[Inici de la transcripció]

Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya organitza
Presentació de l'exposició "El món amb ulls de dona", 27 d'abril de 2021.
Bon dia. Bon dia a tothom.
I benvinguts a la presentació de l'exposició en línia "El món amb ulls de dona",
 relats de viatges escrits per aventureres, científiques i exploradores,
on hem posat en un mapa una petita mostra de la literatura de viatges de dones de tot el món.
Un dels objectius de la nostra institució és oferir mostres de la documentació que aplega la Cartoteca, és oferir mostra
de documentació relacionada amb el territori. Som un centre dedicat al territori.
I ens hi volem acostar des de molts punts de vista, des de tots els vessants.
Al marge de la cartografia i de la fotografia, que és el que ens ha donat més visibilitat a la Cartoteca, tenim altres documents relacionats amb el territori.
Potser un dels menys coneguts és la nostra biblioteca.
Una biblioteca especialitzada en cartografia i en geologia, però també en geografia.
Tenim una remarcable col·lecció de monografies locals, sobretot aplegades en el fons de Josep Maria Domènech,
o una biblioteca hidrològica aplegada al voltant del fons de Josep Maria Pujades.
Avui, però, presentem una exposició lligada a un dels apartats potser menys coneguts de la nostra biblioteca, que és la biblioteca de viatges.
D'un volum de més de 2.000 llibres de viatges referits a tot el món, hem de destacar-ne, però, un fons molt singular: el fons Isidre Carné.
L'Isidre Carné és un sabadellenc, professor, que va aplegar una notable col·lecció de llibres de viatge i que ha donat, en successius períodes, a la nostra biblioteca.
Per tant, l'Isidre ha fet una col·lecció particular que acabat esdevenint una col·lecció pública.
A més a més, l'Isidre no només és un donant dels llibres sinó que, des del primer moment, el tenim com un dels nostres col·laboradors de referència.
Així doncs, primer de tot i abans d'explicar-vos l'exposició, creiem que val la pena de presentar-vos una mica aquesta biblioteca.
I hem convidat al propi Isidre Carné perquè ens expliqui una mica com i per què ha fet aquesta biblioteca.
Així doncs, dono la paraula al nostre col·laborador i amic, jo crec que podem dir amic, Isidre Carné.
Moltes gràcies, Carme, per les teves paraules.
Fa aproximadament 10 anys vaig establir contacte amb l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya fent una consulta
i la meva sorpresa va ser que al fons de la biblioteca hi havia grans absències de literatura de viatges.
Aleshores, xerrant amb la Carme i l'Elisenda, sempre tan amables i disposades i generoses, doncs, no sé ben bé com va anar, però va sortir que fes donació.
I, jo, amb molt de gust he fet donació perquè tot el que rebut crec que ha de retornar a la societat.
I el lloc de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya crec que és el millor lloc que pot estar.
Jo voldria començar a l'exposició amb una cita de la Irene Vallejo que aquest dia de Sant Jordi va fer el parlament del pregó a l'Ajuntament de Barcelona.
I diu: "La pasión del coleccionista de libros se parece a los del viajero.
Toda biblioteca es un viaje, todo libro es un pasaporte sin caducidad."
He triat aquesta frase perquè admeto que és una de les meves passions de la meva vida que són els llibres i els viatges.
I us explico una mica com es va formar aquesta biblioteca personal, de la qual jo he fet una donació d'uns 1.800 i escaig llibres,
i encara a casa em queden un centenar doncs que vaig llegint.
La veritat és que jo tinc 66 anys i, contràriament a la Irene Vallejo, que en el seu llibre diu:
"He nacido en un país y en una época en que los libros son objetos fáciles de conseguir. En mi casa asoman por todas partes".
Comparteixo l'última frase, a casa meva també hi ha llibres per tot arreu; sort que tinc una casa gran i al llarg de molts anys he format una gran biblioteca.
Però jo vaig néixer en un país i en una època en què els llibres eren difícils d'assolir. Difícils d'assolir perquè l'escola, l'institut, gairebé no en tenien.
A la universitat, a l'Autònoma, havies d'anar a una guixeta i fer la demanda corresponent. No hi havia un accés directe.
O, per exemple, jo que soc de Sabadell, sols hi havia la biblioteca de La Caixa d'Estalvis.
Per tant, vaig haver de fer-me la meva biblioteca arran de la meva passió per la història, per la geografia i pels viatges.
Evidentment vaig començar amb llibreries, llibreries que tenia a l'abast a Sabadell, fonamentalment "La Llar del Llibre".
Però, ràpidament, adolescent, em vaig posar en contacte amb llibreters de Sant Antoni, que els hi feia gràcia un xicot adolescent que anés a comprar i cerqués llibres de viatge
que, per cert, en aquella època estaven força bé de preu, no com ara que fins i tot alguns els has d'adquirir per subhasta.
 I me'n recordo que el primer llibre que vaig adquirir fou concretament al Mercat de Sant Antoni, de Pierre Loti,
 que és un llibre publicat l'any 31 i és un dels primers autors de què es publiquen llibres de literatura de viatges a principis de segle XX.
Ràpidament, vaig conèixer l'extraordinària col·lecció de l'Editorial Labor, que em va entusiasmar que després a la portada
ja hi havia mapes i fotografies, que feien que la meva imaginació se n'anés més enllà a la recerca dels viatges.
I també vaig començar a col·leccionar no tots els llibres, però si bona part, de l'Editorial Joventut amb aquesta coloració groga
tan característica, primer de tapes dures i després aquestes capes més flonges, que varen formar doncs els inicis a la meva biblioteca.
També anava a la Fira del llibre vell i d'ocasió i antic i modern de Barcelona, que enguany hem celebrat, malgrat les dificultats, els seus 69 anys.
Hi va haver un programa, jo ja he entrat en una certa edat adulta, concretament els Viatgers de la Gran Anaconda, que el portava i el porta el Toni Arbonés,
creat l'any 1996, que el feia els diumenges al matí, que fou una font de coneixement de viatges i també de coneixement de viatgers i de llibres.
També, les amistats, les amistats de viatgers i també col·leccionistes de llibres. Jo voldria esmentar fonamentalment l'Enric Soler,
viatger, editor d'Edicions Tushita, i també posseïdor d'una gran biblioteca.
El contacte amb ell, doncs, va fer que ens intercanviéssim coneixements d'autors, de viatgers i de grans viatgeres.
I també un amic personal meu que té una gran biblioteca de viatges, que és en Joan Vilardebò de Castellar del Vallès.
La Irene Vallejo diu: "Los libros, la sutil capacidad de trazar un mapa de afectos".
Sempre que et trobes amb viatgers, acabes parlant dels viatges, però també parlant dels llibres que llegeixen o que volen llegir.
No voldria entrar a discutir i a polemitzar què és literatura de viatges, però sí que podríem definir-la com la descripció de les experiències,
de les autores i autors de viatges, captant les seves percepcions, els seus sentiments, però també els seus coneixements:
els seus coneixements antropològics, els seus coneixements geogràfics, els seus coneixements polítics, religiosos, etcètera.
Si admetem aquesta definició, veureu que la biblioteca de viatges que hi ha dipositada aquí a l'Institut Cartogràfic i Geològic és molt àmplia, en el sentit més heterodox de la paraula.
Trobarem grans viatgers, els més importants hi són. Haig de reconèixer que no m'he llegit tots els llibres, el 1.800 i escaig llibres, però si bona part.
Això ha suposat que al llarg de la meva vida he llegit molt, poca televisió, i molts d'aquests llibres si no han estat llegit, han estat consultats, i alguns han estat a la reserva per ser llegits.
Volia començar pels grans viatgers.
El primer gran viatger que em va entusiasmar fou Alí Bey, Domènec Badia. Primer el vaig conèixer a partir del cognom Badia,
perquè la meva família, per part de ma mare, és Badia i és d'una masia de Cal Badia. I em va entusiasmar, aquest.
I entre altres volia destacar l'Eduard Toda.
Extraordinari. Aquí us presento "A través del Egipto", que és l'últim llibre publicat, curiosament feia més d'un segle que no es reeditava,
perquè és difícil trobar llibres de l'Eduard Toda; has d'anar lògicament a Iberlibro, Todocolección i/o a subhasta.
Un altre gran viatger, Oleguer Junyent, viatger, artista que fou un dels primers catalans que va fer la volta al món,
que va publicar aquell conegut llibre "Roda el món i torna al Born". Per cert, es pot visitar el seu estudi, la seva casa.
I també trobareu estudis. Estudis de viatgers catalans, que això és important. No sols m'interessen els llibres de viatges, sinó els llibres que estudien els viatgers.
Per cert que, aquí a Catalunya, tenim també algunes especialistes, entre elles la professora Patricia Almarcegui
que també és viatgera, novel·lista i conferenciant. I recomano també els seus llibres.
També a Catalunya hem tingut corsaris, com l'Antoni Cuyàs, que va publicar un llibre a Argentina. I també hem tingut pirates i negrers.
Això és important perquè nosaltres no ens hem escapat també del colonialisme.
Ara mateix acaba de publicar fa poques setmanes un llibre sobre la colonització catalana i fonamentalment d'industrials i religiosos, entre ells els claretians,
de la Guinea Ecuatorial espanyola, en la qual fonamentalment la capital comercial era aquí a Barcelona. És un llibre que jo recomano.
I voldria acabar aquesta porta del que són els viatgers, que n'hi ha moltíssims catalans, amb el primer llibre de viatges que jo vaig adquirir a l'edat de 14 anys, del Miguel Medina.
Un llibre que, publicat l'any 1905, és una autèntica joia, que en trobareu també d'aquests llibres que
són els que faciliten l'aprenentatge envers l'entusiasme i la passió pel llibre de viatges.
Evidentment, en una col·lecció hi ha d'haver grans viatgers i grans viatgeres. En trobareu moltíssims.
Jo n'he escollit un. Un que és molt conegut, és el Patrick Leigh Fermor. És britànic, escriptor, soldat.
Per cert, que el seu pare era, ja que estem aquí a l'institut Cartogràfic i Geològic, el seu pare fou un eminent geòleg britànic.
L'he triat, el Patrick Leigh Fermor, perquè va escriure una trilogia; us presento els dos últims llibres.
El primer, que es titula "El tiempo de los regalos", i ja està dipositat aquí a l'Institut.
A l'edat de 18 anys, va començar a caminar des dels Països Baixos vers Constantinoble, Bizanci.
I, després, més enllà, el va sorprendre la Segona Guerra Mundial, després va acabar a Grècia i enamorant-se i vivint llargues temporades a Grècia.
He triat aquest viatger perquè ell no va escriure aquell llibre mentre viatjava,
sinó que fou escrit 20 anys a posteriori dels seus inicis de viatge.
Com podeu veure, hi ha moltes maneres dels viatgers i les viatgeres d'escriure.
N'hi ha que porten dietaris, n'hi ha que porten cròniques, n'hi ha que fan fins i tot narracions periodístiques.
I aquí tenim un cas que a mi em sorprèn gratament perquè després de 20 anys,
amb el bagatge cultural adquirit amb la seva cultura històrica i geogràfica d'aquesta part d'Europa,
va ser capaç d'escriure una trilogia que és un dels millors llibres de viatge.
I un altre exemple molt interessant d'un altre viatger que jo admiro,
que és molt poc conegut aquí entre nosaltres, Alberto Maria de Agostini.
És el gran cartògraf de la Patagònia xilena, de la Patagònia argentina.
És un llibre, que per cert aquí l'Institut en teniu alguns exemplars, concretament el que acabo de presentar, que es diu "Los Andes Patagónicos",
és un facsímil i és l'únic llibre que trobareu a Catalunya. No hi ha cap biblioteca que el tingui i, evidentment, en faig donació.
Un llibre en el qual es poden veure els seus mapes. És un gran cartògraf, molt admirat.
Si aneu al Museu de la Muntanya, a Torino, veureu una exposició i el reconeixement que té, fonamentalment entre els alpinistes.
També, entre la molta tipologia de viatges, a Catalunya tenim un gènere particular
que és el viatges entorn de la Bíblia, perquè hi va haver el pare Bonaventura Aribau
que va emprendre un viatge a partir d'Egipte fins a Palestina, a principis de segle XX, per adquirir documentació.
Documentació no sols de llibres, sinó també d’objectes, que va constituir el Museu Bíblic de Montserrat.
I entorn d'aquest viatge es va començar a fer, a realitzar, la traducció de la Bíblia catalana. Hi havia tres projectes.
Entre ells, uns comandats pel Cambó, pel polític Cambó, que dirigia la Fundació Bíblica Catalana.
Aquest gran viatger és molt singular, molt característic.
I podíem dir que obre el que és el món dels viatges no dic religiosos, però si de cultura religiosa, com per exemple les peregrinacions, Jerusalem.
Aquí trobareu uns fulls que hi ha Roma, que hi ha el camí de Sant Jaume, o les peregrinacions a la Meca.
Tot això ho trobareu al fons de l'Institut.
No podíem deixar passar també l'experiència de l'exili. Veureu molts llibres dels viatges que s'han fet a partir de l'exili.
En podríem parlar molt, però jo escollit tres llibres i concretament m'he cenyit a Veneçuela.
Carles Pi-Sunyer, que publica aquest llibre que també és difícil d'adquirir.
I el Josep Maria Cruxent, que és conegut concretament a Veneçuela com un gran aventurer
i explora, en el seu llibre, les fonts de l'Orinoco i la ruta Balboa.
També hi ha un altre viatger exiliat molt conegut, el Fèlix Cardona, que trobareu en aquest fons.
I també viatgers que es van establir a partir de l'exili a Xile, catalans, i també a Mèxic.
Un altre fons important és el viatge de la immigració.
Us poso aquest exemple, un estudi de l'emigració dels “nous catalans” que en dèiem als 60, ho va dir en Paco Candel,
però ara també inclou els viatges dels nous emigrants que vénen tant d'Àfrica com d’Àsia.
I resta parlar, també... en el fons trobareu els grans reporters.
Grans reporters com poden ser, mundials, per exemple Kapuscinski, el gran viatger fonamentalment de l'Àfrica.
I veureu que bona part de l'obra de Kapuscinski és a l'Institut.
Però no podem oblidar tampoc els grans periodistes catalans, com poden ser en Gaziel,
o Eugeni Xammar o el gran Josep Pla, que també el trobareu aquí al fons.
O, últimament, acaba de sortir un llibre sobre la trajectòria de Tomàs Alcoverro
que, sens dubte, és el gran cronista de l'Orient Mitjà, amb les seves famoses cròniques i articles de La Vanguardia.
I és un recull de viatgers que podem llegir molt a partir de revistes,
a partir de diaris, que és un gènere que cal incloure'l.
I, finalment, jo volia parlar breument, per introduir el que ens dirà la Noèlia, de les grans viatgeres.
En el món del viatge també hi ha hagut masclisme.
Molts viatgers que han viatjat amb la seva companya, amb la seva muller, han quedat apagades i cal reivindicar-les.
I, per exemple, la nostra gran viatgera Aurora Bertrana que, sens dubte, si fos britànica seria mundialment coneguda.
I aquí us porto, us ensenyo, "La vuelta al mundo de una mujer" que és el primer llibre que jo vaig adquirir d'una dona viatgera.
Quan era jove, em vaig fer aquesta pregunta: "I on són les dones viatgeres? Per què no apareixen?".
I vaig començar a cercar. I vaig adquirir aquest llibre que s'acaba de publicar fa cosa de sis o set anys, amb una nova edició.
Com també les viatgeres de muntanya. Jo practico el muntanyisme, però muntanyisme no alpinisme, el senderisme, soc un amant.
I costa molt trobar informació de les dones perquè jo què faig muntanyisme sempre vaig acompanyat d'amics i amigues
i també de familiars, amb la meva dona. I sorprèn aquesta absència.
Bé. Voldria acabar amb unes paraules del Claudio Magris en el seu llibre tan bonic "El viatge infinit",
en què ell cita al filòsof i teòleg Karl Rahner i diu que la condició essencial de l'home és ser viatger.
El viatge, com una metàfora de vida.
I el viatge t'amplia fronteres, te les trenca.
Aquestes fronteres, que no sols són físiques i geogràfiques, ni polítiques, lingüístiques, socials, culturals i psicològiques.
El mateix Kant deia "Llegiu llibres de viatges".
I jo crec que viatjant ampliem la nostra mirada al llarg del món.
I sabem que la vida és un viatge i una de les millors maneres de passar-la i fruir-la és viatjar,
llegir i compartir aquests llibres amb els amics i tots els membres de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies, Isidre, per aquesta meravellosa passejada, per aquest meravellós viatge,
per tota la literatura de viatges que ens has fet, sobretot dels catalans que realment ha sigut meravellós.
Des de l'Alí Bey al pare Ubach, passant, per exemple, per aquests viatges de la migració,
que no deixen de ser viatges generalment molt durs, com estem veient, per exemple, aquests dies.
Sobretot, t'agraeixo l'entusiasme que ens has encomanat, aquestes ganes de llegir per conèixer.
És realment... jo crec que la gent que t'hem estat seguint que val molt la pena de viatjar, i de llegir, i d'escriure el que estàs veient.
És una manera, per a nosaltres, per a la Cartoteca de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya,
és també una manera de conèixer el territori, una manera molt personal, una manera subjectiva de conèixer el territori,
però és una aproximació al territori, en aquesta nostra idea de donar a conèixer tot tipus de paisatges i de persones.
T'agraeixo profundament, també, com a dona diguem, aquesta reivindicació que has fet de les dones viatgeres,
més enllà de ser les companyes de viatge, que és com hem passat moltes vegades.
I penso que, realment, aquí ja has fet una molt bona aportació. Per tant, moltíssimes gràcies.
T'agraïm aquestes donacions que ens has fet, que fa que aquesta sigui una, realment, una biblioteca molt ben escollida.
I esperem que per molts anys puguem comptar amb la teva col·laboració,
amb els teus consells i amb la teva ajuda. Moltíssimes gràcies.
I ara dono la paraula a la Noèlia Ramos, que és la bibliotecària i documentalista de la Cartoteca,
que és ella qui ha fet, qui ha agafat aquesta tria d'una part, d'una mostra dels llibres de viatge bàsicament d'aquesta biblioteca Carné
i que els ha posat en el mapa, una mica per fer aquesta descoberta
de la literatura de les dones viatgeres a través del mapa, posant-los en el mapa.
Noèlia, et cedeixo la paraula.
Hola, bon dia.
Bé, moltes gràcies, Isidre i Carme.
Primer volia agrair també que l'Isidre Carné hagi volgut venir fins a l'espai de la Cartoteca i rodejar-se de llibres,
com l'hem estat veient, perquè ara no tots podem estar allà i no tots podem estar en aquest ambient,
però sí que és cert que per als usuaris és important també veure que continuem tenint les col·leccions,
que són col·leccions físiques que estan a l'abast de tothom,
però que malauradament, pel temps que estem vivint ara de pandèmia, doncs
moltes vegades hem de fer només recursos digitals per a poder apropar-vos totes les col·leccions que tenim.
En aquest cas, nosaltres volíem triar un altre tema. Fa 2 anys que vam començar a fer exposicions amb una perspectiva una mica més de gènere.
Vam començar amb les dones al món de la cartografia, que sí que són bastant desconegudes.
També vam fer una petita reivindicació amb les companyes dels departaments geològics de l'Institut Cartogràfic i Geològic,
fent una petita exposició també de petit format sobre les dones i la geologia.
I aquest any, que estem tots tancats a casa i que no podem viatjar, vam pensar que el que volíem era veure altres mons,
poder llegir des de casa, que és el que més hem estat fent, i també suggerint llocs
on ens encantaria anar o potser ja hem anat i que gràcies a la literatura podem viatjar.
L'Isidre ens ha fet aquesta boníssima presentació de literatura de viatges i és gràcies a la seva biblioteca que ara tenim molts volums.
Llavors, el que vam fer va ser buscar al nostre catàleg que sempre és com una visualització bastant feixuga
i que, quan saps què busques t'agrada introduir-te i submergir-te, però que no representen, no és suggerent,
no et dona tantes ganes de llegir si algú no t'ha presentat els documents que tenim.
Llavors, el que hem fet ara ho compartiré...
Des de la pàgina web de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya es pot accedir a totes les exposicions,
 també aquestes que van fer els altres anys com la "Geologia en femení" o les "Dones en el món de la cartografia";
però aquest any us presentem "El món amb ulls de dona", que són aquests relats de viatges escrits per aventureres, per científiques,
per exploradores, per excursionistes, alpinistes... veureu que hi ha una mica de tot.
Intentaré compartir per a què es vegi a pantalla molt gran.
Per començar, hem triat una imatge molt atractiva de l'Annapurna que també està feta per una fotògrafa, en aquest cas una fotògrafa
actual i que publica les seves fotografies a la web, i que ens transporta a un lloc que ens encantaria poder visitar
en aquests temps que estem tots a les nostres ciutats i a les nostres cases.
I és l'inici, l'entrada, a aquest recurs que està lliure i accessible per a tothom.
En el que, a més a més de grans fotografies i paisatges, hem fet una petita selecció d'aquests 1.700
o gairebé 1.800 que ens ha donat a l'Isidre Carné i uns poquets nostres. Hem seleccionat dones que escriguin de viatges.
Per fer-ho una mica diferent, ja que aquest sí que és un tema, no com la cartografia o la geologia que pot ser una mica més desconegut,
sí que tots hem llegit llibres de viatges, estan a les pel·lícules, a la televisió, a tot arreu.
Doncs, en aquest, cas nosaltres l'hem volgut plasmar a sobre d'un mapa perquè pensàvem que així podíem transmetre fins a on han arribat les dones.
Potser, com deien ara la Carme Montaner i l'Isidre Carné, les dones no hem deixat tant de testimoni,
moltes sí, ara veurem aquestes, però sí que han estat presents i segur que al llarg de tota la història les dones han viatjat,
també han emigrat, s'han instal·lat en diferents països del món.
I el que volíem amb aquesta presentació en forma de mapa era ensenyar això, que hi ha una cobertura per tot el món.
Per exemple, llocs tan llunyans com Groenlàndia.
Quan se selecciona qualsevol punt, podeu veure tant l'autora a la qual ens referim, que en aquest cas és la Jocelyne Ollivier Henry,
que és una etnòloga especialitzada en els inuits.
Com, aquí veieu, la referència del llibre que tenim en aquest cas és aquest i amb aquesta signatura.
Nosaltres ho hem fet amb els volums que nosaltres tenim al fons de la Cartoteca,
però la gràcia d'aquesta biblioteca Isidre Carné és que... o sigui, són llibres que hi ha a moltes altres biblioteques públiques i personals.
La gràcia que nosaltres els tenim tots junts i que algú els ha seleccionat al llarg de tots aquests anys,
però encara que nosaltres no fem préstecs, són llibres que estan a l'abast i que es troben arreu.
Com diu l’Isidre, ara potser no tan bé de preu, però bé què estan al mercat.
A més a més de poder viatjar així, seleccionant llocs molt diferents de tots els racons com per exemple aquest de Groenlàndia,
com comentava l'Antàrtida, on tenim a la Josefina Castellví, de la que sí que hem parlat en altres
ocasions i que tenim el seu llibre "Yo he vivido en la Antártida".
O una altra periodista que també té un llibre sobre aquest continent tan llunyà i tan desconegut.
També, a més a més de poder viatjar aproximant-nos directament als llocs on volem,
també podem fer un recorregut mitjançant aquesta barra de la dreta, més cronològic.
Aquí hem intentat exposar a les autores que hem recopilat cronològicament, per quan van néixer.
Comencen, per exemple, amb Egèria que és com la pionera dels viatges. Pionera perquè és la que va deixar un testimoni.
És a dir, ella va deixar una obra que s'atribueix, se suposa que és a ella,
que es diu "Itinerarium" i que en tenim una edició en català de la Bernat Metge de 1986.
També hem intentat, bé, hem intentat no, a totes les autores veieu que hi ha també un apartat de biografia,
perquè aquest recurs no es tractava tant de fer una gran explicació de cadascuna de les autores.
Hem posat la seva biografia, un enllaç a Wikipedia o a les seves biografies més actualitzades.
Després d'Egèria, que és com la més llunyana que és del segle IV, passem a un seguit de dones que sobretot,
doncs, eren les típiques viatgeres que ens encanten del segle XVIII i segle XIX
que, normalment a més a més d'aventureres, escriptores i segurament dones molt interessants, també eren dones amb molts recursos.
En aquest moment, potser havies de tenir molts recursos per viatjar i per deixar testimoni.
O sigui, no és tan fàcil que ens hagin arribat testimonis d'aquestes dones.
Si és aquest temps, a més a més de tenir els llibres d'algunes aquestes dones com George Sand o Isabell Bird o l'Alexandra David-Néel,
que va ser la primera dona d'anar al Tibet, també tenim llibres, com per exemple de la periodista Cristina Morató,
que són bastants famosos, on ens expliquen una mica viatges d'aquestes senyores.
Les dones que van anar a l'Aràbia o les dones que van anar a l'Orient.
O sigui, són reculls, una mica, on, si el que ens interessa no és tant una persona concreta sinó una mica com es veia,
com era aquest ambient del segle XIX de les dones viatjant, doncs també els tenim i els podeu consultar.
Després, també és cert que aquest tipus de literatura de viatges ens ha arribat a tots i ha arribat al mainstream
també gràcies a Hollywood i les pel·lícules, perquè hi ha algunes d'elles, com la Karen Blixen per exemple que tenim aquí a Uganda que va escriure,
en aquest cas tenim una versió en castellà que es diu "Lejos de África",
però que també existeix la pel·lícula i la tenim tots una mica en el nostre imaginari.
El mateix, per exemple, a Àfrica passa amb Dian Fossey que la tenim aquí a Uganda.
O, per exemple, aquí a l'altra punta tenim a la Cheryl Strayed, que va escriure aquest llibre sobre una dona que fa ella sola la cresta del Pacífic.
Hem intentat representar amb aquests llibres, que ens han arribat a tots, des de la literatura com des del cinema,
i amb moltes autores potser més locals i de Catalunya.
Ha sigut una feina una mica de detectius perquè els catàlegs de les biblioteques per ara no li dius "ara vull les dones",
sinó que has d'anar buscant els autors dels que ens sonaven, preguntant-li a l'Isidre
i amb les coses que anàvem recopilant, per anar agafant totes aquestes escriptores.
N’hi ha moltes que són corresponsals: corresponsals de guerra, corresponsals periodistes especialitzades en recursos humans,
disculpeu!, en coses humanitàries, en temes humans, que tenen molts llibres sobretot a Centreamèrica,
Afganistan i països on hi ha hagut conflictes, sobretot al segle XX.
I després també moltes aventureres. Tenim l'Araceli Segarra, com les nostres locals que hem volgut apropar-vos.
Des de la Maria Antònia Simó, que crec que ho ha comentat abans la Carme...
A veure si la trobo perquè està una mica més antiga... L'estic buscant...
La Maria Antònia Simó i Andreu, que és específicament el cas que comentava l'Isidre abans:
Ella va escriure totes les guies de viatge amb el seu marit, l'Agustí Jolis.
 aquestes guies sempre s'han dit Jolis i Simó, però Agustí Jolis era l'home i la Maria Antònia Simó era la seva dona.
Ells eren membres del Centre Excursionista de Catalunya i van fer unes guies de viatges molt acurades i fetes servir durant molts anys de Catalunya.
Sobretot del Parc Nacional d'Aigüestortes, de la Cerdanya, del Pedraforca, del Pallars.
Després de la Maria Antònia Simó, hem afegit, com també comentàvem abans, alguns llibres que no són específicament de la biblioteca Carné,
però que per a nosaltres tenien molt de sentit, com són també les guies que va realitzar
una extreballadora de l'Institut Cartogràfic, que era l'Anna Borbonet.
L'Anna Borbonet era filòloga, era excursionista i va treballar durant molts anys a la secció de toponímia de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
De fet, també la seva família ens va donar les seves llibretes, que són una font primària excepcional
de com s'ha anat recollint aquesta toponímia al segle XX i al llarg de la feina que ha fet l'Institut Cartogràfic i Geològic.
I d'ella també tenim una guia "La guia de la Vall del Bac" i una altra de Tavertet
i després un llibre que va editar Barcanova el 2006 de les “Masies que cal conèixer”.
Per últim, també com comentava abans la Carme, tenim el llibre que està aquí al mig de l'Atlàntic,
de la Carme Parareda, que va ser companya nostra també durant uns quants anys i que va recórrer l'Atlàntic en un veler.
I després va escriure aquest llibre sobre el seu viatge, abans de començar a realitzar submarins.
Com veieu, hi ha molts llibres, més de 60 autores.
Que molts estan molt accessibles encara a biblioteques públiques, a llibreries de vell, a llibreries normals,
perquè fins i tot està la Maria Barbal, que aquest any ha sigut Premi de les Lletres Catalanes i Premi Josep Pla,
i que també tenim un relat seu sobre pobles abandonats del Pirineu.
I amb això només us volíem convidar que tots llegim
i viatgem tot el que puguem, encara que sigui un temps tan difícil.
I amb això us volia donar a tots de les gràcies i convidar-vos que consulteu. Moltes gràcies.
Moltes gràcies, Noèlia. Ara sí, anem per acabar.
Abans, però he de fer dos comentaris. Primer, havia de tancar aquest acte l’Antonio Magariños,
que és el sotsdirector general tècnic de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya,
però que per motius de feina no ho pot fer. Per tant, ha delegat en mi perquè faci el comiat.
D'altra banda, també havia de comentar que hi ha hagut problemes de connexió.
Hem rebut per diverses vies, pel webmaster... Sembla que molta gent ha tingut problemes per poder-se connectar a aquesta presentació.
Però l'hem gravada, per tant la publicarem i tothom podrà seguir, la podrà seguir diem quan vulgui.
Per tant, una mica, tota la gent que no s'hagi pogut connectar o la gent que hagi tingut problemes,
penseu que això estarà disponible ben aviat. Ja ho avisarem.
Per tant, jo ara només em queda, ja havíem parlat abans del de l'Isidre Carné i del goig que és de tenir-lo aquí com a col·laborador.
Una mica, doncs, senzillament volia dir-vos: Primer, que entreu a veure el mapa, a xafardejar el mapa.
Jo soc de les que m'agrada triar i remenar, potser allò de triar a les parades.
Entreu, mireu, consulteu i, sobretot, a partir d'aquí llegiu.
Els llibres que hi ha en aquesta exposició, en aquesta visualització damunt del mapa
que fem de la literatura de les dones són llibres que els podeu trobar fàcilment.
No heu de venir aquí, sinó que els podeu trobar, la majoria es poden trobar a les biblioteques públiques,
els podeu comprar, és a dir, podeu tenir-ne notícia.
Sí que n'hi ha alguns que són molt específics, que després hauríeu de venir a la nostra Cartoteca que es pública.
El que passa és que no tenim préstec; per tant, ja és una cosa una mica més especialitzada.
De totes maneres, ja heu vist que hi ha per triar i remenar, dones sobretot, a part de l'Egèria que sempre surt de temps molts antics,
dones del segle XIX i del segle XX sobretot.
Dones de molt lluny i dones properes, companyes que hem tingut de la feina,
dones que ara es comencen a reivindicar, com per exemple a l'Aurora Bertrana de la qual ha parlat l'Isidre.
Però una mica, sí que us animem que com han vist el món les dones.
Jo crec que és important en aquest paper; potser a vegades aquest paper una mica endarrere
ens ha donat una altra visió de com és el món, que jo crec que pot ser molt enriquidora.
Per tant, animant a tothom a veure-ho i a llegir.
Per tant, tancarem aquest acte.
Primer, trobareu a la secció d'exposicions de la web de l'Institut Cartogràfic i Geològic aquesta exposició
i per tant, doncs, podeu entrar, això que us dic,
a xafardejar i a veure tot el que hi ha. I esperem que us agradi.
Aprofiteu, també, per veure totes les altres que hem fet que hi són totes, una rere l'altra.
No només les que ens parlava la Noèlia de dones i geologia, dones i cartografia, dones i viatges,
sinó tot un seguit d'exposicions que fem a l'institut Cartogràfic.
I, després, també penseu això que posarem, publicarem, aquesta presentació
de manera que pugueu gaudir una altra vegada o sempre que vulgueu d'aquesta meravellosa presentació
que ens ha fet l'Isidre Carné i de la meravellosa explicació de com ha fet i com ha pensat l'exposició la Noèlia Ramos.
Moltíssimes gràcies i fins a la propera. Adeu-siau.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat.

[Fi de la transcripció]