Mapa d'àrees hidrogeològiques de Catalunya 1:250.000 (MAH250M v1.0, 2017)

Presentació

La primera edició d’aquest mapa es publicà l’any 1992 des del Servei Geològic de Catalunya (Departament de Política Territorial i Obres Públiques). 24 anys més tard, el Mapa d’àrees hidrogeològiques de Catalunya 1:250.000 pretén continuar sent un referent que faciliti la síntesis i exposició del context hidrogeològic d’una zona, en estudis regionals i estudis de viabilitat i planificació.

El Mapa d’àrees hidrogeològiques de Catalunya 1:250.000 (MAH250M v1.0, 2017) constitueix una versió revisada i actualitzada del mapa publicat en primera edició l’any 1992. Aquesta actualització s’ha realitzat des de l’ICGC amb la col·laboració de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

Aquesta versió respecte a distribucions anteriors respon a un nou model de dades de distribució i incorpora millores tant dels atributs com de les geometries, ja que s’ha utilitzat com a informació de partida el Mapa geològic de Catalunya 1:250.000 actualitzat també l’any 2016. 

La informació del MAH250M s'organitza en cinc agrupacions d'objectes: sectors hidrogeològics, àrees hidrogeològiques, tipus de límits d’àrea hidrogeològica, formacions hidrogeològiques i naturalesa dels aqüífers segons el medi litològic.

Cada agrupació d'objectes hidrogeològics, malgrat que en la majoria dels casos corresponen a cossos o superfícies en un espai 3D, en els fitxers de distribució (shapes 2D) es representen segons la geometria associada al shape (polígons, línies i punts).

Sectors hidrogeològics

S’hi representen 4 grans agrupacions d’àrees hidrogeològiques: sector primer d’àrees pirenaiques (codi 100), sector segon d’àrees centrals (codi 200), sector tercer d’àrees litorals (codi 300), sector quart d’àrees fluviodeltaiques costaneres (codi 400).

Àrees hidrogeològiques

Són les entitats estructurals (tectòniques o sedimentàries) amb una certa identitat en les seves característiques litològiques i, per tant, en les seves característiques aqüíferes.

Tipus de límit d’àrea hidrogeològica

S’hi representa quin tipus de límit defineix el contorn de cada àrea hidrogeològica diferenciant entre límits administratius, hidrogràfics o geològics (estructurals o sedimentaris).

Formacions hidrogeològiques

Utilitzant criteris litològics i/o cronològics, les formacions geològiques representades al MGC250M, es classifiquen en 27 formacions hidrogeològiques agrupades en 9 tipus: formacions hidrogeològiques de graves, sorres i llims quaternaris, formacions hidrogeològiques de conglomerats i gresos massius, formacions hidrogeològiques de calcàries i dolomies massives, formacions hidrogeològiques de calcàries i dipòsits detrítics lacustres, formacions hidrogeològiques de conglomerats, gresos i margues paleògens, formacions hidrogeològiques de margues i evaporites paleògenes, formacions hidrogeològiques de gresos, pissarres i esquists paleozoics, formacions hidrogeològiques en formacions granítiques i formacions hidrogeològiques mixtes en les depressions neògenes.

Naturalesa dels aqüífers segons el medi litològic

S’hi representa una classificació i distribució dels aqüífers superficials, segons les seves condicions de porositat i consolidació i agrupats en 4 tipologies: aqüífers porosos no consolidats (o semiconsolidats), aqüífers consolidats, zones poc permeables amb aqüífers locals, aqüífers volcànics amb permeabilitat intergranular i/o per fissuració.

L’ICGC també treballa en l’elaboració de cartografia hidrogeològica contínua a escala 1:25.000.