Contacte
Autor: Dr. Josep Maria Rabella. Universitat de Barcelona
Promotor: Institut Cartogrà fic de Catalunya, 2013
cs mapa satÃrico; fr carte satirique; it carta satirica; en satirical map; de satirischen Karte
SUMARI
Mapa o esbós cartogrà fic dibuixat generalment en clau caricaturesca, que il·lustra una crÃtica, una notÃcia, un acudit o un comentari polÃtic.
La gran força simbòlica i l'extraordinà ria capacitat comunicativa de la cartografia es recolzen, probablement, en dos fenòmens considerablement poderosos: l’eficaç expressivitat de la imatge i el valor, a l'alça, del propi territori. Respecte al primer fenomen, cal tenir present el context de la nostra cultura que, per una sèrie de raons tècniques i socials, ha reforçat especialment els suports grà fics, potenciant el vessant comunicatiu visual diferent d'altres cultures i moments històrics amb molta més tradició oral, per exemple. D'altra banda, el valor de territori –econòmic, social, estratègic– s'ha anat incrementant sense parar en un món que s'ha tornat petit, on la població ha crescut de forma exponencial i les relacions humanes s'han generalitzat i agilitzat fins a lÃmits impensables fa ben poc temps. I no tan sols han augmentat l'eficà cia de la comunicació visual i el valor del territori sinó que també s'ha reforçat la percepció de la pròpia consciència sobre aquest important fet social.
Mapa al·legòric i satÃric d’Europa, 1870. Biblioteca Nacional de ParÃs.
Â
L'autoritat de la lletra impresa i de la cartografia
Però a més de la importà ncia creixent de la comunicació grà fica i del valor de territori, cal constatar un altre fet rellevant de carà cter més psicològic. Con havia subratllat oportunament el gran pedagog Paulo Freire als anys 1970, la informació impresa imposa una desmesurada autoritat moral als ciutadans, molt més enllà del que li correspondria. Avui, la disminució dels hà bits de lectura i la indiscutible proliferació d'ordinadors personals amb processadors de text i l'exèrcit corresponent d'impressores domèstiques no sembla pas haver apaivagat aquesta insolent autoritat, i la influència dels mitjans de comunicació, sobre tot visuals, cada cop més monopolitzats per grans grups d'interessos poderosos, segueix en augment i suposa una gran amenaça per a la llibertat i la dignitat humanes.
Constatada aquesta realitat en el món de la comunicació visual, no ha de resultar gens estrany la necessitat d'una presa de consciència sobre una altra autoritat grà fica abusiva: la de la cartografia. El mapa, no tan sols és informació grà fica i escrita, sinó que imposa respecte, autoritat i prestigi amb el seu reconegut rerefons tècnic, amb el seu atractiu llenguatge simbòlic, amb les seves coordenades i escales matemà tiques. Si a tot això, se li afegeix el seu destacat carà cter evocador, metafòric i d'imatge analògica, iconogrà fica precisament del territori –dels territoris– i de tota la informació que li pot ser associada, n
o resulta gens estrany que l’autoritat dels mapes esdevingui igualment perillosa i insolent, fora de tot qüestionament, com una pretesa fotografia i imatge literal de la "realitat" territorial.
Una pintura satÃrica o un acudit crÃtic sorprenentment precoç: Napoleó Bonaparte i el primer ministre brità nic William Pitt repartint-se el món del caricaturista GILLRAY, James (1757-1815).
Aquesta situació ha donat lloc a dos fenòmens socials interessants i igualment transcendents: d'una banda el descobriment generalitzat del poder de la cartografia –a voltes despòtic i insolent– per a mistificar, mentir, influir o manipular l'opinió pública; i d'altra banda, el descobriment de la mateixa imatge cartogrà fica com a recurs d'una força iconogrà fica terriblement eficaç en un món convuls que, havent perdut definitivament la innocència ja no creu en els reis, i necessita, cada cop més, la ironia, la sà tira o l'acudit –a voltes cru i cruel–, per a suportar la decepció, la indignació i el desengany quotidià .
La primera descoberta provocà , ja fa algunes dècades, l'aparició d'una abundant literatura de denúncia i autocrÃtica corporativa per part de molts autors del propi gremi de cartògrafs que, tot i haver aportat un oportú toc d'alerta i una certa presa de consciència necessà ria, sembla no obstant haver saturat un tema que resulta una obvietat si s'insereix en l'anà lisi global de la manipulació de la informació per part dels poders fà ctics. El segon descobriment, en canvi, molt més popularitzat, ha generalitzat extraordinà riament l'ús de la imatge cartogrà fica –degut precisament a la seva autoritat inqüestionable– com a un eficaç, autoritzat i potent recurs, ironitzat en si mateix per a ironitzar la informació dià ria referida al món, a un territori o a tot un paÃs sencer representat resumidament –o sigui, cartogrà ficament– d'esquemà tica i irònica forma iconogrà fica.
La sà tira cartogrà fica
La irrupció de la cartografia en el món de l'humor i la sà tira constitueix, doncs, un dels fenòmens més sorprenents del fet comunicatiu actual, encara que amb alguns sòlids antecedents en segles anteriors, que demostra ben bé l'èxit i l'eficà cia de la idea.  Alguns dels exemples amb més antiguitat, que procedeixen del segle XVIII, consisteixen en elaborades sà tires i burlesques imatges tòpiques dels països "cartografiats". En altres ocasions, la representació pren la forma més moderna de l'humor habitual de la premsa moderna: el mapa-acudit com a crÃtica cartogrà fica en clau humorÃstica.
La freqüència en què apareixen actualment els acudits cartogrà fics, principalment a la premsa escrita (i ara per xarxa Internet), i la multitud de temes a què fan referència permetria, sens dubte, elaborar un extens arxiu classificat per territoris i continguts, amb la detecció, fins i tot, d'abundants casos de plagi.
Llosa (el Gat Invisible) a El Temps, núm. 1345, 23 de març de 2010; El Punt/Avui, 2 de març de 2013; La punxa d’En JAP: El Punt, 30 de juny de 2000.
Sà tira cartografiada i sà tira de la cartografia
L'esclat i l'auge actual de la cartografia, com a disciplina indiscutiblement emergent i destacat recurs comunicatiu ha fet que el mapa no només serveixi de missatger crÃtic o irònic d'una determinada notÃcia o indret, sinó també que pugui ironitzar fins i tot sobre la pròpia cartografia o ridiculitzar-se ell mateix. Aquest darrer tipus d'humor, que abans hauria resultat força incomprensible per un profà , esdevé avui eficaç per a un públic en general que ha fet seva la cartografia com un fet cultural normal.
FARRZQ12DOMÈNECH: Ara, 13 de febrer de 2012; GIS Europa, abril de 1994.
Temes relacionats
Referències
CUFF, David J. i MATTSON, Mark T.: Thematic Maps. Their design and production. Nova York i Londres, Methuen, 1982. ISBN: 0-416-33500-4 pbk.
DENT, Borden D.: Cartography. Thematic Map Design. Dubuque-Melbourne-Oxford, Wm.C.Brown Comunications, 1993. ISBN: 0-697-13589-6.
KRAAK, Menno-Jan i ORMELING, Ferjan: Cartography. Visualization of spatial data. Nova York i Londres, The Guilford Press, 2010 (3a). ISBN: 978-1-60918-193-2.
Lectures recomanades
HERNANDO RICA, AgustÃn: "El mapa satÃrico" a Revista de Geografia. Barcelona,  Universitat de Barcelona, 1997. ISSN: 0048-7708
