[Inici de la transcripció]
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Sessió formativa ICGC 25.06.2020

Gràcies, novament. Si algú encara no em coneix, jo soc el Marc Torres, de l'Àrea d'Estratègia Digital i Innovació d'aquesta casa.
Entre altres coses, fem coses web amb geoinformació, prototipem prototips (valgui la redundància)
i el nostre buc insígnia és Instamaps, que jo crec que tothom més o menys ho coneix.
Conèixer ho coneixeu, però no potser tothom ni sap ben bé què en pot fer ni sap totes les possibilitats que hi ha.
Si no m'equivoco deveu estar veient la meva pantalla.
És així.
Instamaps. Ens hi posem.
Instamaps és una eina que és de tots els que m'esteu escoltant perquè al final sense les bases cartogràfiques,
tant les topogràfiques, com les geològiques, com totes, aquesta eina seria ben poca cosa. És una eina basada en
en la cartografia que entre tots produïm i tots els serveis que produïm més enllà la cartografia com el geocodificador per exemple
o com conversors de dades, de projeccions, etcetera.
És una eina que no està pensada per al públic professional, però és que el cert és que molts professionals també la utilitzen quan han de fer coses senzilles.
Les coses que fa Instamaps, és molt ràpid connectar-te sense entrar a cap programa, fer-la i sortir.
Però sí que és cert que en realitat Instamaps està pensat per a un públic sense grans necessitats d'informació;
no d'informació geogràfica (tots en tenim), no necessitem un sistema d'informació geogràfica, sinó que senzillament necessiten
una eina que els hi permeten mapificar la informació que tenen i posar-la directament en el web i poder-la compartir, difondre, etcètera.
S'ha demostrat que és una eina que s'utilitza molt. Ara ho veurem una miqueta.
I diferents perfils ho estan utilitzant, tant de l'àmbit excursionista com de l'àmbit de l'Administració.
Com ara les escoles; s'estava utilitzant tant que fins i tot hem fet un afegitó, que ja us explicaré,
perquè els mestres ho puguin compartir a l'aula, etcètera.
Ara sí que hi entro, estic ja a la Homepage d'Instamaps. La Homepage és la pàgina d'arribada d'una web.
Instamaps és un programari web. Què vol dir això? No és un programari desktop (que estigui instal·lat en el nostre ordinador),
sinó que és un programari que quan nosaltres entrem a www.instamaps.cat allò es carrega en el nostre navegador.
El nostre navegador s'utilitza com a interfície d'usuari d'aquest programari.
Què té de bo i què té de dolent? Doncs una mica ho anirem veient, però ja puc deixar algunes propostes del que anirem veient.
Una és que evidentment en el web encara no hem arribat el potencial del desktop;
per tant, no podem competir, no podem fer la guitza, quant al processament en els programaris desktop de sistemes d'informació geogràfica.
Instamaps tampoc no vol ser un sistema d'informació geogràfica. Ho deixo així de clar.
El que passa és que sí que al final és un petit sistema i, llavors, moltes vegades hi ha aquesta cosa de si sí o si no;
doncs jo que diria que millor que ho deixem en el no. Sobretot perquè vivim en el web i no en el desktop.
Llavors, tenim les dependències i les virtuts del web. Les virtuts són la connectivitat.
Podem connectar amb tot el que estigui connectable a internet.
Les deficiències són que si la xarxa no és prou bona, si el navegador no està actualitzat, etcètera, passen coses.
Ens en passaran; avui mateix intentarem que ens en passin, perquè sempre dic quan presento que quan em passen
que quan em passen a mi llavors l'usuari, quan s'hi troba, ja sap com ho vaig solucionar.
En tot cas, anem a fer mapes. La jornada d'avui la presentem de manera que intentarem...
jo em mouré amb bastanta rapidesa per l'eina perquè molts de vosaltres ja heu treballat amb ella, però altres no; per tant,
intentarem no deixar en fora de joc als que no,
però evolucionarem molt de pressa perquè els que ja han utilitzat l'eina en treguin també rendiment.
Tal com ho hem pensat, deixarem les preguntes per al final. Al final tenim mitja hora per fer preguntes,
perquè moltes de les preguntes que us aniran sorgint, les anirem resolent amb el discurs i les que no en parlem,
tant de l'àmbit de la pròpia eina o per coses que em voleu preguntar de “Jo tinc aquest aspecte i què podria
què podria fer amb Instamaps?” “És l'eina?” “No és l'eina?”, etcètera. Això ho podem fer a posteriori.
Dit tot això Instamaps, una eina web, aquí hi ha l'última explicació
de l'última xerrada que vam ajuntar 400 mestres, interessantíssim. Instamaps a l'aula va prenent sentit.
Tenim aquí una pàgina on ens informen d'una sèrie de mapes i informació aquí sota pensada per al SEO
de Google perquè ens indexi a dalt de tot quan algú cerca Instamaps, mapes, Catalunya, etcètera.
2 botons. En realitat, només dos botons. Dues accions a fer des de la Homepage. Un, anar a la galeria de mapes.
Per als que no hagueu encara utilitzat Instamaps, la galeria de mapes és una font d'inspiració, de veure què es pot fer i què no es pot fer.
Veureu que hi ha mapes temàtics, que hi ha mapes de calor, que hi ha mapes excursionistes, que hi ha tota mena de programes.
David, aquest gest anava per mi? No anava per mi, d'acord!
Que tinc un xivato que em va dient que tot funcioni bé, ara em diu que tot funciona bé.
Noteu que a Instamaps hi ha 6804 mapes disponibles.
Aquests són els mapes disponibles a la galeria d'usuaris pública, de gent que ha decidit que vol publicar el seu mapa a la nostra galeria.
Però són només el 5% dels mapes. Això vol dir que el 95% dels mapes són privats, poden estar fins i tot protegits amb contrasenya.
Per tant el volum de mapes d'Instamaps és molt important. Us convido a veure'ls.
Si cliqueu a sobre del teu thumbnail entrareu a qualsevol mapa i podeu treballar i visualitzar les possibilitats veient mapes.
En tot cas, jo el que vaig a fer és crear mapes per ensenyar-vos realment les possibilitats.
Barra de dalt d'Instamaps: possibilitat d'anar a aquesta galeria pública de mapa on som;
el blog d'Instamaps, que és una part del Betaportal d'aquesta casa, on tenim propostes i receptes de com fer certes coses;
canal de vídeos d'Instamaps, més de 20 vídeos penjats a la web de l'ICGC;
els FAQ's, 60 FAQ's per si teniu preguntes, aquí el teniu, i el contacte instamaps@icgc.cat sempre que ens vulgueu preguntar alguna cosa.
Anem-hi doncs, anem a fer mapes. Intentarem fer-ne quatre.
Ja veureu que el primer ens costarà una mica més de fer, serà una mica lent, però anirem més i més de pressa cada vegada.
Això que sembla la galeria pública d'Instamaps, no és la galeria pública d'Instamaps, sinó que és la galeria meva privada.
Aquí són els mapes que jo com a usuari d'Instamaps he anat fent.
Aquí diu que tinc 1008 mapes d'Instamaps, aquí 1018 mapes d'Instamaps.
Que aquest és el link a la meva galeria privada, per si el vull compartir amb algú.
I aquí jo tinc diverses opcions. Per exemple, si veiem els mapes que ja fet, aquest, amb aquest nom que no li he posat perquè segurament és una prova,
doncs jo podria fer.... Anem-ho a fer amb un que jo tingui creat.
Aquest mateix: el mapa de les persones ateses pels serveis socials.
Si jo clico en el thumbnail vaig realment a veure el mapa acabat.
El mapa acabat vol dir que es consumeix en el visor del mapa d'Instamaps.
Una cosa és l'editor, què és on jo produeixo el mapa; l'altra és el visor, que és on la gent, els meus usuaris del mapa, consumiran aquest mapa.
Aquí tenim aquest mapa, que es tracta d'un tema de serveis socials, amb una informació del mapa
i amb una llegenda que podem activar i desactivar, bé per capes o bé, ja ho anirem veient, per intervals.
I podríem activar aquesta o desactivar aquesta. O, senzillament, deixar alguns intervals dels que hi ha creats.
Si jo clico a qualsevol punt, la informació referida aquest polígon, en aquest cas, en aquest municipi que és Castellar del Vallès,
s'obre la infowindow, la finestra d'informació, i me la dona.
Tanco aquest mapa, només era per explicar-vos que clicant el thumbnail vaig al mapa en mode visor.
Si jo entro en aquest llapisset vaig al mapa en mode editor.
Puc continuar treballant el mapa. No ho faig, perquè ara ho farem repetides vegades.
Homenets. Aquesta icona d'homenets permet treballar col·laborativament  fins a 10 usuaris.
Col·laborativament no vol dir sincrònicament. Instamaps no és sincrònic. Bloquegem; fins que un usuari no surt no pot entrar a l'altre.
No hem pogut desenvolupar això, que tampoc és una cosa de les més utilitzades.
Recuperar els enllaços. Senzillament ens dona els enllaços en mode visor,
o l'iframe, si vull consumir aquest mapa en un blog o en una web.
Possibilitat de clonar un mapa. Si algú té un mapa que només té cinc capes i el següent que ha de fer també té cinc capes
però només n'ha de canviar una, li estalviem aquest procés. Clona el mapa, canvia una única capa i pot continuar treballant.
Posar públic o privat el mapa a la galeria pública.
Esborrar definitivament el mapa. Hi ha un warning, que diu: “segur?”, però si dieu “segur”, és segur i per tant s'esborra.
I finalment aquesta nova opció que fa 15 dies hem habilitat que són els mapes a l'aula, els mapes didàctics
on un mestre pot clonar tantes vegades com alumnes tingui un determinat mapa,
i així els usuaris després, individualment, poden seguir treballant aquest mapa. I possibilitat de donar un like.
Aquestes són les diferents possibilitats que tenim en cada un dels mapes des de la galeria privada de mapes, en aquest cas la meva, on estic.
Si no teniu usuari, evidentment us heu de fer un usuari, però fer-se un usuari d'Instamaps
és senzillament posar un correu electrònic i un nom d'usuari, així que cap problema.
Aquestes són les explicacions generals de l'eina. Anem a fer el primer mapa d'Instamaps. Ja començo a beure, disculpeu-me.
Ara sí, estem a l'editor; ja no estem al visor, ja no estem veient un mapa, sinó que estem a l'editor de mapes d'Instamaps
on podrem fer el nostre mapa, on podem treballar la nostra informació.
Aquí hi ha quatre botons. De fet, n'hi ha tres perquè un només col·lapsa la resta. El blau fort només col·lapsa la barra.
En el groc estan tot el que són les eines pròpiament de treballar: crear informació geogràfica, o sigui dibuixar, aquí.
Pujar dades que ja estan creades des d'arxiu, des d'un arxiu que està al núvol, farem exemples,
de dades externes: un servei .wms, un servei de dades obertes, en farem exemples.
El seguit de les meves capes, com que Instamaps és una eina web, tot ho emmagatzema en els servidors d'aquí de l'ICGC
i, per tant, si algú ja té una capa que ha pujat per a un mapa la pot recuperar per a un altre mapa
senzillament clicant en el nom de capa en aquesta opció.
Estils, possibilitat de fer diferent estilització de la informació. Una cosa és situar punts i l'altra és fer que aquests punts parlin.
Podem fer mapa coroplètic o podem fer simbologies per mides, per bombolles,
en funció de la informació i el que volem explicar d'aquesta informació és fer-la parlar.
El mapa és narrativa, el mapa és discurs. Doncs aquí tenim les eines.
I, finalment, tenim unes operacions geomètriques que aquí són aquelles operacions, aquí és on Instamaps
s'assembla més a un sistema d'informació geogràfica perquè té aquesta possibilitat d'operacions geomètriques.
El que passa, el que és cert que malgrat que es poden fer, el volum d'informació amb què es poden fer és molt limitat.
No és un sistema informació geogràfica que resideix en desktop; és una petita eina web
que pot fer, amb volums petits d'informació, totes aquestes opcions. Algunes d'elles les utilitzarem.
Parlàvem del botó groc, eines d’estilitzar el mapa.
I un botó molt important que és el de desar i publicar que ja el veurem. Aquest botó és molt important.
En verd. Què tenim en verd? Doncs tenim els elements del mapa: les capes, la llegenda, els fons cartogràfics que jo hi vulgui posar,
la possibilitat d'exportar aquest mapa. Aquí ho anirem treballant mentre anem fent mapes,
ja que són tots aquells elements que són importants en el mapa.
Possibilitat de veure en 3D, que això ho hem de perfeccionar una miqueta perquè ens han canviat una cosa
i ho hem d'acabar de millorar; però bé, aquí tenim els elements.
Instamaps funciona per capes. Ara mateix no n'hi ha cap de creada però, com Qgis o com Arcgis, funciona per capes. Ara ho anirem veient.
Per tant, botó groc, botó verd i el blau claret senzillament és un cercador, un cercador de topònims.
És un cercador de coordenades tant geogràfiques com ETRS89 UTM,
com també podeu posar noms de parcel·les cadastrals (el codi de cada parcel·la), i Instamaps ens ho situa en el mapa.
Ho veurem. Noteu que aquí hi ha la possibilitat de recuperar una informació, que us expliquem en quins formats i de quina manera ho podeu utilitzar.
També podeu posar una adreça i utilitzem, llavors, un geocodificador dels que nosaltres treballem per poder donar aquesta resposta.
Botó groc. Botó groc, botó verd és una cosa que anem canviant permanentment: elements del mapa, eines del mapa.
Us faig notar que Instamaps és una eina que, malgrat que a l'ICGC som productors de cartografia Catalunya,
és una eina global perquè les necessitats nostres són globals i podem fer mapes de tot el món.
Allà on no arriba la nostra producció de cartografia, nosaltres complementem
els nostres mapes amb els mapes d'Open Street Map, que sabeu que és la Viquipèdia dels mapes,
una base feta col·laborativament entre molta gent, que s'ha evidenciat que el valor el té, i empreses com Mapbox o Carto o tantes altres
que utilitzen aquesta base cartogràfica com a fons
perquè, malgrat que no és homogènia sobre tot el territori, és prou bona com per ser considerada una base de referència.
Per tant, aquí veieu una mica el contrast.
És un contrast una mica que ja el busquem, perquè és diferenciï la nostra informació
de la d’OSM, però en tot cas és contínua la informació i es pot utilitzar.
Noteu que estem utilitzant una base cartogràfica estilitzada d'una manera que no és
la que més tenim per referència, més al cap, de la nostra pròpia del cartogràfic.
Si vinc al botó verd i vinc a fons, jo sempre puc posar el mapa topogràfic, el nostre,
el que generem nosaltres a escala 4 milions, 1 milió, fins a 250.000 i després segueixo entrant.
Aquesta és la piràmide, ja parlarem. Aquest és el 25.000. La piràmide cartogràfica...
i ja estic entrant a la base de l'1:5.000 que estem molt acostumats a veure i identificar com el nostre propi.
També podem posar l'ortoimatge, aquesta mateix, que també sempre té el millor nivell de detall i d’actualització.
O també tenim un fons geològic. O un fons administratiu; en determinats nivells és municipal, en altres és comarcal, etcètera.
Veureu que hi ha diversos formats; ja ho anirem veient a mesura que anem treballant.
Per als amants de les projeccions, Instamaps és una projecció Pseudomercator.
Treballa amb una Mercator, amb el bo i dolent de la Mercator (ja sabeu que deforma les àrees:
Groenlàndia és enorme; en realitat és un terç d'Austràlia), però el cert és que és l'estàndard de facto amb què treballa Google Maps,
 amb què treballa OSM i amb què treballen totes les eines web.
Té una sèrie d'avantatges: el fet que sigui rectangular, entre els paral·lels 85 nord i sud,
funciona molt bé per transmetre les petites tessel·les, rajoletes, de cartografia
amb què es transmet la informació en el món web.
Senzillament, això és una curiositat.
Vaig al mapa topogràfic. Començarem per aquest mapa topogràfic. Ens n'anirem a la zona de… a la nostra, a Catalunya.
Ens focalitzarem aquí i començarem a treballar el primer mapa.
El primer mapa que farem és un mapa on crearem informació geogràfica de zero.
Per exemple podem crear… Aquí vinc a dibuixar, botó groc, dibuixar, estil de punts, estilitzar línies o crear polígons.
Puc fer cada un d'aquests exercicis. El que farem és un mapa excursionista.
Ens n'anirem a voltar, us proposo per la serra de l'Obac i, d'aquesta manera,
anirem veient les diferents opcions de crear informació geogràfica amb Instamaps.
Després utilitzarem altres mapes per veure informació ja creada i que està en un arxiu,
o per veure informació creada que està en el núvol o des d'altres fonts d'informació,
fins i tot des d'Apis de consum d'informació geogràfica.
Anem a fer aquest mapa i aquest mapa es dirà "Camins de l'Obac".
"Camins de l'Obac".
"Camins de l'Obac"; acabo de posar el nom del mapa aquí.
I ara el que anem a marcar és una sèrie de punts.
El primer posarem al Montcau, perquè és l'entorn en que girarà el nostre mapa.
Noteu que Instamaps, per defecte, quan entres a Instamaps ens proposa una sèrie de coloraines per a la nostra informació que crearem;
però a nosaltres no ens agrada el verd perquè, al final, verd sobre verd si es tracta de muntanya serà poc visible;
per tant, agafarem i li direm que ens respecti aquest pinxo, però que el posi vermell.
Podríem incloure alguna mena d'icona a dintre.
Canvio i ara mateix jo ja tinc aquest punt en vermell.
Tots aquells punts que ara treballi aniran sortint amb vermell fins que no ho canviï.
Ja veurem després que jo puc canviar també un per un aquest punt, en un altre lloc.
Però ara mateix anem a crear una sèrie de punts.
Des d'on els crearé? Doncs jo podria agafar i navegar aquí; podria ser una proposta i navegar aquí.
Veig que hi ha la Mola, Sant Vicenç... el Montcau el tinc aquí.
Aquesta és la primera manera que jo tinc de navegar.
Aquí tenim el Montcau, 1056, i aquí tenim el coll d'Estenalles.
Doncs ara farem una excursioneta que començarà aquí al coll d'Estenalles.
Per tant, jo puc clicar sobre el punt, senzillament clicar, i fer clic, un segon clic
aquí, al pàrquing del coll d'Estenalles que és on començarem nosaltres la informació. L'excursió, perdoneu! L'excursió i el mapa, tot plegat.
Instamaps ens demana que li donem un nom a aquest mapa.
Anem a posar-li capa “Punts".
Tots els punts els concentrarem aquí.
Noteu que Instamaps ja m'ha situat un punt i em proposa omplir certa informació d'aquest punt.
De moment, li ha dit “Punt 0”, però jo canviaré aquesta informació i posarem aquí "Coll d'Estenalles".
Clico el verd. Aquí podríem... Torno a obrir clicant. Aquí podríem també utilitzar aquesta descripció
per posar una fotografia, per posar un text, etcètera.
I noteu també que, directament, pel fet d'haver clicat aquí, em dona la latitud, la longitud i la cota.
Per simplificar, atès que Instamaps és una eina global,
nosaltres mostrem només aquestes coordenades perquè són més útils per a tothom que fa cartografia global sobre el món.
Però veurem després que hi ha la manera també de recuperar les coordenades UTM oficials, per si us és convenient.
El problema és que les ETRS89 estan pensades per a Europa, no per a tot el món, i Instamaps és una eina global.
Per tant, al final, a nosaltres gairebé ens és més pràctic treballar amb les clàssiques geogràfiques
que amb les oficials, però no hi ha problema per convertir d'una a l'altra i obtenir-les finalment totes.
Ja tinc el primer punt situat. És aquest del coll d'Estenalles. Vaig a tancar. Anem a situar el segon. D'aquí partirem.
Anem a situar el segon i el segon el situarem d'una manera diferent, no clicant sobre el mapa sinó amb el cercador.
Aquí tenim un cercador que abans us anunciava que entre altres té els gairebé 300.000 topònims de la nostra base toponímica.
"Montcau", perdoneu. Montcau,
cerco i aquí em dona diferents Montcaus... el de Gelida, Tagamanent, Montcau a Mura? Deu ser aquest.
Noteu que entre parèntesis hi diu ICGC, perquè es correspon a la nostra base de topònims;
però, per a la resta del món, però també per a Catalunya, on no tenim la nostra pròpia base,
utilitzem també una base que es diu Nominatim que és la que correspon a OSM, a Open Street Map.
Nosaltres ara li diem que Mura.
I ara podríem escollir si aquest punt el volem situar en una capa diferent o a la mateixa capa Punts,
deixarem que sigui a la mateixa capa Punts. Ja tenim un segon punt afegit, tanco aquí.
I aquí editaré per dir que, senzillament, deixi Montcau per donar no la descripció, ja m'està bé també,
sinó que el que faré és en el nom, també ho editaré perquè senzillament digui Montcau, Montcau sense coma.
Ja tinc dos punts. Noteu que aquest punt jo el podria canviar, també.
Aquest punt el podria canviar clicant sobre la mateixa geometria punt, i aquí, que se m'obre la informació geogràfica,
també se m'obre la possibilitat de canviar el punt de capa, d'estilitzar el punt d'un color diferent,
per exemple aquest el voldria posar en blau perquè es noti que és el meu objectiu.
Aquí canvio. Noteu que ja s'ha canviat aquí en blau el que és el Montcau.
Puc desplaçar el punt, si el punt no està exactament on jo volia... Mireu. Montcau. Mireu.
Com que som així d'aquesta manera, nosaltres el desplaçarem.
He entrat en edició i el posarem ben bé a sobre del vèrtex geodèsic que hi ha aquí dalt del Montcau.
Clico fora i ja ho tinc fet. He pogut editar. Podria esborrar una geometria, un punt, una línia.
Puc consumir en mode taula aquesta mateixa informació. Ara és molt escassa, però noteu que jo puc consumir això així.
Noteu que aquí tinc diferents possibilitats: una és aquest ull, aquests ulls, sobre cada un dels noms de les columnes.
L'ull el que fa és que no mostri aquesta informació a l'usuari; l'usuari final no veurà aquesta informació perquè
m'interessa tenir-la en el mapa, però potser no m'interessa que la vegi l'usuari.
Les altres icones doncs és esborrar la columna, informar a Instamaps que és un camp de fotografia,
si és que no acaben .jpg, .png o algun dels formats clàssics, que això ja ho interpretem nosaltres.
I aquest pinxet d'aquí, aquesta icona, ens permet dir que aquest camp conté enllaços a icones,
de manera que Instamaps, a part de treballar amb les seves icones,
pot treballar amb altres icones que estiguin en algun lloc accessible des del web.
Jo podria aquí cercar elements. Podria posar Montcau i m'apareixeria Montcau.
Una de les coses que puc fer també és demanar quin és el camp principal.
El camp principal ens va molt bé per quan, per exemple, tenim moltíssims punts (ara mateix no és el cas) i se solapen entre ells.
Quan clico en un punt i en realitat he clicat sobre dos punts, aquí em dirà
“Compte! He trobat un punt en aquest clic que és el coll d'Estenalles i un que es diu Montcau”.
Llavors jo puc discernir quina informació vull veure, perquè si ho deixo en nom de la capa el que em
sortirà dues vegades és “punts punts”. Aquí al més representatiu és nom.
Aquí podria afegir jo un camp. Jo puc aquí afegir. Dic "Ostres, Marc,
jo el que vull és posar una fotografia, un camp fotografia i així tindré un camp per posar aquesta fotografia”.
Noteu que aquí també podria recuperar les coordenades UTM, senzillament fent això;
Instamaps es tancarà i la propera vegada que obri la taula obtindré les coordenades UTM ETRS89,
aquestes que ara tinc senzillament amb geogràfiques.
Li dic que vull un camp nou, que es digui fotografia i, en clicar sobre el punt, quan obro, quan obro aquí i activo aquesta...
Perdoneu, no longitud no.
I activo el camp fotografia, aquí, que ara podria complimentar, de fet ho anem a fer.
L'activo i anem a buscar una fotografia, a qualsevol lloc d'internet, del Montcau.
Les fotografies d'Instamaps han d'estar accessibles en algun lloc obert.
Podria ser, per exemple, una d'aquestes que estem estirant ara mateix,
però també podria ser una que estigués en el Drive o que estigués en el Sharepoint o algun lloc que nosaltres tinguem.
Anem a obtenir la fotografia, també ho vull fer perquè serà la manera de mostrar-vos...
Aquesta està trigant una mica en obrir-se... ja la tenim aquí.
Això no és pròpiament la fotografia, sinó que seguim en una pàgina web que, a més, és molt lenta de carregar.
Sobre la fotografia li dic "Obre la imatge en una nova pestanya" i sembla que aquí, sí, perquè acaba .jpg aquest enllaç,
aquesta és pura i dura la fotografia que és el que volia.
He fet botó de la dreta i he anat obrint.
Moltes vegades les fotografies estan en visors de fotografies, no ens mostra directament l'arxiu.
Aquí, a Montcau, edito aquest camp i dic això, Control+V, ja tindria aquí posada la fotografia.
Tanco la taula. Clico sobre el Montcau i veieu que la fotografia ja hi és.
A Instamaps hi podeu posar vídeos, imatges de Street View, sorolls, arxius de so, etcètera.
Ja anem treballant això. Anem a col·locar un tercer punt, senzillament.
I aquest tercer punt el podríem col·locar per coordenades o per toponímia.
Anem a posar un punt aquí, als Òbits, que és una zona... no!...
Als Òbits, sí!
Els Òbits, també un lloc.
Aquí tenim... Hem trobat els Òbits tant a la nostra base com a la base del Nominatim.
És “punts”. Ja el tenim aquí, afegit a la capa punts.
Aquí, als Òbits, ja tenim aquí el tercer punt. Els Òbits de Matadepera.
Editem això, esborrem Matadepera i cliquem en el botó verd.
Si noteu a les capes, la capa punts ara té tres punts. Com ho sé això?
Perquè ho veig aquí noteu, aqui 4 punts, jo crec que aquests l'he clicat dues vegades,
perquè alguna cosa havia succeït. Deixeu-me veure una cosa.
Si clico aquí,
obro una taula, els Òbits
i Mura, exacte.
Aquest se m'ha duplicat, bon camí per dir esborrar, bon moment, i esborro aquest punt.
Ha passat una mica de màgia. Torno a posar Punts. Perfecte, ara sí que hauria de ser que... Molt bé.
Noteu que a vegades... Ara tinc tres geometries, en teoria; anem a veure si és cert.
Ara tinc tres geometries que són les que jo volia, però el navegador em marca com si en tingués una quarta.
En el món del navegador hi ha una tecla màgica per a quan passen aquestes coses, que no funciona només per a Instamaps,
sinó que funciona també per a qualsevol eina que resideixi, que treballi al web, que és F5 i Control+F5.
Faig Control+F5.
El navegador el que fa és netejar la memòria cau on s'emmagatzemen llibreries, informacions, etcètera.
I moltes vegades xoquen i al final es neteja això i ara sí que aquesta neteja hauria de ser suficient.
Exactament, ara ja no menteix. Ara realment tinc les 3 geometries.
Tinc els tres punts de l'inici de la nostra excursió. Torno a posar el fons; després ja escollirem el final,
però és cert que el fons topogràfic és el que més informació té quant a toponímia, quant a corbes nivell, etcètera.
I seguim aquest mapa. I ara aquest mapa, que ja tinc aquests punts, el què farem és crear un itinerari.
Un itinerari de línia que em permeti pujar al Montcau. L'objectiu del mapa és això, és mostrar tres itineraris de diferent dificultat i fer una proposta.
Per exemple, la gent del parc  el podria utilitzar o d'un dels municipis
Hi ha força municipis que tenen moltes propostes de quina ruta fer i en proposen dues de fàcils,
dues de mitjanes i tres de difícils o com vulgueu vosaltres, i tenen Instamaps inserit en la seva web
com un mapa, amb un iframe, i això els permet fer propostes turístiques a la gent que els va a visitar.
Ja estic aquí centrat. Torno a voler generar informació geogràfica. Per tant, botó groc, eines i ara, amb vermell mateix...
Aquesta serà la ruta més fàcil, per tant no la voldré en vermell, la posarem en un verd
i amb un verd llampant que, malgrat amb aquesta base no sé si es veurà massa,
després ja veurem amb quina base acabem publicant el mapa. Ja acabarem d'entendre què és.
Ara mateix pintarem verd. Clico sobre la línia i, des del meu punt d'origen, vaig clicant i afegint vèrtex allà on és la...
passo pel centre d'informació i, de moment de manera grollera, després ja veurem que tot això es pot perfeccionar,
vaig buscant la ruta fins al Montcau.
És una ruta en aquest cas senzilla, on pujarem i baixarem pel mateix camí.
Aquí, recordeu que hi ha aquell trosset de grimpada que no sé si és fàcil. Fàcil del tot no ho és.
Instamaps detecta que hem creat una línia. I aquesta línia ens demana com s'ha de dir aquesta línia.
Li diem "itinerari fàcil".
Afegim. Ja tenim a les capes. Ja tenim un capes... una capa que es diu “Itinerari fàcil”.
Jo puc escollir aquí, això ja depèn de la persona que estigui fent el mapa, posar aquí senzillament “itineraris”.
I afegir tots els itineraris en aquesta mateixa capa. També pot ser una bona idea.
Fem-ho així. El que farem és senzillament dir aquesta capa “Itineraris”.
I el que farem ara és que sigui a dins de la informació d'aquest itinerari fàcil que posi “fàcil”.
A més noteu que podria posar una descripció i que Instamaps ja m'està donant la longitud en quilòmetres, que és 1,37 quilòmetres,
i noteu també que tinc la possibilitat, clicant a la geometria, de tenir el perfil d'aquest itinerari.
Tanquem això, de moment deixem-ho aquí. Jo també hi podria afegir nous camps, noves propietats, etcètera.
Aquest itinerari l'hem creat, no l'hem pujat.
Però moltes vegades els itineraris jo ja els puc aprofitar doncs perquè amb el gps l'he recollit
o perquè d'aquesta eina interessantíssima i potentíssima que es diu Wikiloc l'he descarregat, etcètera.
Aquí jo he descarregat un parell d'itineraris d'aquesta zona.
Aquí en teniu, per exemple, un en format .gpx.
Per als que no sapigueu, .gpx és el format estàndard de transmissió de tracks GPS.
És un estàndard per emmagatzemar tracks.
Jo, aprofitant que Instamaps és drag&drop, podria arrossegar d'aquesta manera. Ho faré després, però de moment,
per a una mica de més d'explicació de l’eina, el que farem és pujar informació.
Ja no estem creant aquí a dades sinó que ara anem a utilitzar carpeta dades i anem a pujar càrrega d'arxius.
I, des de càrrega d'arxius, Instamaps em diu que podem utilitzar kml, kmz Geojson, Shapefile, gpx, Geopackage...
un munt d'arxius, dxf, dgn en versió 7, excel, etcètera. Senzillament vaig a carregar aquest arxiu.
Aquest arxiu està en una carpeta que es diu “Jornada ICGC”. Perdoneu. I és aquest que diu “estenalles_roca_encavalcada_difícil”.
Instamaps està pujant, ha enviat aquest arxiu al servidor. M'ha estilitzat en verd, perquè en verd ho tenia predefinit.
Si ho tingués d'un altre color m'ho hagués fet d'un altre color. M’ha estilitzat un nou itinerari.
Aquest que va del coll d'Estenalles i fa una volta circular, amb una sèrie d'informació que ve continguda pròpia de l'arxiu.
Jo, cada un d'aquests camps, els podria esborrar des de la taula de dades en aquella paperera que vèiem abans.
Aquí li deixarem, per simplificar això, posarem... li traurem aquest tros, i li direm que és “Estenalles”, l'itinerari.
No. Aquí el que farem és: això ho posarem a la descripció, Control+X.
S'hauria d'esborrar bastant d'aquests camps. En tot cas, utilitzem la descripció per afegir això.
I en el nom li posarem “Itinerari mig”. Abans li hem posat itinerari dificultat mitjà, mitjana.
Itinerari mitjana. Ho hauríem de fer amb una mica més de cura. Doncs fem això mateix.
Noteu una cosa que m'ha passat, però està molt bé també que em passi.
I és que, a hores d'ara, a capes jo he creat una capa nova.
No! Al final he decidit que voldria una sola capa amb itineraris. Doncs, perfecte:
Clico i envio aquest itinerari a la capa “Itineraris” amb la resta.
Amb el que Estenalles-Roca encavalcada ja queda tatxat, perquè vol dir que no hi ha cap element.
Per tant, és una capa que puc esborrar. Noteu que les geometries estan a 0.
Esborro aquesta capa, que està buida, i dins de la capa itineraris sí que tinc, ara no em desinforma, dos polígons aquí posats.
Tornem a dir que la cartografia és color i el color és associatiu i el verd no vol dir “mig”
sinó que el que vol dir dificultat mitja segurament pot ser un taronja. Posarem un taronja que es vegi.
Canviarem el coloraina. Ja tenim un itinerari fàcil i un itinerari mig.
D'aquesta manera, i només pel plaer, la Roca Encavalcada és aquest punt que tenim aquí.
Aquí teniu la Roca Encavalcada. És un lloc que us recomano molt d'anar-hi, perquè és un lloc preciós.
Una pedra que no sé com s'ha... Els geòlegs, si no l'heu vist, és imperdonable i, la resta, també.
Són dues pedres que s'aguanten allà, no sé per quin misteri de la geologia que alguns de vosaltres sí que em sabríeu explicar.
Aquí podríem afegir aquest punt de Roca Encavalcada. No ho faig perquè tenim altres feines també per anar fent.
Situem l’últim d'aquests itineraris.
L'últim d'aquests itineraris també el tenim a la carpeta, en aquest cas és un kml.
kml recordeu que és el format de Google Earth. kmz també és el format propi de Google Earth.
Si vosaltres agafeu un kmz, li canviareu extensió a zip i descomprimiu,
a dintre us surt un kml, perquè en realitat kmz només és un zip d'un kml.
Arrosseguem, ara sí, drag and drop, no faig tot el que havia d'anar a buscar la carpeta. És molt més pràctic això.
Instamaps agafa aquest arxiu, l'envia cap als nostres servidors al Cartogràfic. M'ho ha pujat també en una altra capa.
Tornaré a dir que no, que no vull una altra capa, que el que vull... (perdoneu, això no ho he de fer aquí)...
que el que vull és que aquest itinerari que està amb aquesta capa, me la posi amb la resta dels itineraris.
I, ara mateix, aquesta capa també la puc esborrar. Esborro perquè té 0 geometries.
En tenia 1 i ara en té 0. I ara, des d'aquí, per anar mostrant diferents opcions en mode taula,
també podríem dir que aquest és el.... “Roca Encavalcada”. Perdoneu.
Hauríem d'esborrar molts camps aquí, amb aquestes papereres d'aquí.
El de “Roca Encavalcada” hem dit que era el difícil. Ara ho posarem.
"Difícil”.
I, l'altre, que també els hauríem d'omplir amb una mica més de cura és el fàcil, aquest serà el nom que... Perdoneu! el mig,
el de dificultat mitjana si voleu. “Mitjana”.
Esborraríem això, posaríem fotos, complimentaríem la longitud, etcètera.
Posaríem aquí que sigui el nom, també, el nom principal.
Posaríem més camps o esborraríem camps, com volguéssim, etcètera.
Aquest botó us permet obrir en pantalla gran la taula, per si teniu una gran taula d'informació.
I, aquí ,podeu descarregar-vos aquesta informació pròpia de la taula amb formats
tabulars com excel, o csv (comma-separated values), o un Geojson.
Però aquí no són formats geogràfics. No és un gpx, no és un Shapefile, no és un Geojson, sinó que són altres formats
perquè el que estem treballant aquí és sobre la taula; això us permetria baixar els vostres formats.
Al no ser una eina comercial, Instamaps no té la necessitat de només deixar entrar
la informació sinó que també busca permanentment que si algú vol continuar treballant fora d'Instamaps, hi pugui treballar.
L'he pintat amb vermell perquè aquest és l'itinerari més difícil. El color és associatiu.
Amb això crec que ja hem fet un mapa.
Bé, potser em quedaria explicar-vos que novament podríem crear informació geogràfica,
que la podríem estilitzar en aquest cas tant la línia amb un color gris com el que hi ha dintre també en gris.
Canviar. I crear un polígon, per exemple; si és més interessant que un punt crear un polígon
baixem en aquest nivell i creo un polígon de l'àrea de pàrquing del coll d'Estenalles.
I que podríem significar-ho amb aquesta zona d'aquí. Ara us explicaré com puc ajustar millor un polígon,
com abans, l'itinerari que també l'he fet de manera grollera.
Quin nom vull? Doncs aquí “pàrquing”, perquè aquí només tindré un polígon, que és el pàrquing.
I afegeix-ho. Ja tenim això. Aquí haurien de posar “pàrquing” també com a nom.
Fem-ho. “Pàrquing pel coll d'Estenalles”. Això ja ho treballaríem una mica més, sense pressa.
Tant en línia com en polígon, si jo clico i entro en edició, de la mateixa manera que abans hem desplaçat un punt,
ara puc entrar en edició i els vèrtexs que jo he fet són aquests que estan més blanquinosos.
I els puc desplaçar.
I els vèrtexs aquests, que estan una mica més transparents, són els que Instamaps em proposa per si jo vull anar afegint vèrtexs.
Noteu que cada vegada que jo moc un vèrtex d'aquests, Instamaps n'afegeix de nous
a dintre perquè jo pugui anar millorant la definició. Quan clico a fora, ja està.
Noteu que aquesta frase diu que a aquesta zona no es disposa de cartografia d'aquesta escala.
Instamaps treballa per nivells de zoom. El món web no treballa per escales, sinó per nivell de zoom.
Per què? Doncs perquè per altres coses la Pseudomercator és una projecció que no conserva les escales.
Per tant, parlar d'escala en funció de la latitud, en un lloc estàs a una latitud i amb un altre amb un altre sense moure't de nivell de zoom.
Per tant, aquí es parla de nivells de zoom.
Noteu que aquí, aquí a baix a la dreta, us estem dient les coordenades UTM, quan esteu treballant a Catalunya,
i les geogràfiques, una escala gràfica i aquí ZL, zoom level. Noteu, ara baixo zoom level 17 i ara aquí zoom level 15.
Doncs bé, que ho sapigueu, és una altra de les coses. En funció del nivell de zoom,
nosaltres en aquesta piràmide què és la pròpiament el topogràfic nostre,
us anem mostrant diferents cartografies en funció de l'escala a què l'hem produït.
Aquí ja tenim el mapa que volíem, només ens queda escollir acabar-lo de fer bonic.
I acabar-lo de fer bonic passa per aquest botó que és el desar/publicar el mapa. Anem-ho a fer.
I ara mateix el farem senzill. Aquí tenim un munt d'opcions amagades d'aquí dintre d'aquest botó.
Un és posar informació. Jo podria aquí posar informació.
Una: “Aquest mapes us mostra diferents itineraris per a l'àrea de ... amb diferents dificultats.
I l'itinerari 1 és un itinerari fàcil que ...  Montcau ... L'itinerari 2, l'itinerari 3, etcètera.”
És informació no relativa a cada un dels elements geogràfics del mapa,
sinó que és informació relativa al conjunt del mapa. Ara veurem on es mostra.
Això podria ser html, incloure vídeos, incloure taules, etcètera.
Aquí podeu posar un àlies per si no voleu mostrar el vostre nom d'usuari. Jo puc posar per exemple ICGC
i així ja no es veu el meu nom d'usuari d'Instamaps i queda clar que és un mapa produït per la gent de l'Institut.
Següent pestanya, públic o privat a la galeria? Privat, o no.
Restringit amb contrasenya o no? En aquest cas no, no cal. Només els que tinguin l'enllaç hi podran accedir.
Si ningú te l'ha passat l'enllaç, evidentment és gairebé impossible amb el tipus d'enllaços que utilitzem tenir-lo.
Vull que aquest mapa es pugui duplicar o no per altres usuaris?
Potser em pot interessar que sí. O potser, senzillament, ho deixo com està.
La llegenda. Li cal llegenda a aquest mapa per ser entès? Doncs sí, segurament aquest mapa funcionaria molt millor amb llegenda.
Anem a treballar la llegenda. Anem a dir diferents punts. Aquí posarem pàrquing, si és que el volem posar, o no...
En aquest cas no posarem els punts perquè farem una cosa que ens agradarà més. Ja notareu.
I aquí sí que deixarem els itineraris. Aquí posarem "itinerari difícil",
"itinerari fàcil"
i "itinerari mig".
Noteu que jo puc desplaçar els itineraris, un per sobre l'altre, de manera que tingui un ordre
que segurament en aquest cas tindria més aquest. Cada un dels elements els he desplaçat.
El pàrquing a la llegenda? Doncs, vinga, deixem-lo. Zona de pàrquing podríem posar per millorar. Deixem al pàrquing.
Ara veurem amb els punts què en fem. No sortiran a la llegenda.
Noteu que tenim dues llegendes: una dinàmica i una compacta.
La dinàmica permet interactuar amb la llegenda, obrir i tancar certs elements.
I la compacta no ho permet, però és molt ajustada, és molt petitona la llegenda i funciona molt bé quan utilitzem el mapa dintre d'un iframe,
dintre d'una pàgina web on tenim molt acotat l'espai. Ara mateix ho deixarem així.
I el tema de la llegenda el donarem de moment per bo.
Seguim pujant en el botó publicar. Reutilitzar.
Vull que altres usuaris puguin reutilitzar aquestes capes?
En aquest cas segurament seria molt interessant que fos reutilitzable la capa itineraris, que li hauríem de dir llavors itineraris per l'Obac,
perquè així la gent es podrà descarregar aquesta capa, aquests tracks se'ls podrà descarregar del mapa. Altrament,
podran veure la informació però no descarregar-se-la.
Paràmetres del visor. Què són els paràmetres del visor? Són una sèrie d'elements
que jo li puc donar en el visor perquè l'usuari del mapa final utilitzi o no.
Instamaps en proposa alguns, en aquest cas deixaré que els elements del mapa, per tant la llegenda, també estigui oberta quan arribi a l'usuari.
Que el control d'informació també se’l trobi obert.
Que és aquí on estaven definint, predefinint això: itinerari 1, itinerari 2.
Més que res perquè ho vegeu.
Que pugui cercar topònims? Bé, en aquest cas li traurem la resta de les coses.
Que pugui exportar? Sí, que pugui exportar.
El control de capes.
El control de fons. Aquí escollirem un fons, però li permetrem a l'usuari que pugui també canviar de fons,
que pugui posar ell la imatge, l'ortofoto. Nosaltres treballem amb les paraules de carrer,
no diem ortofoto, no posa ortofoto, posa imatge, perquè així s'entén la gent més.
Entre altres coses perquè el totpoderós Google Maps utilitza aquesta mateixa paraula.
I també li deixarem la possibilitat del control de la localització, que vol dir que algú que consumeixi aquest mapa amb un mòbil podrà veure,
si engega el GPS i la localització, on està i, per tant, fer amb el mòbil, si té cobertura, perquè és una eina online,
si té cobertura podrà fer aquesta excursió.
Si no en té, que utilitzi la nostra magnífica aplicació Catalunya Offline, que no la necessita.
Finalment, la possibilitat de posar un logo, fer-lo corporatiu, un enllaç a la web associat a aquest logo o un correu electrònic per
si algú vol contactar no amb Instamaps sinó amb la gent que ha fet el mapa.
Tal qual publiquem aquest mapa i veiem què ens ha quedat
Ja tenim el mapa publicat, aquest mapa ja està públic a internet. Aquí tenim l'enllaç el mapa, és aquest d'aquí.
Que és la mateixa acció copiar això i posar-ho amb una pestanya que clicar en veure el mapa.
Anem a veure el mapa i veiem què ens ha quedat.
Aquí tenim el primer mapa amb un control d'informació que li hem demanat obert
on en tenim aquesta descripció tan senzilleta, però que podria ser molt més complexa de què és aquest mapa.
La tanco, la puc tornar a obrir senzillament per aquí.
Tenim un botó que ens permetria posicionar-nos si estem amb el mòbil;
activem això, accediríem a la localització del mòbil i veuríem com anem caminant.
Tenim la llegenda, tal com li hem indicat, on nosaltres podem desactivar tota la capa itineraris
o podem treballar només per visualitzar en aquest cas l'itinerari difícil.
Aquí el tenim. I tenim les eines per exportar que ens permetrien en aquest cas descarregar una capa;
només li hem dit que sigui descarregable l’”itineraris".
Doncs anem a descarregar aquesta capa com a Geojson. Perdoneu, en aquest cas el millor és com a gpx,
perquè es tracta d'un track GPS i, senzillament, li diem aquí acceptar i el conjunt d'aquesta capa, amb els tres itineraris,
ens queda aquí veieu a la meva carpeta baixades, downloads, la que tingueu depenent de l'idioma.
Zipejat, però dintre d'aquest zip el que conté, mostra la carpeta, el que conté aquest zip senzillament és un gpx.
Per tant, amb aquest gpx jo el podré pujar a Catalunya Offline o consumir-lo
a qualsevol de les aplicacions de mòbil que permeten la lectura d'aquesta informació.
Aquí tenim el nostre primer mapa.
Noteu que si vaig a tancar el visor, estic aquí, això el que és...
és el mateix enllaç en el mapa però encapsulat dintre d'un iframe html.
Si agafeu això i ho enganxeu en el vostre blog, a blogger, a WordPress,
al vostre web, el que veureu és el vostre mapa Instamaps, no una foto, el propi mapa interactiu igual,
dintre d'una finestreta en funció del tamany que vosaltres li hagueu donat i això converteix en un servei wms la informació del mapa.
La informació del mapa d'usuari, no la base. Només la informació, aquests camins i punts que hi hem situat.
Tanco i ara imaginem-nos que ... Bé, mira, ho vaig a fer, vaig a sortir fins i tot. Me'n vaig a la galeria, a la meva. Perdoneu, m'he equivocat de botó.
Vaig a la meva galeria i aquí em trobo el meu mapa tal com l'acabo de publicar.
És aquest d'aquí: Camins de l'Obac.
Amb un thumbnail i el mapa petit. Si clico, recordeu, aquí, en el thumbnail, el que faig és entrar en mode visor,
però jo vull editar, perquè en aquest mapa hi vull posar nous tracks o vull acabar de fer alguna cosa per millorar-lo.
Serà el cas. Clico en el llapisset, entro novament en mode edició.
Instamaps em deixa en el mateix punt on jo havia publicat el mapa.
Abans hem dit que en els punts no ho posàvem a la llegenda, però que em farien alguna cosa.
Anem-ho a fer. Anem a capes i a la capa punts, roda dentada per obrir les opcions de la capa,
la possibilitat de veure-ho en mode taula, de baixar la taula, de prioritzar per sobre o per sota de la resta de capes,
un zoom sobre els elements de la capa, però anem autilitzar aquesta visibilitat de la capa.
Li diem que sí que volem mostrar etiquetes i el que volem buscar és el camp nom.
Que ens ho posi gran, 14, que l'estil del text sigui de color blanc
i que el caixetí que sí que posarem perquè es vegi més sigui un griset més fosc, si que volem caixetí.
I finalment volem què es mostrin tant les etiquetes com les geometries, tant el pinxo com aquesta etiqueta amb el nom que hi estem posant.
També podríem dir que es mostri sempre, com ho deixarem o només en passar el ratolí per sobre de la geometria.
Acceptem.
Veieu que aquí diu Montcau, aquí diu Coll d'Estenalles.
Per tant, en aquest cas, l'hem exclòs de la llegenda perquè ja és prou visible
i no cal un element més a la llegenda, complicar-la, perquè així ja sabem pròpiament què és cada cosa,
ho podríem haver fet més, gran més petit, etcètera.
Què cal fer? Doncs tornar a publicar.
Els canvis a Instamaps, en ser una eina web, va tornant a fer canvis, els va salvant permanentment.
Però jo he fet aquest i, per tant, el tornaré a publicar. Faré un canvi més senzillament perquè noteu la possibilitat...
Jo ara ja he posat una base gris perquè m'interessa que es vegi molt més la informació dels tracks
i dels punts que no la pròpiament de base.
Vinc aquí i torno a publicar el mapa, botó groc, desar i publicar,
torno a publicar aquest mapa tal com està. Podria complementar-lo diferent. El publico.
I aquests canvis sota el mateix enllaç, l'enllaç no canvia, ja queden fets i queden implementats en el mapa.
L'última vegada que he publicat és el que queda.
I noteu també, en funció de la base que tenia posada en el moment de publicar, queda la base
i en funció del lloc geogràfic on tenia en el lloc de publicar i aquell nivell de zoom és el lloc on arriba l'usuari quan obre el mapa.
Aneu-ho experimentant i aneu veient les diferents maneres que tenim.
Aquest mapa s'acaba aquí. Hem fet el primer mapa, sempre és el més lent.
Ara en farem, fins i tot intentaré fer-ne 3 més, i ja notareu que són molt més fàcils de fer.
Tanco pestanyes, totes les que hem utilitzat. Tanco aquesta.
Tanco l'editor. Accepto aquí, per ser pulcre. Tanco aquest mapa
i em quedo aquí on tinc la meva galeria amb els Camins de l'Obac.
Aquest mapa nou que ja hem entrat a treballar.
I permeteu-me primer fer un glop d'aigua i seguim amb un segon mapa.
Ara hem utilitzat la possibilitat de crear informació geogràfica de zero.
Moltes vegades, la informació ja la tenim. La podem tenir en molts diferents formats.
Ara anem a utilitzar aquesta, anem a carregar fitxers com hem fet.
I ara carregarem un Shapefile directament.
I treballarem un altre aspecte de mapa des del fitxer.
Fem-ho.
Aquí a la carpeta... aquest és un mapa de... A veure la carpeta... Aquí. Molt bé.
Anem a treballar un mapa amb polígons.
Aquí tenim un arxiu, un Shapefile amb 25 831, per tant ETRS89 UTM, les coordenades.
Recordeu que aquests números... bé ara us ho explicaré millor.
Si clico en el zip, notareu que el que tenim són els elements bàsics que ha de contenir un Shapefile.
La projecció, el shape, el shx i dbf. Perfecte, doncs això és el que necessitem per començar aquest mapa.
Com que ja sabem que Instamaps és drag and drop, ens atrevim a arrossegar aquest mapa de parcel·les
de Pacs del Penedès directament, sense haver-lo de buscar.
Drag&drop contra la banda cartogràfica d'Instamaps.
Noteu que per pujar un zip, en ser diferents arxius i no només un, s'ha de pujar comprimit alhora.
Aquí, Instamaps ens demana quin sistema de referència cartogràfic té.
Eren geogràfiques? No, en aquest cas eren UTM ETRS89, les oficials a Catalunya avui dia.
Noteu que utilitzem aquestes quatre lletres o aquest codi que hi ha després, EPSG.
Per als que no conegueu, és un codi molt pràctic de les empreses que s'encarreguen de buscar petroli arreu del món
i, allà on arribaven, els mapes se’ls trobaven en diferents projeccions cartogràfiques i sistemes cartogràfics
i, per tant, van acabar definint tota aquella ristra de coses que necessitem per definir:
la projecció, el dàtum, etcètera, senzillament amb un número.
És tan pràctic que nosaltres també ho hem adquirit i aquí teniu les geogràfiques 4326
i aquí en aquest cas definim, ajudem Instamaps a definir que això es tracta de coordenades UTM ETRS89.
Processem aquest arxiu.
No m'he fixat amb quin color estic pujant això. Casualment,
també l'estic pujant amb verd, ja m'està bé, és un color que destacarà.
Però si jo hagués volgut que aquesta informació quedés categoritzada i amb un altre color,
prèviament definint aquí i després fent la pujada, m'ho hagués pintat en color.
Instamaps aquest color el defineix de manera random cada vegada,
perquè primer eren sempre grocs i tots els mapes d'Instamaps acabaven sent grocs
i vam decidir que ho fèiem d'aquesta manera random.
Això és informació que ve del SigPac, del Departament d'Agricultura,
referent en aquest cas al municipi de Pacs del Penedès i a les parcel·les de Pacs del Penedès.
Si clico a qualsevol d'aquestes parcel·les, em retorna una sèrie d'informació referent
a les hectàrees, a la regió, a la zona, a la comarca, a la campanya del SigPac, etcètera.
Notem que una de les informacions que ens dona és l'ús d'aquesta parcel·la.
I aquí ja queda clar que és vinya, que és vi.
Per tant, aprofitarem així per fer el nostre primer mapa temàtic fet a partir d'un arxiu, aprofitant aquesta informació.
No edito res. Aquesta informació el que hem fet és enviar-la als servidors d'Instamaps, inserir-la en una base de dades.
Aquestes geometries estan inserides a la base de dades d'Instamaps.
Després treballem un altre arxiu de manera diferent, sense inserció de geometries,
sinó que consumirem dades que estan en algun lloc en el núvol, en aquest cas utilitzarem Sharepoint perquè, ja que
tenim aquesta possibilitat de mitjançant el Onedrive utilitzar el Sharepoint, això ho treballarem.
Però podria estar al Dropbox, a Drive i allà on pugueu vosaltres, o la vostra web,
al vostre servidor, allà amb vosaltres vulgueu treballar.
Anem a veure què ens ha passat a les capes.
A Capes evidentment tenim una capa que es diu igual que es deia l'arxiu que hem pujat: Parcel·les de Pacs del Penedès.
Aquí si trobem a faltar, trobem que no cal posar l’EPSG no el posem,
i “parcel·les” em sembla recordar que va amb una magnífica L geminada.
Doncs fem-ho. Ja tenim una capa.
Una capa que es pot activar i desactivar amb aquesta sageta. Ara faig èmfasi en això.
Ara veureu perquè ho faig.
Tenir aquesta informació i clicar a sobre, ja pot ser molt interessant.
El que passa és que, al final, la cartografia és color i és discurs i, per tant, anem a fer parlar aquestes dades.
Aquí entrem amb un botó que fins ara no hem entrat que aquí,
a la zona d'eines del mapa, que és les possibilitats d'estilitzar aquesta informació.
Ara anem a fer un estil per categories.
Fem categories.
Instamaps ens demana sobre quina capa volem fer aquestes categories. Només en tenim una, per tant no hi ha problema.
Instamaps detecta tots els camps que ha trobat en aquesta capa i ens diu sobre quin camp volem categoritzar.
Per tant anem a buscar “ús”, aquí ho tenim.
Instamaps automàticament ha revisat tots aquests polígons per buscar quines possibilitats d'ús hi ha.
N'hi ha algunes que s'entenen molt fàcil, altres no. Hi ha una llegenda pròpia del SigPac.
n tot cas, sí que és cert que “vi” és vinya.
I és la que volem significar ara, perquè nosaltres, en tractar-se del Penedès, volem analitzar què és vinya i què no és vinya.
Per tant, com que aquí ja hi ha verds, anem a canviar la paleta de color per alguna paleta,
aquesta tan suau i tan poc intrusiva.
Aquí no ens interessa una paleta amb un degradat, que funcionaria millor per temes quantitatius,
on hi hagués un augment o un decrement d'alguna cosa. Aquí utilitzarem aquesta amb diferents colors,
però el que sí que farem és venir a la vinya i a la vinya li posarem un color verd fosc
perquè ens quedi clar on hi ha vinya i on hi ha altres coses.
Noteu que, a part de definir la paleta, he clicat amb un dels elements per exemple aquest que és verd i no m'interessa perquè el podria confondre,
el deixarem amb un color groc molt neutre, aquest mateix. I canviem.
Noteu que també puc invertir una paleta, especialment per a les quantitatives
per si em funciona millor amb l'ordre de més a menys o de menys a més color.
Instamaps està fent la categorització. Es tracta de més de 1000 parcel·les
i això és una de les dependències de treballar en el navegador: té un temps d'espera que segurament al desktop no seria tant.
I aquí tenim això que, com era d'esperar,
ens està informant que majoritàriament Pacs del Penedès és un municipi on hi ha molta vinya.
Anem a les capes i notem que aquí ara mateix tenim la capa mare, que és aquesta tal com la teníem,
i una simbolització d'aquesta capa.
No tenim una nova capa, tenim una simbolització d'aquesta capa.
Per què una simbolització?
Perquè si en el moment que vam definir com treballar aquest aspecte haguéssim dit una nova capa ja no tindríem,
deixeu-m'ho mirar, 1858 geometries sinó que en tindríem 3700.
Hauríem duplicat les geometries i en el navegador tot s'aniria alentint.
Instamaps, aprofito per dir-ho, sí que té límits quant el treball en estàtic, que és el que estem fent ara.
En dinàmic, els límits són enormes; parlaríem de fins i tot de desenes de milers de polígons, fins i tot
fins a 100.000 polígons el podríem adaptar, però ja veurem exactament què vol dir en dinàmic.
Però en estàtic tenim un límit de vora em sembla que són...
no sé si 7.000 o que arran dels treballs amb la gent del SEM i la Covid el vam ampliar:
.000 polígons, 7.000 línies i vora 12.000 (em sembla recordar) punts.
Hi ha uns límits perquè el món del navegador no és tan potent com el món del desktop.
Tot i així, cada dia anem millorant i fent millores que ens permeten que el volum
d'informació a treballar amb Instamaps sigui més i més gran en estàtic.
Mireu que en dinàmic tot va molt més de pressa.
Recordeu que podeu descarregar aquesta capa. Intamaps molta gent l’utilitza de conversor.
Jo he posat un Shapefile, aquí, però ara podria venir aquí i dir: Jo vull en realitat
un kml, o un Geopakage, o un Geojson (ara us explicaré coses de Geojson),
i a més jo no ho vull amb 25831, sinó que ho vull amb geogràfiques. Doncs aquí triaries geogràfiques.
O, si aquest arxiu encara estigués amb l'antic ED50, jo podria dir-li aquí que
malgrat que l'he pujat amb ED50 em recuperi una versió amb ETRS89.
Hi ha molta gent que encara té aquests formats antics, el sistema referència antic, i utilitza Instamaps de manera de d'això.
Aquí no vaig a descarregar. Ja ho hem fet abans.
Aquí ja veiem aquesta possibilitat i diem que tenim una visualització.
Noteu un botó, que no fa tant que hi és, que és aquest botó d'aquí, que em permet convertir una visualització a capa mare.
Anem-ho a fer. Anem a convertir aquesta visualització, que és on hi ha les coloraines,
on el mapa coroplètic m'està informant que majoritàriament hi ha vinya, doncs l'anem a convertir a capa mare. Per què?
Perquè al final el mapa resultant de cara a l'usuari serà molt més senzill, no tindrà una capa
i una visualització d'una capa, sinó que tindrà directament una capa. Veieu?
Si ara desactivo tant la capa mare com la visualització obtinc visualment el mateix resultat malgrat que es tracta d'una capa mare.
Per tant, ja que vaig a fer és esborrar.
Quan esborro una capa mare s'esborren amb ella les visualitzacions.
Aquí tenim un element, amb una possibilitat.
Aquí podríem seguir treballant aquest mapa; a Pacs del Penedès hi tenim les Bodegues Torres.
Anem a veure els cellers Torres. Perdoneu, Cellers Torres, que ja us dic que no són meus,
pels que digueu “mira, ja es fa propaganda”, ja voldria.
Cellers Torres acabem de trobar els de Sant Martí Sarroca... Pacs del Penedès, aquests són els que volem, a la nostra base toponímica.
I a la capa li podríem posar, com que només en tindrem un...Cellers..., imaginem, Cellers Torres.
Farem que el nom de la capa sigui, alhora, el nom del punt. Treballarem d'aquesta manera.
L'hem posat en verd i no és el mateix color perquè estem simbolitzant la vinya i volem justament que es vegi molt.
Deixeu-me tancar.
Canvio l'estil.
Li dic que l'estil el vull en vermell i, senzillament, canvio.
Ara ja el tinc en vermell.
Aquí tenim el que són Cellers Torres. És aquesta àrea d'aquí. Aquí tenen tots els cellers.
Noteu que jo puc venir aquí i tinc 2 capes, ara. Aquesta és l'àrea de Cellers Torres.
Per utilitzar, i fent referència novament que Instamaps no... és un molt dolent competidor
d'un sistema d'informació geogràfica i, per tant, no ens volem dir així.
El que anem a fer ara és utilitzar aquest botó que tenim aquí de les operacions geomètriques.
Aquí noteu que podríem fer allò que li diem un joint, una unió per columna, determinar quins punts estan dintre d'uns polígons,
fer filtres (que ara ho farem), fusió de dues capes, àrea d'influència (per tant el buffer),
intersecar dues capes o fer el centre geomètric d'un element. Això ara ho utilitzarem.
Ara mateix el que anem a fer és fer un filtre per mostrar-vos aquestes possibilitats
de la capa Cellers Torres, no de la capa aquesta de les parcel·les.
I li direm que el polígon cadastral, el polígon cadastral que es diu “Pol” sigui igual, i en aquest cas li direm al 7.
Afegim valor.
Aquí podríem fer unes queries complexes, però deixem aquesta tan senzilla i filtrem.
El que farà Instamaps ara és només quedar-se amb aquelles parcel·les on el polígon sigui... tingui el valor 7
i em crearà una nova capa.
Una nova capa amb aquest valor. Deixeu-me beure aigua aprofitant que Instamaps s'ho està pensant.
Ja tenim aquí. És una capa mare.
És aquesta capa....
és aquesta capa que tenim aquí.
Jo li podria editar el nom per dir bé polígon 7 o senzillament
parcel·les dels Cellers Torres (que tenen més d'una parcel·la però és igual, deixem-ho així).
Bé, no farem això perquè es diran igual les dues capes.
“Parcel·les Torres”, exacte.
I aquí tenim aquesta informació reduïda només al que seria l'àmbit d'aquest polígon.
Recordeu, i no ho he fet i potser ho podia haver fet abans, que jo podria haver demanat a Instamaps
des de dades, dades externes, que em connectés amb uns geoservei, aquí n'hi ha molts que són nostres, wms.
En aquest cas, del mapa cadastral. Carrego una de les capes, aquesta que conté tot.
Afegeixo i Instamaps em recuperar el mapa del cadastre.
Recordeu que els serveis wms ja vénen predefinits, a Instamaps no els podem retocar.
En funció del nivell de zoom, veurem una informació o en veurem una altra.
A més, són serveis una mica lents perquè envien imatges, però els coneixem bé en aquesta casa
i també les seves grandeses i les seves debilitats.
És aquí on jo podia haver determinat que aquestes parcel·les eren el polígon 8.
Això d'aquí, en aquest cas el polígon 7. Perdoneu. Aquí tenim el nom del polígon.
El polígon 7 que, a més, ja ens informa que és Torres.
Mapa cadastral com a wms. Sobre els wms noteu que no tenim les mateixes opcions de capa,
entre altres coses perquè no podem consumir en mode taula perquè és un servei wms.
Malgrat que sí que hi ha aquest fitxer d'info quan clico sobre un punt em retorna, si així està configurat, una sèrie d'informació.
Però aquí puc fer poques coses, una de les poques que puc fer és donar-li una certa transparència
per si trobo massa invasiu, en funció del mapa que estigui creant això.
Bé, era una manera de dir-vos que podem posar també a Instamaps serveis wms.
Sobre aquesta capa de les parcel·les Torres,
jo podria ara afegir... Perdoneu que l'he desactivada.
Jo podria anar complicant el mapa. La gent de parcel·les Torres es podria realment plantejar, i hi ha gent què ho fa,
petites... ells ja comencen a ser una gran empresa, però petites empreses utilitzen Instamaps per al tema de rendiment de parcel·les.
Jo puc venir a aquesta capa d'aquí i dir que... podria dir que em creés aquí...
consumir com a mode taula, i dir-li que em creés un nou camp que fos productivitat.
Ja hem fet camp productivitat, o dir reg, o anar creant camps en funció del que m'interessi.
De la mateixa manera, esborrar amb la paperera aquells camps que no siguin del meu interès.
No faré un camp que es digui “productivitat” perquè estaríem molta estona farcint,
però podem utilitzar aquest camp, algun d'aquests camps.
A veure si en trobo un d'interessant.
Utilitzarem el pendent com si fos la productivitat.
Utilitzem el pendent si us a sembla com a la productivitat perquè és un valor numèric que ens anirà bé per al que volem.
Fem aquest exemple, però seria bo afegir un camp i informar cada una d'aquestes parcel·les, les que són de vi ...
Tanquem aquí i anem a fer això.
El que volem ara és veure la productivitat d'una manera gràfica.
Aquí tenim.... Perdoneu.
Ha trigat una mica a reaccionar. Tornem al que són les operacions.
I ara direm a Instamaps que aquesta informació d'aquí, que tenim en mode de polígons, ens ho converteixi en mode punts.
Utilitzarem el centre geomètric d'aquestes parcel·les, parcel·les Torres.
I farem centre geomètric. Què fa això?
Això el que fa és que Instamaps, en el centroide de cada una d'aquestes parcel·les, hi afegeix un punt
i en aquest punt recupera la informació mateixa que tenia a les parcel·les.
Aquí veurem que tenim el menú de les capes, que tenim més capes. Vaig a esborrar algunes de les capes,
perquè ja en tinc unes sèries. El mapa, aquest, ja s'ha convertit així pel camí en un mapa de Torres, Cellers Torres.
Mapa cadastral el podem deixar inhabilitat.
I aquí és una capa que és la capa de centroides.
Centre geomètric o punts parcel·les li podríem dir. Doncs editem. “Punts parcel·les”.
Deshabilito ara les parcel·les i anem a treballar sobre aquesta capa.
Que si clico veureu que té també la informació geogràfica heretada de la capa de polígons.
Botó groc.
Espereu, perquè ara mateix sembla que tinc a ralentí l'eina.
La meva connexió tampoc és massa bona, a casa.
No us recomano gens, fa de mal dir, sort què això és privat, Symio. Ai, perdoneu!, no, Symio, no. MasMovil.
Anem a dir-li a Instamaps que... Perdoneu, estils.
Que ens faci un mapa de bombolles, de mides dels punts parcel·les
en funció del camp aquest que tenim de productivitat, però que en realitat es diu “pendent”.
Podríem dir que ens ho fes en funció de la bombolla més gran o més petita.
I aquí a la bombolla més gran no li direm que sigui tan gran, li direm que sigui així.
Ell ha detectat un valor mínim d'1 i un màxim de 46,7.
El color l'associarem a un color més verdós, perquè al final estem parlant doncs d'això on el verd fluixet,
fins i tot el podíem afluixar més, el verd fluixet serà per a la poc productiva i un verd més fort per a la productiva.
Estic jugant alhora amb el valor de la grandària i amb el valor del color
 per acabar generant aquest mapa de productivitat de les parcel·les Torres.
Ja us dic que és una mica trampa, perquè entre altres coses estem treballant tant amb les parcel·les on hi ha vinya com les que no.
Hauríem de fer un netejat també, un filtrat de quines parcel·les són les que vull i quines no.
En aquest cas desactivo la capa mare i aquí tindríem un mapa d'aquesta productivitat.
Un fake, una mica fake, però aquí tindríem aquest mapa.
Anem a publicar aquest mapa. Ja tenim el mapa treballat. Hauríem de decidir quines són les que volem i quines no,
si val la pena convertir aquesta capa a mare o no, si aquí volem posar l'etiqueta com hem fet abans, de Cellers Torres, o no, etcètera.
Anem a publicar.
Abans jo li he donat el nom aquí. Ara ho faré directament en el botó de publicar.
Si intentéssiu publicar un mapa sense haver posat el nom, Instamaps el primer que us dirà és que cal posar un nom, és un requisit.
Mapa de productivitat dels Cellers Torres.
Aquí, com que nosaltres som Torres, o jo com a mínim, posem Torres.
Aquí privacitat: públic o privat. Tot el que hem vist abans. Llegenda. Cal llegenda?
Aquí podem considerar... Jo crec que aquest mapa el deixarem sense llegenda, ja són mapes que són autoexplicatius, depèn de quina sigui la finalitat.
Recordeu que aquí, sempre, clicant puc obtenir el valor directament; per tant, la llegenda és una cosa que ajuda, però no sempre és indispensable.
Deixarem.... és que no hi posarem ni llegenda, fixeu-vos-hi aquí.
Paràmetres del visor deixarem....
en aquest cas farem un mapa molt net, que no tindrà res de res. Com que no té ni llegenda, anem a fer un mapa que ni en la versió del visor,
que és quan obrim el mapa en el navegador en gran, com en l'iframe, quan s'obre dintre d'una web
incrustat en l'iframe, ho deixem que no hi hagi res, de res, de res, per veure un mapa net i pelat d'Instamaps.
 I l'aspecte del visor, que hauríem de posar el logo de Torres, etcètera.
Publiquem el mapa.
Instamaps ens retorna el seguit de la informació de publicació.
Aquí, clicant a l'enllaç, veurem finalment aquest segon mapa acabat.
Instamaps està recuperant les geometries
i aquí les tenim.
La meva connexió realment està molt alentida ara, perquè això és immediat.
Encara que vosaltres, quan pugeu un arxiu, Instamaps trigui un temps (en l'editor un temps), després en la visualització,
com que ja està tot inserit a la base de dades que és normalment el coll ampolla que triga més a inserir coses,
però llegir és molt ràpid, no hauria de trigar; aquest espai, hauria de ser escassos dos-tres segons només.
Aquí tenim el mapa. Si cliquem ens dona la informació relativa a aquestes parcel·les.
Tanco aquest mapa. Tanco la finestra aquesta.
Vinc en els meus mapes i el meu perfil i el que observo és que ja no tenim treballat un mapa, sinó que en tenim treballats dos.
I que avancem amb aquesta idea de continuar treballant amb Instamaps.
El primer era un mapa que hem creat geoinformació de zero.
El segon és un mapa en què la geoinformació partia d'un arxiu, en aquest cas d'un Shapefile enzipat.
I ara anem a veure... Això són mapes estàtics on la informació està la base de dades de l'Institut,
Instamaps la recupera d'aquesta... la insereix primer, després la recupera i la visualitza.
És informació que jo puc editar.
Puc editar tant les geometries aquestes, aquestes parcel·les que jo he pujat les podria editar
per acabar-les d'ajustar, millorar, etcètera.
Puc editar la informació geogràfica alfanumèrica, el número de parcel·la, si té vi o no té vi (perquè l'any que ve potser no hi posaré vi, etcètera.
Tot això és editable perquè està la base de dades d'Instamaps.
Però ara farem un altre mapa que aquesta virtut no la tindrà, però que en tindrà d'altres.
I jo crec que s'explica molt bé, senzillament, creant.
Creem el mapa. Més, un nou mapa.
I aquest serà un mapa no estàtic, sinó dinàmic.
La informació no estarà a Instamaps sinó que la penjarem en el Sharepoint,
que per això tenim aquesta eina al núvol que l'Institut ens aporta, ens dona i podem utilitzar.
A més, és la corporativa de Gencat; per tant, altra gent que no siguem nosaltres també ho podrà utilitzar.
Per això mateix està explicat en els vídeos d'Instamaps. Ho podríeu fer des de, per exemple, el Drive o Dropbox, etcètera.
Aquest mapa no parteix, no comença i acaba a Instamaps com el segon,
sinó que comença i acaba, en aquest cas, en aquest “Arbres de Barcelona”.
Ahir em vaig descarregar, de l'Ajuntament de Barcelona, de dades obertes de l'Ajuntament, aquest arxiu.
El vaig minimitzar perquè s'entengui ràpid i no estiguem molta estona esperant el temps de resposta,
i em vaig quedar amb un bocí petit de la informació. Són dades referents a la informació geogràfica dels arbres de Barcelona.
Aquesta és la informació. Mostrem la informació.
Els arxius que pugeu, evidentment, han d’estar normalitzats.
Noteu que Instamaps necessita que a la primera fila hi tingueu els noms de les columnes i, a partir d'aquí,
res més que informació.
Intenteu que al final no hi hagi tampoc altra informació que no sigui pròpiament les dades. Necessitem que sigui això i només això.
Excel és un format punyetero, que amaga moltes vegades, on nosaltres hi veiem
que no hi ha informació, en realitat hi ha informació relativa al format d'excel.
Per tant, si mai no podeu pujar un excel, seleccioneu l'àrea on conté dades, Control+Copy, i només aquesta àrea.
Aneu a una altra pestanya, pasteu només els valors.
Així garantirem que no hi ha coses de format que ens estan fent la guitza.
Prioritzeu aquesta pestanya la primera, perquè la primera és la que Instamaps llegeix, i guardeu.
I el 85% de les vegades això us arreglarà els problemes que pujar excels.
Noteu que, aquí, aquesta informació relativa als arbres té unes coordenades longitud i latitud. Perfecte, fàcils de mapificar.
Té el nom de l'espai verd; en aquest cas tenim un seguit de 300 arbres de l'espai verd de la Gran Via
entre Selva de Mar i Sant Ramon de Penyafort. A veure.
Bé, fem-ho diferent. Vaig a la primera pestanya. Ja us explicaré perquè en tinc dues, justament és el que us vull ensenyar.
Ara estem a l'àrea de la Gran Via, també, però entre Bac de Roda i Extremadura.
Hi ha una sèrie d'informació aquí relativa a aquests arbres: l'espècie que és, el nom científic, si l'alçada és mitjana, el tipus de reg, etcètera.
Això és un arxiu que, a hores d'ara, està en el meu ordinador.
El vaig a salvar, el desament és automàtic perquè l’estic consumint Office365
i per tant això ja s'ha desat sol; no havia fet cap canvi, però si l'hagués fet això ja estaria desat.
Anem a posar això al Sharepoint, aquest espai on alguns de vosaltres sé que no hi sabeu accedir, encara no heu tingut la necessitat d'utilitzar-ho.
Senzillament aneu aquí al OneDrive, que és una de les maneres d'accedir al vostre espai de Sharepoint, l'aplicació.
Cliqueu aquí al OneDrive i això m'obre la carpeta,
però és una carpeta que ja no és una carpeta del meu ordinador, sinó que és una carpeta que és el meu espai de OneDrive.
El meu espai com a Marc Torres. Perdoneu, ara no sé què he fet. Ah, sí! Estic al meu espai.
Noteu que jo aquí també tinc una carpeta que es diu Instamaps, base codis, una sèrie d'arxius, etcètera.
Jo el que vull és que aquest arxiu d’arbres de Barcelona posar-lo aquí per poder-lo utilitzar des d'aquí de manera dinàmica.
Ara posarem en valor aquestes paraules.
Vinc a la carpeta, que sí que tinc en el meu ordinador, i arrossego cap a la carpeta del Sharepoint, aquí.
Perdoneu. Exacte. Vinc aquí.
Base codis, no.
Aquí: arbres BCN. Arbres BCN. L'arrossego en el meu espai de Sharepoint.
Marc, Marc. Perdona.
Només es veu la part d'Instamaps. Hauries de posar les carpetes perquè només estem veient....
Ahhhh. Gràcies. Doncs, fem-ho. Ja ho he fet, però fem-ho.
A veure, deixeu-me veure. Vinc aquí... Deixo de compartir aquesta. Comparteixo.
Aquesta.
D'acord. O sigui que només estàveu visualitzant..... Sí, quasi millor.
Bé. Ja hi sóc. Veieu.
El que havia fet és senzillament arrossegar, drag and drop, de la meva carpeta en el meu desktop aquest arxiu Arbres de Barcelona.
Clar, ara dubto si us he ensenyat l'arxiu o no.
Veig que no us l'he ensenyat, per tant obro en un segon aquest arxiu,
per ensenyar-vos tot això que us deia que tenia les coordenades,
els noms dels arbres en català i en llatí i diferent informació relativa aquest arxiu.
Aquest és l'arxiu. I, en aquest cas, estic parlant de l'espai verd
(clico a la pestanya primera que és la que llegirà Instamaps) de la Gran Via entre Bac de Roda i Extremadura.
Què necessito jo per portar aquesta informació a Instamaps de manera dinàmica?
El que necessito senzillament és clicar el botó de la dreta i dir que em doni l'enllaç.
Anem a fer un compartir, per exemple.
Un compartir.
Botó de la dreta sobre l'arxiu, compartir.
Si aquest mapa l'ha de veure gent de fora, li hauré de dir que tothom que tingui l'enllaç pugui accedir,
de manera que Instamaps també estigui autoritzat, com a eina i que no és pròpiament ningú de nosaltres, també pugui utilitzar això.
I aquí podria definir una sèrie de coses... que tothom... i ja està...
usuaris, persones, defineix, contrasenya (no cal).
Doncs, aplico.
I, en aplicar, senzillament aquí em diu “copia l'enllaç”. Copio aquest enllaç.
I Sharepoint, OneDrive si voleu, ja em dona l'enllaç de Sharepoint.
El copio amb el botó aquest i directament vaig al d'això.
Si no ho esteu veient, perquè em sembla que no ho esteu veient, només és una finestreta
que ha aparegut emergent en clicar amb el botó de la dreta.
Però, senzillament, diu “copia” i és el que he clicat després de dir que comparteixi amb tothom que tingui l'enllaç.
Torno ara a compartir la carpeta que tenia abans, d'Instamaps, perquè el procés ara sí que segueix a Instamaps.
Vinc al teams.
Perdoneu. Vinc al teams. Vinc aquí. Deixo de compartir.
I comparteixo ara Instamaps.
Amb escassos dos-tres segons, tindreu Instamaps.
El David si no és així que m'ho digui, però jo crec que ja sí.
Anem a fer, amb aquest enllaç que tenim copiat a la memòria del nostre ordinador,
anem a pujar aquestes dades.
Ara ja no ho pujarem com un fitxer, sinó que li diem que aquestes dades estan al núvol.
Són dades al núvol. I aquí enllacem amb aquest arxiu d'aquí. Senzillament, aquí.
Aquestes dades què són? El nom de la capa és Arbres de Barcelona. Arbres BCN.
En quin format està? És un excel, malgrat que nosaltres l'estàvem consumint des de l'Office365.
No hi ha problema, però al final és un excel.
Què conté? Aquí, com que és un format Excel, Instamaps, així com un gpx, o un Shapefile el pot reconèixer molt ràpidament perquè són
 formats geogràfics que entenem bé, l'excel podria contenir qualsevol cosa.
Podria contenir adreces, codis de municipi, codis d’àrees bàsiques de salut, codis de països...
tots aquests codis nosaltres els entenem i les geometries que estan intrínseques a Instamaps
les oferim nosaltres per si algú puja, per exemple, municipis i només té dades de codis de municipis,
nosaltres, pel camp codi, fem un joint entre els codis que posa l'usuari i la seva informació
i les geometries que també tenen codi d'Instamaps.
Però, en aquest cas, Instamaps ens detecta que hi ha coordenades, però li hem d'informar com es diuen aquests camps de coordenades.
Em sembla recordar, no m'hi he fixat massa bé, però em sembla recordar que deia longitud i latitud.
Per tant, EPSG, ara ja sabem què significa: coordenades geogràfiques.
I aquí li diem que ho consumeixi en dinàmic.
Si jo poso en estàtic seria el mateix que tenir aquest arxiu i arrosssegar-lo en el meu....
normal com hem fet abans amb els gpx, o amb el kml, o amb el Shapefile, però ara ho consumirem en dinàmic.
Què vol dir això? Instamaps no pujarà aquestes geometries a la base de dades d'Instamaps,
sinó que les consumirà, visualitzarà i categoritzarà i estilitzarà on the fly, sense haver d'estar a la base de dades.
Afegim aquesta informació, si no m'he equivocat amb els camps.
Que no m'hi he fixat, la veritat és aquesta. Bec aigua, si em permeteu.
Si m'hagués equivocat, fàcilment em quedaria això rodant. No, no m'he equivocat.
Em quedaria aquest spinner rodant molta estona. Si això us passa, és que hi ha hagut algun error.
Hauríeu de revisar les dades. Feu un F5 per refrescar el navegador i mireu què passa a les vostres dades.
Si no veieu que els hi passa, ens escriviu, ens envieu el mapa,
l'identificador del mapa i l'arxiu, si pot ser, i nosaltres us ajudarem a establir què passa.
Aquesta és la informació. És informació que no està pujada a la base dades d'Instamaps.
Tot i així, noteu que si clico jo la puc visualitzar. Arbres BCN. En aquest cas he clicat sobre un...
no hi ha el nom català, per tant això és una Robinia pseudoacacia besoniana.
Bé, doncs exactament, no sé exactament què és.
Algú de vosaltres, si tenim algun biòleg, segurament ho sabrà dir.
Ja tenim això. Anem a estilitzar això en funcion d’això, de quin és el tipus d'arbre que hi ha aquí.
Això ja ho hem fet abans. Venim a estils. Li diem que ens faci mapa de categories.
Aquestes categories d'aquesta capa BCN, d'arbres de BCN.
I, aquí, no tenim cap dubte que el camp... Ah! Nom català.
Aquí sí que surt. Abans no sortia a la infowindow perquè no deu estar informat en aquest punt concret que jo he clicat.
Nosaltres només informem de la informació que està plena.
Aquí, Instamaps ens torna a donar uns colors, unes opcions i uns colors.
Aquí hauríem de triar els que a nosaltres ens interessi.
No sé, ara mateix, aquests dos que no tenen informació, un perquè té un guió; aquí faltaria normalitzar les dades o demanar.
El simbolitzarem en gris.
Estic canviant aquests colors que Instamaps em proposa perquè al final semblen ser colors que no contenen aquesta informació, dues tipologies de gris.
I el pollancre del Canadà el simbolitzarem amb un vermell llampant per tenir un referent de què és el que estem veient.
Estilitzem això. Tant la pujada de dades com l'estilització, en no dependre de la base de dades, normalment és ràpida.
Ja ho tenim aquí estilitzat. Venim a capes per veure què és el que he fet Instamaps.
Novament tenim una capa mare que és la que teníem en gris i una visualització, en aquest cas per categories, per tipus.
Aquí hauríem de posar “espècie” (no sé si és la paraula que he d’utilitzar).
Espècies. Veieu i aquí està espècie i, en algun punt de per aquí amagat, deu haver-n’hi una
en vermell que és aquesta acàcia, però veig que majoritàriament estan posades per sectors.
No sé on està l'acàcia, però hi ha de ser amagada per aquí sota.
Noteu que hi ha una sèrie d'opcions que, treballant això, ja us dic, hi ha una sèrie d'inconvenients i una sèrie d'avantatges,
una sèrie d'opcions que estan deshabilitades.
Si jo vinc aquí a les opcions de capa, aquí per exemple no la puc descarregar.
No la puc descarregar perquè aquesta capa no està a Instamaps, sinó que la informació està al núvol.
Tot i així, tinc aquesta opció que em permet veure on estic enllaçant i veieu que al final
hi ha un enllaç que és aquest propi del Sharepoint on estem enllaçant.
Des de fa poc, hi hem posat la possibilitat de moure, de veure en mode capa.
Perdoneu, en mode taula, i aquí podríem posar aquesta acàcia del Canadà.
Fer una cerca de l'acàcia del Canadà.
Noteu que la taula, per no alentir molt, normalment ens ensenya les dotze primeres files.
Jo li podria demanar que me les ensenyés les 872, però dient-li aquí que m'he les ensenyi o 50, o 25, però no ho faré perquè seria una mica lent.
Proveu i jugueu vosaltres amb això.
Jo aquest mapa el vaig a publicar.
Després veureu que encara farem una passa més per demostrar realment els beneficis del treball en dinàmic.
Anem-lo a publicar tal qual està. És un mapa molt senzillet però està bé.
Anem-lo a publicar. Determinem que el nivell d'entrada podria ser aquest mateix per a què es vegi tot.
Botó groc, botó de publicació. Noteu que en el moment de publicar les capes, he desactivat la capa mare
perquè només estigui activa la visualització de la capa. Botó groc. Publicar aquest mapa tal com està.
Com que no li hem donat un nom, li hem de donar: “Arbres”, en aquest cas, és “Arbres de la Gran Via”
perquè jo sóc un jardiner i estic treballant amb els arbres de la Gran Via.
Aquí podria posar molta informació, entre altres coses la font de dades.
Atribuir la font de dades és una cosa molt bonica de fer. La privacitat.
Novament la llegenda; aquí, la llegenda és important? Sí, és important la llegenda.
I la llegenda en aquest cas l'hem de treballar. Li direm que sí. Que la capa mare no cal que ens la representi.
I, en aquest cas, Instamaps quan dona la llegenda a més ens diu el nombre d'elements que ha trobat de cada un dels casos.
De pollancre del Canada, no m'estranya que no l'haguem vist perquè només n'hi havia un.
En aquest cas, de casos amb un guionet o sense informar n'hi havia 10. Aquí és el moment que podríem posar: “sense informar”.
Aquí estem millorant el mapa. I aquí també sense informar.
Tot i que tinc el dubte, això ho hauríem de preguntar o visualitzar a les metadades.
“Informar”. Informar.
I el que farem també és esborrar també aquests números d'aquí. Per què?
Perquè ara per art de màgia farem que aquests números en modificar l'arxiu que tenim al Dropbox... No, perdoneu,
al Sharepoint, també es modifiqui això.
I com que això és part de la llegenda, no de les dades, ens convé esborrar-ho.
És una d'aquestes coses de què parlem quan treballem en dinàmic.
Llegenda. Reutilització, no cal.
Paràmetres del visor. Aquí, a paràmetres del visor,
anem a fer una cosa en aquest cas. Li traurem la llegenda dinàmica
i deixarem la llegenda compacta per a què pugueu visualitzar de què es tracta això de la llegenda compacta.
I aspectes del visor també ho deixarem.
Publiquem aquest mapa tal com està ara. Anem a publicar. Aprofito per fer un glop d'aigua, si em permeteu.
Aquest mapa ja està publicat. Anem a visualitzar-ne el resultat.
Tenim el mapa publicat. I aquí teniu la llegenda compacta.
És una llegenda que no es pot activar i desactivar, però noteu que és molt poc intrusiva.
I aquí teniu les dades relatives. La llegenda es pot, això sí, amagar i recuperar. I puc clicar aquí.
Això em diu “Arbres BCN” permanent, perquè no he posat allò que us he dit abans de quin és el camp principal de la capa.
Si ho hagués fet, aquí m'estaria dient cada una de les espècies que ha detectat.
Com que estava, a més, amb un zoom tan llunyà, n’ha detectat moltes.
Si jo m'apropo, en aquest cas només em detecta aquest arbre en blau, que es tracta d'un pollancre gavatx.
Aquest és el mapa acabat i aquest mapa ara ja té vida pròpia.
Què vol dir que té vida pròpia?
Vol dir que el mapa, tal com està, si jo faig canvis en el Sharepoint, a l'arxiu de Sharepoint,
Instamaps cada vegada que s'obri o es refresqui amb un F5 o Control+F5, el navegador recuperarà la informació d'aquest arxiu.
Per tant, si en comptes d'haver-hi 800 arbres com teníem ara, n'hi ha 1200 com ara tindrem,
aquest arxiu, aquest mapa, hauria de ser dinàmic (que per això la paraula) i adaptar-se a això.
Anem a l'arxiu, a la carpeta. Ara sí que us hauria de compartir, novament.
Obriré l'arxiu prèviament i així us comparteixo directament l'excel de l'Office365 per a què vegeu exactament què estic fent.
El tinc obert aquí.
Ara comparteixo, ja no la finestra d'abans. Deixo de compartir i no comparteixo.
Ara comparteixo aquesta d'aquí. En breus segons us trobareu que ja tenim compartit al excel de l'Office 365.
Nosaltres fins ara hem pujat aquesta primera pestanya, amb aquests 800 i escaig arbres que teníem aquí pujats.
Deixeu-me baixar per confirmar-ho, 873 menys un, 872.
Però ara ens han passat nova informació, perquè els nostres jardiners, que són molt treballadors,
ens han passat aquesta nova informació que tenim a la segona pestanya.
Ho tinc preparat, però imagineu-vos que ens ha enviat això en un correu electrònic o com sigui.
Jo el que faig a fer és seleccionar tota aquesta informació, ja no la columna primera.
Seleccionaré totes aquestes files.
La primera columna no perquè ja la tinc i a més és igual. Noteu que ha de ser igual, sinó sí que armaríem un taco a les dades.
I, en aquesta primera pestanya, baixo a baix de tot per enganxar aquests nous elements que acabem de treballar.
Que ja no és entre Sant Joan de Malta i Bac de Roda, ara és entre Selva de Mar i Sant Ramon de Penyafort.
Per tant, aquí, si baixo més en aquest arxiu, noto que ara tinc ja 1180 arbres en aquesta base de dades.
S'està desant. Noteu que, en treballar amb el 365, ja s'està desant automàticament.
En el punt que això vegi que està desat, serà el moment d'anar a Instamaps i veure
si, després de refrescar o de tancar i obrir el navegador, aquest mapa ja està actualitzat.
Trobo que triguen molt també a refrescar-se, a desar-se; ja l'hem desat.
Realment, el problema de connexió és evident.
Torno a descompartir. Perdoneu. Torno a descompartir aquesta pantalla
per compartir-vos novament Instamaps. Instamaps. Aquí.
Ara estem a Instamaps.
Noteu que estem novament, no a l'editor que també el tenim i el tenim aquí, però no el necessitem.
No el necessitem, nosaltres no cal que modifiquem aquest mapa en l'editor, sinó que el mapa s'hauria d'actualitzar sol.
Venim aquí, observem una mica l'abast d'aquestes geometries, d'on a on va.
Des de prop dels Encants Vells, a la plaça de les Glòries, fins aquest tram on comença l'autopista.
Ara anem a fer, senzillament, un Control+F5 que el que fa és refrescar el visor del mapa, que és on jo estic treballant.
 Si faig un Control+F5, sí que és veritat que a vegades és una mica difícil d'entendre:
El temps aquest no és immediat perquè aquest servidor vés a saber on està,
potser està a Estats Units, i triga un temps a recuperar la informació, en actualitzar la informació.
Però en realitat, doncs, ja una mica veieu que aquí ja hi ha més informació. Jo crec que és aquest sector d'aquí, em sembla recordar.
Cliquem a les capes. Veiem les capes i,
perdoneu, activem i desactivem. Exacte.
I aquí s'ha afegit a aquest nou... No sé com visualitzar-ho ara...
Ja ho sé. Perdoneu.
Aquestes capes d'aquí, exactament, que es corresponen ara entre les de Gran Via-Selva de Mar
i les de Sant Ramon de Penyafort que són aquests que hem afegit, aquests 300 arbres més que hem afegit.
Per tant, ja tenim fet un tercer mapa. Un mapa que es consumeix en dinàmic.
Que no cal actuar sobre l'editor del mapa per a què la informació es recarregui.
Si algú entra en aquest mapa, recuperarà l'arxiu en l'estat en què està aquest mapa. I ho visualitzarà d'aquella manera.
Control+F5 també és una manera de visualitzar sobre el navegador, de refrescar aquesta informació.
Això va bé, doncs, per què?
Majoritàriament la gent que utilitza això a Instamaps és gent que potser és un grup de jardiners (de fet, l'exemple és bo)
que prefereixen que els que treballen sobre el territori els hi és més fàcil que omplin un excel,
que no que hagin d'estar amb Instamaps amunt i avall.
Ells l'únic que han de fer és si han podat 30 arbres, informar que aquests arbres han estat podats i aquest canvi,
fet en aquest arxiu, directament es reflecteix sobre el mapa i sobre les categoritzacions del mapa.
Tanco aquest mapa. Torno a la meva galeria personal, als meus mapes i els meus perfils.
I anem a fer el darrer mapa d'Instamaps.
Aquí tenim els tres mapes que he treballat fins ara. Aquests tres d'aquí. I anem a fer-ne un de nou, un de darrer.
Un en què us mostrarem una altra possibilitat, molt diferenciada també, de consumir fonts de dades des de,
en aquest cas, des de l'API de Gencat de dades obertes, basada en una plataforma que es diu Sòcrata.
I estirarem dades que tampoc estaran a la base de dades d'Instamaps,
que no estaran en un núvol propi nostre, sinó que estaran en un servei,
en un servidor d'informació, en aquest cas geogràfica, que és dades obertes de la Generalitat.
Anem-ho a fer.
Us proposo fer el mapa de...
és un mapa que m'agrada molt perquè hi ha un discurs darrere molt bonic i molt fàcil i exemplificador,
que és el mapa dels rescats en muntanyes dels bombers a Catalunya.
Aquest mapa tampoc comença a Instamaps, sinó que anem a recuperar les dades.
Dades obertes Gencat catàleg. Exactament.
Aquí no trobo mai allò que busco. Em sembla que he entrat on no toca.
Exacte, com sempre. És en aquest altre. El que diu catàleg no va el catàleg i on no diu catàleg sí que va al catàleg.
Bé, coses d'aquestes que hem d'acabar de millorar.
Estic dins del catàleg de dades obertes de Gencat.
Aquí la Generalitat, per la llei de transparència del 2014 obliga, i a l'Institut també i a tota la resta de les institucions,
la Generalitat, però també ajuntaments, diputacions, etcètera, a obrir les dades amb què treballem.
És un procés que fa anys que tenim al cap, encara no ho hem fet del tot.
I no ho hem fet del tot bé, però hi estem posats la gent de l'administració.
Aquí, en el catàleg, buscarem la paraula “rescats” i em retornarà una sèrie de datasets que tenen aquesta possibilitat,
aquesta paraula, dintre del seu nom o dintre de la descripció.
Actuacions en salvaments al medi natural dels Bombers o per comarca i municipi. Em quedo amb aquest primer.
Clico, “Salvaments al medi natural dels Bombers de la Generalitat de Catalunya”.
Realment, la connexió meva observo que és molt lenta, perquè això també hauria de ser immediat.
No només em passa amb Instamaps, sinó que em passa amb el Sharepoint, i em passa amb tot.
Estic al portal de dades obertes i estic a la pàgina de metadades d'aquestes dades.
Us ho podríeu mirar. Cada quant, la freqüència d'actualització és variable,
com puc fer l'atribució, què em puc esperar d'aquestes dades, etcètera.
Una de les coses que podria fer jo és exportar.
Aquestes dades em permeten exportar-les en diferents formats, per exemple Shapefile. o kml, o csv o tots aquests d'aquí. O Geojson.
Geojson és un fomat que ara utilitzarem, però no l'utilitzarem com a format d'arxiu.
Ara veurem un petit matís. Però això seria fer un mapa estàtic.
Baixar ara l'arxiu d'aquí i pujar-lo a Instamaps seria fer un mapa estàtic.
Jo el que vull és que sigui un mapa que, a mesura que els bombers facin noves actuacions i les incorporin aquí,
en aquesta mesura també es vegin reflectides al mapa.
Per tant utilitzarem... volem un mapa dinàmic i per tant el que farem és anar aquí que diu API.
Una API és una interfície programació. És una manera com els programadors poden accedir a les dades;
aquestes mateixes dades si jo fes un programa per consumir-les hi podria accedir d'una altra manera través d'aquesta API.
Al final, Instamaps és un programa i el que estem fent és accedir a aquestes dades i utilitzarem aquesta API.
Noteu que aquí ja em dona l'endpoint, en anglès, o punt final de l’API.
Què és això? Això senzillament és un enllaç, un link, que em permet accedir a aquestes dades des de l'enllaç del navegador.
I en aquest cas, tal com me les està mostrant ara, estarien en format Json.
Posarem Geojson. CSV, comma separated values, també seria una manera de consumir-ho.
En aquest cas parlem de punts, de punts de rescat, no són ni polígons ni línies.
Nosaltres utilitzarem Geojson. Què és GeoJson?
Molts potser no ho coneixeu, però segurament en el format web, és el format geogràfic més extens.
De fet és un estàndard.
I és una especificació geogràfica concreta de json, que és l'altra que teníem. Json és més generalista.
Geojson és més pensat per a dades geogràfiques.
És un format d'arxiu? També pot ser un format d'arxiu perquè es pot salvar.
Però, sobretot, és una manera de transmetre informació mitjançant el navegador, mitjançant enllaços.
Vaig a copiar això i ara us ensenyaré exactament què és el que copiat. Ja diu copiat.
I ara obro una finestra nova, una pestanya nova i enganxo aquest arxiu. Què diu aquest.... perdoneu, aquest enllaç.
Què diu l'enllaç? Doncs diu que en el... dins de transparència Catalunya que és el portal de dades obertes de Gencat,
hi ha un recurs que té un nom rar, però que al final nosaltres sabem que és aquest de rescats en muntanya,
i que s'està exposant en format Geojson, perquè així li hem demanat.
Si jo faig intró, ara veureu primer en rowdata i després el meu navegador està pensat per posar-ho bonic
que s'entendrà una miqueta més, que és aquest parsed d'aquí, està treballant en mostrar això és una manera que s'entengui.
Doncs veureu el que ens ha enviat.
Noteu el que ens ha enviat. Ens ha enviat una sèrie informació que té unes coordenades d'aquest tipus punt.
I que aquestes coordenades per cada punt diu: a quin any de passar, quin mes, quina longitud, quina latitud,
quina és la tipologia del rescat, és aquest tal_nom_alt, el nom informa poc.
Rescat en coves i pous, en aquest cas. I aquí tinc informació UTM també veig i el municipi en què ha passat, etcètera.
I aquí tinc, punt per punt, aquesta informació.
Jo això ho podria salvar com arxiu? Sí, senzillament botó de la dreta, desa com a, i a la meva carpeta em salvo aquest Geojson.
Però és molt més interessant de cara a fer un mapa dinàmic, copiar això, que de fet ja ho tenia copiat,
i anar-ho a consumir ja no des del navegador sinó des del propi Instamaps.
Vinc a Instamaps, pestanya dades. Deixa'm veure primer quin color. Bé, amb un griset, bé, es veurà poc,
es veurà poc, però ja es veurà perquè després ho estilitzaré ràpid o sigui que ja estarà bé. Vinc a dades,
vinc a dades al núvol perquè és el que volem, i consumirem això, Control+V,
i direm que ens carregui el que hi ha aquí.
Nom de la capa? Rescats dels bombers, rescats de muntanya.
Format? L'escullo: Geojson.
Separador de camps en Geojson no m'ha de preocupar.
I sistema de coordenades: longitud i latitud.
Estàtic o dinàmic? Dinàmic per a què s'actualitzi quan els bombers actualitzin i dades obertes ho incorpori.
Afegim la capa
i ja el tinc aquí.
Aquí ja notem alguna cosa. Instamaps cada vegada que puja una capa fa zoom sobre el conjunt de les geometries.
Hi ha alguna geometria aquí dalt al Pol Nord, no crec que hagin anat a buscar ningú,
senzillament està escapada aquestes coordenades.
Seria bo d'informar aquesta gent que aquestes coordenades estan escapades per a què ho poguessin millorar.
I aquest és el conjunt d'aquests rescats que hi ha hagut darrerament a Catalunya. És del 2018, sembla ser.
Ara el que anem a fer és que aquestes dades, que són molts punts i que sí que ens informen d'alguna cosa, evidentment al Pla de Lleida
i entorn no hi ha gaire rescats, però volem que ens informin en funció de la tipologia dels rescats de muntanya.
Per tant, anem als estils. Noteu que a capes el que tenim senzillament és una capa que es diu rescats.
I anem, novament, a estilitzar: estils, per categories, i a categories li direm que l'única capa que tenim rescats,
pel camp aquest que tenia el nom estrany, tal_nom_alt, però al final era la tipologia.
I bé, doncs, Instamaps he detectat que hi ha rescats en coves i pous, en muntanyes, en el medi marítim, en el medi fluvial, etcètera.
Anem a donar colors associatius a aquestes d'això, aquesta paleta. No pot ser que coves i pous sigui blaus,
coves i pous serà color terra o ataronjat.
Rescats a muntanya verd està bé, però el farem una mica més llampant, més fosquet.
Medi marítim evidentment serà en blau, en aquest cas clar.
Medi fluvial serà un blau fosc per poder determinar les diferències.
I rescat de persones perdudes, que potser no tenim un color que s'hi associï tant, li donarem un vermellós.
Senzillament, hauríem de veure si està en gama o no acaba d'estar-ho, però senzillament amb aquests colors
anem estilitzar aquesta informació i veurem moltíssimes coses ja sobre aquestes dades.
Aquí tenim aquestes dades d'aquí, que ara ja ens parlen.
Evidentment, els rescats en medi marítim són aquests blaus clars en zones marítimes.
En certes zones, com a la Seu d'Urgell, en el canal, veiem algun punt de rescats en medi fluvial.
Aquests són moltes vegades d'alguns rescats a les zones de les conduccions d'aigua que hi ha
per la zona de Lleida que se'ns cauen cotxes i coses d'aquestes que ens passen de vegades.
Aquestes dades ja ens informen més. Jo parlo sempre de torturar les dades fins que ho treguin tot.
Ja ens informen una mica més i ja comencem a notar que hi ha certes àrees com aquesta
o com aquesta d'aquí on hi ha un índex més elevat de rescats.
Anem a seguir-les torturant i les torturarem ara fent una concentració per densitat.
Veieu? Amb aquesta concentració tan ràpida d'aquests mateixos punts i sobre la mateixa capa,
ja sembla clar que a l'àrea de Barcelona el Garraf és una zona problemàtica, que Collserola és una problemàtica,
que evidentment el Montseny és una problemàtica i que evidentment aquesta àrea d'aquí, que és Montserrat evidentment,
també és una zona problemàtica.
A mesura que jo vaig fent zoom, Instamaps va modificant les àrees de concentració, adaptant-les a aquesta densitat de punts.
Una altra possibilitat és l'agrupació, que també és una manera molt ràpida d'entendre quan hi ha molts punts
i aquests molts punts ens amaguen al final la informació, el que he creat és una nova visualització,
aquí a capes, què és aquesta nova concentració, que és aquesta d'aquí. Podria desactivar-ho tot.
Que em diu que aquí, en aquest entorn d'aquí,
que Instamaps genera automàticament per un tema de proximitat, hi ha 69 rescats.
Torno a engegar la capa categories i amb aquestes dues vaig disgregant per veure
quines són aquelles zones més problemàtiques a l'àrea, a la muntanya de Montserrat.
Aquest mapa el vaig a publicar. Després us faré un mínim, unes mínimes conclusions perquè el mapa sempre el que vol
és informar, veure la informació, treballar-la, acabar tenint un discurs, analitzar aquestes dades i acabat extraient una idea.
Ara extraurem una idea d'aquest mapa.
En tot cas, permeteu-me que primerament anem al botó blau. La publiquem per dir que vam treballar realment.
Rescats de muntanya.
Aquí hauríem d'atribuir a dades obertes. Podríem posar un àlies ICGC.
La llegenda és necessària en aquest cas? Sí, la llegenda en aquest cas és necessària.
Podem deixar tant aquestes com aquests cinc elements, amb la mateixa cosa que fèiem abans
i és que seria bo treure aquests números perquè poden ser variables en tractar-se d'un mapa dinàmic.
Aquí escurcem barrancs i rius i deixarem en mode fluvial que jo crec que ja s'entén bastant.
Reutilització, paràmetres del visor, possibilitat de posar icones. Anem a publicar.
Publiquem el mapa i Instamaps ens dona l'enllaç a l'editor final d'aquest mapa.
Aquí el tenim, tant amb l'agrupació com en els diferents punts.
Si cliquéssim en un d'aquests punts, n'obtindríem la informació referent a això.
Què hi ha aquí darrere? Jo crec que tots sabeu que els rescats de muntanya estan pujant.
Cada vegada som més atrevits. Abans anaven excursionistes equipats, ara van Kilians Jornets amb samarreta.
Amb tots els respectes als Kilians Jornets, que sabeu que és un prohom del nostre país i tots els seus hereus també.
Però ens passa això. I, a més, el segon problema és que el mapa paper que dúiem abans, uns l'hem convertit en un telèfon digital.
El que no sap la gent és que en ciutat els telèfons consumeixen molt poc
quan la localització està activa perquè no utilitzen els sistemes GPS.
Aquí a la casa hauríem de dir GNSS perquè inclou els xineses.
Els nostres telèfons nosaltres no ho sabem, però a part del GPS americà ja utilitzen,
si té menys de tres anys, Glonass europeu, Beidou xinès.... Glonass rus, Beidou xinès, Galileo europeu.
I, quan estem a ciutat, no utilitzen aquest traquejar aquest satèl·lits que té molt consum d'energia
sinó que utilitzen les nostres wifi, els nostres routers wifi.
El senyor de l’Streetview no només fa fotos als carrers sinó que analitza intensitat als nostres routers.
Llavors, si un senyor que està al carrer li demana on està, el primer que fan sense engegar el GPS del senyor del mòbil
és mirar a prop de quina wifi està. I per intensitat i per trilateració el que fan és acabar donant una posició.
Això a Barcelona funciona i això té molt poc consum energètic.
Però quan jo, refiat que la meva localització la tinc, i la tinc tot el dia i no és per a mi un problema la bateria,
me'n vaig a Montserrat, on només els monjos tenen el seu magnífic router,
llavors això no és suficient per posicionar-me i automàticament, especialment en Android, se m'activa (no sé en iPhone, no soc tan expert),
se m'activa el sistema satel·lital, aquest sí GNSS, que consumeix molt més,
que fa que a les tres quatre hores com a molt la meva bateria s'ha fos i que,
quan se'm fon la bateria, amb què em quedo?
Doncs em quedo sense possibilitat de geoposicionament, sense saber on estic,
sense mapa i sense sistema de comunicar-me perquè ja no em puc comunicar amb ningú.
Per tant, aquest és un mapa molt bo, que a les escoles s'està utilitzant-se molt per fer la reflexió als alumnes que bé,
o mapa paper o pla B amb un Powerbank de bateria, però que no ens passi això perquè ens està costant molts diners.
Especialment de gravetat a Montserrat on molta gent es fica per canals on baixar és possible, però pujar és impossible.
I quan no sabem on són, un que ha baixat i no pot pujar, el problema és gravíssim.
Aquest és el tercer mapa que volia fer. Tanco aquest mapa.
Perdoneu. No sé què he tancat. Tanco l'arxiu aquest. Me'n torno senzillament a.... No!
Diguem que ara havia quedat que el David em donarà... Jo puc descompartir la meva pantalla.
Espereu vaig a Teams.
Vaig a Teams. Descomparteixo la pantalla perquè ja estic.
I si el David i el Salva els sembla bé podríem obrir com un torn de preguntes on tots poguéssim preguntar. Veig que ja.....
D'acord, d'acord. No sé, em sentiu ara a mi?
David?
O Salva?
Desmutegeu al vostre...
d'això i potser si podem fer, faríem una sèrie de preguntes ara.
Marc,
si vas a preguntes i respostes, a questions and answers,
veuràs les que hem anat publicant del què ha anat preguntant la gent al llarg de la sessió.
Ah, molt bé. Preguntes i respostes. I això està... ah! Aquí les tinc, aquí les tinc.
A dalt a la dreta.
Molt bé. Doncs vinga. Vaig a resoldre coses.
La sessió s'està gravant. Sí, ja l'ha respost. Sí, s'està gravant.
Hi ha algun control, la Dolors Barrot, algun control sobre l'autenticitat del nom de l'autor?
No, nosaltres sobretot el tema de la informació i de l'autenticitat de l'autor no tenim aquest control.
L'únic que tenim és la possibilitat que sigui denunciat si això no és així.
Instamaps funciona... es fa d'una manera que és el mínim producte viable, que vol dir que el que desenvolupem
és el que demana l'usuari i quan ho demana desenvolupem a mínims.
Si l'usuari veiem que ell, el que ho he demanat i molts més, ho utilitzen llavors es continua el desenvolupament.
És una manera d'avançar que et permet avançar només en allò que realment és pràctic per a la majoria dels usuaris.
 Però si ningú ho demana o ho demana només algú, llavors es pot considerar,
però sempre que va passant al to do list, allò que demana la majoria.
Ho dic perquè, Dolors, això seria una cosa que jo jutjo que seria importantíssima, però no passa res.
També és cert que moltes vegades aquestes coses, quina expressió utilitzar?.....
Bé al final el demostrador és el que passa.
Tenim moltíssima administració que està publicant a Instamaps i fins ara no hem tingut el problema
que algú s'hagi passat per algú altre, fins ara. No vol dir que no pugui passar.
El Jordi ens demana per quan s'obri el torn de preguntes, des de la Unitat de Geologia Regional
estem treballant amb mapificar certa informació del camp obtinguda darrerament mitjançant Instamaps
i ens hem trobat amb certes dificultats. Us faig arribar dos dubtes.
El primer: carregar una taula Excel des de OneDrive
per crear una capa no ens permet donar rang de capa mare a la subcapa.
No, això ho he contestat. És un tema que, si es treballa en dinàmic, això no ho tenim implementat.
Això no ets el primer, Jordi, que ho demana, per tant ho podem valorar.
Veus, aquí també podria ser un demostrador. No hi ha la icona perquè no està implementat.
També moltes vegades coses que ens han demanat...
En el desenvolupament d'Instamaps, hi ha molts usuaris a demanar i pocs desenvolupadors al darrere i hem de prioritzar molt les coses.
I en aquest cas, per exemple, sí que va quedar clar que en estàtic era imprescindible,
fins i tot per a altres eines que nosaltres mateixos estem desenvolupant, com serà ContextMaps algun dia,
aquesta base que alguns de vosaltres esteu treballant, que tenim una eina que permetrà treballar amb aquesta base;
per això ho vam veure necessari nosaltres mateixos.
En el cas del dinàmic, veig que ho aneu demanant; per tant, ho posarem a la to do list,
ho acabarem de valorar i “es pot solucionar?”, la resposta és sí. Tot és solucionable,
l'únic problema és si tenim la força per fer-ho i la priorització.
I la segona pregunta és que al crear un mapa amb fotografies guardades al OneDrive
funciona perfectament dins del visor del nostre compte, però en compartir el link per visualitzar no es carreguen les fotografies.
Bé, suposo que és un tema de permisos.
Doneu, perquè jo això mateix ho he fet sense problemes,
doneu permisos perquè tothom que tingui l'enllaç pugui arribar fins aquestes fotografies.
Altrament, Instamaps no hi podrà arribar perquè al final troba que és un element estrany,
que no és un usuari de la nostra casa i aquest és el problema, però si li dones aquests permisos a les fotografies, està bé.
També hi ha un dels vídeos o sí... O un dels vídeos o un faqs, no ho sé recordar,
que explica com extreure totes aquestes fotografies no una per una
sinó directament amb un extractor d'enllaços que hi ha com a plugin de Chrome.
Ho dic per si us interessa. Crec que era un faqs, diria, dels últims. Està explicat.
Més. “Gràcies per endavant Marc i Geostarters”. Gràcies a posteriori.
La Dulcis ens demana... “Hola a tots, moltes gràcies per la sessió. M'agrada conèixer amb detall com es gestionen les etiquetes”.
Les etiquetes es gestionen tal com les he estipulat.
En un moment donat, i potser per això ho pregunta la Dulcis,
vam intentar que les etiquetes i les geometries es poguessin mostrar amb uns determinats nivells de zoom.
Però, quan un desenvolupa, al final aprèn dels errors i hi ha altres errors dels que és impossible aprendre.
I aquest justament n’és un perquè no ens n'hem sortit amb el control
que es puguin veure unes etiquetes i geometries per a uns nivells de zoom i altres no.
Això ho descontrolava tot: les etiquetes, les geometries...
I vam haver de tirar enrere una cosa que ja estava implementada perquè eren més els problemes que els beneficien per a l'usuari.
Dulcis, parlem-ne. Tornem-ho a mirar i si no faig exactament el que voleu, parlem-ne.
El David, el moderador, diu anem publicant preguntes però recordeu que el Marc ha dit que les respondrà al final de la presentació.
Torna a ser cert i potser serà el moment ara de dir si algú té una pregunta perquè a mi em sembla que totes estan resoltes fins ara mateix.
Les que hi havia aquí al questions and answers.
Què dieu? Estan resoltes? Algú vol fer una pregunta? Podem fer un micro on i que algú ens digui la seva.
Què voleu fer David i Salva?
Marc, moltes gràcies per tot. En principi no hi ha cap més pregunta i si us sembla ho donaríem per acabat.
D'acord. Jo afegeixo, si no ho diu el David ho dic jo, que em sembla que si ens n'hem sortit, perquè també teníem...
estem pagant la novatada en gravar amb això. Tindrem gravada aquesta presentació, la pujarem a YouTube, potser.
I així tots la podrem utilitzar, fins i tot els companys que avui pel que sigui no han pogut venir.
Jo per la meva part només agrair-vos en nom de la gent de Geostart, que estem darrere de fer aquesta eina,
i evidentment a tothom als que heu intervingut perquè sigui possible, o sigui al final a tot l'institut.
I especialment al David i al Salva per haver organitzat la sessió. Moltes gràcies.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

[Fi de la transcripció]