• Imprimeix

Concepte sòl

El concepte sòl presenta diferents significats en funció del camp d’actuació de qui fa la definició. La percepció del sòl és molt diferent per a un agricultor, un promotor immobiliari, un científic, un enginyer, un planificador o un polític; estant condicionada per com l’utilitza o el voldria utilitzar i per les conseqüències de tot allò en un context global.

La Comissió Europea ha definit el sòl com la capa superior de l’escorça terrestre que està composta per una barreja de partícules minerals, matèria orgànica, aigua, aire i organismes vius; el que conforma un medi ambient molt complex i variable (Figura 1).

Figura 1. Un sòl de la comarca de l'Alt Urgell

Figura 1. Un sòl de la comarca de l'Alt Urgell


Aquesta barreja, localitzada en la interfase litosfera - hidrosfera - atmosfera, constitueix un cos natural viu, dinàmic, no renovable a curt i mitjà termini, i que compleix una sèrie de funcions (Figura 2) que s’acostumen a dividir en dos grans grups:

Funcions ecològiques, com són:

  • Producció de biomassa, el sòl facilita l’ancoratge de la plantes i participa, activament, en els cicles de l’aigua i dels nutrients.
  • Interacció ambiental, el sòl emmagatzema, filtra i transforma la matèria i l’energia que regula les reaccions que tenen en el seu si, protegint d’aquesta forma el medi ambient de la contaminació.
  • Hàbitat biològic i reserva genètica de germoplasma de la flora i la fauna, actuant com un mitjà per a la preservació de la vida sobre la terra.

Funcions lligades a l'activitat humana, com ara:

  • Medi físic, on tenen lloc gran part de les activitats socioeconòmiques (habitatge, indústria, transport, activitats recreatives...).
  • Font de matèries primeres (argiles, arena, grava...).
  • Herència cultural, que conté restes paleontològiques i arqueològiques importants per a conèixer la història de la humanitat.  
Figura 2. Funcions del sòl (Bloom, 1988)

Figura 2. Funcions del sòl (Bloom, 1988)


Canvis en l’ús del sòl es venen produint des de que l’home va canviar el seu estil de vida nòmada per un de sedentari. En un principi, aquests canvis van ser, casi exclusivament, agrícoles i ramaders. Amb el pas del temps i l’augment de la densitat de població, però, d’altres usos com el residencial, industrial, les infraestructures de transport i comunicació... es van anar imposant.

D’aquesta forma, el sòl s’entén, cada dia més, com un recurs limitat i vulnerable, com poden ser l’aigua o l’aire, que està subjecte a nombroses i ben documentades amenaces (Figura 3): segellat, contaminació, erosió, compactació, pèrdua de matèria orgànica, salinització, etc. A escala mundial, la creixent pressió que l’home està exercint sobre aquest recurs fa que la seva degradació s’acceleri i que les àrees severament degradades augmentin dia a dia, amb conseqüències negatives per a la salut de l’home, pels ecosistemes naturals, pel canvi climàtic i, en definitiva, per a la nostra economia.

Figura 3. Algunes de les amenaces a què està exposat el sòl (segellat, contaminació, erosió i salinització)


L’establiment d’un ús sostenible i eficient del sòl passa per la definició, de forma clara i sense ambigüitat, dels potencials i de les limitacions dels sòls en relació als diferents usos que es poden presentar. Un dels reptes més importants que té avui en dia la nostra societat és la conciliació de la demanda del recurs sòl amb la seva capacitat regenerativa en condicions naturals; atès que, quan els sòls són forçats més enllà dels seus límits de resiliència, no són capaços de retornar al seu estat primitiu de funcionalitat sense l’aplicació massiva d’aportacions externes.

Tot i que s’ha fet una bona feina en la caracterització d’aquests problemes, probablement encara no s’ha sabut fer arribar a la societat el missatge clar que mereix. Per aquest motiu, és important que la Comissió Europea hagi aprovat una Estratègia Temàtica per a la Protecció del Sòl (COM(2006)231) i hagi adoptat la Directiva (COM(2006)232) per la que s‘estableix un marc per a la protecció dels sòls de la Unió Europea.

En aquest sentit, cal comentar que, avui dia, molts problemes mediambientals, com poden ser el rentat de nutrients cap al mar o la contaminació de sòls, creuen les fronteres polítiques. Les dades que han de ser emprades per resoldre aquest tipus de problemes impliquen la combinació d’informació procedent de diferents països, amb les dificultats associades a la inconsistència geomètrica i temàtica que comporten per la diferent comprensió i interpretació entre els sistemes de cartografia emprats. L’única solució, en aquests casos, és l’estandardització i l’harmonització de les dades existents. En aquest sentit, les especificacions per a les dades de sòl que actualment estan desenvolupant el grup de treball de sòls de la Directiva INSPIRE (Infrastructure for Spatial Information in Europe) (Directive 2007/2/EC) miren de resoldre o, com a mínim pal·liar, aquests problemes.