• Imprimeix

Lo Teso de Son (03/04/2008)

Localització

Mapa general de situació de l'allau. Vessant NE de lo Teso de Son (Pirineu occidental de Catalunya)

Mapa general de situació de l'allau.
Vessant NE de lo Teso de Son (Pirineu occidental de Catalunya)


Situació nivometeorològica

Meteorologia

  • 30-31/03/2008: Es produeixen nevades als Pirineus, més abundants a l'Aran. A l'estació de Bonaigua es registren 25 cm de neu recent el dia 30 i 44 cm el dia 31. Les nevades són menors avançant cap al sud; a Espot la precipitació va ser de 17 l/m2. Es produeix una baixada de temperatures, que es manté fins el dimarts 1/04/08, amb valors mínims de -9 ºC a la Bonaigua (07:00h). Vent moderat de nord i nord-oest durant tot l'episodi amb ratxes molt fortes durant la nit (superiors als 108 km/h).
  • 1/04/2008: Les temperatures es recuperen lentament, augmentant les màximes lleugerament i mínimes encara baixes. Vent entre moderat i fort de component nord amb ratxes durant la matinada.
  • 2/04/2008: Cel ennuvolat durant tota la jornada. Nevada feble per sobre 2000 m, d'entre 1-2 cm. Pujada suau de la temperatura.
  • 3/04/2008: Cel serè.

Estat del mantell

Les nevades del diumenge 30 i dilluns 31 van distribuir-se de forma molt irregular a la zona de lo Teso degut a l'acció del vent. Els lloms exposats als vents del nord i nord-oest es trobaven gairebé sense neu mentre que a les zones protegides d'aquests vents podien formar-se importants sobreacumulacions que en molts casos podien superar els 100 cm de gruix. A cotes altes la neu transportada i acumulada pel vent formava plaques de vent que en terrenys favorables podien tenir grans dimensions. Aquestes plaques es dipositaren sobre un mantell endurit i encrostat; entre la neu ventada hi ha capes febles de neu granulada.
Degut a les baixes temperatures nocturnes i al cel clar, el refredament nocturn de la neu a cotes altes era destacable. Als vessant obacs i prop dels cims, la neu no s'humitejava al migdia i es mantenia seca.

Predicció del BPA a 1 dia

El butlletí de perill d'allaus de l'Institut Geològic de Catalunya del dia 3 d'abril informava d'un perill MODERAT (2) per sobre de 2500 m, a la zona de la Pallaresa en orientacions est, sud i nord arrecerades del vent, per la presencia local de plaques de vent, que podien ser de mida mitjana i es podrien desprendre al pas d'un grup de persones.

En el perfil estratigràfic realitzat el matí del dia 4 d'abril s'observa la presència de dues capes superficials que formen la placa de vent que va mobilitzar-se. Per sota hi ha una capa d'uns 5 cm encrostada feblement i sota d'aquesta diversos nivells febles formats per grans de gobelets que han patit processos de fusió i regel de poca intensitat que no han permès que s'encrostin i que encara mantenen una molt baixa cohesió. Tot i que la superfície de la neu mostra un lleuger escalfament, les capes internes es mantenen seques amb una temperatura força baixa (Figura 1).

Els testos d'estabilitat realitzats indiquen una forta inestabilitat de la placa de vent.

 

Figura 1. Perfil estratigràfic realitzat al matí següent de l'accident.

Figura 1. Perfil estratigràfic realitzat al matí següent de l'accident. La fletxa indica la posició del nivell de lliscament a la zona de sortida de l'allau.


Característiques de l'allau

  • Orientació: NE.
  • Tipus d'allau: Placa de vent.
  • Humitat de la neu: Seca.
  • Sup. Lliscament: Capa feble amb gobelets parcialment fosos.
  • Tipus desplaçament: Neu densa i possible aerosol.
  • Amplada cicatriu: 308 m.
  • Gruix de la cicatriu: entre 30-80 cm.
  • Tipus dipòsit: Rugós i amb boles.
  • Gruix del dipòsit: 3-6 m.
  • Recorregut: 1100 m.
  • Cota sortida: 2687 m.
  • Cota d'arribada: 2087 m.

Cronologia dels fets

  • Un grup de 3 esquiadors de muntanya pugen cap a lo Teso de Son per la zona de les pales Lleitoses, que donen accés a la pala del Teso.
  • Durant l'ascens se separen i dos d'ells pugen més ràpidament mentre el tercer component es queda més endarrerit.
  • Cap al migdia, sembla ser que van arribar al cim a peu perquè hi havia poca neu, i iniciaren el descens amb esquís pel barranc de Cabanyeres. Molt probablement, degut a la sobrecàrrega exercida pels esquiadors van desencadenar una allau de placa. La  cicatriu es degué propagar lateralment atrapant-los i arrossegant-los fins el peu de la pala, on l'allau s'aturà (Foto 1).
  • El tercer component del grup inicia el descens sense tenir coneixement de l'accident, i durant el trajecte veu una gran allau que ha baixat. S'acosta per veure si els seus companys hi han estat implicats, i en arribar a la zona baixa, veu restes de material sobre la neu (esquís).
  • Travessa l'allau i inicia la cerca des de la part baixa del dipòsit. En rebre el senyal de l'ARVA de la víctima atrapada a la part més baixa, intenta desenterrar-la, però degut a la fondària i a la gran densitat que té la neu li es impossible trobar el company.
  • Cap a mitja tarda, en veure que no pot rescatar-los, baixa cap a Son per donar l'avís i activar els grups de rescat.
  • Els grups de rescat (Pompiers d'Aran) troben les dues víctimes mitjançant la cerca amb ARVA, enterrades a 40 i 170 cm, sense vida.

Imatges de l'allau

10 multimèdies

Foto 1. Vista general de l'allau amb les traces de pujada i de baixada. La línia discontinua indica la possible trajectòria seguida pels accidentats.