• Imprimeix

Mapa d'epicentres període 1986-2000

Les dades enregistrades són processades a l'ICC per tal d'obtenir la localització (hora origen, latitud, longitud i fondària) i la magnitud dels sismes. Els epicentres situats a l'interior de la xarxa han pogut determinar-se amb una millor precisió que els epicentres de la zona marítima. La magnitud mesura la grandària de la font del terratrèmol i es calcula a partir del logaritme de l'amplitud del sismograma. Per conèixer els efectes produïts per un sisme, d'una magnitud determinada, es presenta la correspondència aproximada entre magnitud i intensitat epicentral a la Taula I.

L'activitat sísmica d'aquest període ha estat concentrada principalment a la Zona Axial dels Pirineus i a les Serralades Costaneres Catalanes, majoritàriament a la depressió neògena de la Selva i a la plataforma continental catalana.

El terratrèmol de major magnitud d'aquests 15 anys va ser el de Sant Pau de Fenollet del 18 de febrer de 1996, de magnitud 5.2, localitzat a l'oest de Perpinyà a França (Pyrénées-Orientales) al massís de l'Aglí i va ser percebut a gran part de Catalunya. Un altre sisme, de magnitud 4.6, va tenir lloc el 15 de maig de 1995, enfront de les costes de Tarragona i va ser percebut àmpliament a les localitats de la costa tarragonina. Una crisi sísmica àmpliament percebuda va ser la de setembre de 1994 situada a uns 10 Km mar endins de la costa del Maresme amb el sisme de magnitud 4.0 del dia 17 i el sisme de magnitud 4.2 del dia 26.

Sismicitat període 1986-2000

Sismicitat període 1986-2000

Fig. 1. Histograma d'ocurrència de terratrèmols

Fig. 1. Histograma d'ocurrència de terratrèmols

De mitjana es localitzen anualment més d'un centenar de petits sismes. En els últims anys s'ha incrementat aquest nombre amb la millora de la xarxa sísmica.

Fig. 2. Histograma d'ocurrència de terratrèmols per classes de magnituds pel període 1986-2000

Fig. 2. Histograma d'ocurrència de terratrèmols per classes de magnituds pel període 1986-2000

De mitjana es localitza anualment un sisme de magnitud superior a 4.0 i s¿observa una tendència a enregistrar més terratrèmols de petita magnitud amb la densificació de la xarxa.

Fig. 3. Nombre acumulat i no acumulat de sismes per classes de magnitud pel període 1986-2000.

Fig. 3. Nombre acumulat i no acumulat de sismes per classes de magnitud pel període 1986-2000.

Amb aquesta representació queda palessa la completitud del catàleg sísmic dels darrers 15 anys per a magnituds superiors a 2. Per a magnituds superiors a 2, el nombre de sismes disminueix de manera exponencial la qual cosa indica que l'activitat sísmica ha estat ben enregistrada per a aquestes magnituds. Per a magnituds inferiors a 2, el nombre de sismes enregistrats és semblant a cada classe. Això, indica que la configuració actual de la xarxa no és suficient per a enregistrar l'activitat de petita magnitud de tot el territori.

Sismes àmpliament percebuts (M>=4)

Període 1986-1990

Mar endins de la costa de Tarragona (M=4.2) 24081987
Bagneres de Bigorre a França (M=4.1) 12061990 i (M=4.4) 06011989

Període 1991-1995

Delta del Llobregat (M=4.2) 15121991
Ripollés (M=4.2) 19031992 
Maresme (M=4.2) 26091994 (M=4.0) 17091994 
Mar endins de la costa de Tarragona 
- (M=4.0) 23051995 
- (M=4.1) 15051995 
- (M=4.6) 15051995

Període 1996-2000

Sant Pau de Fenolhet a França (M=5.2) 18021996
Bagneres de Luchon a França (M=4.5) 04101999