Observació de la Terra - Presentació

Els sistemes d’observació de la Terra ofereixen una visió sinòptica i privilegiada del territori. Aquest avantatge que una plataforma a una certa alçada ens pot oferir ha estat explotada des de plataformes aèries, des de fa més d’un segle. Relativament més recent però és la utilització de forma operacional dels sistemes satèl·lit, que tenen el seu origen i utilització en extens als anys 70 amb l’inici del programa nord-americà Landsat.

Avui en dia el ventall de resolucions espectrals, espacials i temporals que ens ofereixen les plataformes d’observació de la Terra, representen una equació d’ús i aplicabilitat que recorre des dels sistemes òptics, tèrmics o els sistemes actius, com els sistemes radar i LiDAR, i ens permeten una millor aproximació al coneixement del territori, la gestió dels seus recursos, els impactes, les afectacions i canvis que si produeixen.

Les dades d’observació de la Terra, són processades i transformades en geoinformació i coneixement gràcies a les competències transversals que aporten diferents àrees de l’ICGC i capacitat d’anàlisi de geògrafs, físics, geomàtics, enginyiers i geòlegs, en casos d’ús operacional, en temes tant diversos com els riscos naturals, l’estat medi ambiental o l’anàlisi de l’ecosistema urbà.

Actualment es constata un important creixement en les sol·licituds d’explotació de les capacitats dels sensors d’observació de la Terra, des de les plataformes aeroportades com dels satèl·lits que orbiten al voltant de la Terra.

El valor de les dades d’observació de la Terra, tant en quan transformades en geoinformació i coneixement, està creixent en el seu reconeixement. Aquest fet, que és un tret global i reportat per agències internacionals, ha tingut una traducció i un fort impacte en el que es coneix com a nova economia de l’espai (en anglès NewSpace), basada en la transformació de les dades d’observació de la Terra en valor afegit.

 

Imatge del sensor aeroportat AisaEagle II, processada per l'ICGC en el marc del projecte europeu LIFE-Futur Agrari liderat pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP, 2017)

Sota, la gestió i lideratge de la Unió Europea, el programa COPERNICUS, cerca el desenvolupament de serveis d’informació basats en les dades aportades, per un  segment espai de satèl·lits anomenats SENTINELS.

L’ICGC treballa des de l'any 2015, quan els primers satèl·lits Sentinel van ser plenament operacionals, per generar informació, productes, estudis i geoserveis basats en les dades COPERNICUS.

L’adveniment del programa d’Observació de la Terra COPERNICUS de la Unió Europea i en concret de les missions Sentinel 1A/B (radar) i Sentinel 2A/B (òptic) ha marcat una fita en la transformació de les dades satèl·lit en geoinformació i coneixement, operacional.

 

A partir de dades Sentinel-2A del programa Europeu Copernicus, s’ha generat aquesta expansió radiomètrica per analitzar dins un curs de formació per ACA, la ploma al Delta de l’Ebre.

L’impuls continuat en recerca i innovació ha generat productes i serveis operacionals per a usuaris finals tant interns a l'ICGC com externs, públics o privats. En aquest sentit és fonamental que la innovació cerqui, productes i serveis, viables econòmicament, factibles tècnicament i desitjables pels usuaris finals. Uns usuaris finals que cada vegada estan intervenint més i millor, en la fertilització creuada i en la valorització i definició de les seves necessitats, el que esdevé una condició necessària per poder transformar-les en requeriments tècnics i operacional a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.