de lamentar víctimes humanes. Tenim danys a la carretera. Això és el Barranc de Portainé, un dels barrancs més actius dels darrers anys. I que va provocar no solament danys a les infraestructures, sinó unes pèrdues econòmiques molt importants associades no solament a la reparació d'aquestes infraestructures, sinó també a la interrupció de l'activitat turística. Destrucció del patrimoni natural. Això és una esllavissada que va ocórrer al tram central del talús del jaciment paleontològic de Fumanya, al Berguedà, i que va afectar una superfície aproximadament de 1.400 metres quadrats. Danys en infraestructures. L’1 d'agost de 2008, un corrent d'arrossegalls del riu Runer va afectar la frontera del Principat d'Andorra i Catalunya, fent malbé una de les edificacions de la duana, però també el tall del trànsit i sobretot de l'activitat econòmica, ja que és un dia que és de temporada alta per accedir al Principat d'Andorra i que la majoria de la gent comença les vacances d'estiu. Això és la destrucció de pistes forestals d'una combinació de dos fenòmens de flux i despreniment provocats per temporal Gloria a la serra de l'Argimon. Aquest flux-despreniment va provocar el tall en pistes forestals i en dipòsits d'aigua i va incomunicar diferents habitatges disseminats de la zona. També la interrupció de l'activitat econòmica. Això és un exemple del Delta de l'Ebre i del temporal Gloria de 2020, que va inundar 2.300 hectàrees de zones de cultiu d'arròs. Va produir un retrocés important de la línia de costa, però també va afectar el cultiu de bivalves, principalment de musclos i d'ostres, i va trencar la barra del Trabucador. Destrucció d'infraestructures, també produïdes pel temporal Gloria. Aquest és el trencament, l'esfondrament, de dos ponts: del ferrocarril de Rodalies, de la C-1, i del Pont de la Tordera, de la BV-6001, tallant totes les comunicacions entre Blanes i Malgrat de Mar. També la interrupció de l'activitat econòmica per rebliment de la bocana del port del Masnou, també produït per temporal Gloria. O interrupció dels subministraments elèctrics amb l'afectació d'una torre d'alta tensió al marge esquerre de la Tordera, també produït pel temporal Gloria, que va afectar a tot Catalunya. Víctimes mortals i danys psicològics són altres dels efectes que produeixen aquests fenòmens. Aquest és l’exemple del Cinglo de les Esplugues, al 2018. 2018 va ser un any extremadament humit, en què es van enregistrar més de 2.500 moviments de vessant, catalogats per diferents entitats que ens dediquem a l'anàlisi d'aquests fenòmens. Aquest despreniment va mobilitzar un important volum de terres, d'entre 18.000 i 25.000 metres cúbics, i, desafortunadament, quan un cotxe circulava per la carretera van morir dues persones que van quedar sepultades per tot aquest material. I danys als habitatges. Aquest és un exemple de la Clua, d'Artesa de Segre, la nit del 24 de desembre de 2009, en què un despreniment es va desprendre del cingle i es va dividir, es va trencar i un bloc va caure sobre la casa. Afortunadament, no hi havia ningú i no van lamentar víctimes personals. Danys als habitatges. També, produïts per terratrèmols. Aquest és el darrer sisme dels produïts a Catalunya amb danys, del 2004, en què es van produir petites fractures a xemeneies i a edificacions molt vulnerables. O pèrdua de patrimoni històric. Aquest és un despreniment que va afectar l'ermita romànica de la Mare de Déu de la Plana, en què podem observar aquestes esquerdes a l'absis. I danys en infraestructures, del temporal de gregal, també de 2017, la destrucció d'aquest col·lector a Pineda de Mar, al Maresme. O pèrdua de terreny, que es va produir per un esfondrament relacionat amb cavitats subterrànies relacionades amb treballs miners, la pèrdua de terreny. Aquests efectes, que es produeixen a les persones, a les infraestructures i al medi natural, però sobretot el que ens deixen són pèrdues econòmiques importants. Una estimació que s'ha fet del darrer temporal, del temporal Gloria, per l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, a partir de dades públiques que han sortit a diferents fonts documentals i premsa, ascendeixen a més de 500 milions d'euros. A aquesta xifra, també s'haurien d'afegir altres costos com, per exemple, els ocasionats per l'aturada de l'activitat de la població, deguda a diferents causes com podria ser la limitació de la mobilitat tant del transport públic com privat, la suspensió de l'activitat de centres educatius, el desallotjament d'habitatges, etcètera. Però, bé, què entenem per risc? El risc és un concepte d'ordre social i econòmic que estima la probabilitat de pèrdues de vides humanes o materials a causa d'un fenomen natural. I es defineix, principalment, per la combinació d'aquests tres paràmetres: la perillositat, la vulnerabilitat i l'exposició. La perillositat és la probabilitat d'ocurrència d'un fenomen potencialment destructiu, que es pot produir en un període de temps específic i una àrea determinada. És a dir, està relacionat amb la magnitud o la intensitat del fenomen i amb la seva freqüència. Quan avaluem la perillositat, l'avaluem de forma separada per als diferents perills geològics: per a despreniments, per a esllavissades, per a esfondraments, per a inundacions, per als fluxos torrencials, etcètera. Cada punt d'aquests té les seves metodologies, però principalment està relacionada amb el poder destructiu i la freqüència de cadascun d'aquests fenòmens. La vulnerabilitat. La vulnerabilitat són els nostres habitatges, les instal·lacions industrials que tenim, les nostres infraestructures, els nostres edificis. Aquí he escollit dos llocs completament diferents: un és Tòquio, al Japó, i l'altre és Bam, a Iran. Si la seva vulnerabilitat es defineix com el grau que tenen de produir, o sigui, el grau de dany dels elements exposats, o sigui, com poden rebre una acció per un determinat fenomen. Per exemple, davant d'un terratrèmol de ciutat de Tòquio tenia una vulnerabilitat molt baixa. Quan es produeix un terratrèmol, com hem vist moltes vegades als mitjans de comunicació, hi ha una petita oscil·lació i poques vegades hi ha una destrucció gran d'aquests edificis tal com els coneixem ara. A l'altre costat estarien les edificacions de Bam que, per exemple, el terratrèmol de desembre de 2003, un terratrèmol de magnitud 6.6, va provocar la mort de 46.000 persones i la destrucció completa, perquè tenen una vulnerabilitat molt elevada. Però a la vulnerabilitat també estem nosaltres, les persones, estem la població tant resident com els turistes. I l'exposició, que seria l'altra part d'aquesta equació, seria si nosaltres tenim una via de tren el perill, seria el tren que s'està apropant. Si tenim un element vulnerable, com podria ser aquesta persona creuant aquesta via. I si tenim l'exposició, és si aquesta persona està al mig d'aquesta via, just al mig, quan passaria el tren. És a dir, perquè hi hagi risc han de coexistir, ha d'haver-hi perillositat, ha d'haver-hi vulnerabilitat, hi ha d'haver-hi exposició. Si aquesta persona no està exposada al perill que és el tren, no hi haurà risc. Resumint: El risc ens hem de preguntar quines són les pèrdues que es poden produir. La perillositat va referida a la magnitud i la freqüència del fenomen. I, la vulnerabilitat, com és la resposta d'aquests elements vulnerables respecte a aquest fenomen. I exposició és si aquest element vulnerable està exposat al risc. En aquesta segona, part parlaré de les tasques que fa a l'Institut Cartogràfic i Geològic per a la identificació, diagnosi i mitigació. Realitzem sèries cartogràfiques, bases de dades (que tenim allotjades en servidors d'informació per a la consulta de diferents administracions, però també diferents tècnics), tenim informes tècnics i projectes, fem el seguiment i la vigilància dels fenòmens, però també tenim sistemes d'alerta i participem en plans d'emergència i projectes de recerca, per anar aprofundint en la identificació, en la diagnosi i en el coneixement d'aquests fenòmens. Un dels exemples que estem desenvolupant és el Sistema d'Informació de Riscos Geològics de Catalunya, perquè en la mitigació dels riscos geològics la variació de la perillositat geològica és una eina indispensable. Per poder-la realitzar de forma correcta, és necessari disposar d'un catàleg d'esdeveniments complet en el temps i en l'espai. I això és el que formaria aquest Sistema d'Informació de Riscos Geològics que està format per diferents bases de dades que tenim en el Sistema de Gestió Documental; és a dir, tots els informes tècnics o científics que anem fent ens anem emmagatzemant fins a construir una idea de com són els fenòmens que poden afectar el nostre territori. Tenim també un buidat de dades històriques, que tenim aquí en aquesta diapositiva en el segon quadret aquí a baix. Tenim també una base de dades que ens ajuda el cos d'Agents Rurals a alimentar i també Protecció Civil, que ens van indicant contínuament tots aquests fenòmens que o es van trobant pel territori o que tenen una incidència directa en la nostra activitat. Però també tenim el que ve d'un dels grans projectes en matèria de riscos que és la cartografia del Mapa per a la Prevenció de Riscos Geològics a escala 25.000. Tot aquest conjunt d'informació el que forma és el Sistema d'Informació de Riscos i ens ajuda a conèixer els fenòmens que han succeït en el passat i que estan succeint actualment per afrontar els reptes de com produir aquesta mitigació i prevenció dels riscos geològics. Respecte de les sèries cartogràfiques, tenim aquest mapa de perillositat, que és un mapa multirisc. Aquest camí de perillositat es pot fer a diferents escales de treball: de planificació urbana, de planificació territorial, a escala regional o escala local. Independentment de l'escala, la metodologia per avaluar la perillositat és la mateixa. Primer, el que fem és un inventari dels fenòmens i dels indicis d'activitat que tenim en el territori, a partir d'una recopilació i anàlisi de la informació documental disponible; aquesta moltes vegades la traiem del Sistema d'Informació de Riscos que tenim a l'Institut, però també de la consulta d'altres arxius històrics d'altres entitats que tenen també informació com poden ser els ajuntaments, però també de reconeixement de camp, de fotointerpretació, no solament per elaborar aquest inventari sinó per a avaluar els trets geomorfològics que poden generar perill. I després, també, a partir d'enquestes a la població. Amb tota aquesta informació determinem la susceptibilitat d'una zona que inclou totes les àrees favorables a què es pugui desencadenar un fenomen o es vegi afectada per ell. I després avaluem la perillositat en aquestes zones susceptibles en base a la magnitud i a la freqüència. L'anàlisi de la perillositat és una eina indispensable per a la gestió i la mitigació i, sobretot, la finalitat última és minimitzar els efectes que poden produir sobre la societat. Fem visites tècniques i mobilització de tècnics de guardia, amb l'objectiu d'assessorar els efectius desplaçats per a la seguretat, per assegurar el rescat de les zones, però també per documentar i avaluar l'estat de la zona afectada i establir unes recomanacions. Tenim infinitat de casos de visites tècniques amb moltes recomanacions, cadascuna va en funció de la dinàmica que estem observant. Com a serveis de vigilància dels fenòmens, he posat l'exemple del Centre de Recepció de Dades Sísmiques; tenim un total de 21 estacions sísmiques i 22 estacions acceleromètriques distribuïdes per tot el territori que el que fan és observar i emmagatzemar els terratrèmols que es van produint amb l'objectiu, com que estem dintre del pla d'emergències sísmiques de Catalunya, de poder controlar la sismicitat i, en el moment que hi ha un terratrèmol d'una magnitud el suficientment important perquè ja ha sigut percebut per la població, automàticament envia els comunicats a la Protecció Civil. Però també recollim dades. Des d'aquí us animem a què, cada vegada que observeu algun moviment de vessant o danys produïts per temporals de mar, entreu a la pàgina web, als nostres formularis “Heu observat un moviment de terreny?” o “Heu observat un temporal de mar?” per omplir les dades i nosaltres poder anar emmagatzemant totes aquestes dades en el nostre Sistema d'Informació de Riscos. I, en totes aquestes activitats que fem, una de les darreres que hem fet ha estat el temporal Gloria. Com tots sabeu el temporal Gloria ha estat classificat com a excepcional a Catalunya, no solament pels fenòmens de vent, pluja, neu i onatge que es van produir, sinó també per tota l'extensió que va abastar, que va ser tot el territori català. Però, des de vista dels riscos geològics, dos dels trets característics han estat la simultaneïtat de dinàmiques tant fluvial, de litoral, com de vessant que han tingut lloc, però també l'afectació a tot el territori. Hem hagut de lamentar 4 víctimes mortals i pèrdues econòmiques que, de moment, com he dit abans, l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic ha comptabilitzat en més de 500 milions d'euros. Però les afectacions d'aquest temporal s'han produït en àrees urbanes, industrials, forestals, agrícoles, en nedi natural, en infraestructures crítiques com carreteres. Arran de tot aquest episodi, l'Institut Cartogràfic i Geològic, amb l'objectiu d'elaborar una imatge de com ha afectat, de forma rápida, aquest temporal al territori, ha elaborat una sèrie d'informació que es recull en aquesta monografia i que us animem a consultar. Està en la nostra pàgina web. I l'elaboració que vam crear, a finals de febrer, des de que va succeir el temporal fins a finals de febrer, va ser la producció d'ortoimatges postemporal, no solament de la costa sinó també dels cursos fluvials més afectats com van ser la Tordera, el Fluvià, el Baix Ter i el Llobregat. Totes aquestes ortoimatges s'han implementat en visors i se serveixen com a Web Map Service, per a què els pugueu consultar. També es va fer una estimació provisional de la superfície d'aigua coberta al Delta de l'Ebre, un inventari dels efectes geomorfològics i antròpics que van succeir i una cartografia geomorfològica al tram baix del Ter i de la Tordera. En total, s'han cobert unes 234.000 hectàrees amb ortoimatges. L'àmbit d'afectació, com podeu observar en aquesta imatge del centre, totes les comarques han patit algun tipus d'afectació i el 40% dels municipis han patit efectes pel temporal i s'han inventariat més de 350 moviments de vessant. Algunes consideracions que hem tret d'aquesta anàlisi i d'aquesta recollida de dades que va finalitzar a finals de febrer és que les dades històriques i les observacions recents constaten les recurrents afectacions dels temporals a la costa i que és necessari fer una anàlisi del dimensionament i la sostenibilitat de les infraestructures exposades, ja que tenim una alta ocupació, tenim una regidització de la costa pels passejos marítims, per les línies ferroviàries, pels ports i per altres infraestructures. I, simultàniament al temporal de mar i a les inundacions que s'han donat en molts cursos fluvials, s'han produït processos d’erosió i moviments de vessant (el 70% corresponen a esllavissades i un 21% a despreniments, principalment). Però una de les xifres més importants és que el 89% dels moviments del terreny s'han desencadenat en talussos antròpics i això significa que aquests talussos no estaven preparats per resistir les condicions associades a un temporal com el Gloria. En aquest sentit, recomanem que els talussos han d'estar ben dimensionats i han de tenir un manteniment adequat per a futurs temporals que, de forma recurrent, es produiran al territori. Volem remarcar la importància de la recollida de dades que es fa després d'un episodi com el Gloria, que són fonamentals per validar escenaris de perillositat actual, però també per generar escenaris futurs tenint en compte les previsions de canvi climàtic, per a la realització de modelitzacions hidràuliques, entre altres. I, en funció dels últims anys, en les últimes dècades s'han fet molts avenços tant en el coneixement de les dinàmiques dels diferents tipus de fenomen, com el desenvolupament de tecnologies per a l'obtenció de dades de qualitat. Però sobretot per a la implementació dels sistemes d'alerta primerenca. Però, malgrat tots aquests avenços, actualment no és possible predir de manera exacta el dia, l'hora, el lloc o la intensitat de molts fenòmens naturals potencialment perillosos. Per això, a curt termini, les úniques estratègies possibles per reduir els seus efectes són la prevenció, la mitigació i la preparació davant els episodis destructors. Els moviments de vessant, les inundacions i els temporals de mar són fenòmens que s'aniran repetint de forma recurrent i cal implementar polítiques de planificació territorial, urbanístiques, en què les condicions i els processos geològics es tinguin en compte. Però, sobretot, també cal millorar l'educació, la formació i la sensibilització de la societat enfront d'aquests riscos naturals. Com a exemple vull posar les quatre víctimes mortals que hi van haver-hi al territori català algunes d'elles van ser perquè no van fer cas a les recomanacions de Protecció Civil. I en aquest cas vull posar un exemple d'uns dels tuits que vam trobar per Internet, en què aquest home va anar a fer una fotografia sense fer cas a les recomanacions que deia protecció civil d'evitar activitats al mar, a zones d'arbres i a jardins. I vull acabar la meva presentació tornant a recordar aquesta equació del risc que és igual a la perillositat per la vulnerabilitat per l'exposició. Nosaltres som persones vulnerables que, amb la nostra actitud i el nostre coneixement dels fenòmens que ocorren el territori, podem evitar la nostra exposició. I això evitarà haver de lamentar la pèrdua de víctimes humanes. Bé. Moltes gràcies i donaré pas al meu company, el Santi Manguán, que parlarà de les allaus i de totes les tasques que fa l'Institut per a la seva identificació, prevenció i mitigació. Moltes gràcies per la vostra atenció. Perfecte, Marta. Moltes gràcies per l'entrada i per la teva presentació. Bé, com ha dit la Marta soc el Santi Manguán. Treballo a la Unitat de Predicció d'Allaus a l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. No sé si es veu bé… Tot està en ordre? Perdoneu, he de refer la connexió; un segon si us plau. Ara sí! Molt bé. Durant els propers minuts us parlaré de les tasques de mitigació del risc d'allaus que tenen lloc des d'aquí, des de l'Institut Cartogràfic i Geològic. Com veureu, són tres: van relacionades amb la predicció, amb la de cartografia i la divulgació. M'agradaria començar amb un vídeo, un vídeo on apareixen les principals variables amb què treballem des de la Unitat de Predicció d'Allaus. El vídeo és un resum que vam fer a finals de la temporada passada, temporada 2019-2020, i recull informació sobre accidents, sobre grans episodis d'allaus grans, etcètera. Resum nivològic i d'activitat d'allaus. Temporada 2019-2020. La temporada hivernal 2019-2020 comença amb un novembre prometedor, amb un mantell continu, fred i amb capes febles que obliguen a emetre els primers butlletins de perill d'allaus. S'observen les primeres allaus de la temporada associades a la neu recent, neu ventada i a lliscaments basals. Al desembre, el mantell s'humiteja per pluges fins a 2400 metres i cauen allaus molt grans per fusió. La major part d'accidents de la temporada es donen en aquest mes, com per exemple a la canal central del Gra de Fajol Gran, per neu ventada. Al gener, el temporal Glòria acumula en tres dies com a màxim entre 120 i 140 centímetres de neu ben consolidats, amb neu granulada i crostes marrons. Cauen nombroses allaus al Ter-Freser, però sense ser de mida molt gran. Durant el mes de febrer passem cap a un període sec i molt càlid mantingut en el temps. El procés de regel manté el mantell estable i l'activitat allavosa és molt baixa. Diversos episodis de nevades abundants durant el mes de març generen la segona tongada d'accidents, amb l'únic accident mortal de la temporada. Les pluges, fins a cota alta al vessant sud del Pirineu, fan caure algunes allaus grans de neu humida. L'abril i el maig hem tingut un mantell amb fusió degut a la pluja i les temperatures positives, amb allaus petites i mitjanes de neu humida. Destaca la fusió prematura a l'Aran. En resum, la temporada hivernal 2019-2020 l'accidentalitat del Pirineu de Catalunya s'ha concentrat al desembre i al març, amb una víctima mortal. Les allaus més grans han estat naturals, per situacions de neu humida. El grau de perill mitjà de la temporada ha estat per sota de l'habitual. Trobareu més informació a icgc.cat La Unitat de Predicció d'Allaus agraeix a la xarxa d'observadors i a tots als particulars que han compartit informacions de neu i allaus durant la temporada. M'interessava molt compartir aquest vídeo perquè parla de l'activitat allavosa, parla d'estabilitat del mantell, parla d'accidentalitat, parla també de problemes, de prediccions, de graus de perill. Són tot d'idees que veurem al llarg de la presentació. Una primera idea que m'agradaria reflectir és que tot aquest seguiment o tota aquesta informació amb què comptem no seria possible sense tota una sèrie de recursos que ens permeten el seguiment, ens permeten mantenir les nostres bases de dades, les observacions, les persones que van sobre el terreny, etcètera. Començaré per fer una introducció. M'agradaria plantejar la pregunta de per què cal una gestió del risc d'allaus a Catalunya. Doncs, bé, les allaus són un fenomen relativament freqüent a les nostres muntanyes del Pirineu, però la gran majoria d'aquestes allaus en realitat no afecten ni a persones, ni a infraestructures. Per tant diguem, i seguint la terminologia que ha exposat la Marta abans, l'exposició és zero i per tant no suposen un risc. Quines són les categories d'allaus a què hem de parar més atenció? En tindríem dos tipus. En primer lloc, podríem parlar de les allaus catastròfiques, que són aquelles allaus que per la seva magnitud tenen capacitat d'arribar a fons de vall, tenen capacitat de malmetre infraestructures, municipis, estacions d'esquí, carreteres; en definitiva, elements amb l'exposició. Són allaus poc freqüents en realitat, però, per la seva afectació, tenen una gran rellevància per nosaltres. A més, lògicament, si poden arribar a fons de vall o poden arribar a una carretera, doncs poden afectar també a persones. I una segona categoria d'allaus que ens ocupa són les allaus accidentals, els accidents per allaus. Generalment quan hi ha un accident per allau és la pròpia persona que el pateix qui l'ha generat o alguna persona del seu grup. I, per tant, hi ha aquesta afectació a persones que també podria ser hi ha moltes allaus accidentals amb afectació... Hi ha potser una desena i hi ha una o dues víctimes a l'any, víctimes mortals només al territori català. Si considerem tot el Pirineu (la part francesa, l'andorrana, l'espanyola, catalana), tindrem entre 7 i 8 víctimes a l'any. Des de l'ICGC treballem amb aquest risc d'allaus per tres vies. Una primera via seria la predicció. I la predicció és la resposta a la pregunta quan cauran aquestes allaus, i com, en quines condicions, cauran aquestes allaus. La cartografia és l'altre bloc, que ens explicaria on cauen aquestes allaus. I, per últim, hi ha tot un bloc de divulgació en què intentem fer conèixer aquest fenomen i intentem transmetre què és el que hem de saber sobre aquest fenomen. Començo parlant de predicció i per predir hem d'observar. Cal fer observacions sobre el mantell nival i, de fet, la nostra observació més completa és aquella que fan nivòlegs sobre el terreny, quan es calcen uns esquís generalment i comencen a transitar per una vall, comencen a sentir quines són les característiques d'aquesta neu, quins fenòmens estan tenint lloc, si neva, si fon, si el vent transporta, etcètera. Es registra l'activitat d'allaus i, a continuació, es fa un perfil estratigràfic com veieu en aquesta imatge. En què consisteix? Doncs seria enregistrar totes les capes de què està formada el mantell nival; quines són les seves característiques, quin és el tipus de gra, la humitat, la mida, la duresa, la densitat la temperatura… perquè és la combinació de tots aquests actors qui determinarà l'estabilitat del mantell nival. Com veieu, doncs, aquí s'estan identificant els tipus de grans i en aquest cas concret s'han trobat gobelets que és un tipus de neu bastant típicament inestable. Tota aquesta informació es pot representar en esquemes com aquest, que és un perfil estratigràfic. També, cada vegada que es fa una observació d'aquest tipus, es fan testos d'estabilitat. Els testos d'estabilitat consisteixen en sotmetre el mantell nival a algun tipus d'estrès, per tal de veure quines són aquestes capes febles que ens poden donar problemes. Quines trenquen, quina capacitat de propagar una fractura tenen aquestes capes, etcètera. Aquesta és la informació que ens donen els testos. Però, complementàriament a aquestes observacions de camp, també comptem amb altres tipus informació. Per exemple, la que proveeixen les estacions nivometeorològiques automàtiques. Són estacions meteorològiques automàtiques que, a part, tenen sensors que mesuren propietats de la neu, com el gruix de neu a partir del qual podem inferir la neu recent o la temperatura a diferents alçades del mantell nival. També hi ha estacions nivometeorològiques manuals que complementen la tasca de les primeres, ja que ha de ser una persona qui detecti les allaus, per tant qui registri quines allaus hi ha hagut sobre el terreny. Cal una persona, també, per mesurar la densitat de la neu, cal una persona per saber quin tipus de superfície, quin tipus de gra té el mantell. Per tant, la tasca dels humans de moment és insubstituïble. I, per últim, també tenim els flowcapts, que són instruments que mesuren el transport de la neu per efecte del vent. Tota aquesta informació es pot representar, també. I, en definitiva, la idea que vull transmetre és que l'observació permet conèixer l'estabilitat del mantell nival. Però no només això, sinó que ens permet validar la predicció que vam fer ahir. La nostra xarxa de predicció és aquesta. Tenim assenyalats, de color morat, els punts on s'acostuma a fer perfils estratigràfics, també les estacions nivometeorològiques automàtiques, les manuals i els dos flowcapts que hi ha sobre el territori. Ja han fet l'observació. A partir d'aquí, com es fa una predicció? Com s'assigna un grau de perill i com es fa la descripció d'aquest perill? En primer lloc, dir que per fer una predicció hi ha un model consensuat internacionalment o, millor dit, acceptat internacionalment, que és el model conceptual canadenc. I és una sèrie de passos que, si els fem sense saltar-ne cap, anirem filant cada vegada, anirem sintetitzant la informació necessària per fer aquesta predicció. Dir per començar, també, que les nostres prediccions estan avalades per l'European Avalanche Warning Services, que és la reunió de tots els centres de predicció per a allaus d'Europa. Per fer una predicció iniciem un procés que s'anomena assessment o rating. En primer lloc, necessitem fer una síntesi de totes les dades nivològiques sobre l'estat de la neu que tinguem registrades. A continuació, fem una síntesi de les dades meteorològiques. A partir d'aquí, i sobretot amb dades de perfil i testos d'estabilitat, establirem quin és l'estat del mantell nival, quines capes febles hi ha, la sensibilitat d'aquestes capes, la capacitat de propagació que tenen aquestes capes, etcètera. A continuació, es determina quina és l'avalanche problem del dia i m'encantaria estendrem en aquesta qüestió de l'avanlanche problem. Donaria per a una altra xerrada com aquesta, però només donaré una petita pinzellada i és que l'avalanche problem és el marc que es trobarà una persona que accedeixi a terreny innivat, a terreny d'allaus, i que descriu a grans termes quin tipus d'allaus es poden trobar, com cauran, en quin termini de temps i, sobretot, el més important, què hem de fer per evitar aquestes allaus. Nosaltres proveïm, quan fem una predicció, de quin o quins són els avalanche problems que hi haurà determinat dia. Aleshores, localitzem on es troben aquests avalanche problems i a continuació fem dues passes una mica més... més enrevessades, més tècniques, que són al treball de la Hazard Chart, què és la combinació de probabilitat de les allaus i la mida de les citades allaus en un esquema que ens permet determinar finalment quin és el grau de perill. El grau de perill va en el cas de l'escala Europea de perill d'allaus de feble 1 a molt fort 5. Finalment, surt una predicció com la que esteu veient. Per començar, cada dia, de dilluns a dissabte o els diumenges que ho demanen perquè la situació nivològica així ho exigeix, emetem 7 butlletins. Un butlletí per a cadascuna de les regions nivoclimàtiques en què tenim dividit el Pirineu. Cadascuna d'aquestes prediccions consta d'un grau de perill, com deia, de feble 1 a molt fort 5, consta d'un dels cinc avalanche problems i consta també de localització a l'espai, és a dir quines cotes i quines orientacions estan més afectades per aquest problem concret, per tant la descripció del terreny. El butlletí no són només unes icones, sinó que realment hi ha tota una descripció sobre l'estabilitat de la neu, la disponibilitat de la neu i sobre la tendència en el futur d'aquesta estabilitat. Si algú navega per la nostra predicció, veurà que consta d'un visor amb la predicció d'allaus, que ens permet fer zoom i navegar per les zones nivoclimàtiques, veure les principals valls, ubicar-nos en els principals pics o refugis. Aquí, al calendari, podríem navegar per butlletins antics i consultar-los. I, per últim, una altra cosa que podem trobar en el Butlletí és el Geoíndex, del que us parlaré unes diapositives més endavant, però de moment que sapigueu que està aquí lincat. Des de la Unitat de Predicció d'Allaus tenim un servei de guàrdia, que és de 24 hores al dia, per 7 dies a la setmana durant la temporada hivernal, i que, si en algun moment hi ha una complicació, responem durant, com dic, 24x7. I, a part, la Unitat de Predicció d'Allaus és el coordinador nivometeorològic del pla Allaucat, del pla de Protecció Civil per la caiguda d'allaus. Aquest pla Allaucat té 4 nivells. Hi ha un primer nivell, que és la prealerta, que s'activa quan el Butlletí de Perill d'Allaus indica que tenim un perill 4, un grau de perill 4 sobre 5. El grau de perill 4 és el fort. El següent pas és l'alerta que s'aplicaria, s'engegaria quan el Butlletí de Perill d'Allaus indica un grau de perill 5 o quan ja es constata activitat d'allaus amb certes afectacions a estructures, de moment lleu. Té dos altres estadis, que són l'emergència 1 i l'emergència 2, i que no depenen tant del grau de perill sinó de les afectacions que estan tenint lloc. Per exemple, si tenim allaus amb afectació a persones o amb importants danys a infraestructures, o bé hi ha hagut un accident a muntanya amb molts implicats, s'activaria l'emergència de grau 1; i l'emergència de grau 2 quedaria restringida ja a situacions molt generals de grans allaus que fan que no hi hagi prou mitjans per atendre totes les incidències causades. Fins aquest moment us he parlat d'allò que anomenem predicció regional. La predicció regional és la general per a aquestes 7 zones de Catalunya. Però, què passa quan l'exposició és més elevada? Doncs, en aquests casos, ens caldrà una predicció més específica que anomenem predicció local. Una predicció local, la definició seria aquesta: és l'estudi de les condicions d'inestabilitat de zones d'allaus amb risc. Per exemple, podríem parlar d'estacions d'esquí o podríem parlar de les carreteres que superen certa cota i estan en zones susceptibles de caure allaus. L'objectiu d'una predicció local és garantir la seguretat per allaus en un d'aquests sectors. Què necessitem per fer una predicció d'aquest tipus? Fer un esforç especial per portar la predicció, fer-la el més acurada possible, en aquests sectors. Per exemple, incrementant l'observació, fent un seguiment més acurat de la situació, mantenint una molt bona comunicació amb el personal de seguretat de les estacions d'esquí o l'operadora la carretera, si escaigués. A partir d'aquest coneixement, d'aquest seguiment, del seguiment dels fenòmens nivològics que estan tenint lloc i també a partir de tot el registre d'allaus a la cartografia, de què parlaré a continuació, podem fer una predicció apuntant a escala de vessant, és a dir, dient: Us pot baixar una allau que us pot afectar a una pista d'esquí, per exemple, o que pot arribar a una carretera o que pot arribar, com en el cas que veiem, al traçat del tren cremallera de Núria... Serien exemples. Abans que tot això tingui lloc, s'activa el procés de la predicció local per tal de prendre les mesures necessàries i que tot això no acabi fent mal a cap persona, ni a cap bé. Si escaigués, també assessoraríem en el desencadenament artificial d'allaus. Fins aquí us he parlat de les tasques que duem a terme des de la Unitat de Predicció d'Allaus pel que fa a la predicció. Ara, deixeu-me parlar-vos de la cartografia. I, a la cartografia, la gran protagonista és la BDAC, que és la Base de Dades d'Allaus de Catalunya. La BDAC és el gran repositori d'informació amb què comptem a Catalunya; d'informació d'allaus, lògicament. Està formada per tres capes d'informació que descriuré en les següents diapositives. La primera d'elles és les zones d'allaus, la segona són les observacions d'allaus que tenen lloc en la temporada hivernal i, per últim, la documentació històrica. La BDAC té informació tant de la representació cartogràfica d'aquestes tres capes com d’informació que nosaltres anomenem alfanumèrica, però que seria informació quantitativa i qualitativa, però fora de mapes; és a dir, per exemple si parlem d'una allau, parlaríem de la data de caiguda, del tipus de neu, de si ha afectat persones o no, de si ha malmès alguna infraestructura, etcètera. I, per últim, també tindríem imatges per tal de donar forma a l'allau. Com totes les bases de dades, la BDAC ens serveix per emmagatzemar, actualitzar, gestionar i fer anàlisi de la informació que conté. I per què és útil? Per què necessitem una base de dades? En primer lloc per a la planificació territorial. Lògicament, si una zona està afectada per allaus i hem de construir una infraestructura, hem de tenir en compte quina informació sobre el terreny tenim. Hi ha tota una part de generació de coneixement. Participarà o serà indispensable per tal de dissenyar un pla d'intervenció, de desencadenament d'allaus. Si calgués desencadenar artificialment allaus, necessitem un pla i, per dissenyar aquest pla, necessitem conèixer les dades que tenim registrades. I, per últim, tota una branca de recerca. A continuació, us explicaré quines són les tres capes que formen la Base de Dades d'Allaus i començarem per les zones d'allaus. Les zones d'allaus van ser establertes entre meitat dels anys 80 i meitat dels anys 90, a partir de l'anàlisi del terreny. Una anàlisi de pendents, d'orientacions, de cotes, per fotointerpretació i per visites sobre el terreny, es va establir quin és l'abast màxim de les possibles allaus que podien afectar els diferents punts del Pirineu. Dir que es tracta de 17.000 zones d'allaus repartides per tota la serralada pirinenca. Si fem un zoom a la vall de Sant Nicolau, podem veure totes aquestes zones d'allaus on els polígons taronges, que aquest cas per exemple arribarien fins a la pista principal que travessa el parc nacional. Us he parlat de les zones d'allaus, que és la primera d'aquestes capes La segona d’aquestes capes són les observacions d'allaus. Cada temporada hivernal, a partir del seguiment que fem, recollim tota la informació possible sobre l'activitat d'allaus que han caigut i, a continuació, una les tasques que fem, sobretot en primavera i estiu, és representar sobre el terreny quines són aquestes allaus que han caigut durant l'última temporada. Les dibuixem sobre el terreny a partir d'imatges o de tracks GPS i també documentem les seves característiques dintre d'aquesta capa, dintre de la Base de Dades d'Allaus de Catalunya. Estaríem parlant de gairebé 5.700 observacions. Aquesta seria la segona capa i la tercera seria les enquestes per allaus. Les enquestes per allaus no provenen d'observació directa sinó de testimonis de persones, generalment ja de certa edat, que viuen a les diferents valls del Pirineu i que tenen records sobre esdeveniments que han afectat generalment a cotes baixes. Per exemple, aquí veiem una enquesta en una zona molt propera al poble. Si l'allau s'hagués quedat a la zona alta, no hauria impressionat a aquesta persona a qui es va fer l'enquesta. Però, en tenir certa afectació, podem veure quin va ser el seu abast. És per això que generalment no està dibuixada l'allau sencera sinó només les zones d'arribada. Quan va arribar una pista, quan van malmetre una edificació, quan va arribar a prop d'un poble, etcètera. A més d'aquestes enquestes, tots els arxius municipals dels municipis del Pirineu de Catalunya han estat consultats exhaustivament per trobar informació sobre les allaus que han ocorregut en aquell municipi. I inclou altres testimonis escrits, altres bases de dades. Presentaré, a continuació, un producte que tenim disponible al nostre web què és el Geoíndex, que he mencionat quan estàvem parlant de predicció perquè està lincat allà, al marge dret, inferior dret. El Geoíndex és un recull de tota aquesta informació cartogràfica de què us he parlat, la BDAC. Hi ha les zones d'allaus, les observacions per allaus i les enquestes per allaus. Però, a més, hi ha tota una sèrie d'informació extra com, per exemple, quines mesures hi ha al Pirineu de protecció per allaus o quins són els sectors protegits, per exemple, quan hi ha una predicció local. I tota aquesta informació és útil per a la planificació territorial. Hi ha més informació en el Geoíndex. Per exemple, també tenim una capa amb els pendents més favorables per al desencadenament d'allaus. Per què tenim aquesta capa? Doncs, bé, les allaus no surten de qualsevol pendent; necessitem inclinacions entre els 28 i els 45 graus per tal que hi hagi un desencadenament d'allaus. I això, aquests pendents, són justament els que hem representat en aquest mapa, de manera que si jo vull planificar una sortida hivernal i vull sortir d'Arànser i arribar als estanys de la Pera puc traçar un recorregut evitant aquestes zones. Si, a més, tinc el Butlletí i puc agafar la informació amb la predicció de perill d'allaus doncs..... sembla que han apagat el llum.... Amb la informació del perill d'allaus, creuant aquests vessants i la predicció, podré traçar un itinerari de manera segura. Tota aquesta informació es troba, com dic, al Geoíndex. Més coses! Us he parlat del quan, del com i del on de les allaus. Ara m'agradaria parlar una mica de divulgació, de quines recomanacions o quina informació podem donar a la ciutadania, sobretot als practicants de muntanya hivernal, per tal d'evitar aquests riscos. En primer lloc, hi ha una eina que ens agrada molt que és el Decàleg de bons hàbits. Són 10 normes que es van establir, o 10 recomanacions, que es van establir inicialment a Canadà i que han estat que han estat adaptades a Catalunya i que us detallaré breument. La primera és que cal una preparació de la sortida. Abans de fer una sortida, lògicament, hem de consultar en quines condicions està la neu. També les condicions meteorològiques amb què ens trobarem i cal traçar un itinerari que sigui segur en funció dels pendents, en funció de l'estabilitat de la neu, etcètera. I, en cas que les condicions siguin pitjor de les esperades, cal tenir un pla B més conservador, però que també respongui als nostres interessos i a les nostres expectatives. Un segon punt seria sobre el material de seguretat. Cal tenir un material de seguretat mínim com el DVA (el detector de víctimes d'allaus), la pala i la sonda, i aquest material ha de funcionar, ha d'estar amb bon estat, les piles del DVA han d'estar carregades i, a més, l'hem de saber fer anar. De res serveix tenir un detector de víctimes d'allaus si no el fem servir fins al moment de l'accident. Tot aquest material s'ha d'entrenar una dues vegades per temporada, segur. Utilitzar material segur. Utilitzar material segur significa que el nostre material no empitjori les conseqüències d'una possible allau, o d'una relliscada, etcètera. Traçar sempre pel lloc més segur. De vegades, és sensat desconfiar de les traces d'un grup anterior. Una recomanació molt important seria la de no exposar mai a tot el grup alhora; és a dir, quan entrem en una zona d'allaus, en una zona amb un pendent superior a 30 graus, hem de mantenir una visual, però també una distància de seguretat, no hem d'entrar tots alhora, de manera que si hi ha alguna incidència algú pot avisar a emergències o pot procedir amb el rescat. Tingues present sempre les conseqüències. Saber de nivologia és relativament complex, però és molt fàcil avaluar quines serien les conseqüències d'una possible allau. Per exemple, si aquesta persona continua 10 metres cap a la nostra dreta, no sabem si la cornisa es trencarà o no, però sí que sabríem, en cas que es trenqués, que les conseqüències serien fatals. Aleshores hem de parlar també de la comunicació entre els membres del grup, de no callar-nos el nostre temors o les nostres observacions, compartir-les. Encara que sembla que hi ha gent que sàpiga més que nosaltres, hem de compartir tota aquesta informació mantenint una bona comunicació. Potser la més important de les consignes Del decàleg dels bons hàbits és el “forma't i informa't”; és a dir, sempre hem de sortir informats al camp. I hi ha nombroses fonts, cursos, xerrades, etcètera, que ens podem informar per transitar manera segura. Per tant, és molt important que ens aproximem al món de la seguretat. I, per últim, la recomanació 10 és la de ser conservador i sobretot quan tenim un marge ampli d'incertesa. Tot i que el Decàleg s'atura en el punt 10, cada vegada més, la comunitat de neu i d'investigació en allaus està adoptant el costum de fer el debriefing. El debriefing és una reunió que es fa després d'una sortida hivernal i on es parla de quins són els punts crítics de la sortida: on ens hem exposat més, quines condicions hem obviat, etcètera. És com fer tota una revisió de quines condicions ens hem trobat i com hauríem d'haver procedit i és una molt bona oportunitat per aprendre, per anar assentant tota aquesta informació que anem adquirint conforme anem sortint a camp. Més divulgació. Fora del Decàleg, emetem un document que es diu Compte amb les allaus! que és un fullet on hi ha informació molt diversa. Es presenta el Butlletí de Perill d'Allaus i es presenta també una interpretació del mateix. Hi ha tot un seguit de recomanacions per esquiar fora pistes, formació i informació disponibles sobre això que parlava fa un minut, hi ha una descripció de l'escala europea de perill d'allaus i hi ha també unes recomanacions bàsiques de seguretat. Aquest és un document amb què comptem al Cartogràfic i si algú està molt interessat us el podem trametre. Més coses de divulgació. Hi ha tot un apartat d'”altres” en què destacaríem per començar el Twitter. A Twitter, quan hi ha una informació que creiem interessant i que pot complementar o pot cridar l'atenció sobre l'estabilitat del mantell nival, podem publicar notícies. Podem fer vídeos com el que heu vist al començament de la presentació. Tenim, també, un registre amb totes les allaus accidentals que ens arriben cada temporada. Pengem informes, informació sobre l'accidentalitat, tenim un resum sobre els estàndards europeus com els problems, l'escala de mides, la interpretació del Butlletí i altra informació nivològica com, per exemple, l'InfoGruixNeu, que és el seguiment, dia per dia, del gruix de neu a 7 punts representatius del Pirineu. Aquí, per exemple, tenim el de la temporada passada de Cadí-Nord, on es veu que el Gloria va incrementar fortament els gruixos i que es van situar en valors molt per sobre dels habituals. A part de l’InfoGruixNeu, fem els resums nivològics setmanals, que són un resum de què va passar tota la setmana anterior sobre l'activitat d'allaus, els accidents, disponibilitat de la neu, etcètera. I, per últim, els butlletins nivològics hivernals i d'activitat allaus, que seria un resum ja de tota la temporada. És a dir, quines allaus s'han cartografiat, com ha estat l'evolució de l'estabilitat del mantell, episodis de grans allaus, accidents… Tots els estadístics en detall es mostren en aquests documents. Per últim ja, fora de la presentació, esmentar també les jornades tècniques que es feien cada dos anys, després es van endarrerir una mica més, però cada pocs hiverns hi ha una jornada tècnica, hi ha xerrades com aquestes i hi ha, també, per exemple, l'exposició que es va fer, el monogràfic que es va fer arrel del 25è aniversari del servei d'allaus. Fins aquí de la meva presentació. Moltes gràcies a la Marta, al Toni, al Salva i al David i a la pròpia Unitat de Predicció d'Allaus. I us torno amb en Toni, que dinamitzarà la part de preguntes. Moltes gràcies. Toni, si us plau, engega el micro. Sí. Hola. Em sentiu? Bé, en primer lloc gràcies als dos que heu fet les presentacions, Marta i Santi, i també evident al Salva i al David, que ens han permès poder tenir aquesta presentació, aquesta jornada. Tenim una pregunta, només, que és per a la Marta González. Després, a part d'aquesta pregunta, veureu que en el panell de preguntes i respostes de l'esdeveniment en directe hi ha dos enllaços força interessants en relació amb la xerrada d'avui i que aquí les teniu i podeu navegar. Jo us recomano que navegueu per la web de l'Institut, on podreu trobar informació de tots els temes relacionats amb les xerrades d'avui, tots els diferents riscos geològics que ha explicat la Marta i tot el referent a la nivologia i les allaus. Passo la pregunta a la Marta. L'Esther Lorente diu: Des de l'Institut es pot obtenir informes sobre danys a finques privades arran d'esdeveniments com pot ser el temporal Gloria? Passem la pregunta a la Marta. Estic en directe? Perfecte. Bé, doncs, Esther, del temporal Gloria ara el que tenim és la visió regional del que ha succeït al territori. Per a coses ja més detallades de finques privades, aquesta informació no la tenim nosaltres, no en disposem hauries d'adreçar-te segurament al teu municipi o al municipi on vulguis consultar la informació d'aquesta parcel·la privada. No sé si responc a la teva pregunta. Clar, com no em pots contestar.... Bé, doncs ja està. Bé, no sé si encara hi ha l'oportunitat de la gent que poder fer alguna pregunta. Sembla que ningú més té cap pregunta. Toni, perdona, hi ha una pregunta més: Si està prevista la publicació del mapa de deformacions DInSAR de Catalunya. Ah sí, sí, està aquí a baix, efectivament. Sí, sí, sí. Està prevista la publicació, aquesta també va per a la Marta, si està prevista la publicació del mapa de deformacions DInSAR de Catalunya. La Marta pot dir alguna cosa i jo segurament també. Comença, Marta. Doncs, la Marta… estic en directe? la Marta no té ni idea, no ho sé. Efectivament l'Institut està treballant de manera molt activa amb el tema de les deformacions mitjançant la interferometria diferencial satèl·lit i mitjançant altres tipus de metodologies. Si aneu a la web, podreu trobar algunes sectorials; ara bé, tot el mapa de deformacions DInSAR en Catalunya de moment no està disponible. Només parcialment per a diferents projectes. Aquest mapa de deformacions… tenim vàries opcions que s’estan discutint internament per veure com s'haurien de poder passar i que tothom pogués consultar-lo. Una manera seria la d'agafar simplement una visió, una capa, seria el que s'està detectant mitjançant les diferents tècniques de teledetecció i posar-les. Amb aquest tema, clar, hi ha molts problemes perquè tot el que és aquesta anàlisi de deformacions des d'imatges satèl·lit i des d'interferometria diferencial troba problemes que algunes àrees no tenen prou reflectivitat i que, per tant, hi ha molts moviments incoherents. És a dir, hi ha vàries possibilitats, una és mostrar les dades tal com surten a partir de les imatges, el tractament de les imatges d'interferometria o, d'alguna manera, seria millor segurament donar una informació complementària, és a dir, l'anàlisi geològica sobre les causes d'aquests moviments i, fins i tot, sobre la fiabilitat d'aquests moviments. És un tema que és complex, però que està entre els diferents reptes que tenim a l'Institut, de la voluntat claríssima que les nostres dades han d'estar a disposició de les administracions i de la ciutadania. De moment, però, la resposta és que, tal com aquí es demana, el mapa de deformacions DInSAR en Catalunya encara no està totalment disponible i públic. No sé, suposo que amb això he respost a la pregunta de qui l'ha feta. Bé, hi ha una altra cosa per aquí, hi ha una altra pregunta de l'Albert Martínez sobre l'allau d'Arinsal. Pregunta a la Marta González si és un hotel ara? Sí. Sí, sí, és un hotel. Tenim més preguntes, ara. L'Albert Martínez també està preguntant: Pot ser que en un lloc on hi va haver una gran allau hi hagi una altra vegada un edifici? Doncs, certament, és així; per exemple, a la diapositiva on mostrava un edifici que havia patit una gran allau, aquest edifici continua allà. El que val la pena és que totes aquestes edificacions que són vulnerables vagin establint sistemes de protecció i, sobretot, que totes les noves edificacions ho facin en virtut i amb el coneixement de tota aquesta informació que està registrada en forma de base de dades o, si escau, procedir també per a la mobilització a partir de dades nivològiques i a partir de models que representen les allaus, quins serien els abast d'aquestes a allaus i quines mesures de protecció s'haurien de prendre. Una altra pregunta, l'última pregunta, que és per a la Marta, d’en Roger, que diu: Esllavissades i sistemes d'alerta primerenca? Quins sensors utilitzeu? Hola, bona tarda. A mi m'agradaria complementar la pregunta d'abans de l'Albert Martínez, de l'allau, si hi ha un hotel o no ara mateixa al mateix lloc, per dir que en aquesta zona de l'allau d'Arinsal del 96 s'ha fet un dic i s'ha fet un esforç des del govern d'Andorra per una predicció local i va en la línia del que comentava el meu company Santi que poden haver-hi edificis en el mateix lloc sempre que hi hagi mesures de mitigació i de prevenció, no Santi? Sí, sí, correcte. A més, és que justament a Pastuira, d'on ve la diapositiva a què ens referim, tenim contacte directe i de fet informem a la persona en condicions d'inestabilitat i de possibilitat afectació. L'altra pregunta sobre esllavissades i sistemes d'alerta primerenca, quins sensors utilitzeu o utilitzaríem, això ho he afegit jo. Sistemes d'alerta primerenca en el cas d'esllavissades des de l'Institut no en tenim i l'única eina que tenim és la del seguiment i la visualització en el camp en determinades zones del control visual sistemàtic que es va analitzant i s'està veient en continu per si s'ha de fer algun pla d'actuació de mitigació, de sanejament d'un vessant, etcètera. Però no instal·lem, a dia d'avui, sensors pel sistema d'alerta primerenca perquè és un fenomen que és a dia d'avui molt complicat d'establir. No sé si contesta la pregunta. Toni, connectat el micro, si us plau. Sí, a veure, per exemple en altres tipus de fenòmens, com pot ser el fenomen dels tsunamis per exemple, sí, a tot el món hi ha sistemes d'alerta primerenca que són molt eficaços. Són molt eficaços perquè des del moment en què es detecta el sisme submarí i arriba el tsunami passa un temps, un temps que podem aprofitar per desallotjar coses, etcètera. El cas de les esllavissades, això és força complicat. S'han fet experiments a diferents llocs del món. Però és encara complicat. Fins i tot el tema, no de tsunamis sinó dels propis terratrèmols, l'Institut ha participat en alguns projectes de recerca i de desenvolupament del tema aquest de fer alerta primerenca per a terratrèmols. Però, clar, el problema és que hi ha d'haver prou temps. Per exemple, en un d'aquests projectes que va acabar fa uns quants anys es veia que per exemple si la pregunta és si podrem detectar l'ona sísmica inicial i podem fer a partir d'aquesta primera part d'aquesta ona sísmica que ens arriba podem d'alguna manera deduir quina serà la magnitud del terratrèmol abans de tenir-lo tot enregistrat, quant temps tenim per a reacció? En alguns casos, depenent d'on està el terratrèmol i on estan els béns a protegir, això sempre es fa per determinats béns que estan exposats. En aquest cas, clar, la pregunta és: a indústries químiques, nuclears, amb altres tipus d'instal·lacions potencialment perilloses (perilloses si hi ha un terratrèmol, vull dir), quin temps tenim? Què podem fer amb 30 segons? Amb 30 segons es poden, segurament, parar alguns sistemes en una nuclear o una química per evitar danys majors. En 5 segons pràcticament no podem fer res. És a dir que tots els temes aquells de les alertes primerenques en què tots hi estem molt interessats en diferents fenòmens i penso que seran molt importants en el futur, però de moment hem de ser d'alguna manera sensats i pensar que tots aquests experiments podran donar resultats en el futur, però el que podem fer ara, tal com han dit tant la Marta com el Santi a les seves presentacions, el que cal en aquest moment és, simplement, conèixer i prendre mesures de prevenció. És a dir protegir-nos, construir bé, tenir plans urbanístics correctes i tenir la conscienciació que ens hem d'autoprotegir contra els riscos naturals, els riscos geològics, en aquest cas. Bé, em sembla que m'he enrotllat i no em tocava fer-ho. Voldria donar les gràcies una altra vegada, a la Marta, al Santi. També al Salva i en David, que no els heu vist, però són els que han permès que aquesta conferència, aquesta jornada línia fos possible i també vull agrair a tots els assistents, que espero que us hagi servit d'alguna cosa, us hagi agradat aquesta jornada. Moltes gràcies a tots. Departament de Territori i Sostenibilitat Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. [Fi de la transcripció]