• Imprimeix

Mapa

Autor: Dr. Josep Maria Rabella. Universitat de Barcelona
Promotor: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2013

sinònims complementaris: carta, plànol
cs mapa; fr carte; it carta, mappa; en map; de Karte 

SUMARI

  1. Mapa, plànol i carta
  2. El mapa a la història
  3. La funció dels mapes
  4. Tipologies dels mapes actuals
  5. Temes relacionats
  6. Referències
  7. Lectures recomanades

Representació proporcional del territori on les informacions s'expressen de forma selectiva, simplificada i convencional.

En un sentit més genèric i popular, és anomenat mapa qualsevol document que mostri una representació a vista d'ocell d'un territori.

El mapa conservat considerat més antic del món té uns 2 300 anys i consisteix en una tauleta de ceràmica d'uns 8 x 6 cm. Fou trobat en les excavacions de Nuzi, a uns 300 km al nord de Babilònia i representa el nord de Mesopotàmia, creuada pel riu Eufrates encaixat entre dues serralades muntanyoses. No només mostra una simbologia sorprenentment moderna i entenedora del riu i les muntanyes, sinó que conté també uns petits cercles destinats, sembla, a l’orientació del document.

 

Mapa, plànol i carta

En un sentit cartogràfic més professional, un mapa, pròpiament dit, és un document destinat a representar un territori relativament extens, que ha estat elaborat tenint en compte la curvatura de la superfície terrestre i recolza, en conseqüència, en una projecció cartogràfica. D'aquesta manera, queda particularment diferenciat del plànolque, destinat a representar un territori de superfície molt limitada, ha estat elaborat, a efectes pràctics, considerant plana la Terra, i no es basa, per tant, en cap projecció cartogràfica. D'altra banda, pròpiament és denominada carta, qualsevol representació cartogràfica dissenyada per a ser destinada específicament per a la navegació, ja sigui marítima, aèria o, fins i tot, terrestre.

Exemple de mapa. ICC.

 

Exemple de plànol. Ajuntament de Barcelona

 

El mapa a la història

Segons molts estudiosos, l'habilitat de fer mapes, és a dir, la comunicació a través del llenguatge cartogràfic, pot ser tal vegada més antiga, fins i tot, que el propi llenguatge parlat i escrit, i sembla sorgit d'un cert instint humà necessari per a la supervivència de l'individu i l'espècie. En un sentit semblant, actualment sovint hom parla també dels mapes mentals que són construïts en el subconscient dels humans i, segons es creu, de moltes espècies animals, com a una eina imprescindible per a moure'ns i sobreviure sobre el territori.

Els mapes, doncs, han estat sempre un recurs important de la humanitat, i la seva llarga història –des dels humans més primitius, el món grec i romà, el xinès, la cultura àrab, l'època medieval, el renaixement o les èpoques modernes i contemporànies– reflecteix meravellosament, a través de les seves precisions i estils, els valors i la cultura de cada moment, tant en l'aspecte tècnic, artístic, econòmic o de comunicació.

Un dels nombrosos exemplars de petits mapamundis del segle X, en aquest cas, inclòs dins un manuscrit del segle XII, Biblioteca Roi de Turí.

Però actualment, degut a la presa de consciència del valor creixent del territori i de la seva informació implicada, dins de la nova i transcendent teoria de la comunicació, en el context d'una civilització predominantment visual i amb l'esclat de les innovadores i revolucionàries tecnologies digitals, els mapes i tota mena de productes cartogràfics formen part, com mai, de la cultura més bàsica i de la vida quotidiana de tots els ciutadans.

Efectivament, els mapes són ara presents absolutament a tot arreu, en les administracions, en l'educació, en el turisme, en les notícies de diaris i revistes, a Internet, formant part de la publicitat, en activitats professionals de tota mena, constituint acudits, sàtires i propaganda, protagonistes en guies i sistemes d'orientació i navegació, etc., i esdevenen a la vegada tridimensionals, dinàmics i interactius i, sobretot cada cop més comunicatius i a l'abast de qualsevol usuari, tant elprofessional especialitzat com el públic gens especialitzat.

La funció dels mapes

Tradicionalment, el mapes han constituït uns valuosos documents que complien conjuntament dues funcions bàsiques: la d'inventari i la comunicativa, és a dir, la d'inventariar i guardar informacions de tota mena simbolitzada i localitzada sobre el territori, i la de mostrar i comunicar missatges, distribucions, correlacions i pautes de significació territorial. Però fins a cert punt, dramàticament, aquestes dues importants funcions s'han comportat sempre de forma contradictòria, ja que quanta més informació guardava el mapa, més fosca i enrevessada resultava la seva lectura i la comunicació. Actualment, l'esclat de la informàtica i els formats digitals han suposat uns canvis tan importants que, més enllà dels aspectes purament tècnics i de producció, han incidit en els propis conceptes bàsics i en les mateixes funcions per a les quals eren destinats el mapes. Efectivament, gràcies a l'ordinador, qualsevol classe i quantitat d'informació geogràfica, degudament georeferenciada, ja no és ara guardada sobre el propi mapa amb totes les limitacions que això comportava (escala, límit del paper, soroll gràfic...) sinó que pot quedar emmagatzemada, amb totes les seves múltiples variables corresponents i, el que resulta més transcendent, sense pràcticament límits de capacitat, en grans bases de dades digitals, permetent que el mapa, alliberat de l'antiga i feixuga càrrega de magatzem, pugui aprofitar, amb el seu ric, universal i peculiar llenguatge cartogràfic, l'específica i estricta part d'informació que en cada ocasió requereixi, per tal de transmetre amb més claredat els missatges concrets objecte de comunicació,  amb l'ajut afegit, per si fos ja poc, dels potents mitjans actuals audiovisuals: dinamismes, zooms, interactivitats, informació en temps real, so, etc. En resum: la informàtica permet actualment inventariats territorials literalment sense límits de quantitat en grans bases de dades, mentre aconsegueix encara optimitzar, en tots els sentits, la fascinant i potent funció comunicativa reservada als mapes.

Tipologies dels mapes actuals

Actualment existeix una infinitat de tipologies extraordinàriament diferenciades de mapes que obliga a una imprescindible i clarificadora classificació i nomenclatura. Una primera especificació adient i eficaç es produeix entre el mapa generali el mapa temàtic, segons, respectivament, la capacitat d'emmagatzemar informacions diverses (funció d'inventariat) o l'eficàcia en transmetre missatges territorials concrets (funció comunicativa). Dins l'extens grup de mapes generals destaquen el mapa topogràfic, de gran o mitjana escala, i molts altres productes derivats d'escales menors, que sintetitzen aspectes físics i polítics o administratius.

Mapa topogràfic a gran escala: 1:1 000.
Mapa topogràfic a petita escala: 1:100 000.
Mapa temàtic d’incendis forestals.

 

Mapa d’efecte tridimensional de superfície estadística esglaonada en proporcions sobre àrees de recompte. DENT, Borden D.: Cartography. Thematic Map Design. Dubuque, Iowa, Wm. C. Brown Publishers, 1993.

A més, avui dia disposem d'altres productes cartogràfics molt nombrosos i diferenciats com ara les fotografies aèries i les ortofotografies, les imatges de satèl·lit o les imatges de radar, cartogrames, etc., que complementen de forma molt eficaç el mapa general pròpiament dit.

ORTO a partir de fotografia aèria. Imatge de satèl·lit.

Entre els mapes temàtics, de creixent importància degut a la seva capacitat de comunicar les noves i valuoses informacions territorials disponibles, físiques i sòcio-econòmiques, trobem una extensa gamma de tècniquescartogràfiques consolidades d'expressió i representació que donen lloc a una multitud de productes molt diversificats entre els quals destaquen els mapes corocromàtics, els mapes de coropletes, els mapes d'isopletes, els mapes de punts, els mapes de fluxos, els mapes de símbols proporcionals, els anomenats cartodiagrames, etc., que tots ells, aplicats i, de vegades combinats per a disciplines concretes, produeixen noves tipologies temàtiques molt consolidades com ara la pròpia dels mapes geològics, la dels mapes del temps, etc.

Temes relacionats

Referències

RAISZ, Erwin: General Cartography. 1938 (1a edició). Traducció en castellà: Cartografía. Barcelona, Omega, 1953, 2005. ISBN 84-282-0007-6.

ROBINSON, Arhur H. i altres: Elements of Cartography. (6a ed.) Nova York, John Wiley & Sons, Inc., 1995. ISBN: 0-471-55579-7. Trad. al castellà:Elementos de Cartografía. (5a ed.) Barcelona, Omega, 1987. ISBN: 84-282-0768-2.

MONKHOUSE, F. J. i WILKINSON, H. R.: Maps and Diagrams: Their Compilation and Construction. Londres, Methuen, 1963. ISBN: 0416682502. Trad. al castellà: Mapas y diagramas. Técnicas de elaboración y trazado. Barcelona, Oikos.Tau, 1966. ISBN: 100645363.

Lectures recomanades

ARANAZ del RÍO, Fernando: Tu amigo el mapa. Madrid, Instituto Geográfico Nacional, 1998. ISBN: 84-7819-089-9.

BERTIN, ECKERT, Inhof i altres: El mapa com a llenguatge geogràfic. Recull de reflexions contemporànies (s. XX). Barcelona, Institut d’Estudis Catalans i Instituto Geográfico Nacional, 2010. ISBN: 978-84-416-1558-8 i 978-84-92583-82-9.

BRUNET, Roger: La carte, mode d’emploi. París, Fayard/Reclus, 1987. ISBN: 2-213-01848-0.

Diversos autors: Cartes et figures de la Terre. Centre Georges Pompidou, París, 1980. ISBN: 2-85850-058-4.

HARLEY, J.B.: The New Nature of Maps. Essays in the History of Cartography. Baltimore, The Johns Hopkins University Press, 2001. Trad. en castellà: La nueva naturaleza de los mapas. Ensayos sobre la historia de la cartografía. Mèxic, Fondo de Cultura Económica, 2005. ISBN: 968-16-7531-2.

JACOBS, Frank: Strange Maps. An Atlas of Cartographic Curiosities. Nova York, Penguin Group, 2009. ISBN: 978-0-14-200525-5.

RABELLA i VIVES, Josep M.: Cartografia, cultura i societat” a El mapa com a llenguatge geogràfic. Treballs de la Societat catalana de Geografia, núm.  65,2on Congrés Català de Geografia,Ponències i aportacions. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2008. ISSN: 1133-2190.