• Imprimeix

COPERNICUS i SENTINEL 1: Deformacions del terreny

Sentinel 1 proveeix d'imatges de Radar d'Apèrtura Sintètica que permeten fer monitoratge de moviments de la superfície amb precisions mil·limètriques

La interferometria diferencial radar (DInSAR) és una tècnica per al monitoratge de moviments de la superfície amb precisions mil·limètriques, que utilitza imatges de Radar d'Apertura Sintètica (SAR). La posada en òrbita dels satèl·lits SENTINEL-1A i B (banda C de les microones) per part de l'Agència Espacial Europea (ESA) permet l’adquisició d’imatges cada 6 dies a tot el territori català.

L’ICGC utilitza diferents tècniques d’interferometria diferencial per separar les components del senyal radar. La gran quantitat de dades a processar disponibles dels satèl·lits SENTINEL-1A i B és idònia per a la realització d'estudis interferomètrics i generar informació dels moviments de superficie per a la interpretació, anàlisi i avaluació dels riscos geològics i afectacions sobre el territori, així com infraestructures crítiques.

L'etapa inicial del processament és el corregistre de totes les imatges respecte a la geometria de l'adquisició màster. Posteriorment, es generen parells interferomètrics on és necessari eliminar la component topogràfica del senyal radar, la qual cosa es realitza amb l'ajuda d'un Model d'Elevacions del Terreny (MET) de la zona a estudiar.

l'Agència Espacial Europea premia a l'ICGC

Les utilitats desenvolupades per l'ICGC a partir de dades Sentinel 1 sobre el territori va ser premiada com la millor línia d’innovació en la fusió d’intel.ligència artificial i dades d’observació de la Terra a partir d’algoritmes d’intel.ligència artificial per la detecció de patrons de deformació associats a l’explotació d’aqüifers

Un cop es disposa dels interferogramas diferencials (sense la contribució de fase topogràfica) se seleccionen els píxels susceptibles de ser mesurats mitjançant la coherència interferométrica. En aquest punt s'inicia la part coneguda com Persistent Scatterer Interferometry (PSI). Posteriorment se seleccionen els punts candidats a ser mesurats. 

La densitat de punts de mesura és molt variable depenent de les característiques superficials del terreny, obtenint altes densitats en zones urbanes i baixes en àrees amb alta vegetació, a causa del que es coneix com a decorrelació temporal. Les zones que presenten una baixa densitat de punts de mesura poden ser susceptibles d'instal·lació de reflectors artificials.

Els reflectors artificials o corner-reflectors són estructures d'alumini, que enfocades cap a l'òrbita de pas del satèl·lit asseguren punts de mesura de gran qualitat. Per a la seva instal·lació és necessària una base de suport per al reflector i el seu posterior alineament cap a l'òrbita.

A partir de l’expertesa en l’anàlisi d’imatges de satèl·lit radar per a la determinació de subsidències i més enllà de l’elaboració anual del mapa de subsidències de Catalunya, un dels projectes emblemàtics en els que l'ICGC ha treballat s’ha concentrant en una de les zones del territori més vulnerables. El projecte LIFE EBRO-ADMICLIM és un projecte multidisciplinari en l’anàlisi i avaluació de mesures de mitigació i adaptació contra el canvi climàtic al Delta de l’Ebre. Les dades de geoinformació que proporcionen els satèl·lits radar sobre el Delta de l’Ebre ens permeten estimar quines zones en les darrers dècades estan presenten una major inestabilitat o moviments del terreny i per tant són candidates a majors impactes per la pujada del nivell del mar.

 

Exemple d’anàlisi interferomètric

Exemple d’anàlisi interferomètric sobre la zona de les obres de la plaça de les Glòries sota la base temporal 2016-2021