Contacte
3 d'octubre de 2016
El dia 4 de setembre de 2016, a les 10:26 (hora local), hi va haver un terratrèmol de magnitud 3.6 amb epicentre a la comarca de la Selva, entre els municipis de Santa Coloma de Farners i Riudarenes. Aquest sisme va ser à mpliament percebut per la població de les comarques veïnes i es van rebre unes 300 respostes de l’enquesta macrosÃsmica de l’Institut Cartogrà fic i Geològic de Catalunya (ICGC). La següent figura mostra la localització d’aquest terratrèmol junt amb una representació de les intensitats.
Localització del sisme del dia 4 de setembre de 2016, junt amb una representació de les intensitats (ShakeMap)
La següent figura mostra les formes d’ona del terratrèmol enregistrades als components verticals de les estacions sÃsmiques de banda ampla de la xarxa sÃsmica de Catalunya, que fan possible, entre d’altres, les localitzacions presentades.
Formes d’ona del terratrèmol enregistrades als components verticals de les estacions sÃsmiques de banda ampla de la xarxa sÃsmica de Catalunya.
La magnitud d’aquest sisme es considera que forma part de la normalitat sÃsmica de la zona. Sismes similars a aquest han ocorregut als anys 2002, 2005, 2008, i 2010.
Des de principis del mes d’agost s’observa un increment de la sismicitat a la regió de la comarca de la Selva. Abans del sisme principal del dia 4 de setembre, s'havien detectat a la zona de l'ordre de 90 sismes, cap dels quals havia estat percebut. A més, el sisme principal té nombroses rèpliques de magnitud més petita. Fins el dia 2 d'octubre s’han identificat unes 234 rèpliques. Al web de l’ICGC hi ha disponibles els detalls de les localitzacions hipocentrals, junt amb els enregistraments realitzats a les estacions de la xarxa sÃsmica de Catalunya
A la seguent figura es mostra la distribució dels sismes que s’han identificat fins ara com part d’aquesta sèrie sÃsmica en funció de la seva magnitud. Del total de 328 sismes detectats fins el dia 2 d'octubre, només n'hi ha 27 de magnitud superior o igual a 1.0. La resta de sismes són de magnitud menor i s’està procedint al cà lcul de la seva magnitud.
Distribució dels sismes de la sèrie de la Selva en funció de la seva magnitud.
S’ha analitzat l’evolució temporal de la sèrie sÃsmica, tal com es mostra a l’histograma de la següent figura. L’increment de sismicitat va començar dia 8 d’agost i va anar augmentat fins el dies 25 i 26 d’agost, quan va haver-hi el primer sisme de magnitud superior a 2.0. Després, la sismicitat de la zona va créixer sobtadament el dia 4 de setembre amb el sisme principal de magnitud 3.6 i més de 230 rèpliques. Des de llavors, la sismicitat ha anat disminuint paulatinament.
Evolució temporal dels sismes de la sèrie de la Selva en funció de la seva magnitud.
Registre d’acceleració enregistrat a la component EW de l’estació de GIRS, a la ciutat Girona, a 21 km de l’epicentre.
El mapa de la següent figura mostra la distribució epicentral dels sismes de la sèrie a partir de localitzacions preliminars, junt amb les falles cartografiades segons el Mapa Geològic de Catalunya 1:250.000. S’observa un alineament de la sismicitat en direcció NNW-SSE. No obstant, caldrà confirmar aquesta geometria a mesura que es localitzin el epicentres més acuradament.
Aquesta sèrie sÃsmica se situa a la cruïlla de dos sistemes de falles: el de direcció NE/SW, paral·lel a la costa, i el de direcció NW/SE (també anomenat Zona de Transferència), constituït per falles des de l’Empordà fins Osona.
El mecanisme focal del sisme principal aporta informació en relació a la geometria de la falla. El cà lcul s'ha realitzat mitjançant la metodologia de Delouis (2014), utilitzant el servei web FMNEAR (FMNEAR webservice, Delouis, Gerakis, Deschamps, Geoazur/Observatoire de la Côte d'Azur), que té en compte tota la forma d'ona, i ha estat verificat pel mètode de polaritats de les primeres arribades de les ones P. El resultat mostra un mecanisme de direcció destra. Un dels plans focals (pla A) té direcció NNW-SSE i cabussa molt lleugerament cap a l'est; l'altre (pla B), té direcció ENE-WSW i un cabussament lleu cap al sud (vegeu la taula i la figura següents). Aquestes direccions són coherents amb les falles cartografiades. El pla A mostra una direcció molt similar a la de l'alineament de les localitzacions epicentrals, si bé caldrà una determinació més acurada de la localització del conjunt de sismes que conformen la sèrie per poder confirmar aquesta relació. Aquest cà lcul també ha permès determinar la magnitud moment, Mw 3.2. L'Ãndex de confiança d'aquesta estimació és del 71%.
Descripció dels plans que determinen el mecanisme focal:
Azimut (º) | Cabussament (º) | Lliscament (º) | |
|---|---|---|---|
Pla A | 330.1 | 81.6 | 149.6 |
Pla B | 65 | 60 | 9.8 |
Distribució epicentral dels sismes de la sèrie a partir de localitzacions preliminars, junt amb les falles cartografiades segons el Mapa Geològic de Catalunya 1:250.000. El mecanisme focal correspon al sisme principal.
Cal fer notar que aquesta sèrie sÃsmica se situa en una de les zones afectades per un dels sismes de la crisi dels anys 1427 – 1428 ocorreguda al llarg de les falles d’Amer-Brugent i de la Vall d’en Bas, totes elles en la direcció NW-SE de la Zona de Transferència. Aquesta crisi, constituïda per terratrèmols de magnitud estimada superior a 5, va acabar amb un sisme de magnitud 6.1 al Ripollès el dia de la Candelera, 2 de febrer, de 1428 (Olivera et al., 2006), tal com es mostra a la següent figura.
Distribució epicentral dels sismes de la sèrie de 1427 - 1428 (estrelles negres), junt amb la sismicitat instrumental entre els anys 1977 i 1997 (cercles), junt amb les falles més significatives de la zona (modificat d’Olivera et al., 2006).
El següent fitxer inclou el llistat de terratrèmols de la sèrie de la Selva d'agost, setembre i octubre de 2016 enregistrats per la xarxa sÃsmica de Catalunya:
