La Placa Ibèrica
La Península Ibèrica és la part emergida d'una antiga placa tectònica, la Placa Ibèrica. De dimensions modestes, la Placa Ibèrica és situada al nord de la Placa Africana i actualment és soldada a la Placa Europea. La seva configuració geològica és el resultat de les interaccions d'aquestes dues plaques majors des de fa uns 200 Ma, és a dir, durant el cicle Alpí (vegeu esdeveniments geològics).
Els Pirineus, que uneixen la península amb el continent europeu, són el resultat de la col·lisió entre les plaques continentals d'Ibèria i d'Europa i conserven el registre sedimentari i tectònic de la història dels marges d'ambdues. La Cadena Costera Catalana i la Cadena Ibèrica reflecteixen l'acostament entre la Placa Africana i la Ibèrica. La Conca de l'Ebre és la depressió que s'estén entre la Serralada Pirinenca, la Cadena Costera i la Cadena Ibèrica i emmagatzemà en els sediments que la rebleixen el registre dels principals esdeveniments que tingueren lloc durant la formació del conjunt de les cadenes de muntanyes que la delimiten. Per llevant, el Sistema Mediterrani (el conjunt de les serres i depressions costeres) ha enregistrat l'obertura del Solc de València i del Golf del Lleó. Aquest context geodinàmic particular ha determinat en el passat, i continua determinant en el present, l'extraordinària diversitat geològica que caracteritza la Península Ibèrica, la seva situació geogràfica actual i la que tindrà en el futur geològic.