Les aproximacions bidimensionals de l'estructura geològica del subsòl i de les estructures geològiques en general comporten una sèrie de simplificacions i d'errors que es veuen resolts o si més no, minimitzats, amb la modelització de les estructures i els cossos rocosos en tres dimensions.
La disponibilitat de l'eina 3D permet desenvolupar una metodologia de treball més dinà mica i fiable que condueix a una millor comprensió i visualització de l'estructura geològica del subsòl.

Dades origen del model geològic 3D
Metodologia
Els treballs de modelització geològica 3D han estat desenvolupats mitjançant la col·laboració amb l'Institut de Recerca Geomodels de la Universitat de Barcelona durant l'any 2010.
El Model elaborat constitueix una versió inicial que evolucionarà i millorarà la seva resolució amb la incorporació de nova informació adquirida a través de la realització del Mapa Geològic de Catalunya que desenvolupa l'Institut Cartogrà fic i Geològic de Catalunya mitjançant els Geotreballs.
Per l'elaboració del model s'han realitzat les següents tasques:
Adquisició de les dades necessà ries:
- Recopilació de la informació geològica generada per l'Institut
- Recopilació de la informació geològica de superfÃcie i de subsòl complementà ria a la de l'Institut
- Classificació i valoració de la qualitat de la informació
Digitalització 3D:
- Harmonització i homogeneïtzació de formats
- Emmagatzematge de la informació en l'entorn tecnològic pertinent
Elaboració del model geomètric:
- Reinterpretació de la informació en el context geològic regional. Controls de qualitat
Treballs de modelització 3D:
- Construcció de superfÃcies 3D i verificació de la coherència (controls de qualitat)
Â

Quadre resum de la metodologia emprada
SuperfÃcies amb significació geològica considerades en l'elaboració del Model 3D
Discontinuïtats estratigrà fiques:
- Sostre dels materials Paleozoics (discordança herciniana)
- Base dels materials Trià sics
- Base dels materials Jurà ssics
- Base dels materials del Cretaci inferior
- Base dels materials del Cretaci superior
- Base dels materials del Santonià superior
- Sostre del GarumniÃ
- Base dels materials del Priabonià inferior
- Base del rift Neogen
- Base dels materials del Miocè mitjÃ
- Base dels materials del MessiniÃ
Discontinuïtats estructurals:
- Encavalcament basal de Bac Grillera
- Encavalcament basal de Nogueres - Serra Cavallera
- Encavalcament basal del Pedraforca (equivalent a l'encavalcament de Bóixols)
- Encavalcament basal de la Serra del Verdet i que és equivalent a l'encavalcament del Montsec
- Encavalcament de Bóixols
- Encavalcaments de Bruc - Bigues
- Encavalcament del Camp
- Encavalcament del Ports - Serra de Llaberia
- Encavalcament del Montsec
- Encavalcament de Ribes - Camprodon
- Encavalcament de les là mines de la Garrotxa
- Encavalcament Basal
- Falla d'AlbanyÃ
- Falles de l'Alt de Bonastre
- Falles de l'Alt del Garraf
- Falla d'Amer
- Falla del Pla de Barcelona
- Falla de Camós - CelrÃ
- Falla de Cerdanya - Tet
- Falla Costabona - Canigó
- Falla de Carreu
- Falla de Montagut
- Falles del Camp
- Falla del Tec
- Falla d'OrganyÃ
- Falla de Figueres
- Falles de la cubeta de Garriguella
- Falla de Santa Coloma
- Falla de TalaixÃ
- Falles del Vallès - Penedès
LÃmit escorça - mantell litosfèric:
- Discontinuïtat de Mohorovicic de la placa Ibèrica
- Discontinuïtat de Mohorovicic de la placa Europea