• Imprimeix

Mesura i control de vibracions

Registre del moviment del sòl produït per fonts antròpiques

Aquesta tècnica es basa en el registre del moviment del sòl en superfície produït per fonts antròpiques, com per exemple voladures, trànsit, col·locació de palplanxes, etc. Les vibracions produïdes per aquestes fonts es caracteritzen per la seva elevada amplitud i el seu alt contingut freqüencial. Aquestes característiques fan que les vibracions no es puguin registrar amb els sismòmetres convencionals i, per tant, cal una instrumentació específica.

Metodologia

S'analitzen els registres del moviment del sòl per comprovar si el pic i la freqüència de les vibracions sísmiques produïdes per les voladures, trànsit, etc. compleixen el llindar que s'ha establert per a la zona d'estudi. La normativa que s'utilitza habitualment és la UNE 22.381. En aquesta normativa es defineixen tres llindars diferents en funció de la tipologia constructiva i l'ús de l'edifici afectat per les vibracions: naus industrials, edificis d'habitatges i estructures de valor arquitectònic.

 

Exemple de mesura i control de vibracions produïdes per una voladura

Exemple de mesura i control de vibracions produïdes per una voladura. Esquerra: registre temporal de les tres components del moviment del sòl (blau: longitudinal, verd: vertical, vermell: transversal) Dreta: comparació entre els pics de velocitat i el criteri de prevenció UNE 22381

 

Aplicacions

Les aplicacions de la mesura de les vibracions s’estenen bàsicament en els camps de l’enginyeria civil i la mineria, però també es poden utilitzar en l’àmbit del medi ambient. L’ICGC utilitza aquesta tècnica en mineria, pel control de vibracions produïdes per voladures (canteres i obra pública com túnels). També s’ha emprat aquesta tècnica en zones urbanes pel control de vibracions produïdes pel trànsit, metro, ferrocarril, etc.

Un exemple d’aplicació és el treball dut a terme per avaluar els efectes de les vibracions produïdes per les voladures sobre la superfície d’un vessant o talús aplicant el mètode de Newmark (1965), teoria desenvolupada per a l’estudi dels sismes com a desencadenants d’esllavissades del terreny. La Unitat de Prospecció Geofísica de l’ICGC estableix una nova metodologia amb resultats molt satisfactoris on es descriuen criteris a partir dels quals els blocs del talús o vessant reben danys, ja que es troben afectats pels desplaçaments induïts per la pulsació. A més, el mètode de Newmark té en compte el dany que s’acumula en els blocs a causa de voladures successives. Aquests danys es poden quantificar aportant així una zonificació del risc de despreniments de la zona d’estudi que permet identificar punts crítics on augmenta la probabilitat d’afectació del vessant.

 

Equips de mesura

Equips de mesura de vibracions instal·lats durant el control d'una voladura

 



Instal·lació de l'equip de vibracions i detall del sensor fixat a la roca

Instal·lació de l'equip de vibracions pel control de voladures durant la construcció del túnel de Tres Ponts (Organyà)


Referències

Newmark, N. M. (1965). “Effects of Earthquake on Dams and Embankments”. Geotechnique, Vol. 15 (2): 139-159.